Transmetre valors, una tasca difícil però necessària

1. Transmetre valors, una tasca difícil però necessària

2. No s’ensenyen els valors, sinó que s’educa en i amb valors. Pares i mestres, fem el que fem, ens n’adonem o no, sempre eduquem en uns valors. És impossible estar-se’n. Cardús, S. (2000). El desconcert de l’educació.

3. QUÈ SÓN ELS VALORS? Són els principis normatius que presideixen i regulen el comportament de les persones en qualsevol moment i situació.

4. QUI TRANSMET VALORS? família escola nen/a amics mitjans de comunicació

5. LA RELACIÓ ENTRE PARES I FILLS VINCLE AFECTIU SEGUR • PROTECCIÓ • CONFIANÇA • ESTIMACIÓ • BENESTAR • AUTOESTIMA • INTERÈS PER EXPLORAR L’ENTORN

6. VALORSels valors els manifestem amb les nostres actituds i amb els nostres comportaments es concreten en: Normes Són regles de conducta que les persones han de respectar en determinades situacions s’expressen amb: Actituds Són la tendència a comportar-se d’una manera consistent davant determinades situacions

7. Quins VALORS volem transmetre? • Autoconeixement i autoestima • ( regulació emocional, responsabilitat, automotivació, ...) • Preparació per a la convivència • (Empatia, solidaritat, diàleg, negociació...) • Preparació per a la crítica constructiva de la realitat personal i social • Coneixement i respecte pels drets humans i el medi ambient

8. Una classificació dels valors

9. ESTADIS EVOLUTIUS DEL DESENVOLUPAMENT MORAL HETERONOMIA (0-5 anys) El què està bé o malament ho determinen agents externs EGOÏSME MUTU (infància) La llei del Talió EXPECTATIVES INTERPERSONALS (adolescència) Desig d’agradar i de ser acceptats RESPONSABILITAT I COMPROMÍS (des de 18 anys) Autonomia: actuar bé és fer allò a què lliurement t’has compromès CONTRACTE SOCIAL Obertura al món: compromís amb els drets humans PRINCIPIS ÈTICS UNIVERSALS Tots som iguals: fer als altres el que vull per a mi.

10. EDUCAR EN VALORS PER LA CONVIVÈNCIA • Tolerància • Cooperació • Responsabilitat • Empatia • Ser conciliador • Diàleg • Resolució positiva dels conflictes

11. EDUCAR EN VALORS • TOLERÀNCIA. Respecte i consideració cap a les opinions o actituds dels altres. • Ajudar a tolerar l’agressivitat verbal. • Estar pendent dels fills mentre miren la TV • Promoure la generositat • Ajudar-los a conèixer millor els costums i cultures diferents • Ajudar-los a comprendre que “diferent” no vol dir “dolent” • Reforçar–los quan defensen els drets dels altres

12. EDUCAR EN VALORS • COOPERACIÓ. Associar-se amb altres per poder arribar a un objectiu comú. • Fomentar el desig de compartir • Fomentar el plaer del joc en equip • Establir objectius comuns per la família • Promoure activitats que evidenciïn l'avantatge de treballar en col·laboració • Elogiar la cooperació

13. EDUCAR EN VALORS • EMPATIA. Capacitat de reconèixer i comprendre els sentiments o idees d’una altra persona. • Buscar exemples que il·lustrin els avantatges de tenir empatia • Expressar el què sentim en 1ª persona • Ensenyar-los a adonar-se dels efectes del seu comportament en les altres persones. • Ajudar a que es posin en el lloc de l’altre.

14. EDUCAR EN VALORS • SER CONCILIADOR. Saber resoldre els conflictes pacíficament • Donar exemple de maneres apropiades de resoldre conflictes sense violència • Ensenyar els fills a controlar la ira • Fer reunions familiars regularment • Procurar no resoldre els conflictes dels fills per donar-los l’oportunitat d’aprendre a fer-ho de forma positiva • Ensenyar a negociar

15. EDUCAR EN VALORS Ser RESPONSABLE Assumir els deures i les obligacions procurant complir-los el millor possible • Concretar quines són les responsabilitats dels fills i les conseqüències de complir-les o no • Elogiar el comportament responsable • No salvar-los de les conseqüències del seu comportament

16. EDUCAR EN VALORS Saber AUTOMOTIVAR-SE Capacitat de trobar incentius interns per esforçar-se en aconseguir un objectiu personal • Recompensar l’esforç per la feina més que els resultats • Ensenyar a fixar-se en els aspectes positius de tota activitat • Elogiar la capacitat d’il·lusionar-se a l’hora de fer alguna activitat

17. EDUCAR EN VALORS Tenir CURIOSITAT/GANES D’APRENDRE Desig d’augmentar el coneixement i esforç per aconseguir-ho. • Fer preguntes que els ajudin a descobrir les respostes i que estimulin el seu interès. • Guiar en el procés d’adquirir nous coneixements a partir de la seva curiositat • Facilitar que siguin ells els que resolguin els seus problemes. • Valorar l’actitud de curiositat i de voler aprendre

18. EDUCACIÓ EMOCIONALAprendre i ensenyar a posar nom a les emocions i sentiments. • EMOCIONS: Són un estat d’alteració física i psicològica que es produeix com a conseqüència de la manera com veiem les coses que ens passen. Depenen del significat que li donem a allò que vivim. Les 4 emocions bàsiques són la por, la tristesa, la ira i l’alegria. • SENTIMENTS: Estat en el que s’experimenta una sensació produïda per causes externes o internes. Aquestes sensacions són cicumstancials o passatgeres i són derivades de les 4 emocions bàsiques o d’una combinació d’aquestes.

19. EXPRESSAR EMOCIONS • Permetre que flueixin • Comunicar-les: MISSATGES JO

20. RECONÈIXER EMOCIONS • EMOCIONS: Són un estat d’alteració física i psicològica que es produeix com a conseqüència de la manera com veiem les coses que ens passen. Depenen del significat que li donem a allò que vivim. • Per què serveixen les emocions? • Les 4 emocions bàsiques: RÀBIA, POR, TRISTESA, ALEGRIA • Escoltar els senyals, identificar-los com a emocions i relacionar-los amb el què vivim

21. REGULAR LES EMOCIONS • QUÈ FAIG? • QUÈ SENTO AL COS? • QUÈ PENSO?

22. ESTABLIR NORMES • Senzilles • Concretes • Es plantegen en positiu • Compleixen un propòsit • El nen sap què , com i quan ha de complir-les, i també què passarà si les infringeix • Són apropiades per l’edat i l’habilitat del nen/a

23. CAL POSAR LÍMITS • És aquell punt més enllà del qual els pares o educadors ja no som flexibles, no ens sentim disposats a passar per alt o no donar importància a errors o faltes. Cal establir-los en el moment de pactar les normes • ELS LÍMITS L’AJUDEN A : • Distingir el que està bé del què està malament • Assumir les conseqüències de les pròpies accions • Adquirir autocontrol • Integrar-se dins de la família i la societat • Afavoreixen l’adaptació i redueixen les conductes antisocials • Incrementen l’autoestima. Es donen oportunitats d’èxit al nen. • El nen se sent protegit, li donen seguretat

24. COM POSAR LÍMITS • Tenir en compte l’edat del nen • Cal marcar-lo abans que es doni la situació • Establir-lo de forma clara i directa • Explicar per què es posa el límit • Establir les conseqüències en cas que se’l saltin • Cal assegurar-nos de fer-ho complir • És molt important la coherència entre educadors

25. L’AUTOESTIMA • AUTOESTIMA ALTA • ·El nen/a se sent bé amb ell mateix • ·Se sent capacitat per afrontar situacions • · Confia en ell mateix • ·Se sent segur i content • ·Accepta les seves qualitats i limitacions • · Afronta els problemes emmarcant els errors amb tolerància i buscant solucions positives • AUTOESTIMA BAIXA • El nen/a se sent malament amb ell mateix, infeliç • Li manca coratge per afrontar reptes, insegur • Mostra actituds i comportaments de perfeccionisme, hipercrítica, culpabilitat i agressivitat • Desig excessiu de complaure • Comparació permanent amb les altres persones

26. ESTRATÈGIES PER MILLORAR L’AUTOESTIMA • Verbalitzar tots els aspectes positius • Ajudar a analitzar correctament els problemes • Acceptar les limitacions • Donar confiança • Oferir responsabilitats • Donar afecte • Evitar les comparacions • Exigir en funció de les capacitats • Ensenyar al noi/a a aprendre dels errors, tolerant i positivitzant les situacions que surten malament • Tractar al noi/a com a una PERSONA ÚNICA • Substituir el verb ÉSSER pel verb ESTAR

27. HÀBITS BÀSICS D’AUTONOMIA • Menjar (utilitzant coberts i menjant tot sol) • Vestir-se i despullar-se • Despertar-se i anar a dormir • Dutxar-se o banyar-se • Ordre (jocs, roba,....) • Col.laborar en tasques domèstiques ( parar taula, desparar-la,...) • Desplaçaments i encàrrecs (comprar el pa, ...) • Al voltant dels nou anys el nen ja ha de realitzar aquestes conductes de manera autònoma

28. ASPECTES EVOLUTIUS EN L’ADQUISICIÓ DELS HÀBITS

29. COM INSTAURAR UN HÀBIT • Pensar objectius, ben definits i accessibles • Senyalar els passos adequats per aconseguir-los • Oferir oportunitats per realitzar-los • Donar senyals adequats: horari i lloc on s’han de fer • Reforçar les aproximacions a l’objectiu marcat, felicitar al nen pel seu esforç • Oferir models adequats. Ser coherents. • Acord entre els pares i els diferents adults que viuen a casa sobre què s’exigirà al nen

30. COM INSTAURAR UN HÀBIT

31. COM TRACTAR LA CONDUCTA OPOSICIONISTA • No argumentar • No confrontar-se • No entrar en lluita de poder • No agredir • Mantenir-se ferm • Oferir alternatives de solució

32. ESTRATÈGIES PER REDUIR CONDUCTES INACCEPTABLES • Ignorar la conducta inadequada però no destructiva, que pretén cridar l’atenció • Expressar de forma breu que estem enfadats. Parar-se. Aplicar les conseqüències oportunes. • Imposar un temps de reflexió (1 minut per any d’edat ) • Retirar privilegis • Deixar que visquin les conseqüències naturals.

33. LA RELACIÓ ENTRE PARES I FILLS • Dimensió afectiva • No es poden escollir les característiques personals • Des del primer moment, el nen/a capta el què passa al seu entorn. • Elements peculiars de la relació: dependència, pertinença, continuïtat i afectivitat. • Ser pare  poder preservar espais individuals i de parella.