13) Evolució del conflicte a la zona republicana.

1. 13) Evolució del conflicte a la zona republicana. • El cop d’Estat fracassa. • El model de República liberal parlamentària pràcticament desapareix. • Oficialment se segueix sota control del gov. central o de la Generalitat. • A la pràctica són els sindicats i els partits obrers armats qui controlen el carrer. • Es creen comitès, juntes i consells revolucionaris. Milícies. • A Catalunya es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. • D’una manera pràcticament espontània, a moltes zones, comença una revolució social: • Terror contra propietaris i eclesiàstics. • Eliminació de la propietat privada. • Processos de col·lectivització al camp i a la indústria.

2. Necessitat d’un govern centralitzat i fort. • 4 de setembre de 1936  Largo Caballero (PSOE-radical) és nomenat president del govern. • Govern format per una unió de partits republicans progressistes i d’esquerra obrerista i nacionalistes catalans i bascos. • Tensió entre diferents sectors republicans. • Anarquistes vs comunistes. Fets de Maig de 1937 a Barcelona. • Comença al bàndol republicà un període d’enfrontaments. • La divisió dels republicans afavoreix l’avançament dels nacionals.

3. 14. El bàndol republicà estava dividit entre: a) Partidaris d’una revolució comunista, llibertària i anarquista. Partidaris de la guerra i la revolució al mateix moment. CNT-FAI i POUM  Accions violentes. b) Partidaris d’un comunisme més moderat. Partidaris d’acabar la guerra i després fer la Revolució. PSUC i PCE. c) Partidaris d’una república parlamentària Partits republicans i ERC • La tensió esclata el maig de 1937 a Barcelona. • Conflicte entre anarquistes i comunistes. • Finalment s’imposen els comunistes recolzats pels partits republicans.

4. Després dels Fets de Maig  Negrín és nomenat cap del govern. Suport del PSOE I PCE. Govern i exèrcit centralitzat. Fi de les milícies. 31/10/1937  Trasllat del govern de València a Barcelona. El POUM es declara il·legal. Execució d’Andreu Nin. Intenció de resistir i enllaçar la guerra civil amb la Segona Guerra Mundial.

5. 15) Evolució del conflicte a la zona nacional. • El bàndol nacional estava molt centralitzat i molt unit. • Base social dels nacionals molt diversa: (feixistes, Monàrquics, conservadors, carlins i tradicionalistes) • Tots tenien un objectiu molt clar ACABAR AMB LA REPÚBLICA. • 24 de juliol de 1936  Creació de la Junta de Defensa Nacional. • 1 d’octubre de 1936 Decret que nomenava a Franco cap del govern de l’Estat i generalíssim dels exèrcits espanyols. • Un únic comandament militar i administratiu. Franco va consolidant el seu lideratge. • Abril del 1937 Decret d’unificació de tots els partits que donaven suport a la insurrecció. • Partit únic  Falange Española Tradicionalista y de las JONS.

6. Franco líder indiscutible: Jefe Nacional i Caudillo d’Espanya. • Forta influència catòlica  Guerra Civil era una “cruzada”. • “Nacional Catolicismo”.

7. 16) Violència i repressió A la zona republicana.  Violència exercida pels republicans - Violència espontània de grups obrers incontrolats contra propietaris i eclesiàstics. Menys al País Basc  L’Església era nacionalista. - Els partits i sindicats jutjaven i executaven al marge de qualsevol legalitat. - Tothom que fos sospitós d’haver col·laborat en l’alçament era perseguit. - Es van crear tribunals populars. - Atacs contra membres de dretes, de conviccions catòliques i militars insurrectes.

8. A la zona nacional.  Violència dels insurrectes. - Situació d’Estat de Guerra  Judicis militars. - Violència espontània per part de falangistes i carlins. - L’exèrcit practica una repressió imparable i sistematitzada. - Al final de la guerra no hi haurà reconciliació, sinó repressió i venjança. - Eliminació d’adversaris polítics, professors, gent d’esquerra i generals que no havien donat suport al cop. - La jerarquia eclesiàstica no es va aixecar contra la repressió.

9. 17) La Guerra Civil a Catalunya El 19 de juliol les tropes se subleven a Barcelona. Goded des de Mallorca. Els insurrectes tenien poc suport. No van tenir el suport del capità general de Catalunya, la guàrdia d’assalt i la guàrdia civil. Les organitzacions obreres van esclafar la revolta. Assalten casernes i aconsegueixen armes. Violència generalitzada contra l’Església. Execucions de militars per part de grups incontrolats (CNT Comença la Rev.) El 21/7/1936 es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Oferta feta pel president Companys a la CNT-FAI pel seu paper per aturar la insurrecció.

10. 18) El Comitè de Milícies Antifeixistes. Agrupava les diferents forces polítiques i sindicals fidels a República. Organitzaria les columnes de voluntaris (milícies) cap al front d’Aragó. Controlaria l’ordre públic. Organitzar l’economia Coordinar les accions de les forces que el componien. Òrgan presidit pel president Companys. ERC, CNT-FAI, UGT, POUM i PSUC. Els anarquistes inicien un procés de col·lectivització de les empreses. ERC era contrària a qualsevol revolució. Va haver d’acceptar-ho. Va intentar controlar el procés. El PSUC defensava la nacionalització de les empreses.

11. 11/8/1936  Creació del Consell d’Economia. • Acords entre les forces polítiques i sindicals. • Decret de col·lectivitzacions • 26/9/1936  Dissolució del Comitè de Milícies. • Creació d’un govern de forces republicanes i obreres de Catalunya. • Tribunals populars per jutjar les accions antirepublicanes. • Militarització de les milícies. (Oposició del POUM) • Creació de l’Exèrcit Popular de Catalunya • Conflictes entre les forces del govern. Anarquistes/Comunistes • Govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas.

12. 19) Els fets de maig de 1937 a Barcelona. Conflictes entre els defensors de la República. Conflicte sobre la revolució. Escamots de les diferents organitzacions actuaven de forma descontrolada. Maig de 1937 La policia intenta desallotjar els anarquistes de l’edifici de Telefònica. Interferien les comunicacions entre la Generalitat i el govern de la República. 4/5/1937 Els anarquistes aixequen barricades i se subleven contra la República (CNT-FAI i el POUM) La Generalitat (ERC, PSUC i UGT) s’enfronta als revoltats (+200 morts)

13. 20) Conseqüències dels fets de maig de 1937. Dissolució del POUM. Assassinat d’Andreu Nin. Els anarquistes surten del govern de la Generalitat. El PSUC forma govern amb ERC. La Generalitat perd la competència en ordre públic. A l’octubre de 1937 el Govern de la República es trasllada a Barcelona i va assumint les competències de la Generalitat.

14. 21) El conflicte militar a Catalunya. • Catalunya dedica els seus esforços especialment al Front d’Aragó • Intent de recuperar Saragossa. • Intent de recuperar Terol. • Batalla de l’Ebre. Deixa lliure la conquesta de Catalunya. • 350.000 persones s’exilien a França. • 3500 afusellats. 1940 Lluís Companys a Montjuïc. • La victòria nacional és l’inici d’una dictadura militar de quasi 40 anys. • Per a Catalunya significa: • La pèrdua de les seves institucions. • La persecució de la seva llengua i la seva cultura

15. 22) Reflexió final. Les causes de la Guerra Civil. - L’estat liberal a Espanya no s’havia acabat de consolidar mai: a) Pronunciaments militars. b) Tres guerres carlines. c) Sistema de la Restauració.  No democràtic. - Intervencionisme de l’exèrcit en contra dels nacionalismes. (separatismos) - Radicalització del moviment obrer tant al camp com a la ciutat. - Influència de la Revolució Russa el 1917. - Reformes republicanes. - Reacció feixista. Reformes  incapacitats  Conflictes - Revolució comunista