380 likes | 463 Views
Els pintors i les seues obres mestres Greco – Velázquez - Goya. MUSEU NACIONAL DEL PRADO. El Greco.
E N D
Els pintors i les seues obres mestres Greco – Velázquez - Goya MUSEU NACIONAL DEL PRADO
El Greco Doménikos Theotokópoulos, conegut universalment com “El Greco” va ser un pintor, escultor i arquitecte del Renaixement, d'origen grec i que va treballar principalment a Espanya. Les seves obres, juntament amb les de Velázquez, Goya, Picasso i Dalí constitueixen l'epítome de la pintura espanyola de tots els temps.
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Diego Rodríguez de Silva i Velázquez (Sevilla, 6 de juny de 1599 - Madrid, 6 d'agost de 1660) va ser un dels majors exponents de la pintura espanyola, ja no només en el seu període barroc, sinó al llarg de tota la seva història. De fet, Velázquez està actualment considerat com un dels majors pintors de la història.
Francisco de Goya Francisco José de Goya i Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Burdeos, França, 15 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador espanyol. La seva obra abasta la pintura de caballete i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que dóna començament al Romanticisme. L'art goyesc suposa, així mateix, el començament de la pintura contemporània i es considera precursor de les avantguardes històriques pictòriques del segle XX.
Pintors i obres Greco – Velázquez - Goya
El Princep Baltasar Carlos El Principe Baltasar Carlos Diego de Velázquez
El cavaller amb la mà al pit El caballero de la mano en el pecho El Greco
El triomf de Baco o Els Borratxos El triunfo de Baco o Los Borrachos Diego de Velázquez
La familia de Carles IV La familia de Carlos IV Francisco de Goya
Crucifixió Crucifixión El Greco
La família de Felip IV o Les Menines La familia de Felipe IV o Las Meninas Diego de Velázquez
La maja desnuda La maja desnuda La maja vestida La maja vestida Francisco de Goya
La rendició de Breda Diego de Velázquez La rendición de Breda
Retrat de Jerónimo de Ceballos Retrat de Jerónimo de Ceballos El Greco
El 3 de maig de 1808 El 3 de mayo de 1808 Francisco de Goya
Felip IV caçador Felipe IV cazador Diego de Velázquez
El martiri de Sant Maurici El martirio de San Mauricio El Greco
Saturn devorant al seu fill Saturno deborando a su hijo Francisco de Goya
Crist crucificat Cristo crucificado Diego de Velázquez
La verema La vendimia Francisco de Goya
Sants Andrès i Francésc Santos Andrés y Francisco El Greco
La gallina cega La gallina ciega Francisco de Goya
La forja de Vulcà La Fragua de Vulcano Diego de Velázquez
El Colós El coloso Escola de Goya
Pentecosta Pentecostés El Greco
El para-sol El parasol Francisco de Goya
La fàbula de Aracné o Les Filadores La fábula de Aracné o Las Hilanderas Diego de Velázquez
Sant Sebastià San Sebastián El Greco
Ferran VII Fernando VII Francisco de Goya
Adoració dels pastors Adoración de los pastores El Greco
Altres obres del MUSEU NACIONAL DEL PRADO
El bautisme de Crist El Greco El bautismo de Cristo El bautismo de Crist és un quadre pintat per El Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614). Aquest oli sobre tela mesura 350 centímetres d'alt i 144 cm d'ample, i va ser executat entre 1596 i 1600, sent una obra realitzada per al retaule del Col·legi d'Agustinas de donya María d'Aragó, a Madrid. Actualment es troba en el Museu del Prado de Madrid, Espanya. La composició es divideix en dos plànols. Una inferior, terrenal, en la qual Juan el Bautista està batejant a Jesucrist, i una altra superior, celestial, en la qual apareix Déu Pare. Ambdues estan separades per la figura de l'Esperit Sant en forma de coloma.En la zona terrenal pot veure's a àngels que sostenen un mantell vermell per sobre de la figura de Crist. San Juan està vessant aigua amb una venera sobre el cap de Jesús, mentre que la seva altra mà adopta una postura típica d'El Greco: unió dels dits anular i cor. En la zona celeste hi ha altres àngels petits que ascendeixen en un moviment centrifugo; es retuercen en distintes postures, amb el que aconsegueixen donar dinamisme a la composició.Pintor manierista, El Greco conserva aquí influències de Miguel Àngel en la musculatura dels cossos. No obstant, aquests adopten ja l'estilització típica del pintor. El centre del quadre està dominat pel monumental cos de Crist, representat segons les proporcions tradicionals i allunyat de l'estilització de les figures que dominen en obres posteriors d'El Greco.
Les tres gràcies Rubens Las tres grácias La composició respecta el model clàssic que representa a les Gràcies completament nues i reunides, però canvia la relació entre les tres figures que estan connectades entre si a través dels braços, el vel transparent que les cobreix, i les seves mirades, és a dir, psicològicament, donant així nova unitat al grup. La disposició de les Gràcies forma un triangle, estant la d‘ enmig d'esquenes, amb el cap tornat i recolzada en les seves companyes.
El Comte-Duc d’Olivares a cavall Diego de Velázquez El Conde-Duque de Olivares a caballo L'objecte de l'obra és retratar al valgut del rei Felipe IV Gaspar de Guzmán, un influent noble i polític espanyol, comte d'Olivares i duc de Sanlúcar la Major, conegut com el Comte-Duc d'Olivares És retratat a lloms d'un cavall, un honor generalment reservat als monarques del seu temps. El quadre tenia com destinació el Saló de Regnes del palau del Bon Retiro, en el qual hi havia escenes de batalles i retrats eqüestres de la reialesa. El comte duc mira a l'espectador, assegurant-se que sigui testimoni de la seva feta. El cavall sobri alça les seves potes del darrere, realitzant una cabriola davant un precipici, i mira cap a un camp de batalla. Aquest cavall traça una diagonal pel que fa als pujols que s'aprecien en el paisatge, composició que proporciona energia al retrat. El noble vas veure un barret d'ala ampla emplomat i la banda de l'estat, en la mà sosté un bastó de mariscal amb el qual marca l'adreça de la batalla. El ric cromatisme i el tractament de la llum atorguen a l'escena una gran vitalitat. La batalla en sí està tractada amb petites taques. De fons apareix la serra de Madrid.
Duel a garrotazos o La Rinya Francisco de Goya Duelo a garrotazos o La Riña El quadre presenta a dos villanos lluitant a bastonazos en un paratge desolat enterrats fins als genolls. Aquests duels es produïen en l'època igual que els de cavallers sol que, a diferència d'aquests, les armes eren garrotes i mancaven de regles i protocol: padrins, compte de passos, elecció d'armes... Els villanos s'enterraven perquè no poguessin fugir i així, a l'alba, s'apallissaven fins a morir, freqüentment, els dos combatents.
L‘anunciació Fra Angélico La anunciación El pòrtic és de marbre, La Verge està situada a la dreta. Sembla que davant l'arribada de l'àngel ha suspès la lectura del llibre que ara manté sobre el regaç. Tant ella com la figura de l'àngel, són dos personatges rossos, de blanca pell i de mans fines i allargades. La Verge duu una túnica de color rosat i un mantell blau ultramar. L'àngel està vestit amb un vestit de color rosa amb franges d'or, cenyit a la cintura, que cau en grans plecs fins als peus.
L’emperador Carles V Tiziano Retrat eqüestre de l’emperador Carles V (1500-1558) commemoratiu de la victòria a Mühlberg de les tropes imperials sobre les protestants. L’aparent senzillesa de la composició amaga una complexa simbologia que mostra a Carles en la seva doble condició de cavaller cristià i d’hereu de la tradició imperial romana. N’és un exemple clar la llança que sosté l’Emperador amb la seva mà dreta que, a més de símbol del poder dels cèsars, també fa referència a l‘arma de sant Jordi i a la llança que portava Longí durant la Passió de Crist (soldat romà que clavà la seva llança al costat de Crist i que, a continuació, es convertí al cristianisme).Els antecedents formals de la composició s’han citat en l’estàtua eqüestre romana de l’emperador Marc Aureli (121-180), en diversos models dels gravats de Durero, com El cavaller i la mort, i en els de Hans Burgkmain.L’armadura de l’emperador es conserva a l’Armeria Reial del Palau Reial de Madrid. El emperador de Carlos V
Tots aquests quadres vos esperen al Museu del Prado (Madrid)