200 likes | 378 Views
Manel Saderra Puigferrer. Tortellà 1908 – Banyoles 2000. Manel Saderra Puigferrer. Any 2008 Es commemora el centenari del músic i compositor de sardanes. Josep Saderra (1883 - 1970) Manel Saderra Pui gf errer (1908 - 2000). Manel Saderra Puigferrer és el darrer
E N D
Manel Saderra Puigferrer Tortellà 1908 – Banyoles 2000
Manel Saderra Puigferrer Any 2008 Es commemora el centenari del músic i compositor de sardanes
Josep Saderra(1883 - 1970)Manel Saderra Puigferrer(1908 - 2000) Manel Saderra Puigferrer és el darrer d'una nissaga d'onze germans dels quals, el més gran, el popular Josep Saderra, vint-i-cinc anys més que ell, en fou el primer mestre
Actuà com a trompeta de les cobles: La Principal de Banyoles La Principal de Girona, féu importants gravacions amb Pau Casals com a director. L'any 1959 fundà la coral Agrupació Polifònica de Banyoles.
Les petjades del mestre • Una placeta a Ceret porta el seu nom
Algunes sardanes deManel Saderra Puigferrer • Magdalena (1944) • Cant Vell (1944) • Somni (1945) • Record d'Olesa (1947) • Júlia (1947) • Tortellà (1955) • Per a tú... Rita (1971) • Girona, ciutat pubilla (1977) • Sardanistes de Santa Anna (1983) • Volerany (1983)
La sardana mes coneguda i emblemàtica deManel Saderra Puigferrer ) Somni (1945)
serví d'inspiració al poeta Manel Pont i Boscque escrigué aquest poema: ) Somni
Somni Quan la foscor davallapel pendís del ponent, tot l’estany és un càlidcigne d’argent.I va lliscant suauamb riure blau.Qui sap on va?Va a somniar!………...
Ai quin neguit!Ai veus dins el vent!Tot es mou! Quin brogit! -Vels de misteri-Com joncs florits,els estels van quedant adormits.I llavors el vol estranyde les fades, emplena l’estany Quina cançó d’aigua i espant!......
Les fades van fent, tot dansant,claror!Sota els desmais s’han dat la màen sardaneig.Fades i estany, cantant l’amor.La nit és com un gran cor.Quin màgic encís hi ha pertotquin dolç encant! L’estany somriu. Resta tot, dins la nit, somniant!......
I les ombres van lentament vestint l’estany. Les formes vagues, tot passant, van estenent sobre l’instant l’encís. I l’aire es torna una cançó; l’estany és tot tremolor. Ai quin esguard feliç amb riure tot blau, té l’estany......
Sardana dedicada a la seva esposa ) Fausta (1943)
Dedicada a la seva filla ) Magdalena (1944)
Descripció musicallliure i fantasmagòrica del seu estimatllac de Banyoles ) El llac encantat (1944)
Dedicada al pobleon va néixer ) Tortellà (1955)
Monument a la memòria de Manel Saderra Puigferrer a Porqueres
La casa de la seva filla Magdalena on Manel va passar els últims 14 anys
El 1989 li va ser atorgat el premi Jaume I d'actuació cívica i catalana. • El 1989 medalla al Mèrit Musical per l'Obra del Ballet Popular. • El 1993 va merèixer l'honor de la concessió de la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya
Manel Saderra Puigferrer va morir, al seu domicili de Porqueres, prop de Banyoles el mes de març de l’any 2000