Tema 4: Biomes i Biogeografia

1. Tema 4: Biomes i Biogeografia Realitzat Prof: Albert Batllori

2. Tema 4: Biomes i Biogeografia • Conceptes generals • La intervenció de l’home • La vida en l’aigua • Biomes • Biogeografía • Mecanismes de dispersió

3. 4.1 Conceptes generals Biomes: Conjunt d’ecosistemes, que, encara que estan en llocs diferents, comparteixen unes característiques climàtiques (temperatura i precipitació) molt semblants que possibiliten un tipus de vegetació pròpia. Encara que trobem espècies diferents (hi ha altres característiques) les adaptacions que observem són molt semblants

4. 4.1 Conceptes generals Biomassa: quantitat o pes total d’un conjunt d’individus. Es pot expressar en grC/m2/any La biomassa vegetal com és directament proporcional a la temperatura i l’aigua, en uns biomes és molt més alta que en altres. Producció és el canvi de biomassa per unitat de temps. La producció dels organismes fotosintètics s’anomena producció primària

5. 4.2 La intervenció de l’home 1. Selva que comença a ser conquerida per l’home. La natura fa una distribució heterogènia a l’espai i en organismes 2. L’home fa estructures homogènies en l’espai i en monocultiu

6. 4.3 La vida en l’aigua A: Zona fòtica: fins a 200m es podrà realitzar la fotosíntesi (fitoplàncton) B: Zona afòtica: a partir de 200m amb presència de descomponedors bacterians

7. 4.3 La vida en l’aigua vocabulari Vida pelàgica: conjunt d’organismes vius que estan en la zona “oceànica” o columna d’aigua d’un ecosistema marí

8. 4.3 La vida en l’aigua vocabulari Vida bentònica: organismes tant vegetals com animals que viuen relacionats amb el fons, semienterrats, fitxes o que poden moure’s sense allunyar-se massa del fons

9. 4.3 La vida en l’aigua vida en els estanys Llac oligotròfic: fàcilment s’estratifica a l’estiu (termoclina), però al hivern es barreja l’aigua. En no haver-hi nutrients hi ha molt baixa producció primària. A més si contenen poques sals poden tenir problemes de control del pH.

10. 4.3 La vida en l’aigua vida en els estanys Llac eutròfic poc transparent amb algues (creixen molt al principi per abundància d’adobs) que en morir provocaran un excés de matèria orgànica amb abundància de bacteris aeròbics i després anaeròbics. Procés gradual: 1. Empobriment bioquímic d’oxigen en les capes inferiors 2. Enfosquiment dels sediments (reducció) 3. Augment de bacteris anaeròbics 4. Producció de gasos com NH4+, H2S, CH4

11. 4.3 La vida en l’aigua vida en els rius Part alta: 1. Molta energia amb capacitat erosiva 2. Aigües fredes 3. Aigües poc salinitzades 4. Aigües amb baix contacte amb l’home Quan es fa estret augmenta la velocitat Marmita de gegant

12. 4.3 La vida en l’aigua vida en els rius • Part mitja: • Velocitat normal de transport de partícules • Aigua a temperatura “ambient” • Important augment de sals i de possibles contaminants d’activitats humanes

13. 4.3 La vida en l’aigua vida en els rius • Part baixa: • Molt baixa velocitat o nul·la amb important sedimentació • Temperatura alta • Salinitat i contaminació alta (procés d’autodepuració)

14. 4.4 Biomes: la selva A la zona equatorial les temperatures són càlides (no baixen dels 25 0C) i la pluviositat molt elevada. No hi ha estacions desfavorables per la qual cosa els arbres creixen molt, no canvien les fulles i no deixen que els rajos de sol, que cau verticalment, arribin al terra. La gran estabilitat climàtica afavoreix una alta biodiversitat

15. 4.4 Biomes1. Selves calentes i humides Unes plantes creixen sobre d’altres (epífites). La molsa i els líquens (que requereixen aigua i aire no contaminat) són abundants. Tot el què germina necessita d’aigua i, en conseqüència, apareixen adaptacions per retenir-ne allà a dalt.

16. 4.4 Biomes1. Selves calentes i humides Tanta frondositat podria ser senyal de molts nutrients al terra. Doncs no, els nutrients estan en els vegetals i quan arriben al terra, els sistemes de descomposició bacteriana són tan eficaços que són molt pobre des d’un punt de vista de fer conreus.

17. 4.4 Biomes2. Sabanes Entre les zones humides de l’equador i les zones seques del desert sorgeixen els biomes que tenen una estació seca i càlida (pot durar més de 4 mesos) Això produeix una zona inestable amb grans praderies d’herbes altes, fonamentalment gramínies, en períodes humits que són una gran font d’aliment per als herbívors. La major part de la producció és en material molt més comestible que la fusta i per això molt més aprofitable.

18. 4.4 Biomes2. Sabanes La migració, en períodes secs llargs pot ser la única manera de sobreviure. No només la mancança d’aigua és un risc, a més, la possibilitat d’incendis, provocats o no per l’home, són un perill real per els éssers vius que hi habiten. Tant menjar podria provocar la competència, tot s’arregla, la especialització en un nínxol propi és la solució.

19. 4.4 Biomes3. Deserts Quan gairebé hi ha completa absència de vida. Són a més zones anticiclòniques on la pluviositat no arriba a 200 l/m2·any. Deserts freds: els trobarem en zones polars o zones continentals properes Molts pocs organismes fotosintètics (fitoplàncton i molses) poden trobar-se i, per tant, pocs consumidors que necessiten adaptacions al fred (disminuir superfície per reduir la pèrdua de calor i augment de volum per reserva de calories; així com períodes d’hivernació)

20. 4.4 Biomes3. Deserts Deserts càlids: els trobarem en zones dels tròpics de Càncer (30oN ) i Capricorn (30oS) Són sorrencs (erg) o pedregosos (reg). L’escassesa d’aigua provoca a més de grans contrastos tèrmics (molt baixa humitat) una molt baixa presència de productors i una gran erosió quan plou. Moltes adaptacions a la mancança d’aigua (arrels molt profundes, tiges suculentes, fulles en agulla, vida nocturna...)

21. 4.4 Biomes4. Mediterrànies Un estiu càlid i poc plujós, un hivern un pel fred amb poca pluja i una primavera i tardor variable permeten l’aparició d’un bosc baix, ric en alzines i pins i molts arbusts olorosos i amb punxes. Les plantes amb olors emeten uns compostos que refreden la planta a la vegada que són un enuig per als herbívors. Zones de suavitat climàtica molt humanitzades

22. 4.4 Biomes5. Bosc temperat Bosc molt estès a l’est d’Europa, Àsia i Amèrica del Nord on l’estiu és prou humit i els hiverns freds però no massa llarg Bosc caducifoli amb faig i roures imponents. A Europa són boscos molt uniformes mentre que la resta hi ha gran diversitat d’espècies; va ser la glaciació a Europa?

23. 4.4 Biomes6. Praderies En latituds mitjanes, lluny de la costa on el fred al hivern és intens i la pluja abundant en altres moments deixa de ser benefactora Moltes gramínies amb fines arrels que els hi permet obtenir aigua fins bastants dies després de la darrera pluja. Són zones d’acumulació de humus o matèria orgànica

24. 4.4 Biomes7. Taigà A l’hemisferi Nord en latituds superiors als 50-600 trobem una gran quantitat de boscos de coníferes amb fulles aciculars preparades per resistir intenses fredorades durant molts mesos de l’any Canadà, Alaska, Escandinàvia i el nord de Rússia

25. 4.4 Biomes8. Tundra Ja en el cercle polar àrtic apareixen terres sense arbres, tot l’any gelats (permafrost) on la pluja és mínima (al voltant de 250 ml/any) però la evaporació mínima. La radiació és molt baixa en arribar esbiaixada. És el regne de les molses i els líquens i com la descomposició és mínima es forma gran quantitat de torba

26. 4.5 Biogeografia Estudia les àrees de distribució dels éssers vius Espècie cosmopolita: es pot trobar arreu del mon. Llei: Un organisme viu es troba on pot viure; si no hi és probablement hi ha una barrera geogràfica

27. 4.5 Biogeografia1.Endemisme • Espècie endèmica estenocores: Té una àrea de distribució molt petita. Ex. Linx ibèric • Són especialment vulnerables • Perill d’extinció Queden menys de 200 exemplars

28. 4.5 Biogeografia2. Fòssils vivents Fòssil: restes d’éssers que van desaparèixer Hi ha espècies que sembla que no han evolucionat doncs s’han trobat fòssils. Celacant Tuatara Límul o Limulus

29. 4.5 Biogeografia3. Clines i lleis biogeogràfiques Clina: Canvi gradual d’una variable ambiental Lleis biogeogràfiques 1. Llei de Bergmann: en les espècies homeotermes, (característica que afavoreix la més adaptada en la relació volum / superfície (com més fred més alta relació). 2. LLei d’Allen: en les espècies homeotermes les dimensions dels apèndix (orelles, cua, etc.) tendeixen a disminuir en climes freds. 3. Llei de Gloger: la pigmentació dels individus d’una espècie tendeix a augmentar en els ambients on la radiació solar es més intensa i el clima més humit. Pigment melanoide en plumes

30. 4.6 Mecanismes de dispersió1. Anemocòria • Mecanismes de dispersió: són els mitjans per als quals una espècie pot desplaçar i eixamplar les seves àrees de distribució: • Anemocòria • Hidrocòria • Zoocòria • Antropocòria Plomall o vil·là del pixallits o diente de león Llavors amb sàmares

31. 4.6 Mecanismes de dispersió2. Hidrocòria Disseminació per l’aigua no únicament de llavors o fruits sinò també d’animals 2ª i 2b com cocos i altres llavors o fruits

32. 4.6 Mecanismes de dispersió2. Zoocòria Disseminació per animals ja sigui per enganxar-se als pèls, bec o potes o per ser menjats però no assimilats