L’alternança vocàlica a la tercera declinació

1. L’alternança vocàlica a la tercera declinació

3. Alguns exemples… • pedis / ποδός(Genitiu singular, peu). • λέγω(jo dic) / λόγος(paraula). • γίγνομαι(jo nasc) / γένος(origen) / γονή(generació). • δίδωμι(jo done) / δίδομεν(nosaltres donem).

4. Anem a vore com afecta l’alternança vocàlica a la flexió d’algunsnoms de la tercera declinació

5. Noms de tema en–ν- λιμήν, λιμένος port N/Vλιμήν A λιμένα G λιμένος D λιμένι N/Vλιμένες A λιμένας G λιμένων D λιμέσι-ν < λιμέ(ν)σι-ν • Al nominatiu singular asigmàtic s’allarga la vocal final del tema. • Per tant, hi ha alternança amb la resta de casos, que tenen aquesta vocal breu. • Recordeu que alguns noms ja tenen la vocal final del tema llarga. Per tant no presenten alternança: χειμών, χειμῶνος.

6. Noms de tema en–ντ- ἄρχων,ἄρχοντος arcont Nἄρχων Vἄρχον Aἄρχοντα Gἄρχοντος Dἄρχοντι N/Vἄρχοντες Aἄρχοντας Gἀρχόντων Dἄρχουσι-ν < ἄρχο(ντ)σι-ν • Els noms d’aquesta classe amb nominatiu singular asigmàtic presenten la mateixa alternança que acabem de comentar.

7. Noms de tema en–ρ- ῥήτωρ,ῥήτορος orador Nῥήτωρ Vῥῆτορ Aῥήτορα Gῥήτορος Dῥήτορι N/Vῥήτορες Aῥήτορας Gῥητόρων Dῥήτορσι-ν • De nou trobem la mateixa alternança en un nom amb nominatiu singular asigmàtic…

8. Noms de tema en–ρ- μήτηρ,μητρός mare Nμήτηρ Vμῆτερ Aμητέρα Gμητρός Dμητρί N/Vμητέρες Aμητέρας Gμητέρων Dμητράσι-ν • Però alguns substantius d’aquest grup presenten més varietat d’alternances vocàliques. • Per començar, grau allargat al nominatiu singular asigmàtic. • El grau ple en alguns casos del singular i del plural. • I grau zero a la resta de formes. • Observa com al datiu plural el grau zero comporta l’aparició d’una vocal (α) per facilitar la pronunciació.

9. Noms de tema en–ρ- ἀνήρ,ἀνδρός home Nἀνήρ Vἄνερ A ἄνδρα Gἀνδρός Dἀνδρί N/Vἄνδρες Aἄνδρας Gἀνδρῶν Dἀνδράσι-ν • Aquest substantiu presenta un model d’alternances diferent. • D’entrada, el grau allargat al nominatiu singular. • El grau ple el trobem només al vocatiu singular. • La resta de casos tenen grau zero, però a més a més intercalen una consonant (-δ-) a l’arrel per facilitar la pronunciació. Aquest fenomen s’anomena epèntesi. • De nou el datiu plural presenta la vocal –α- que comentàvem a la fitxa anterior.

10. Noms de tema en–σ- ἀληθής, ἀληθές vertader (masculí i femení) Nἀληθής Vἀληθές A ἀληθῆ < ἀληθέ(σ)α Gἀληθοῦς < ἀληθέ(σ)ος Dἀληθεῖ < ἀληθέ(σ)ι N/V ἀληθεῖς < ἀληθέ(σ)ες Aἀληθεῖς G ἀληθῶν < ἀληθέ(σ)ων Dἀληθέσι-ν < ἀληθέ(σ)σι-ν • Aquest adjectiu ens mostra l’alternança ja coneguda, amb el grau allargat del nominatiu singular… • … front a la resta de casos en grau ple. Atenció als canvis fonètics que transformen la majoria de les terminacions. • D’altra banda, la forma de l’acusatiu plural és la mateixa que la del nominatiu plural, per analogia. • Ací teniu les formes de gènere neutre diferents a les de masculí i femení: N/V/A sg. ἀληθές N/V/A pl. ἀληθῆ < ἀληθε(σ)α

11. Noms de tema en–σ- γένος,γένους origen (neutre) N/V γένος Aγένος Gγένους < γένε(σ)ος Dγένει < γένε(σ)ι N/V γένη < γένε(σ)α Aγένη < γένε(σ)α G γενῶν < γενέ(σ)ων Dγένεσι-ν < γένε(σ)σι-ν • Alguns substantius neutres establixen l’alternança respecte al so de la vocal final del tema: aquesta serà –ο- al nominatiu, vocatiu i acusatiu del singular… • … però –ε- a la resta de casos, tot i que els canvis fonètics fan que siga difícil reconéixer el tema.

12. Noms de tema en–ι- πόλις,πόλεως ciutat Nπόλις Vπόλι A πόλιν G πόλεως< πόλη(ι)ος Dπόλει< πόλη(ι)ι N/V πόλεις< πόλε(ι)ες Aπόλεις G πόλεων < πόλη(ι)ων D πόλεσι-ν • Comencem els noms de tema acabat en vocal amb aquest substantiu que presenta el grau zero de la síl·laba final del tema als tres primers casos. • Quan apareix el grau ple comporta un canvi fonètic: la –ι- final del tema queda en posició intervocàlica i desapareix. Aleshores les vocals en contacte contrauen o formen un diftong. • El grau allargat el trobem al genitiu singular, on l’evolució fonètica ha provocat un intercanvi de la quantitat de les vocals finals (metàtesi)… • … i al datiu singular i genitiu plural, en què la vocal llarga ha patit abreujament. • La resta de formes són analògiques: l’acusatiu plural pren la mateixa forma del nominatiu-vocatiu plural… • … i el datiu plural presenta un tema en –ε- que resulta de la influència de la resta de la flexió.

13. Noms de tema en diftong–ηυ- βασιλεύς,βασιλέως rei N βασιλεύς V βασιλεῦ A βασιλέα< βασιλη(υ)α G βασιλέως< βασιλη(υ)ος D βασιλεῖ < βασιλη(υ)ι N/V βασιλῆς< βασιλη(υ)ες A βασιλέας< βασιλη(υ)ας G βασιλέων< βασιλη(υ)ων D βασιλεῦσι-ν • La forma original del diftong nomès es deixa veure al nominatiu i vocatiu plural. Ací l’evolució fonètica fa desaparéixer la –υ- intervocàlica, fet que provoca la contracció esperada només en aquesta ocasió. • Però a la major part de les formes l’evolució fonètica ha convertit en breu la primera vocal del diftong. La vocal de la terminació s’allarga per metàtesi. • En altres casos la vocal llarga del diftong s’abreuja en contacte amb la terminació. • La resta de formes presenten el tema amb el diftong en grau ple. • Per al nominatiu-vocatiu plural hi ha també la forma analògica βασιλεῖς (vegeu πόλεις) que es va crear posteriorment.

14. I.E.S. El Cabanyal de València Departament de Grec Curs 2008-2009 http://alagora.blogspot.com