Tècniques d’orientació i observació del cel

1. Tècniquesd’orientació iobservació del cel

2. Elsmapes Tipus Mapes topogràfics, que són uns mapes més detallats, on hi ha dibuixades les muntanyes (per mitjà de corbes de nivell), els camins i corriols, i molts detalls, com ara cases de pagès, línies elèctriques, rieres i torrents, fonts, etc. Els mapes de carreteres indiquen els pobles, les carreteres asfaltades, i de vegades algunes pistes forestals sense asfaltar

3. Elsmapes Escala En un mapa d’escala 1:25000, cada centímetre del mapa són 250 metres a la realitat. En un mapa d’escala 1:50000, cada centímetre del mapa són 500 metres a la realitat.

4. La brúixola Elspuntscardinals Els punts cardinals principals són quatre: el Nord (N), l’Est (E), el Sud (S) i l’Oest (W). Els punt intermedis a aquests es denominen nord-est (NE), sud-est (SE), sud-oest (SW) i nord-oest (NW). Entremig d’aquests 8 punts, encara en podríem trobar uns altres punts intermedis: el nord-nord-est (NNE), l’est-nord-est (ENE), etc. NOTA: l’Oest el podeu veure representat com una W o bé com una O.

5. La brúixola Quan necessitem marcar direccions amb més precisió, fem servir els azimuts. El que fem és dividir l’esfera en 360º en el sentit de les agulles del rellotge, de manera que els 0º corresponen al Nord, els 90º a l’Est, els 180º al Sud, els 270º a l’Oest, i els 360º novament al Nord. Per exemple, si ens diuen que hem d’anar en direcció 40º, ens estan indicant una direcció que queda 5º a l’esquerra del NE.

6. La brúixola La brúixola té una agulla imantada que assenyala directament cap al Nord. També té representats els punts cardinals, així com els graus d’azimut. Si l’agulla té dues parts, una vermella i una negra, habitualment és la vermella la que assenyala cap al Nord (sol tenir també algun tipus de pintura fluorescent, que la fa visible durant la nit).

7. Orientació a partir del Sol L’hora oficial espanyola no coincideix amb l’hora solar. Per calcular l’hora solar, durant l’horari d’estiu cal restar-li dues hores a l’hora oficial. Durant l’horari d’hivern cal restar-li una hora. P.ex. si som a 10 d’agost i el rellotge ens marca les 15:30h, l’hora solar seran les 13:30H. NOTA: l’horari d’estiu és el vigent a partir de l’últim diumenge de març i durant tots els mesos següents, fins arribar a l’últim diumenge d’octubre en que es produeix el canvi a l’horari d’hivern.

8. Posició del Sol a determinadeshores NOTA: Totes les hores a que em referiré a continuació són hores solars. El que sí que és veritat, i es compleix sempre, és que a les 12:00H del migdia hora solar, el Sol es troba exactament a sobre del punt cardinal Sud. Si en aquest moment clavéssim una estaca a terra, l’ombra de l’estaca assenyalaria directament cap al Nord. També es compleix de manera aproximada (no exacta), que a les 6:00H el Sol es troba a l’Est, a les 9:00H al SE, a les 15:00H al SW, i a les 18:00H a l’Oest. L’ombra d’un pal marcaria just la direcció contraria.

9. Mètode del rellotge de manetes Un rellotge convencional de manetes pot fer-se servir per trobar els punts cardinals. El primer que has de fer és canviar-li l’hora de manera que mostri l’hora solar. A continuació aguanta el rellotge horitzontalment, i apunta la maneta de les hores vers el Sol. La bisectriu de l’angle que formen la maneta de les hores amb la xifra 12 del rellotge assenyala cap al Sud. NOTA: la bisectriu és la línia que divideix un angle en dues meitats iguals. NOTA: l’ombra d’un escuradents posat vertical a la punta de la maneta de les hores et pot ajudar a determinar quan aquesta està realment apuntant cap al Sol.

10. Mètode de l’ombra Si clavem un pal a terra, marquem l'extrem de l'ombra, deixem passar quinze minuts i tornem a marcar de nou l’extrem de l'ombra, en unir aquests dos punts, la línia que obtenim ens indicarà la direcció Oest - Est (el primer punt és l'Oest i el segon l'Est). En traçar una perpendicular tindrem el Nord i el Sud. Aquest sistema només ens permet tenir una referència aproximada. Com més temps deixem passar entre la primera i la segona marca i més propers ens trobem al migdia, més augmentarà la seva precisió.

11. Orientació a partir delsestels L'Estel Polar, assenyala directament cap al nord geogràfic

12. Orientació a partir delsestels Des d'Octubre fins Abril, podeu localitzar fàcilment al cel l'espectacular constel·lació d’Orió (el gegant), formada per moltes estrelles brillants. És molt fàcil de reconèixer pel seu "Cinturó", una alineació de tres estrelles (coneguda també com "Els Tres Reis" o "Les Tres Maries"). Al nord del mateix, dues estrelles ens assenyalen les espatlles del gegant, mentre que al sud dues estrelles més assenyalen els peus. Betelgeuse, que trobareu en la espatlla esquerra, té un color clarament ataronjat.

13. Orientació a partir delsestels Durant el seu recorregut nocturn pel firmament, el “Cinturó” d’Orió surt per l’Est, fa un recorregut cap al Sud, i es posa per l’Oest. La posició relativa de les espatlles del gegant també ens dóna una referència aproximada. Si Betelgeuse i Bellatrix estan més o menys a la mateixa alçada sobre l’horitzó, l’alineació Betelgeuse-Saiph assenyala aproximadament cap al Sud.

14. Altresreferències La Lluna La lluna pot proporcionar també una aproximació dels punts cardinals. Quan està en fase creixent, el cantó il·luminat assenyala sempre cap a l'Oest i quan està en fase minvant (o decreixent), el cantó il·luminat assenyala cap a l'Est.

15. Altresreferències Molsa en el tronc d’un arbre La molsa creixerà en les zones més ombrívoles i humides d’un tronc (normalment cap al Nord).

16. Altresreferències Anells de creixement d’arbres En les soques d’arbres tallats, els anells de creixement solen estar més junts i atapeïts cap al cantó que li tocava menys el Sol (normalment cap al Nord).

17. Altresreferències Esglésies i ermites Les esglésies i ermites cristianes es construeixen normalment de manera que la zona on va l’altar quedi assenyalant cap al lloc on surt el Sol (cap a l’Est).

18. Altresreferències Rellotges de Sol Tot i que n’hi ha de diferents tipus, el model més comú té el gnòmon orientat cap al Sud.

19. Altresreferències Plaques solars Cada vegada més carreteres tenen plaques solars fotovoltaiques per alimentar els diferents instruments de control del trànsit. Aquests panells solars estan gairebé sempre orientats cap al sud.