330 likes | 478 Views
Has vist mai els cargols?. Sobretot, després d'haver plogut, surten amb les seves closques, a passejar per l'herba mullada i tendra. Ja saps com són els cargols!. Si ho proves, després torna'ls a deixar en llibertat. Respecta totes les coses que Déu – el nostre Pare - ha creat.
E N D
Has vist mai els cargols? Sobretot, després d'haver plogut, surten amb les seves closques, a passejar per l'herba mullada i tendra.
Si ho proves, després torna'ls a deixar en llibertat. Respecta totes les coses que Déu – el nostre Pare - ha creat. A l'estiu, després de la pluja, si amb els teus amics en busques uns quants (sense fer-los mal), podeu fer carreres de cargols, és força divertit!
El Sr. Cargol s'encongeix. No lluita, no és gens decidit, s'amaga i prou.
Es refugien dins d'una closca invisible, s'instal·len, i sobretot s'amaguen quan fora d'ells hi ha problemes.
Procuren passar-ho el millor possible, sense recordar-se que en el món hi ha d'altres homes, d'altres germans.
A més d'homes i dones com cargols, també hi ha nois i noies-cargols.
No s'adonen que s'ha de créixer per dintre i per fora. No s'interessen per treballar (els seus pares ja ho fan), ni per fer-se grans (es pensen que un creix sense esforç).
És tan fàcil estar aïllats de tot el que passa a fora de nosaltres!
Diuen: “s'hi està molt bé, a dins la closca... i si treus el cap per mirar o per fer alguna cosa, potser podries rebre”. És tan fàcil estar còmodament asseguts, sense fer res.
Moltes vegades ens deixem portar per la mandra. Sabem que hem de donar la cara... Però tenim tantes pors. A tots ens pot sortir una closca, si badem. En el fons del nostre cor, tot ho som una mica de cargols.
Però, el xicot i la noia com cal, el qui vol seguir Jesús, és aquell que pensa...
Aquell que domina la seva por i vol sortir cada dia de la seva closca.
I fa l'esforç de no restar tancat, donant la cara enfront del món que l'envolta. Cada dia surt, per trobar-se amb els altres germans.
Estimant, somrient, sabent que Déu és al nostre costat, i ens estima, i ens ajuda a sortir de la nostra closca.
Costa repartir el que és nostre, t'exposes que no te'n quedi.
Costar ajudar els qui ens necessiten, t'exposes a no poder fer allò que t'agrada.
Costa transformar el mal en bé, fer que neixin alegries on hi ha plors i tristeses.
I si ell ho va dir, sabem que és important. Un dia estarem amb ell, lliures per sempre de les nostres closques. Però, Jesús, que no va fer mai el cargol, ens va dir que el nostre Pare-Déu, ens volia sempre fora la closca.
A tots ens pot sortir una closca, si badem. Compte! Per això Jesús, a l'Evangeli, diu tan sovint: “Vigileu”
“Tot el que feu a un d'aquests germans meus, malalts, presoners, afamats, necessitats d'ajuda, a mi m'ho feu”.
Àudio-visuals Claret - 21 (1978) www.claret.cat dibuixos: Rita Culla guió: Francesc Bofill trobareu més contes a: www.mouteenxarxa.cat/documents