Economia experimental

1. Economia experimental Aplicació a la Tª de la utilitat esperada Laura García Vanessa Montasell Judith Sala Marta Sanz

2. Introducció: Maneres d’aproximar-se a l’anàlisi dels problemes econòmics: • Economia comportament - Psicologia • Economia experimental - Mètode - Control i replicabilitat (Limitació)

3. Economia experimental • Tipus d’experiments: • De camp • De laboratori: • Àrea 1 • Àrea 2 • Àrea 3: Aplicació a la utilitat esperada.

4. Experiment de laboratori • Situació artificial • Adopció d’un rol concret • Presa de decisions • Observació per treure’n conclusions • Diferents àrees

5. Àrea 1:Estudi del funcionament de diferents tipus de mercats • Rols: comprador i venedor • Dotacions inicials: - Comprador: valor que està disposat a pagar - Venedor: unitats per vendre i cost per unitat. • Transaccions • Quantificar l'eficiència del mercat

6. Àrea 2: Estudi de la interdependència de les preferències • Visió estàndard: - Les preferències són individuals, és a dir, depenen únicament del consum propi de bens i serveis. • Objectiu: - Demostrar que les preferències presenten una motivació humana més àmplia, per determinar la funció d’utilitat. • Experiments amb diferents tipus de jocs • Conclusió: Preferències socials. Tornar

7. Tipus de jocs • Joc dels béns públics • Joc de l’ ultimàtum • Joc de la inversió Tornar

8. Joc dels béns públics: • Decisió entre destinar recursos a un bé públic o a un bé de consum propi. • Visió estàndard: consum propi • Evidència empírica: no sempre succeeix així. Tornar

9. Joc de l’ ultimàtum • Dos participants Jugador 1: Rep diners i fa una oferta no modificable al jugador 2. Jugador 2: Pot acceptar o no - Accepta: es dóna la transacció - No accepta: els diners s’esfumen • Visió estàndard: El jugador 1 fa una oferta on ell s’ho queda tot i el jugador 2 no ho refusa. • Evidència empírica: El jugador 2 només accepta una oferta mínimament justa (dignitat: 60%,40%). Tornar

10. Joc d’inversió (intercanvi de favors) • El jugador 1 ha de decidir si fer-li un favor al jugador 2. • El jugador 2 decideix si tornar-l’hi o no. • Visio estàndard: el jugador 1 no faria el favor ja que el jugador 2 no el tornaria. • Evidència experimental: si que es dóna intercanvi de favors. Tornar

11. Àrea 3: Exploració sistemàtica de la racionalitat acotada • Situacions de decisió individual i de interacció estratègica • Tema central: - Explicar la racionalitat en situacions d’incertesa. • Visió estàndard: teoria axiomàtica de la utilitat esperada, proposada per von Neumann i Morgenstern (1944). • Evidència empírica.

12. Teoria de la utilitat esperada Supòsit: elecció sota condicions d’incertesa • Loteria: Univers del consumidor • Preferències: criteri de selecció de les loteries • Funció d’utilitat (UE(L)): descriu les preferències del consumidor UE(L)= Σ pj·u(cj)

13. Loteria (I) • Diferents alternatives en règim de risc, dins de l’elecció de l’individu. • 2 elements: - Conseqüència: • Resultat que pot succeir o no si es tria L • Notació: c1,c2...etc. - Probabilitat de cada conseqüència (cj) • Notació: p (cj) ≥ 0, on p Є[0,1], Σpj=1 • Amb N conseqüències, L=(p(c1),p(c2),...,p(cn))

14. Loteria (II) • Totes les loteries son vectors de la mateixa dimensió. • 2 tipus: - Simples: - Exemple: Japó/Mèxic - Compostes: - Alguna de les seves conseqüències és en si mateixa una loteria simple. - Es pot reduir a una loteria simple equivalent. - Exemple: Moneda/Dau • Assumim que tot individu es capaç d’aplicar les regles de probabilitat i per tant es indiferent entre una loteria composta i una simple equivalent.

15. Exemple Loteria Simple (I) • Considerem un turista entre ‘viatjar a Japó’ o ‘viatjar a Mèxic’. • La loteria ‘viatjar a Japó’ té dues conseqüències possibles: • Passar-s’ho molt bé (90%) • Ennuegar-se amb el “sushi” (10%) • La loteria ‘viatjar a Mèxic’ té tres conseqüències possibles: • Passar-s’ho molt bé (85%) • Morir per una picada del dengue (1%) • Ser segrestats (14%)

16. Exemple Loteria Simple (II) • El conjunt de totes les conseqüències es: {‘Passar-s’ho molt bé’; ‘Ennuegar-se amb el “sushi” ’; ‘Morir per una picada del dengue’; ‘Ser segrestats’} per tant: La loteria ‘viatjar a Japó’ es descriu (0,9; 0,1; 0; 0) La loteria ‘viatjar a Mèxic’ es descriu (0,85; 0; 0,01; 0,14) Tornar

17. Exemple loteria composta • Es tira un dau, i • Si surt senar, es tira després una la moneda. Si surt cara, guanyem 100€, si surt creu no guanyem res. • Si surt parell, es torna a tirar el dau. Si surt 3 o menys guanyem 2000€. Si surt 4 o més, perdem 1000€. • És equivalent a una loteria simple amb conseqüències {‘guanyar 100’; ’guanyar 0’; ‘guanyar 2000’ ;‘perdre 1000’} • La loteria amb les probabilitats seria (0,25; 0,25; 0,25; 0,25;) Tornar

18. Preferències (I): • Racionals: - Completes: l’individu es capaç de comparar loteries. - Transitives: permet fer les cadenes comparatives • Contínues: Si la loteria 1 és preferida a la 2, i la loteria 3 és com la 1, però amb unes probabilitats lleugerament diferents, llavors 3 també és preferida a la 2. Racionalitat+Continuïtat ens assegura que existeix una funció d’utilitat.

19. Preferències (II) • Axioma d'independència: explicat formalment, si tenim 3 loteries simples L,L’,L’’ i un escalar β Є[0,1], les preferències que satisfan aquest axioma compleixen que on és una loteria mixta que dóna probabilitat β a la loteria L i (1-β) a la loteria L’’ • Exemple

20. Exemple • Suposem que només hi ha dues conseqüències {‘guanyar 100€’; ‘perdre 100€’} i que la loteria 1 amb probabilitats (0,9; 0,1) és preferida a la 2 (0,1; 0,9). • Si les preferències satisfan l’axioma, aleshores una loteria mixta on, amb 0,5 es juga a la loteria 1 i amb un 0,5 es juga a la loteria 3 (qualsevol) es preferida a una loteria mixta similar en la qual la loteria 1 es substitueix per la 2. Tornar

21. Funció d’utilitat (UE(L)) • La funció té forma d’utilitat esperada gràcies a l’axioma d'independència. • Utilitat de les conseqüències (u(c1),u(c2),...,u(cn)) • Loteria simple: L=(p(c1),p(c2),...,p(cn)) Per tant: la utilitat de la loteria simple: UE(L)= u(c1) p(c1)+ u(c2) p(c2),..., u(cn) p(cn)) • Utilitat ordinal • Exemple Japó/Mèxic. • Propietat (concavitat/convexitat)

22. Propietat Adverso al riesgo Tornar

23. Exemple Utilitat Esperada(I) • Recordem que el conjunt de totes les conseqüències es: {‘Passar-s’ho molt bé’; ‘Ennuegar-se amb el “sushi” ’; ‘Morir per una picada del dengue’; ‘Ser segrestats’} • Suposem que les preferències del turista compleixen l’axioma d'independència i que la utilitat de cada conseqüència és respectivament: 1000, -100, -200, 100.

24. Exemple Utilitat Esperada (II) • Donades aquestes utilitats, la utilitat de ‘viatjar a Japó’ amb un vector de probabilitats (0,9; 0,1; 0; 0) és: u(c1)p(c1)+...+u(cN)p(cN)= =1000 · 0,9 – 100 · 0,1- 200· 0 + 100 · 0 = 890 • Mentres que la loteria ‘viatjar a Mèxic’ (0,85; 0; 0,01; 0,14) dona una utilitat esperada: 1000 · 0,85 – 100 · 0 – 200·0,01 + 100 · 0,14 = 862 • El turista prefereix ‘viatjar a Japó’ a ‘viatjar a Mèxic’. 890 > 862 Tornar

25. Els experiments poden falsejar la teoria de la utilitat esperada? Cal tenir en compte. • Continuïtat. - No presenta aspectes irrealistes. • Racionalitat de les preferències. - Maximització de la utilitat - Transitivitat • Axioma d'independència. Tornar

26. Maximització de la utilitat • Hipòtesis: L’individu escull l’elecció que li aporta més utilitat. (quantificació de la utilitat) • Falsejar • No falsejar: - Supòsit ampli i subjectiu - Teories universals - Maximització d’elements no observables Tornar

27. Transitivitat • Hipòtesis: suposant que tenim 3 loteries X, Y, Z, és a dir, X Y i Y Z per tant, X Z. • Falsejar: • No falsejar: Diferencies lleugeres en el temps, en el context informatiu,etc., fan que les Z no es puguin considerar loteries equivalents. Tornar

28. Axioma d'independència • Hipòtesis: on és una loteria mixta que dona probabilitat β a la loteria L i (1-β) a la loteria L’’ • Falsejar: Paradoxa d’Allais  Exemple • No falsejar: concepte d’aprenentatge. Tornar

29. Exemple: Paradoxa d’Allais • Suposem que el conjunt de conseqüències és: {‘guanyar 2500’; ‘guanyar 500’; ‘guanyar 0’} • Si ens donen a escollir entre la loteria A (0,1,0) segura i la loteria B (0,1; 0,89; 0,01) Quin preferim? A B • Si el conjunt de conseqüències continua essent el mateix però ens canvien les loteries per dues mixtes: C (0; 0,11; 0,89) i D (0,1; 0; 0,9) • Quina preferim? D C. • Per tant, violen l’axioma d'independència. Tornar

30. Per acabar... • Modèstia dels experiments (granets de sorra) • Reforma vs. Revolució • Contingut dels fenòmens econòmics: social, polítics i psicològics

31. Bibliografia • Varian, H.R., 1992, Análisis macroeconómico, Antoni Bosch • CSIC,1989, Economía Experimental y Teoria de juegos: un panorama, Jordi Brandts • Articles cedits: - Los experimentos pueden falsear la teoría de la utilidad esperada, Geoffrey M. Hodgson - La economía experimental y la economía del comportamiento, Jordi Brandts.