310 likes | 502 Views
La vida…. Belles imatges per assaborir la vida…. Néixer. Agafar un glop d’aire amb el primer plor. Un crit. La primera lluita. Una esgarrapada a la pròpia història,. Caminar... Sempre caminar. Dia a dia fer passar els anys. En solitud, però acompanyats. Aprendre a volar. Trobar parella.
E N D
La vida… Belles imatges per assaborir la vida…
Néixer. Agafar un glop d’aire amb el primer plor. Un crit. La primera lluita. Una esgarrapada a la pròpia història,
Caminar... Sempre caminar. Dia a dia fer passar els anys. En solitud, però acompanyats.
Aprendre a volar. Trobar parella
I viure mil primaveres en l’amor I el món ser sols una sola casa...
I passar tempestes... Fins quasi semblar que tot està perdut... Fins sentir el dolor i la pèrdua...
Aprendre vivint la bellesa i la fragilitat que conté la vida, la pròpia vida.
Submergir-se, deixar-se amarar... Que tot l’ésser respiri, bategui, sofreixi, gaudeixi...
Cercar companys de camí. Demanar ajuda. Acceptar la diferència.
Donar i rebre. Avui tu, demà jo. Viure i morir... Donar vida, prendre-la... Acceptar el cercle com és.
A Acceptar l’altre com és... Estimar, estimar-te, estimar l’altre. Sempre i a cada dia seguir en aquest aprenentatge. El de l’amor.
I assumir tot: vida i mort. Mur, esquerda, opressió... Joia, obertura, esperança El que és i el que pot ser. La meva força i la meva fragilitat
Un crit Un clam Un plor Un gràcies Un renec Una pregària Un cant
Un som-hi! , un anem, un junts... Saber que visc en comunitat malgrat ser un jo . I viure en solitud però acompanyat, acompanyada.
Així és la vida: Terra eixuta, terra assadollada Aridesa i abundància. Riquesa i pobresa. Una esperança sempre a l’horitzó.
Un camí vers la llum. Tant de bo aquest fos el nostre objectiu... Viure sense por!
Desprendre’ns de tot I volar sense res Aprendre a deixar coses, A despullar-nos poc a poc de tot.
I quedar-nos tant sols amb l’essencial. L’essencial...
Amor, tendresa, respecte,joia, companyia, pau,... La tendresa d’una abraçada, l’escalfor d’un cos, El somriure d’una mare, els ulls de l’amant El cant de la natura Els amics, els companys La llum de la tarda El repòs vora el riu El silenci...
Al capdavall la llum del nostre viure, allò que ens dóna ales.
Podem així seguir En el nostre vol
I sense cap por enlairar-nos, fondre’ns, deixar-ho ja tot. Ser u amb l’U Volar eternament lliures
I tornar a ser criatures Els ulls ben oberts cap a la llum