Tema 10:

1. Tema 10:

2. Quèés la socialització? • Un aspecteimportant en la relació entre individu i societatsónalsprocessos de socialització, és a dir, la manera comelsindividusd'unacol·lectivitataprenenelsmodels social, elsassimilen i els fan seus. • Aquestprocésés el que ens fa persones i és el que enspermet ser autònoms i tenir les nostres idees i opinionspròpies.

3. Fases de la socialització: • ÉmileDurkheim va indicar que la socialitzacióestà formada per dues fases: • Primera fase: socialització, en la quall'individuadquireixelsconeixements, valors, models, símbols, és a dir, la manera de pensar. Aquestprocéss'inicia en la infantesa fins la joventut. • Segona fase: Internalització, pasa a ser part integradora de l'estructura de la personalització. Aquestprocésenspermetl'adaptació, la comprensió i l'integracióen la societat. • Internalització: ésfernostresalgunselements.

4. Mecanismes de socialització: • Sónelsmitjans a través delsqualselsmodelssocials (valors) es transmetenalsindividus en la primera fase. Destaquen elsmecanismessegüents: • L'aprenentatge: aquestmecanismeés el mésgenèric i evident. • La motivació: en la socialització, canvien les motivacions o les raons per fer alguna cosa. • L'herència i el medi social: “Herencia” fa referencia alsinstints i les emociones que sónpropies de cada individu. Peròen elsprocessos de socialització es fan servir els dos elements.

5. Agents de socialització: • Elsprincipalsagentsactiussón totes aquelles persones, institucions o grupssocials que s'ocupen de la transmissió de modelssocials ( valors, creences, ....). Elsmésrellevantssón: • La familia, elsamics, l'escola, les empreses i elsmitjans de comunicació.

6. Tema12:

7. Ciència política i filosofia política: • Ésla forma d'organitzar el govern de la comunitat. Ésl'activitat a través de la qualelséssershumansprenendecisionscol·lectives. • Cal distingirdiverses disciplines: • Història política:és la història que narra l'evoluciódelssistemesd'organització política. • Ciència política: estudia elsconceptesfonamentalsdelssistemspolítics, estructura funcions. • Filosofia política: s'encarrega de l'origen de la política, de la sevarelacióamb la intel·ligència social.

8. Les teoriespolítiques: • Les diversesteories es distingeixen les unes de les altres per la manera comtracten la procedència. Les principalssón: • Teoria organicista: considera que l'ésserhumànoméspotrealitzar-se i assolir la felicitat plena en la comunitat. • Teoriaindividualista: considera que l'ésserhumàrealitza i assoleix la felicitat plena en individualitat. • Teoria absolutista: defensa que el poder s'had'exercir de manera absoluta sobre elsciutadans. • Teoria liberal: afirma que totésserhumanssóniguals i sobirans.

9. La relació entre ètica i política: • La política ha de tenir en compteprincipisètics. His'handonatduesrespostes: • No hi ha relació, sónduesrealitatsdiferents. Hidistingimduesteories: • El realismepolític: defensa que la tasca de la política ésdiferent a la de l'etica. • L'idealismepolític: defensa que la política ha d'estarsempre supeditada a l'ètica. • Hi ha relació, però des del reconeixement de les diferències. En l'actualitat,ésuna forma d'entendre les relacions entre ètica i política. • Justícia: ésla idea de donar a cadascú el que ésseu, i és una ampliació de la moral en el camp del dret i la política.

10. La justícia com a igualtat: • Aristòtildistingia dos tipus de justícia: • La distributiva: es basava en la distribució per part de l'estatd'unasèried'honors. • La commutativa: es basava en l'acord o contracte, i depenisdels termes acordats. • La igualtat continua comptantamb dos sentits: la igualtat natural i la política o del dret.

11. La justíciacom a llibertat: • Les primeresrevolucionslliberals, la llibertatés entes com a una característica pròpia i específica de l'ésserhumà. La llibertat va passar a ser considerada un dret natura, inalienable i propi de l'ésserhumà.

12. La justícia i la seguretat jurídica: • Aquestaseguretat jurídica implica la necessitat de vetllarpelcomplimentdelsprincipismorals i èticsessencials en la regulació de la convivència. I és la certesa que ofereix el dret que algunsvalors, llibertats i actuacionsserancomplerts i estarangarantits per la llei.

13. La justíciaés donar a cada un el que ésseu: • Elsdretssónpervis a la justícia i el comportamentpolíticjustconsisteix a tractar a cada persona d'acordambelsseusdrets.

14. Ètica i dret: • Elsdretshumans fan referencia a l'ètica i representen una existencia o ideal ètic. • Sóndretssubjectius, ja que sónpretensionslegítimesdelssubjectes. • Sóndretsnaturals, perquè es basen en la naturalesa humana. • Sóndretsmorals i ètics, perquèsónexigènciesmorals.

15. Reptes ètics i políticsactuals: • Elsreptes ambelsqualss'enfrontal'ètica i la política tenen a veureambl'incomplimentdelscomponents del modelètic. Alguns del problemessón: • La negaciódelsdretsindividuals. • La permanència de desigualtats no justificades. • L'absènciade democràcia. • Les formes irracional d'actuar. • L'arbitrarietatjurídica. • La pobresa. • La insolidaritat.