PELE Pla Experimental de Llengües Estrangeres

1. PELEPla Experimental de Llengües Estrangeres

2. El Marc Europeu Comú de Referència (MECR) per a l'ensenyament, l'aprenentatge i l'avaluació de les llengües. • És un document elaborat pel Consell d'Europa i presentat l’any 2001 durant la celebració de l’Any Europeu de les Llengües.

3. Amb la finalitat de: • Protegir i desenvolupar el ric patrimoni de les diferents llengües i cultures d'Europa. • Facilitar la comunicació i la interacció entre els europeus a través d'un millor coneixement de les llengües europees. • Aconseguir una major convergència dels estats membres amb l'adopció o l'elaboració de polítiques nacionals coordinades en el camp de l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües.

4. El MECR defensa el plurilingüisme. Què és el plurilingüisme? És el coneixement de diferents llengües. Què és el multilingüisme? És la coexistència de més d'una llengua en una societat determinada.

5. L'enfocament plurilingüe afirma que: • En augmentar l'experiència lingüística d'un individu en el seu context cultural augmenta la seva facilitat en l'aprenentatge. • Les diferents llengües no romanen en compartiments diferenciats, ans bé s'interrelacionen i interactuen. • Aquesta interacció desenvolupa la competència comunicativa formada tant per l'experiència lingüística com per l'experiència vital.

6. “Preservar todas las lenguas de nuestro patrimonio, (...) y favorecer su expansión en el resto del continente, incluso en el caso de las lenguas minoritarias, son aspectos intrínsecos de la propia idea de una Europa de paz, cultura, universalidad y prosperidad.” Informe:“Un reto provechoso”. Grupo de intelectuales en favor del diálogo intercultural. Comisión Europea Bruselas 2008

7. És per això que: l'aprenentatge de dues llengües estrangeres és gairebé una exigència europea, el català no és llengua oficial de la UE, per tant, a nivell de currículum personal, no compta, l'hegemonia d'una llengua sobre les altres faria desaparèixer les llengües minoritàries, entre elles el català, l'Imperi romà ja va intentar que tothom parlés la mateixa llengua, però la realitat es va imposar i el contacte amb les llengües autòctones va fer evolucionar el llatí en altres llengües.

8. Què proposa Europa? Tant a Primària com a Secundària facilitar l'aprenentatge de més d'una llengua estrangera. Continuar al llarg de la vida amb l'aprenentatge (no cal que sigui formal) d'altres llengües, segons les necessitats i interessos dels aprenents. El que realment importa és comunicar-se, no cal tenir un gran nivell formal de la llengua, el que cal és tenir competència comunicativa i ganes de comunicar.

9. Què ens ofereix Europa? Formació permanent per al professorat. Mobilitat per mitjà de projectes com Comènius, Erasmus, Leonardo, beques d'estiu a l'estranger, beques per fer pràctiques, visites d'estudi, intercanvi d'alumnat, col·laboració amb empreses... I el Departament d'Educació? El mateix.

10. L’Estatut i la Llei de Política lingüística estableixen que: • la llengua pròpia de Catalunya és el català. • El català i el castellà són les 2 llengües oficials. • Planteja com a fita aprendre una o dues llengües estrangeres, en coherència amb la competència plurilingüe i intercultural, a fi de fomentar la capacitat d'utilitzar les llengües amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacció intercultural que té una persona que domina, en graus diversos, distintes llengües i posseeix experiència de diverses cultures.

11. Què és el PELE? • El PELE és el Pla Experimental de Llengües Estrangeres que el Departament d'Educació va iniciar el curs 2005-06. • El PELE s'adreça als centres educatius públics i concertats de Primària i Secundària amb l’objectiu d’afavorir el plurilingüisme i la mobilitat ciutadana.

12. Diferents modalitats de PELE Primària: • Modalitat A (introducció d'una LE a l'EI) • Modalitat B (reforç de l'oral en la LE) • Modalitat C (metodologia AICLE a CS) • Modalitat D (implementació d'una LE2 a CS). La ZER Requesens es va acollir a la Modalitat C: Aprenentatge Integrat de Coneixements Curriculars i Llengua Estrangera, en francès EMILE, en anglès CLIL.

13. La qual cosa vol dir: • utilitzar la llengua estrangera com una eina per aconseguir nous aprenentatges, • adquirir nous aprenentatges utilitzant una llengua estrangera. És a dir: els alumnes perceben la llengua com una eina que els serveix per a comunicar-se amb l’exterior, per tant, la utilitzen.

14. Cal anar molt en compte perquè: • els alumnes han de tenir un nivell lingüístic adequat als continguts de la DNL (Disciplines No Lingüístiques) que es volen treballar, • cal trobar l’equilibri entre els continguts lingüístics i els de la DNL. No podem baixar el nivell de la DNL perquè la llengua vehicular és una llengua estrangera.

15. Què suposa participar en un PELE? • Rebre 2000 € per a material no inventariable (nosaltres fem les sortides). • Formació per als mestres implicats. • Prioritat a l'hora de demanar auxiliars de conversa per al 2n any. • Prioritat per als mestres a l'hora de sol·licitar beques d'estiu, cursos EOI...

16. El centre es compromet a: • Continuar el projecte al llarg dels tres anys. • Facilitar l'assistència dels mestres implicats a les activitats de formació. • Facilitar una hora de coordinació al responsable del projecte. • Avaluar el projecte. • Fer els informes i la memòria corresponent.

17. Què farem a la ZER?

18. Què podem fer els mestres i família? • Tenir una actitud oberta envers totes les llengües. • Si cal mirar un vídeo, un conte, un llibre, ... en una LE, podem ajudar els infants a entendre-ho. • No importa l'accent, només s'aprèn amb la pràctica. • Aprenem el que veiem i quan ho vivim.

19. Sigues lingüísticament sostenible • L’ONU va proclamar el 2008 com l’Any Internacional de les Llengües, per posar de manifest la necessitat de defensar i de preservar les llengües del món. Les universitats catalanes hi volem contribuir fent difusió entre la comunitat universitària de la importància que té la sostenibilitat de la diversitat lingüística. • Al món es parlen entre 4.000 i 6.000 llengües, de les quals segons les estimacions més optimistes el 50% corren perill d’extingir-se en els propers cent anys i el 96% són parlades per només el 4% de la població mundial. • El nombre de parlants és un factor important, però no sempre és un bon indicador de la salut d’una llengua. Les condicions òptimes que asseguren la vitalitat d’una llengua són complexes. Són una conjunció de suport institucional, utilitat de la llengua en l’esfera econòmica dels país i utilització en els mitjans de comunicació globals, amb el sentiment de fidelitat dels parlants envers la llengua pròpia i la consideració que aquests en tenen com a símbol identitari com a factors tan o més essencial. • L’estudiant lingüísticament sostenible valora les persones, i per això no espera que se subordinin. Valora la diversitat, perquè és una persona lliure i sap que la llibertat implica no renunciar a ser qui ets. Valora el coneixement, perquè el fa més lliure i humà. L’estudiant lingüísticament sostenible és conseqüent, i per això el seu comportament lingüístic va a favor de les persones, de la diversitat i del coneixement.

20. Decàleg • 1. SIGUES RESPECTUÓS AMB TOTES LES LLENGÜES. Quan dius que una llengua no t’agrada, o que no és útil o important, sense adonar-te’n apliques aquests prejudicis a les persones que la parlen. Totes les llengües són iguals i totes són diferents. • 2. OBSERVA I ESCOLTA: INTERESSA’T PER LES LLENGÜES DEL TEU VOLTANT. Molt sovint a prop teu es parlen llengües que ni tan sols sospites. Que no saps ni com es diuen. Moltes vegades saber-ne el nom o alguna paraula és suficient per demostrar que aprecies els qui t’envolten, que no et són indiferents. Digues gràcies a algú en la seva llengua i segur que li arrencaràs un somriure. • 3. NO TINGUIS POR D’APRENDRE NOVES LLENGÜES, SEMPRE SERAN LES TEVES ALIADES. Molta gent pensa que una llengua o es parla o no es parla, i que no hi ha terme mitjà. O que per fer entrar una llengua al cap n’ha de sortir una altra. Aprendre, poc o molt, una llengua no vol dir oblidar-ne una altra, ni parlar-la pitjor. Una sola paraula et pot ser útil, i arribis on arribis, una mica és millor que res. Sempre hi guanyaràs. • 4. LES LLENGÜES T’OBREN NOVES PERSPECTIVES: NO RENUNCIÏS A LES FONTS DE CONEIXEMENT QUE T’OFEREIXEN LES DIVERSES LLENGÜES. Totes les llengües contenen coneixement i en produeixen de nou, no et limitis a l’anglès. No deixis de banda allò que està escrit en llengües properes. Sovint descobriràs que les pots llegir i entendre molt més de que et penses, i que les bones idees no tenen llengua, o que totes les llengües en tenen. Les diferents llengües expressen diferents mirades sobre la realitat. Aprendre llengües diferents t’ajudarà a eixamplar mires.

21. 5. DÓNA VEU ALS MINORITARIS I ESCOLTA’LS. Entre tots els minoritaris constituïm una majoria. No contribueixis a accentuar el desequilibri lingüístic, no tractis les llengües amb pocs parlants com no t’agrada que et tractin a tu. Si pots triar, dóna prioritat als que tenen menys altaveus. Ajuda’ls a arribar a tot arreu i ells t’hi ajudaran a tu. • 6. NO IMPOSIS LLENGÜES DOMINANTS, REPLANTA LLENGÜES AMENAÇADES. L’escriptor nord-català Joan Lluís Lluís diu que a molts catalans del sud els agrada anar al Rosselló a demostrar com en saben, de parlar francès. No facis només de difusor de les grans llengües en detriment de les que tenen menys parlants. Mira d’interessar-te per la llengua que pot extingir-se: veuràs que és útil i necessària, i contribuiràs a la reforestació lingüística. • 7. UN PETIT MERCAT POT SER UNA GRAN PORTA. És important no confondre l’audiència potencial amb la real. Escriure o parlar en una llengua de molts parlants no és cap garantia de ser escoltat. En canvi, parlar com els que tenim més a prop és fer-nos sentir. L’important no és la quantitat de gent que et podria entendre, sinó les persones a que de debò dius alguna cosa. Quan Shakespeare escrivia, els anglòfons no arribaven als sis milions. • 8. PRACTICA LA DIVERSITAT LINGÜÍSITICA QUAN ET MOGUIS PEL MÓN. Aprofita tota la riquesa i diversitat que el món t’ofereix si l’escoltes. No vagis a Gal·les o a Malta només a aprendre anglès. Prova de parlar les llengües dels llocs que visites: com menys s’esperin els teus interlocutors sentir-te dir coses en la seva llengua, més se n’alegraran.

22. 9. PRESERVA EL TEU ESPAI DE LLIBERTAT: LA LLENGUA NO TE LA PODEN PRENDRE SI TU NO VOLS. Les llengües no són coses, no es fan nosa les unes a les altres: no et deixis convèncer del contrari. Segurament al llarg de la vida no sempre podràs parlar en la primera llengua que vas aprendre, però sempre la podràs mantenir: és un coneixement que t’ajudarà a conèixer-ne d’altres. No el perdis: quantes més llengües saps, més saps de la teva llengua i el món. • 10. NO EXCLOGUIS NINGÚ D’UNA LLENGUA. Les llengües, sobretot les poc parlades o poc esteses, creen lligams invisibles, són senyals de benvinguda, transformen un estrany en un veí. No privis els altres d’aprendre i usar la teva llengua. No els diguis amb la llengua que no són dels teus. A Catalunya, per exemple, parla’ls també en català, no els deixis fora de casa. El català és un passaport que no caduca: ajuda’ls a obtenir-lo per sempre.