Déjeuner sur l’herbe

1. Déjeuner sur l’herbe Edouard Manet Pintura segles XVIII-XIX

2. 1.- Documentació Títol: Le déjeuner sur l’herbe             Autor: Édouard Manet             Cronologiadel’obra: 1863 Material i tècnica: Pintura a l’oli Suport: tela        País: França Estil: Impressionisme Ubicacióoriginal:Presentat al Saló des Réfusés (rebutjats) el 1863 amb el títol de “El bany”. Ubicacióactual: Museu d’Orsay. París

4. 2.- Breu biografia París 1832 – 1883. Pintor francès.S'inspirà en la pintura hispànica, especialment en Velázquez, de qui prengué la línia de l'horitzó alta i l'absència d'un veritable fons, en Murillo i en Goya, de qui prengué temes i composicions.Des del 1873 la seva paleta s'aclarí i adquirí alguna característica de la dels impressionistes; a més, practicà el plein air. Malgrat que sempre es considerà un pintor clàssic i tractà d'ésser admès al Salon oficial, els impressionistes en feren llur capdavanter, car, bé que mai no formà part plenament del grup ni participà en cap de les seves exposicions, n'anuncià l'obra, especialment pel valor que donà als colors clars, bé que mai no oblidà el negre, per l'audàcia compositiva de les seves teles i per l'intent de voler donar el plein air al paisatge, que mai, però, no fou el protagonista de la tela, a diferència dels impressionistes. • Pàg. 158

5. 3.- Descripció formal: • Descripció: Dues figures masculines, vestides de carrer, gaudeixen d’una estona d’oci al costat d’una jove completament i serenament nua. Les tres figures estan situades al mig d’un paisatge frondós. Al fons, en un rierol, hi ha una altra dona, mig nua, al costat d’una barca. Del grup de les tres figures centrals, les dues de l’esquerra giren el rostre vers l’espectador, encara que només ella busca la seva mirada ja que l’home té un aspecte distret. L’altre home, amb el braç estirat i la mà oberta, sembla que ha pres la paraula. En primer terme, un cistell amb les restes del dinar i els vestits i barrets de les dones. • Iconografia: El quadre sembla voler indicar que aquesta era una escena més o menys comuna als boscos de les rodalies de París. De fet, l’escena no era casual sinó estudiada i en ella hi apareixen Victorine Meurent, model de l’artista, el seu germà.Eugène Manet i el seu cunyat Ferdinand Leenhoff. • Funció: Estètica. La intenció de Manet era que el quadre fos exposat al Saló de París per tal d’atraure possibles clients en un moment en que els marxants d’art encara no eren massa habituals.

6. Forma i composició: • Forma: Oberta o pictòrica • Composició: • Tancada o centrípeta. • Simetria:Encara que a banda i banda d’un eix imaginari (turmell, peu, esquena) hi ha dos personatges (home i dona), la part esquerra del quadre té més pes. • Geometria: Ordenació de les figures en triàngles. • Línies compositives: Diagonals

8. Pinsà borroner. Pyrrhula Pyrrhula

9. Recursos tècnics • Pinzellada: Solta, a la manera de Rembrandt, Hals, Velázquez o Goya. • Color:El color defineix el volum. Predomini dels verds que envolten negres, blancs, ocres i blaus morats dels personatges i els seus vestits. • Llum: Es fon en els colors. Les ombres són simples taques fosques juxtaposades a les altres. No utilitza el clarobscur. • Perspectiva: No utilitza la perspectiva geomètrica per fer la sensació d’espai sinó que l’altera. Pels esbossos conservats se sap que Manet va pintar les diverses figures aïlladament, sense cap relació entre elles.

10. 4.- Significat de l’obra • Elements propis de l’estil: L’obra pertany a l’inici de l’Impressionisme, encara que no presenta les característiques més pròpies d’aquest estil. El tractament de les figures i els recursos tècnics de l’obra van ocasionar el rebuig de la crítica i l’admiració dels futurs impressionismes que hi van veure un allunyament de l’academicisme i una manera nova de presentar la realitat visual. Influències sobre Manet: * Pintors espanyols : Velázquez, Murillo i Goya * De Frans Hals, Giorgione i Ticià va prendre temes i els va reinterpretar * gravats japonesos * Els impressionistes: passió per la pintura a l’aire lliure, estudis sobre la llum.... Els referents de le Déjeuner sur l’herbe són El concert campestre de Ticià i EljudicideParis de Rafael, quadre conegut a partir d’un gravat de Marcantonio Raimondi.

11. El concert campestre. Ticià (també atribuit a Giorgione). Segle XVI.

12. Judici de Paris. Rafael (segle XVI). Gravat de Marcantonio Raimondi

13. Una altra obra important de Manet és la Olympia. El quadre va escandalitzar per la seva sensualitat i pel subtil joc de les diverses tonalitats blanques superposades. Els seus referents són la Venus de Tizià i la Maja nua de Goya.

15. Com ja hem vist, l’obra de Manet s’apartava molt de la pintura academicista de la seva època. Un pintor d’aquesta tendència va ser Cabanel, pintor favorit a la cort de Napoleó III i Eugènia de Montijo. D’estil acadèmic refinat, va triomfar amb el “Naixement de Venus”al Saló de 1863 on Manet va veure rebutjada “Le déjeuner....”.En ambdues obres hi ha una noia nua. Per què va escandalitzar “Le déjeuner” i no la “Venus”? Per l’ús de colors plans, la no utilització del clarobscur i el fet que les figures no semblessin mantenir cap relació entre elles. Venus. Alexandre Cabanel.

16. Relació entre la forma i la funció: Manet va ser un pintor que va buscar sempre noves formes de representació plàstica, fins i tot alterant les clàssiques. • Iconologia: L’artista prengué com a referència temàtica dues obres de Giorgione i Ticià i de Rafael. Es tracta d’un tema mitològic: dues deesses del riu surten per escoltar els músics. En Manet, no hi ha la coartada mitològica per representar el nu, per tant, se’l representa com un nu quotidià en què els homes van vestits segons la moda de l’època i no pas luxosament com en el quadre de Ticià. Aquesta concepció de la temàtica va trencar amb les regles que el costum de l’època imposava; per això l’obra va provocar tant escàndol.

17. Relació entre l’època i l’obra: Històric: * Impressionisme: Segona meitat del segle XIX a París. * Escenari de moltes revolucions: 1848, Segon Imperi, Comuna, IIIa. República. * Grans canvis urbanístics: boulebards; exposicions universals, torre Eiffel, especulació urbanística. * Tertúlies d’artistes (Cafè Guerbois); bohèmia; * Canvis culturals i científics: preocupació pel temps; teoria dels colors; ferrocarril; darwinisme; fotografia

18. Artístic: • Es considera Manet el precursor dels impressionistes. Aquests són un grup relativament reduït de pintors francesos que treballen com a grup coherent de 1870 a 1880 (Monet; Degas, Renoir, Pissarro, Sisley, Berthe Morisot). • Aversió a l’art acadèmic dels Salons • Orientació realista. Desinterès total pel tema, preferència pel paisatge. • Treball “plein air”. • Desaparició del dibuix com a forma prèvia del color. Pinzellades soltes, taques de color. • Repetició dels temes sota diferents llums. • Estudi de les ombres i les relacions entre colors complementaris. No utilitzen el color negre per enfosquir els colors a l’ombra.

19. 5.- Transcendència de l’obra Manet va ser el primer pintor que va desconstruir la pintura introduint-hi elements que trencaven la rigidesa de la representació visual en la qual havia caigut la pintura en el segle XIX. Per aquest motiu els impressionistes el van considerar sempre el seu mestre artístic encara que no participés en les seves exposicions ni en els seus plantejaments artístics. Picasso i altres autors contemporanis s’han inspirat en Le Déjeuner sur l’herbe. Amb aquesta obra neix la pintura moderna.

20. Dinar al camp. Claude Monet (1865-66)

21. Pablo Picasso. 1960 i 1961

25. Alain Jacquet. 1964

26. 2002 Alexander Vinogradov, Vladimir Dubosarsky