180 likes | 554 Views
ELS DOS SONS DE LA ESSA. LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA. REGLA GENERAL D’ORTOGRAFIA. El so sonor s’escriu: z a principi de mot i entre consonat i vocal (zero, onze) s entre vocals (casa) El so sord s’escriu: s a principi de mot, entre consonat i vocal, a fi de mot (senyor, dansa, pas)
E N D
ELS DOS SONS DE LA ESSA LA ESSA SONORA LA ESSA SORDA
REGLA GENERAL D’ORTOGRAFIA • El so sonor s’escriu: • z a principi de mot i entre consonat i vocal (zero, onze) • s entre vocals (casa) • El so sord s’escriu: • s a principi de mot, entre consonat i vocal, a fi de mot (senyor, dansa, pas) • ss entre vocals (possible) • ç davant a, o, u i a fi de mot ( raça, cançó, forçut, feliç) • c davant e i i (felices, felicitat)
LA ESSA SONORA: S o Z • Quan la pronunciem vibren les cordes vocals. • A començament de paraula escriurem z: • z: zona, zero, zodíac, zebra, zinc, zig-zag, Zuric zulu... • Entre vocals: • s: cosa, cervesa, Ignasi, noblesa, gasela, hisenda, peresa... • z: en alguns cultismes: amazona, nazisme, esquizofrènia, topazi, azot, ozó, protozou, espermatozou, trapezi...
LA ESSA SONORA: S o Z • Després de consonant: • z: guitza, alzina, pinzell, donzella, esmorzar, onze, atzar, analitzar, emfatitzar, indemnitzar, organitzar, benzina, magatzem, colze, polze, onze, dotze, tretze... • Són excepcions els compostos de –fons, -dins, -trans: enfonsar, endinsar, trànsit, transistor, transigir...
LA ESSA SONORA: S o Z • Recordeu que trobem la essa sonora escrita amb una sola s: • en el sufix –esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, immediatesa, feblesa, rigidesa, validesa, riquesa, acidesa, duresa, embriaguesa, estupidesa, lleugeresa, pobresa, tendresa, timidesa, tristesa... (i en plural: certeses, febleses...)
LA ESSA SONORA: S o Z • en gentilicis com ara: aranesa, holandesa, japonesa (i en els plurals: aranesos, araneses...) • en participis com ara: atesa, entesa, impresa, tramesa... (i els plurals: atesos, ateses...) • altres: atrezzo, mezzosoprano, jazz, pizza, pizzeria...
LA ESSA SORDA • No fa vibrar les cordes vocals. • Es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç tenint en compte les regles següents: • A principi de paraula: • s davant de qualsevol vocal: sal, sent, signe, sòcol, sucre... • c davant e, i: cent, cinema, cicló, ceba, cendrer, cirera...
LA ESSA SORDA • Entre vocals: • ss davant de qualsevol vocal: mossos, passar, trencadissa, massa, assenyat, cassola, interessant, possible... • c només davant e, i: races, nació, decebre, places... • ç només davant a, o,u: amenaça, plaça, traçut, peça...
LA ESSA SORDA • Entre vocal i consonant o entre consonant i vocal: • s davant de qualsevol vocal: aspecte, dansa, desfer, estanc, estrany, pista, molsa, gespa, festa... • c davant de e, i: enciam, Mercè, sincer, vèncer, forces, agència... • ç davant de a, o, u: cançó, força, llençol, forçut, unça, alçar... • En contacte amb una consonat no s’escriu ss, llevat de qualssevol, i d’alguns compostos com: transsexual, transsiberià...
LA ESSA SORDA • A final de paraula: • s: esbós, gas, tros, espès, ros, mas, cabàs, vernís... • ç: dolç, lluç, falç, balanç, esquinç, eficaç, dolç...
LA ESSA SORDA • Recordeu alguns casos habituals: • Femenins formats amb el sufix –essa: alcaldessa, abadessa, metgessa, duquessa, baronessa, hostessa... • Paraules acabades en –gressió/-gressor, -missió/-missor, -pressió/-pressor: progessió, agressor, dimissió, supressió, repressió, omissió, impressió, admissió, comissió, emissió, submissió...
LA ESSA SORDA • També s’escriuen amb –ss els mots formats pels sufixos: • -assa: casassa, donassa, barcassa, pinassa ...(augmentatius) • -dissa: trencadissa, enraonadissa... • -ussa: carnussa, batussa, gentussa... • -íssim/íssima: boníssim, boníssima, baratíssim, baratíssima, caríssim, caríssima...
LA ESSA SORDA • Convé tenir en compte aquestes observacions sobre les grafies c i ç: • S'escriuen amb ç els sufixos –ança, -ença: assegurança, concordança, confiança, enyorança, fiança, tardança, venjança, aparença, esperança, temença, naixença, creixença...
LA ESSA SORDA • Hi ha moltes paraules que coincideixen amb altres llengües romàniques: • si en castellà, francès o italià van amb z, c o ç en català solen anar amb c o ç: abraçar, cent, caça, tenaç, llaç, pinça, suspicaç, força... • Si van amb s, en català solen anar amb s o ss: massa, sal, emissió, sentir, passió, fals, sessió, signe... • Cal recordar algunes que no hi coincideixen: xerès, tros, tassa, tapís, Suïssa, sucre, gaspatxo, gasela, garsa, embarassar, disfressa, cassola, barnús...