1 / 58

La logística a Catalunya en temps de crisi 20 de gener 2009

La logística a Catalunya en temps de crisi 20 de gener 2009. La logística, un sector estratègic en temps de crisi. Els diferents sectors logístics. La logística és la gestió integral dels processos d’aprovisionament i distribució de les empreses. La logística. Grans xifres.

jaunie
Download Presentation

La logística a Catalunya en temps de crisi 20 de gener 2009

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. La logística a Catalunya en temps de crisi 20 de gener 2009

  2. La logística, un sector estratègic en temps de crisi

  3. Els diferents sectors logístics La logística és la gestió integral dels processos d’aprovisionament i distribució de les empreses

  4. La logística. • Grans xifres • L’activitat logística ha crescut més d’un 10% anual, sempre superior al PIB. • Representa un 6% del PIB; 4% del VAB i 12% del VAB del sector serveis. • Genera el 6% de l’ocupació a Catalunya. • Els costos logístics arriben a representar fins al 30% dels costos totals en alguns sectors. • Juga un paper clau en la competitivitat de moltes activitats productives, per exemple en la indústria de l’automòbil. • L’ocupació logística està menys amenaçada pels processos de deslocalització. • Un centre d’activitats logístiques promou de mitjana 10 llocs de treball per cada 1.000 m² de nau.

  5. L’exemple de • la CIM Vallès • Un 35% de l’ocupació de la CIM Vallès és personal de transport, un 30% personal de magatzem i un 35% personal d’administració, direcció i serveis. • Tipologia d’empreses: • 36 empreses zona logística (naus) • 48 empreses zona de serveis (oficines i serveis) 2.469 llocs de treball directes 500 llocs de treball indirectes

  6. Catalunya, comunitat líder en logística Catalunya té el principal clúster d’activitats logístiques d’Espanya:Catalunya en concentra més del 25% del sostre de magatzem d’Espanya.Disposa de dos grans ports, Barcelona i Tarragona, i diversos de mitjans.Un gran aeroport intercontinental (Barcelona) i tres aeroports regionals (Girona, Reus i Alguaire).Formació i investigació en logísticaEmpreses i recursos humans especialitzats en el sector.Cap altra comunitat autònoma d’Espanya disposa de TOTS aquest factors.

  7. R+D i promoció del sector logístic • Espais i recursos per a la investigació, la formació i la promoció en logística: • Universitats: UPC, UAB, UPF, URV … • Escoles de negcoci: IESE, ESADE … • Formació i transferència tecnològica: ICIL, ILI … • Recerca: CENIT, IERMB… • Promoció: Barcelona Centre Logístic, SIL…

  8. Parcs logístics • a Catalunya Catalunya encapçala el rànking de parcs logístics

  9. La Logística ha protagonitzat la demanda de sòl industrial en els darrers anys i continuarà. • Logística i demanda de sòl • Font: King Sturge, 2007 • Font: Cushman& Wakefield, 2007 • Font: Jordà i Guasch, 2007 1/4 de tot el sòl industrial de Catalunya ocupat per activitats de transport i emmagatzematge. Font: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. “Papers” núm. 45

  10. Logística i economia del coneixement • La logística és compatible amb l’economia del coneixement.

  11. Logística i globalització: Els ports i els aeroports com a finestres a la globalització

  12. 1.200.000.000 1.000.000.000 800.000.000 600.000.000 400.000.000 200.000.000 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Les finestres virtuals a la globalització són infinites: Internet, la telefonia mòbil, la televisió per satèl·lit… • Finestres a la globalització (1) Evolució d’usuaris d’Internet (2000-2005) • L’any 2005, els usuaris d’Internet al món van superar els 1.000 milions. • Actualment més de 2.000 milions de persones són usuàries de telefonia mòbil. Font: Information Economy report 2006. UNCTAD 2006

  13. Exportacions 10,0 mundials de 9,0 mercaderies 8,0 7,0 6,0 5,0 PIB mundial real 4,0 variació en % 3,0 Producció 2,0 mundial de 1,0 mercaderies 0,0 2002 2003 2004 2005 anys • Finestres a la globalització (2) Però les finestres físiques on es materialitza la internacionalització de l’economia són escasses: el port n’és una. Font: “World Trade in 2005”. WTO, 2005

  14. El contenidor en el transport marítim • La globalització no seria possible sense el contenidor. • Ha revolucionat l’operativa portuària i ha suposat la base per al desenvolupament de la intermodalitat. • Els més utilitzats són els contenidors de 20 peus (6,10 m), coneguts com a TEU (twenty foot equivalent unit).

  15. 29% • Els costos del transport amb contenidor Barcelona • Contenidor Xina – Barcelona: • 2.000 - 2.500 € • 1contenidor: 98.000 samarretes • 1 samarreta d’Àsia a Barcelona: 0,10 €/unitat Xina 22 dies

  16. Els costos del transport amb contenidor 2005 LOS ANGELES (EUA) 7.484.000 ROTTERDAM (Holanda) 9.287.000 HAMBURG (Alemanya) 8.087.000 ANVERS (Bèlgica) 6.482.000 SINGAPUR (Singapur) 23.190.000 HONG KONG (Hong Kong) 22.602.000 SHANGAI (Xina) 18.084.000 SHENZHEN (Xina) 16.197.000 BUSAN (Corea del Sud) 11.840.000 KAOHSIUNG (Taiwan) 9.471.000 Comerç total: 2004: 103,3 M TEU 2005: 115,7 M TEU

  17. Hamburg Futur Bremen Rotterdam Antwerp Le Havre Eix nord-sud Present 75% tràfic Extrem Orient Gènova Marsella 25% tràfic Extrem Orient Barcelona València 7,0 8,9 9,7 Algesires 2,6 2,3 4,4 3,2 1,7 0,9 2,2 TEU 2006 (milions de TEU) • Potencial de la façana sud d’Europa amb el tràfic de l’Extrem Orient • Increment dels tràfics Europa - Àsia • Estalvi de 3 dies en el transit time • Ampliació del canal de Suez (18-20 m)

  18. Oportunitats per al sud: els mercats de l’eix est-oest europeu • Ruta comerç Europa-Àsia (canal Suez) • Des del NORD s’està servint al SUD • Congestió xarxa viària centre europeu • Liberalització mercat ferroviari • Potencialitat d’Àfrica • Potencialitat d’Espanya com a plataforma logística intercontinental

  19. Liberalització del mercat ferroviari: nous operadors • Noves connexions del sud amb l’est i el nord europeu • Connexions entre els ports i les principals ciutats • Corredor ferroviari exclusiu d’Àfrica al nord d’Europa • Polítiques del sector ferroviari que poden beneficiar el sud d’Europa Principals connexions i destinacions ferroviàries al sud d’Europa

  20. Distribució marítima a l’est d’Europa i al nord d’Àfrica • Ràpida, fiable i eficient • Més de 200 línies regulars amb els principals ports del Mediterrani

  21. Contenidors (FCL i agrupatge) Hinterlands estratègics Cotxes Càrrega remolcada (SSS) Sud-est asiàtic i Extrem Orient Amèrica Llatina Nord-Amèrica Forelands estratègics Tràfics especials Impuls exportacions Valor afegit Transport Logística Mercats geogràfics • Objectius estratègics del port de Barcelona Tipus de tràfic Serveis logístics i de valor afegit a les càrregues

  22. Ampliació del hinterland a la península i al sud d’Europa • Creació de terminals marítimes interiors del PB • Desenvolupar ZALS

  23. El port de Tarragona • El Pla director en vigor preveu créixer fins a 613 ha amb una inversió de 400 MEUR. • Previsió del nou Pla 2022 amb un dic exterior que dotarà de 300 ha més amb un inversió de 700 MEUR. • Acord amb Dubay Port World (500.000 TEU/any). . Ampliació prevista

  24. Estratègies d'internacionalització. Aeroports • Polítiques de gestió descentralitzada i internacionalització reforçades por les següents inversions: • Barcelona • Passatgers/any: 55 milions • Operacions/hora: 90 • Nova terminal satèl·lit i remodelació de l’actual • Inversió: 4.000 MEUR

  25. Des del comitè de rutes àrees, impulsat per la Generalitat, s’ha aconseguit tenir 12 enllaços amb punts com: Filadèlfia, Nova York, Atlanta, Buenos Aires o Singapur. • També es treballa comercialment per incrementar trànsits a Girona amb 58 enllaços i Reus amb 12 properament Barcelona. Hub intercontinental

  26. Estratègies d'internacionalització. Aeroports • Girona • Passatgers/any: 9 milions • Càrrega/any: 374 t • Inversió: 103 MEUR • Reus • Passatgers/any: 5 milions • Càrrega/any: 32 t • Inversió: 173 MEUR • Lleida-Alguaire • Àrea logística i de suport • Inversió: 100 MEUR

  27. Catalunya plataforma logística. Pols de desenvolupament

  28. Catalunya dins dels grans eixos europeus

  29. Tràfics de mercaderies a Catalunya • 453 M TM transportades 2005 • Creixement 12% anual • 50% tràfic intern • 79,4% transport per carretera

  30. Els pols de desenvolupament. La RMB La Regió Metropolitana de Barcelona compta amb dos punts bàsics de desenvolupament: El Delta del Llobregat: port, aeroport, connexions ferroviàries UIC, vial de camions fins a Martorell, el Metro, la Fira, etc. El Corredor de la B-30: concentra el 55% de la producció industrial, ramal de UIC, Ronda Vallès, tren orbital, carrils Bus-VAO. Imagen virtual carril bus-VAO

  31. Els pols de desenvolupament. L'Àrea Metropolitana de Tarragona • A menys de 100 km de Barcelona comptem amb una àrea en creixement, de nivell internacional amb un port i un aeroport de gran potencial. • Té en marxa grans projectes com: l’autovia Tarragona – Lleida, l’estació AVE ja en marxa, línia de mercaderies Tarragona – Castellbisbal, nou sistema integrat de transport públic. • La CIM en el Camp de Tarragona té terreny per a una nova instal·lació que duplica la seva capacitat. • CIM Montblanc • LOGIS Penedès

  32. Vic Aeroport de Girona St. Coloma de Farners Manresa Segarra Urgell Lleida Pla d’Urgell Igualada Martorell Tram en Viaducte Barcelona Tram en Superfície Tram en Túnel L’eix Transversal uneix tres pols de desenvolupament bàsics per al reequilibri, units per autovia i ferrocarril Els pols de desenvolupament. L’eix Transversal • Pol de Lleida: aeroport de Lleida, sistema tren-tramvia, autopista Lleida – Montblanc – Tarragona • Pol central Manresa – Vic – Igualada: amb ramal ferroviari cap al port, desdoblament de la C-55, central logística del Bages. • Pol de Girona: estació AVE, nova àrea industrial, desdoblament A-2, “Anella” de Les Gavarres.

  33. El quadrilàter Madrid – Bilbao – Barcelona – Valencia • El quadrilàter format per les metròpolis del quadrant nord-est de la península, amb centre a Zaragoza, representen una àrea de gran potencial logístic i industrial. • El seu pes en l'economia espanyola és: • 39% població d’Espanya • 48% del PIB • 57% del VAB

  34. Impuls al sector de l’automòbil • Des de FGC i amb la col·laboració del sector, s’ha creat l’empresa Autometro per facilitar el transport de vehicles del Baix Llobregat al Port de Barcelona per a la venda internacional. • Vehicles transportats el 2008: 63.305 • Assoliment d’objectius: 83 % • Principals destinacions: Regne Unit, Mèxic i Holanda

  35. Promoció d’infraestructures per a la logística. El PITC

  36. Objectius del PITC • Definició d’una xarxa integrada, multimodal i transversal • Una mobilitat més sostenible i segura • Aposta decidida pel ferrocarril • Millora de la xarxa viària: 1.500 km. d’autovies • Zones logístiques d’interès estratègic

  37. Figueres Puigcerdà Ripoll Girona Maçanet Vic Manresa Cervera Lleida Badalona E. França Vilafranca Port Barcelona Aeroport Barcelona Valls Vilanova Reus Sant Vicenç de Calders Tarragona Port Tarragona Tortosa Principals encaminaments de les mercaderies Amposta La xarxa ferroviària de mercaderies • Xarxa existent en el moment de redactar-se el PITC (2007)

  38. Puigcerdà Figueres Vilamalla La Pobla de Segur Ripoll Girona Aeroport Girona Vic Maçanet Súria Sallent La Garriga Lloret St. Celoni Blanes Manresa Granollers Sabadell Terrassa Mataró Balaguer Igualada Cervera Vallès Sagrera Badalona Mollerussa Lleida Tàrrega Sants Vilafranca Port Barcelona Aeroport Barcelona Valls La Plana P. Vilanova Constantí Sant Vicenç de Calders Aeroport Reus Reus Tarragona Camp de Tarragona Port Tarragona Tortosa Amposta Principals línias de circulació de mercaderies Font elaboració pròpia La xarxa ferroviària de mercaderies • Xarxa prevista al PITC.Horitzó 2030

  39. Els centres d’activitats logístiques, motor d’ocupació

  40. Característiques dels centres d’activitats logístiques • Canalitzen els fluxos de transport i eviten la multiplicació de moviments. • Concentren l’ocupació de sòl per a usos logístics en nodes comunicats amb vies d’alta capacitat, evitant la dispersió i controlant l’impacte territorial. • Generen serveis complementaris: hotels, restaurants, oficines, gestories, serveis financers, aules de formació, transitàries, tallers, comerços, administració, vigilància, manteniment, R+D+i, etc... • La intermodalitat ferroviària requereix nodes logístics amb suficient massa crítica.

  41. Distribució de centres logístics de CIMALSA

  42. CIM Vallès • Llocs de treball: 2.900 • Superfície de parcel·les logístiques: 274.589 m² • Superfície d’equipaments i serveis: 68.482 m²

  43. CIM Lleida • Llocs de treball: 2.125 • Superfície de parcel·les logístiques: 244.587 m² • Superfície d’equipaments i serveis: 11.262 m²

  44. CIM la Selva • Llocs de treball: 1.054 • Superfície de parcel·les logístiques: 92.115 m² • Superfície d’equipaments i serveis: 47.309 m²

  45. LOGIS Bages • Llocs de treball: 250 • Superfície de parcel·les logístiques: 8,72 ha

  46. CIM el Camp • Llocs de treball: 3.235 • Superfície de parcel·les logístiques: 159.238 m² • Superfície d’equipaments i serveis: 90.207 m²

  47. LOGIS Empordà • Llocs de treball: 1.900 • Superfície del sector logístic les Pedroses: 72,7 ha • Superfície del sector intermodal: 58,5 ha • Superfície de la terminal Vilamalla: 3,4 ha

  48. Proposta logística del Pla estratègic 2008-2011

  49. Centre intermodal de Montblanc • 70 ha ampliables • A 25 minuts del port de Tarragona • Accés directe a l’AP-2, l’A-27 i la C-14 • Inici obres el 2009-2010

  50. AP-7 Corredor mediterrani FFCC Banyeres del Penedès A-7 Centre intermodal del Penedès

More Related