1 / 108

ART DE L’EDAT MITJANA

ART DE L’EDAT MITJANA. INTRODUCCIÓ. Des de la Caiguda de l’Imperi Romà (476), l’art seguirà els esquemes marcats pel classicisme. Però Bizanci agafarà el relleu de Roma i desenvoluparà el classicisme marcant uns principis determinats. Tan l’art islamic , com

hedda
Download Presentation

ART DE L’EDAT MITJANA

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. ART DE L’EDAT MITJANA

  2. INTRODUCCIÓ Des de la Caiguda de l’Imperi Romà (476), l’art seguirà els esquemes marcats pel classicisme. Però Bizanci agafarà el relleu de Roma i desenvoluparà el classicisme marcant uns principis determinats. Tan l’art islamic, com el romànic com el gòtic agafaran alguna de les Característiques de l’art bizantí.

  3. ART BIZANTÍ • CONTEXT HISTÒRIC • Recordar que al s. IV els emperadors romans van dividir l’Imperi en 2: Imperi Romà d’Occident i Imperi Romà d’Orient. • Podem parla de Bizanci quan es funda Constantinoble el 324 per Constantí I el Gran. I es converteix en capital, l’any 395 amb la mort de l’emperador Teodosi. • Al s.V l’Imperi Romà d’Orient es converteix en l’hereu de l’Imperi Romà.

  4. Hi ha 3 grans períodes a la història de Bizanci: • S. VI, sota Justinià és l’època de major esplendor. • Després d’un període caracteritzat per l’idolatria i l’adoració de relíquies, hi ha una reacció iconoclasta, s.VIII-IX. • Entre els s. XIV-XV es produeix la decadència fins que el 1453, Constantinoble cau en mans dels turcs.

  5. INFLUÈNCIA DE L’ART BIZANTÍ • De Ravenna, passant pel Mediterrani fins el principat de Kiev.

  6. CARACTERISTIQUES GENERALS • L’arquitectura i els mosaics són d’influència romana barrejades amb les creences cristianes i de les cultures gregues i orientals: • Sumptuositat, luxe i ostentació per magnificar els emperadors i nobles. • Els patriarques i monestirs fomentaran el pelegrinatge a les relíquies.

  7. L’arquitectura adequa els edificis al culte i a la litúrgia seguint els models tardoromans austers. Lluminositat i lleugeresa de les plantes centralitzades cobertes amb grans cúpules. Es guanya més llum amb la decoració de mosaics en murs laterals i a la cúpula.

  8. En escultura destaca els treballs d’orfebreria i relleus d’ivori per a glorificar les autoritats. • En la pintura es pinta sobre mur, sobre fusta (icones) i abundant ús de mosaics. DE TEMÀTICA RELIGIOSA.

  9. ART REPRESENTATIU: LA BASÍLICA • Fins el s. VI va seguir el model tardoromà o paleocristià: Planta basilical Atri i tribuna o matroneu, part superior delsmurs que separen la nau central de les laterals

  10. Sota Justinià (527-565) s’orientalitzen les tècniques i els elements constructius: Cúpules, arc de migpunt,volta de canó, volta d’aresta i columna coríntia

  11. Desenvolupament dels capitells amb el cimaci, piràmide truncada i invertida.

  12. La decoració exterior és austera amb l’ús de la pedra i maó sense decorar. En canvi, l’interior destaca per la gran riquesa decorativa amb els mosaics. Durant el darrer període, l’art no evoluciona però s’expandeix per Europa.

  13. ESCULTURA BIZANTINA • S’allunya dels models clàssics: • Oblit del nu. • Ús de l’orfebreria i esmalts litúrgics i relleus d’ivori en mobles, díptics, tríptics i políptics consulars i l’ivori s’usa per representar l’emperador com a crist. • Les figures són frontals. • Rígides i jerarquitzades. • Sense profunditat. • Escàs dinamisme.

  14. PINTURA BIZANTINA • La tècnica que domina és el mosaic d’opus tessellatum, destacant el daurat. • S’usa la iconografia religiosa: pantocràtor Theotokos

  15. Els episodis bíblics. • Representacions de l’emperador i el seu seguici com a San Vitalede Ràvenna. • Representació hieràtica, simètrica, plana, amb fons daurats de les figures. • Miniatures en els llibres.

  16. SANTasofia de constantinoble • Fitxa Tècnica: Títol: Santa Sofia de Constantinoble. Autor: Antoni Tral·les (c. 474- 534) i Isidor de Milet (c.480-540). Cronologia: 532-537. Estil: bizantí. Tipologia: església. Materials: maó, marbre i interior amb mosaics. Localització: Istanbul.

  17. BIOGRAFIA DELS AUTORS Justinià va encarregar l’obra a Antoni de Tral·les, autor d’un tractat sobre geometria i va tenir com a ajudant a Isidor de Milet, reconegut geòmetre i arquitecte bizantí, autor d’un llibre sobre l’arquitectura de les voltes i director de l’Acadèmia platònica i professor de les universitats d’Alexandria i Constantinoble.

  18. DESCRIPCIÓ FORMAL • Destaca per la cúpula central ajudada pels 4 contraforts massissos. • El tambor i el mur tenen gran nombre de finestres. • El color vermell del maó destaca la sobrietat i contrasta amb la brillantor interna. • Interior: de planta basilical de 3 naus. Inicialment comptava amb un atri o nàrtex (pòrtic) i iconòstasi que separava el presbiteri de la nau principal.

  19. Interior: al centre de la nau hi ha 4 pilars que delimiten el quadrat de la cúpula de 31 m x 54 m que se sustenta sobre arcs de mig punt que defineixen 4 petxines, transformant el quadrat en circular. Per repartir el pes s’usen 2 semicúpules que estan als 2 extrems de l’eix longitudinal, aguantades per pilars i exedres.

  20. Semicúpules santa sofia

  21. En alçat, les naus laterals mostren 2 pisos d’arcades superposades i el pis superior funciona com una tribuna pels alts càrrecs. La llum entra pel gran nombre d’obertures dels murs i per les 40 finestres radials del tambor, produint un efecte òptic d’anell lumínic.

  22. Entorn i funció • Edifici harmònic amb el seu entorn i està en una posició privilegiada, de control dels accessos del Bòsfor. • Sembla ser que Constantí va fer una església de fusta, el 360, per guardar la creu de Crist. (lignumcrucis) però en ser cremada el 404, Teodosi II la va construir de nou. Tornada a destruir el 532, Justinià i Teodora van fer un temple colossal. A partir de 1453 es va convertir en mesquita. • Va influir en la construcció de Santa Irene però la major contribució va ser l’ús del sistema de petxines.

  23. ART DE L’ISLAM I MUDÈJAR • CONTEXT HISTÒRIC • En elsinicis, els àrabs eren politeístes. • Mahoma (571-632) va ser qui se li va aparèixer l’arcàngel Gabriel i li va fer les revelacions que estan a l’Alcorà. El 622 va fugir(hègira) de la Meca i es va refugiar a Medina. A la mort de Mahoma, el 632, l’islam es va expandir per tota Aràbia, nord d’Àfrica i Península Ibèrica. • A la Península Ibèrica, l’islam arriba cridat per un noble visigot, Àkila, que volia fer-se amb el poder contra els partidaris de Roderic. L’any 711, Roderic perd a la Batalla de Guadalete i els musulmans van envair la península. L’Al-Andalus era musulmà però des de la serralada cantàbrica es va organitzar la resistència cristiana. Es crearen els regnes de Lleó, Castella, Navarra, Portugal i Aragó.

  24. Cronologia: • Època Omeia i Califal (755-1030): introducció d’arcuacions i voltes de nervis. • Època almohade (1153-1212): més austera i sòbria. • Època nassarita (1238-1492): gran riquesa decorativa interior, dissimulant la pobresa de materials.

  25. CARACTERÍSTIQUES GENERALS • És un art que recull la tradició d’altres cultures: de Roma recull les columnes, l’arc de mig punt i dovelles bicolors. De Bizanci, recull les cúpules i les voltes. I d’orient recull l’arc apuntat i lobulat. • És un art religiós que prioritza l’arquitectura per sobre dels altres arts.

  26. Arquitectura • És de dimensions regulars. • Ús de maó i fusta. • Ús de voltes i cúpules com a cobertes: nervada, mocàrab de guix i cúpula gallonada. • Ús de pilars i columnes prims substentants. • Ús de l’arc de ferradura, de mig punt, apuntat, lobulat o polilobulat. • Austeritat exterior, riquesa interior: guixos, marbres, ceràmiques i fustes

  27. ARCS

  28. Arquitectura RELIGIOSA • L’edifici per excel·lència és la mesquita. La base és l’esquema de les basíliques romanes, paleocristianes i bizantines. Pot ser de planta central o de planta rectangular amb 2 zones: • La sala d’oració (haram) dividida en nombroses naus perpendiculars al mur orientat a la Meca (quibla). És on hi ha una fornícula sagrada o mihrab. A prop d’aquest, hi ha la trona de les oracions (mimbar) i hi ha un espai enreixat per separar el sobirà de la resta de creients (maqsura). • Pati (shan) porticat i descobert on hi ha el minaret (des d’on es fa la crida a l’oració) i la font de les ablucions (purificació). Destaquen les mesquites de Damasc, la Roca d’Omar a Jerusalem, Kairuan a Tunis i la de Còrdova.

  29. ARQUITECTURA CIVIL • Alcassabes • Fortaleses i castells com el de la Suda a Tortosa. • Palaus: com el de Medina al-Zahara de Còrdova amb dues parts: una vida pública i una vida privada. Al centre hi ha el pati interior ajardinats com l’Aljaferia de Saragossa o els jardins de l’Alhambra i del Generalife. A més a més es situaven dins d’un recinte emmurallat. • Banys públics situats al centres, prop dels mercats.

  30. ART MUDÈJAR • Mudayyan que voldir ressagat. És un art que sincretitza l’art cristià amb el musulmà. • Es va desenvolupar entre els s. XI-XVI, essent els dos estils principals el romànic i el gòtic. Es distingeixen 4 estils, depenent de la regió:

  31. Castellanolleonès o romanicomudèjar: absis semicirculars, arcs de mig punt, cobertes de fusta, ús de maó, poca ornamentació exterior.

  32. San Lorenzo de Sahagún

  33. Toledà o intercultural: ús de l’arc de ferradura. Santiago del Arrabal de Toledo

  34. Aragonès: de rica ornamentació decorativa tan a l’interior com a l’exterior amb ús de maó i arcuacions murals cegues Església San Pablo de Saragossa

  35. Andalús: centrat a Sevilla i Còrdova. Ja d’estil gòtic amb l’ús de l’arc apuntat. San Marcos de Sevilla

  36. Art ornamental nassarita Monasterio de Guadalupe de Cáceres

  37. Mesquita de Còrdova • FITXA TÈCNICA Títol: Mesquita de Còrdova. Autor: desconegut. Cronologia: 785-788, amb ampliacions posteriors. Estil: Hispanomusulmà. Tipologia: mesquita. Materials: pedra, maó, fusta i guix. Localització: Còrdova.

  38. CONTEXT • Es va construir sota Abd-al-Rahman I (756-788) en el terreny de l’església visigòtica de San Vicente. • Fins el s. X va ser ampliada diverses vegades. • Des de 1523, convertida en catedral i es van haver de retirar 63 columnes i arcs de la sala d`oració.

  39. DescripcióFORMAL • El mur de 178 m x 125 m, sense façana principal, destaquen els contraforts acabats en merlets i les 19 portes amb 3 cossos: 1 central d’obertura i 2 laterals cecs amb arcs de ferradura o lobulats i gelosies.

  40. En el mur occidental hi ha l’antic minaret. • L’interior es pot dividir en 2 parts: pati dels tarongers i la sala d’oració. • Al mur que dóna a la Meca , quibla, hi ha el mihrab. Davant hi ha la maqsura. • És molt il·luminat gràcies a les 4 cúpules amb finestres radials. • Té una funció religiosa i de control polític. Inspirada en la mesquita de Damasc.

  41. PREROMÀNIC I ROMÀNIC • CONTEXT DEL PREROMÀNIC: • Art que neix amb la caiguda de l’Imperi Romà (476) i que desenvolupen els diferents pobles germànics establerts a Europa. • A la Península Ibèrica van ser els visigots els qui el van iniciar el s.V. • En coneixem 3 períodes: • Visigòtic (s.V-VII) • Asturià (s.VIII-X) • Mossàrab (s.XI)

  42. És un art de continuïtat però amb segell propi: • És pobre • Imita els monuments romans • Aprofita els materials • Elements decoratius d’origen germànic

  43. SAN MIGUEL DE LILLO

  44. CONTEXT HISTÒRIC DEL ROMÀNIC: • A finals de s.X comença un període d’estabilitat. Les invasions germàniques paren i s’implanten als diferents territoris, es consolida el feudalisme i es referma el poder de l’Església. • Al s.VI l’orde benedictina amb el seu ora et labora, obediència al superior, castedat i pobresa donen relleu els monestirs. Els nobles voldran salvar la seva ànima comprant o controlant aquests centres. • El s.XI es produeix la reforma de Cluny i el s.XII Robert de Malesmes funda l’orde del Císter seguint a Bernat de Claravall, recuperant l’ideari monàstic. • S. XII apareix una nova classe social, la burgesia, nascuda del desenvolupament de les ciutats.

  45. És un art europeu dividit en tres grans períodes: • Primer romànic s.X-XI • Romànic ple s.XI-XII • Romànic tardà s.XII-XIII • El terme romànic va ser fixat durant el s.XIX per referir l’art nascut després de Roma. • Ús de l’arc de mig punt, les voltes de canó, voltes d’arestes. • Tenen preferència pels materials preciosos com l’or, argent o gemmes. • L’artista és un artesà i la seva obra és el triomf de la col·lectivitat. • Edificis representatius: catedrals, monestirs i esglésies.

  46. Catedrals i esglésies • Desprésde la crisi de l’any 1000 que creien que s’acabava el món, la construcció d’esglésies i catedrals van rebre un impuls amb el pelegrinatge i el tràfic de relíquies. • Estaven orientades d’est a oest (de l’absis a la portalada). • Recuperació del transsepte i planta de creu llatina o grega. • El creuer cobert amb el cimbori. • La capçalera composada per transsepte, presbiteri i absis. • L’absis pot ser semicircular o poligonal i s’introdueix el deambulatori o girola obrint les capelles radials o absidioles.

  47. La nau central està coberta per la volta de canó, reforçada pels arcs doblers en pilars. Les naus laterals tenen menys alçada que la central i coronades per voltes d’arestes. • Els murs es divideixen en 2 nivells. Les arcuacions que separen la comunicació entre les naus laterals amb la central i la Tribuna: passadís superior on s’obren petites finestres. • Els murs són amples i massissos. • L’edifici es completa amb el cimbori i 2 torres campanar.

  48. Conjunt monacal amb centre el clautre i pati central enjardinat

More Related