Les energies renovables: una aposta estratègica de present i de futur

1. Associació de Productors d’Energies Renovables Les energies renovables: una aposta estratègica de present i de futur Jaume Margarit i Roset Director General de APPA Barcelona, 25 de gener de 2012

2. ÍNDEX • Presentació d’APPA • Aprofitament de les energies renovables • Potencial de les energies renovables • La política energètica • Aspectes estratègics de la utilització de les energies renovables • Aspectes econòmics de la utilització les energies renovables • El futur energètic • Conclusions

3. 1. Presentació d’APPA

4. Presentació d’APPA Fundada fa 25 anys, és la única associació d’àmbit estatal que aglutina totes les tecnologies renovables. APPA agrupa més de 500 empreses amb interessos en 10 tecnologies renovables diferents. Amb una presència activa tant a Espanya com a Europa, l’associació defensa una visió integradora de totes les energies renovables. APPA està organitzada en seccions: • Biocarburants • Biomassa • Eòlica • Geotèrmia d’alta entalpia • Geotèrmi de baixa entalpia • Marina • Minieòlica • Minihidràulica • Solar Fotovoltaica

5. Presentació d’APPA • APPA està representada en els següents organismes: • Comisión Nacional de Energía (CNE) • CIEMAT (Centro de InvestigacionesEnergéticas, Medioambientales y Tecnológicas) • Comité de Agentes del Mercado de la Electricidad • És membre de varis comitès de AENOR, ENAC, etc. • Participa en altres entitats públiques (agencies autonòmiques d’energia, centres tecnològics, etc.) • Presència a Europa: • AEBIOM EuropeanBiomassAssociation • EBB  EuropeanBiodieselBoard • EGEC EuropeanGeothermalEnergyCouncil • EPIA  EuropeanPhotovoltaicIndustryAssociation • EREF  EuropeanRenewable Energies Federation • ESHA EuropeanSmallHydropowerAssociation • EU-OEA  EuropeanOceanEnergyAssociation • EUFORES  EuropeanForum for RenewableEnergySources • EWEA EuropeanWindEnergyAssociation • GIA  GeothermalImplementingAgreement

6. 2. Aprofitament de les energies renovables

7. Què són les energies renovables? • Renovables vsno-Renovables. Concepte de “renovabilitat” • Fonts primàries d’energia renovable • Energia solar directa i indirecta • radiació electromagnètica (directa) • moviment de l’aire (indirecta) • moviment de l’aigua (indirecta) • Energia solar acumulada • biomassa • calor de l’aire • calor de l’aigua • D’origen no solar • marees • calor de la Terra • energia “blava”

8. Tecnologies d’aprofitament de les energies renovables - I • Radiació electromagnètica • Conversió fotovoltaica • Aprofitament tèrmic – alta temperatura • Aprofitament tèrmic – baixa temperatura • Moviment de l’aire • Energia eòlica (energia cinètica) – generació elèctrica • Energia eòlica (energia cinètica) – aprofitament mecànic • Moviment de l’aigua • Energia hidroelèctrica (energia potencial) • Onades del mar (energia cinètica) • Corrents marins (energia cinètica)

9. Tecnologies d’aprofitament de les energies renovables - II • Biomassa • Biomassa forestal, agrícola i residus • Biogàs • Biocarburants • Calor de l’aire • Gradient tèrmic marí • Marees • Calor de la Terra • Alta temperatura – generació d’electricitat o vapor • Mitja temperatura – jaciments termals, generació d’aigua calenta • Baixa i molt baixa temperatura – bomba de calor • Energia “blava”

10. 3. Potencial de les energies renovables

11. Potencial de les energies renovables al Món Comparació amb el consum mundial d’energia primària de l’any 2011 Consum mundial de l’any 2011: 12.200 Mtep

12. Potencial energètic i període d’esgotament dels diferents vectors energètics Text de mostra (*) molta incertesa

13. Potencial de les energies renovables a España Consum d’energia primària a Espanya l’any 2011: 129.340 ktep Consum d’energia elèctrica a Espanya l’any 2011: 21.700 ktep Font: Plan de Energías Renovables 2011-2020

14. 4. Aspectes estratègics de la utilització de l’energia

15. L’energia i el desenvolupament humà

16. L’energia i el desenvolupament humà

17. L’energia i el desenvolupament social

18. L’energia i el desenvolupament social Luxemburg Alemanya Espanya Trinitat i Tobago Colòmbia Estats Units Món Moçambic Congo

19. L’energia i els Objectius del Milenni Aconseguir l’ensenyament primari universal Promoure la igualtat entre sexes i l’autonomia de la dona Eradicar la pobresa extrema i la fam Energia Reduir la mortalitat infantil Millorar la salut materna Combatre el VIH SIDA, el paludisme i altres malalties Garantir la sostenibilitat ambiental Fomentar una associació mundial per al desenvolupament

20. L’energia i el medi ambient Fonts d’emissió de CO2 al Món

21. L’energia i el medi ambient Evolució de les emissions de CO2 a Espanya

22. Les energies renovables substitueixen combustibles fòssils Les energies renovables elèctricas substitueixen generació convencional. El 70% de la substitució es produeix en centrals de gas de cicle combinat.

23. Emissions de CO2 evitades per les energies renovables L’any 2011, les energies renovables van evitar l’emissió de 33,4 milions de tones de CO2. L’any 2020, aquesta xifra podria augmentar fins 59 milions millones.

24. L’energia i la geopolítica Evolució de les reserves mundials de petroli per àrees geogràfiques

25. L’energia i la geopolítica Evolució del preu del petroli cru Primavera àrab Iraq envaeix Kuwait Revolució a l’Iran Guerra del Yom Kippur Invasió d’Iraq

26. L’energia i la geopolítica Evolució de les reserves mundials de gas natural per àrees geogràfiques

27. L’energia i la geopolítica Evolució del preus del gas natural en els principals mercats

28. L’energia i la geopolítica Evolució de les reserves mundials de carbó per àrees geogràfiques

29. L’energia i la geopolítica Dependència energètica dels països de la UE

30. Les energies renovables redueixen les importacions energètiques L’any 2011 es van reduir en un del 6,8% les importacions energètiques evitades per les energies renovables degut a una menor generació renovable i, principalment, a l’obligatorietat d’utilitzar carbó nacional. L’any 2011 les renovables van evitar la importació de 11,7 milions de tones equivalents de petroli, valorades en 2.101 milions d’euros.

31. L’energia i la geopolítica Evolució de la producció i els descobriments de petroli

32. 5. Aspectes econòmics de la utilització l’energia

33. Contribució al PIB de les energies renovables Durant 2011 s’ha produit una lleu reducció de la contribució directa al PIB nacional (-2%), valorada en 6.760 milions d’euros. La contribució indirecta va augmentar un 6,1%, fins els 3.484 milions. De forma global, les energies renovables van augmentar la seva contribució al PIB nacional fins assolir els 10.244 milions d’euros (0,95% del PIB).

34. Ocupació generada per les energies renovables A diferència de 2009 i 2010, durant l’any 2011 s’ha produït un lleuger augment, de gairebé 6.000 llocs de treball. Aquest augment s’ha produït gràcies la ocupació induïda, principalment en la construcció de noves centrals. L’any 2011, les energies renovables van donar feina a 118.657 treballadors. 54.193 van ser directes i 64.464 es van crear en altres sectors.

35. Les energies renovables i la balança comercial A més de disminuir la dependència energética, el sector de les energies renovables també contribueix a equilibrar la balança comercial d’Espanya. L’any 2011, es van exportar bens i serveis per valor de 3.362 milions d’euros i es van fer importacions per 2.632 milions. Des de que s’analitzen les dades en aquest estudi, el sector sempre ha estat netament exportador. L’any 2011, el balanç va ser de 730 milions d’euros. euros.

36. La balança fiscal de les energies renovables El sector de les energes renovables ha estat un contribuent fiscal neto en tots els ejercicis contemplados. Els impostos sempre han estat superiors a las subvencions rebudes. L’any 2011, la diferència entre els impostos pagats i les subvencions rebudes va ser superior als 664 milions d’euros, a favor de l’Estat.

37. Estalvis per la reducció d’emissions de CO2 Al llarg de 2011, les energies renovables van evitar més emissions que l’any 2010. Malgrat això, com que el preu del CO2 va ser inferior, els estalvis van ser fueron menors. Els 33,4 milions de tones de CO2 evitadas per les energies renovables van suposar un estalvi de 429 milions d’euros.

38. Mercat elèctric: primes i estalvis generats per les energies renovables Les primes a les energies renovables constitueixen un part de la seva retribució. La raó de ser del foment d’aquestes energies es la necessitat de tenir una major independència energètica (estalvi d’importacions) i la lluita contra el canvio climàtico (estalvi d’emissions). L’any 2011, les primes van ser de 2.493 milions d’euros superiors als estalvis en importacions (2.101 M€) i emissions (429 M€). Des de 2009, els estalvis per aquests conceptes han estat inferiors a les primes.

39. Mercat elèctric: contribució al PIB versus primes a les energies renovables Les energies renovables contribueixen al desenvolupament de l’economia. Desde 2005, el ratio “contribució al PIB” en front a les “primes rebudes” ha anat disminuint fins l’any 2010. L’any 2011 s’ha invertiy la tendència i la contribució al PIB respecte de les primes rebudes comença a augmentar. Per cada euro rebut en primes, les renovables generen 1,9 euros de PIB.

40. Mercat elèctric: abaratiment del mercat elèctric En el mercado majorista d’electricidad, que és marginalista, la participació de les energies renovables fa que es fixin preus marginals més baixos perquè entren a preu zero en aquest mercat. Les energies renovables adscrites al règim especial redueixen, de forma efectiva, el cost de l’energia en el Mercat Diario de OMIE.

41. Balanç econòmic de les energies renovables Malgrat que no tots els beneficis econòmics de les energíes renovables es poden sumar directament, és clar que l’aposta per aquestes energies és beneficiosa, en termes econòmics, per a la nostra societat. Hi han altres beneficis no quantificables: major independència energètica, millora de la imatge internacional, tenir un medi ambient més net, menys malalties (NOx y SO2)…

42. 6. La política energètica

43. Eixos i estratègies de la política energètica La política energètica europea i espanyola estan basades en 3 eixos fonamentals i es concreten amb dues estratègies principals: el foment de l‘estalvi i l’eficiència energètica i de les energies renovables EIXOS ESTRATÈGIES Sostenibilitat Foment de l’estalvi i l’eficiència energètica Seguretat de Subministrament Foment de les energies renovables Competitivitat

44. Política energètica europea: objectius per al 2020 La Directiva europea 2009/28/CE estableix un objetiu vinculant per a Espanya de cubrir, com a mínim, el 20% del consum d’energía final amb energies renovables. Els objetius marcats per al 2020 en matèria d’energies renovables són d’obligat cumpliment i la UE ja está estudiant l’escenari per al 2050.

45. Acompliment dels objectius del PER 2005-2010 Malgrat que algunes tecnologies, com les solars, van superar els objetius marcats, les metes globals fixades per a 2010 no s’han aconseguit. Únicament s’han assolit els objetius de biocarburants i el de reducció d’emissions. En l’any 2011 encara no s’havien assolit els objetius marcats per Llei per a l’any 2010 pel que fa a energía primaria i generación eléctrica

46. 7. El futur energètic

47. Política europea a llarg termini Roadmap 2050 => Objectiu: descarbonitzar Europa La UE treballa ja en l’objectiu de reduir les emisiones en més d’un 80% per a 2050. La producció energètica a Europa no hauria d’emetre carboni pràcticament. Principals conclusions: • La descarbonització és tècnica i econòmicament viable. • L’eficiència energètica i les energies renovables seran protagonistes.  • Un escenari d’inversions immediates tindrà uns costos menors al reduir la nostra exposició al augment de preus. • Fan falta economies d’escala. Més enllà dels objectius marcats per al 2020 s’está treballant en un escenari per a l’any 2050 amb un pes encara més gran de les energies renovables

48. Política europea a llarg termini Roadmap d’energia 2050 i estratègia de renovables a llarg termini • Per assolir els objectius de descarbonització, la Comissió Europea (CE), va publicar el seu full de ruta de l’energia per a 2050, concloent que, independentment de la combinació energètica concreta escollida, una major eficiència energètica i un gran augment del percentatge d’energia procedent de fonts renovables són necessaris per assolir els objectius en matèria de CO2 l’any 2050. En l’escenari més ambiciós per a 2050, la CE preveu una quota de renovables del 75% en el consum final d’energia i d’un 97% en el consum elèctric. • En la Comunicació sobre la política i estratègia vers les energies renovables a llarg termini, la CE conclou que: • Per a assolir els objectius de 2020, les inversions anuals en renovables s’haurien de duplicar ràpidament fins arribar als 70.000 milions d’euros. • Sense un marc adequat i estable per al període posterior a 2020, el creixement de l’energia procedent de fonts renovables es moderarà. • Fixar objectius vinculants per a les energies renovables l’any 2030 és la opció que ofereix més seguretat a la indústria de les energies renovables.

49. Idees per al desenvolupament d’un nou sistema energètic • Cal re-dissenyar de nou tot el sistema energètic. • Política a llarg termini: necessitat d’un pacte d’Estat • Considerar la política energètica com un element transversal • Enfoc des de la demanda • Considerar l’energia com un factor estratègic per al desenvolupament social, no només des d’una perspectiva econòmica

50. Una aposta de futur: la generació distribuïda Sistema tradicional de generació i consum d’energia elèctrica El sistema actual està basat en la generació en grans centrals, el transport a les zones de consum i la distribució entre els consumidors finals.