1 / 20

Tema 6. La crisi de l’Antic Règim (1808-1833)

Tema 6. La crisi de l’Antic Règim (1808-1833). 6.1. La guerra del Francès (1808-1814) 6.2. Les Corts de Cadis 6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833) 6.4. La independència de l’Amèrica hispana. 6.1. La Guerra del Francès (1808-1814). PRECEDENTS  La Guerra Gran (1793-1795)

darci
Download Presentation

Tema 6. La crisi de l’Antic Règim (1808-1833)

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Tema 6. La crisi de l’Antic Règim (1808-1833) 6.1. La guerra del Francès (1808-1814) 6.2. Les Corts de Cadis 6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833) 6.4. La independència de l’Amèrica hispana

  2. 6.1. La Guerra del Francès (1808-1814) • PRECEDENTS  La Guerra Gran (1793-1795) Carles IV, rei des del 1788 Causes por a les idees revolucionàries franceses fre a les reformes anteriors Manuel Godoy, cap del govern execució de Lluís XVI Conseqüències pèrdues materials i demogràfiques evidencia la crisi del model absolutista Pau de Basilea (1795) subordinació a França

  3. 6.1. La Guerra del Francès (1808-1814) • El motí d’Aranjuez (1808) Causes Tractat de Fontainebleau Espanya permet el pas de l’exèrcit francès per ocupar Portugal evidència que Napoleó vol controlar tota la Península Dirigit per noblesa i clergat  contra Godoy i Carles IV noblesa i Església  política reformista Godoy té en contra reformistes  desplaçats del govern príncep hereu  competidor

  4. 6.1. La Guerra del Francès (1808-1814) • El motí d’Aranjuez (1808) Conseqüències directes dimissió de Godoy abdicació de Carles IV a favor de Ferran indirectes Napoleó aprofita la debilitat de la monarquia fa abdicar Carles i Ferran crea l’Estatut de Baiona proclama Josep I rei d’Espanya

  5. 6.1. La Guerra del Francès (1808-1814) • La resistència contra la invasió 2 de maig de 1808 el poble de Madrid s’aixeca contra l’invasor l’exemple s’escampa per tot el país certs èxits dels espanyols  Bruc, Bailén però Napoleó controla gairebé tota Espanya Moviment popular de resistència a través  Juntes d’Armament i Defensa  Juntes Superiors Provincials [Junta Suprema Central] dues formes  setges  una ciutat que resisteix  guerrilles  petits grups armats

  6. 6.1. La Guerra del Francès (1808-1814) • Les actituds davant l’ocupació

  7. 6.2. Les Corts de Cadis Poder polític durant la invasió Junta Suprema Central màxima autoritat de l’Estat instal·lada a Cadis incapaç de dirigir la guerra  convoca Corts perquè els representants de la nació decidissin sobre la seva organització Eleccions  sufragi universal masculí Les Corts inicien les sessions el setembre de 1810

  8. 6.2. Les Corts de Cadis • Constitució (19 de març de 1812) progressista sobirania nacional la capacitat de fer lleis la té el poble àmplia declaració de drets del ciutadà dret a la vida, propietat, idees, etc. equipara els ciutadans d’Espanya i d’Amèrica religió catòlica oficial sufragi universal masculí indirecte

  9. 6.2. Les Corts de Cadis • Constitució monarquia limitada divisió de poders poder legislatiu (Corts unicamerals) elaboració de lleis, comandament de l’exèrcit, aprovació pressupostos, tractats internacionals poder executiu (rei) dirigeix el govern, sanciona les lleis, vet suspensiu durant 2 anys les seves decisions les ratifiquen els ministres poder judicial (tribunals) fan complir les lleis

  10. 6.2. Les Corts de Cadis • Altres lleis i decrets objectiu  eliminar l’Antic Règim - supressió de les senyories - llibertat de treball (supressió gremis) - abolició de la Inquisició - reforma agrària poca incidència pràctica  país ocupat

  11. 6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833) Napoleó i Ferran VII  Tractat de Valençay (1813) les tropes franceses abandonen Espanya Ferran VII  rei legítim d’Espanya Obrirà un enfrontament entre absolutistes i liberals 1814-1820  absolutisme 1820-1823  liberalisme 1823-1833  absolutisme

  12. 6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833) • 1814-1820: retorn a l’absolutisme Els sectors conservadors donen suport a Ferran VII per restaurar l’absolutisme [Manifest dels Perses] Maig de 1814: s’anul·la la Constitució de Cadis es restaura el règim senyorial s’inicia la persecució dels liberals

  13. 6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833) • 1814-1820: retorn a l’absolutisme Els governs absolutistes fracassen i l’oposició comença a tenir força - burgesia liberal defensa el capitalisme - la pagesia  es nega a pagar rendes - l’exèrcit  té un sector liberal important pronunciaments militars [rebel·lió militar contra el govern] 1820  Riego va triomfar el rei jura la Constitució Espoz y Mina Porlier Lacy

  14. 6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833) • 1820-1823: el Trienni Constitucional Es restauren la Constitució i els decrets de Cadis S’aprofundeix en els canvis disminució del delme [diezmo] reforma fiscal creació de la Milícia Nacional Les reformes tenen dos objectius acabar amb el feudalisme al camp liberalitzar la indústria i el comerç

  15. 6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833) • 1820-1823: el Trienni Constitucional Des del principi el Trienni va tenir l’oposició de monarquia paralitza totes les lleis que pot conspira contra el govern pagesia s’acaba el règim senyorial, però la vida dels pagesos no millora (passen a ser arrendataris) s’introdueixen impostos estatals noblesa i Església perjudicades per supressió de rendes i delme promouen revoltes contra el govern

  16. 6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833) • 1820-1823: el Trienni Constitucional A més, els liberals estaven dividits moderats (“doceañistas”) partidaris de reformes paulatines exaltats (“veinteañistas”) partidaris de reformes radicals Per petició de Ferran VII la Santa Aliança envaeix Espanya acaba amb el Trienni i es torna a l’absolutisme

  17. 6.3. Absolutisme i liberalisme (1814-1833) • 1823-1833: la dècada ominosa (segona etapa absolutista) Forta repressió contra els liberals PERÒ Ferran VII es veu obligat a col·laborar amb burgesia financera i industrial per necessitat d’ingressos per a la Hisenda Els sectors més conservadors inicien oposició a Ferran VII s’agrupen entorn del seu germà Carles Maria Isidre [probable successor] 1830  neix Isabel, filla de Ferran VII s’anul·la la Llei Sàlica carlins no ho accepten 1833  mor Ferran VII  Isabel i Carles es proclamen reis esclata la guerra entre partidaris d’Isabel i de Carles

  18. 6.4. La independència de l’Amèrica Hispana Causes a) Discriminació dels criolls no poden accedir als càrrecs públics no poden accedir al comerç han de pagar forts impostos b) L’exemple dels Estats Units c) Interès del Regne Unit per controlar el mercat americà El procés d’independència s’inicia el 1808 desapareix l’aparell administratiu espanyol els criolls creen Juntes per governar els seus territoris 1825 pèrdua colònies, excepte Cuba, Puerto Rico i Filipines Repercussions de la pèrdua de les colònies pèrdua de pes en la política internacional econòmicament poc important  ja no existia comerç fins i tot, positiu  repatriació capitals i empresaris

More Related