La IIª Revolució Industrial (1870-1914)

1. Elèctric Químic Petroli Electricitat Transports Rutes marítimes Canals de Suez (1869) i Panamà (1914) Consolidació ferrocarril IMPERIALISME I COLONIALISME 1.- El context econòmic i social La IIª Revolució Industrial (1870-1914) Creixement econòmic Nous sectors Noves energies Principal sector: Siderúrgia Noves potències Bèlgica França Alemanya EE.UU. Gran Bretanya dinamita adobs, fertilitzants Gasolina Enllumenat Producció Comunicacions Ràdio Telègraf Tramvia Automòbil Aviació Però...

2. Va significar Es caracteritza per IMPERIALISME I COLONIALISME 1.- El context econòmic i social La IIª Revolució Industrial (1870-1914) Un fort augment de producció Gran competència S’imposa el patró or 1873 La Gran Depressió Crisi S’abandona la moneda de plata Crisi cíclica del capitalisme Competència agrícola dels EE.UU i Canadà Crisi de superproducció Cauen preus a Europa Provoca la ruïna dels pagesos Baixen els preus Deflació, atur Poc poder adquisitiu Crisi industrial Què provoca aquesta crisi?...

3. IMPERIALISME I COLONIALISME 1.- El context econòmic i social Conseqüències de la crisi Concentració empresarial Nova organització del treball Recerca de nous mercats Càrtels Trusts taylorisme i fordisme Mercats i matèries primeres Organització científica del treball Implantació del capitalisme financer (holdings) Es trobaran a Les colònies (Àfrica i Àsia) Treball en cadena (estalvi de temps i de feina) Es desenvolupen Tècniques monopolístiques Més producció i reducció de costos Estimularà l’expansió colonial Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme (tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)

4. IMPERIALISME I COLONIALISME 2.- Expansió colonial i imperialisme Potències europees, EE.UU. I el Japó Passa al Últim terç del XIX En són protagonistes les volen 1914 85% del món Dominar i conquerir el món 2.1.- CAUSES Econòmiques Crisi agrícola i industrial Competència i superproducció proteccionisme Nous mercats Matèries primeres Demogràfiques Descens mortalitat Augment demogràfic Èxode rural Emigració Excedent de població europea Imperialisme capitalista (Dominació monopolista armada) Factors ideològics i polítics Estímul nacionalista Grandesa i prestigi nacional Control de rutes marítimes Donar continuïtat als imperis Protecció colònies importants Motius estratègics Missió civilitzadora Racisme (superioritat de races) Societats geogràfiques Societats missioneres Associacions colonials Grups de pressió

5. Consisteix en IMPERIALISME I COLONIALISME 2.- Expansió colonial i imperialisme 2.2.- Fases i modalitats de la colonització 1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar) 2ª fase Organització Colònies pròpiament dites (control absolut de la metròpoli) fases Protectorats (govern autòcton sotmés a la metròpoli) 3ª fase Explotació Assimilació duanera, monopoli metropolità Intercanvi desigual: matèries primeres per manufactures. Segons l’explotació hi ha dos tipus de colònies Establiment permanent de població europea Colònies de poblament Colònies d’explotació Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives (per empreses i govern occidental)

6. prioritat Centrada bàsicament a La cursa per a conquerir Àfrica va generar IMPERIALISME I COLONIALISME 2.- Expansió colonial i imperialisme 2.3.- Expansió colonial europea. Els grans imperis Control de rutes Factories a les costes Segles XVIII i primera meitat del XIX A partir de 1870 Expansió i conquesta territorial Àfrica i Àsia Àfrica Fins 1880 intervenció limitada a les costes (factories) A partir de la Conferència de Berlín (1885): Conquesta total Lliure comerç al centre d’Àfrica Estat lliure del Congo Ocupació efectiva del territori per reclamar sobirania Conflictes Zulus, Boers (1890), Congo (1885), Fashoda (1898) Xina Guerres de l’opi (1840) Tractat de Nankin (Hong Kong) Àsia Índia (G.Bretanya) Revolta dels Cipais (1857) Indoxina (França) Indonèsia (Holanda) Filipines (Espanya)

7. IMPERIALISME I COLONIALISME 2.- Expansió colonial i imperialisme Els grans imperis (Mapa) Personatges: Disraeli i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria Principals colònies: Índia (“La joia de la Corona”), Singapur, Austràlia i Nova Zelanda A Àfrica: De la Colònia del Cap (Sudàfrica) a El Caire (Egipte). Gran Bretanya A Àfrica: Àfrica del Nord (Algèria) i Occidental i Madagascar A Àsia: Indoxina (Protectorat de la Cotxinxina) Imperi Francès Alemanya Arriba tard i provoca conflictes Colònies a Àfrica Conquesta de l’oest Compra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia) Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823) EE.UU. Japó 1868 revolució Meijí. Modernització i expansió (Corea, Formosa i Manxuria) .

8. IMPERIALISME I COLONIALISME 2.- Expansió colonial i imperialisme 2.4.- Conseqüències Consciència de superioritat racial Acumulació de riquesa A les metròpolis A les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes) Canvis en l’estructura social Aculturació Desequilibri població-recursos (subalimentació i misèria cròniques) Intercanvi comercial desigual

9. “L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics sinó econòmics”. (C.A. Julien: “L’imperialisme colonial et les rivalités internationales”, 1947).

10. “Sense oblidar la interpretació econòmica de l’imperialisme, diria, amb gust, que els recents estudis de casos particulars reforcen la proposta, segons la qual, els interessos dels mitjans financers van ser molt menys importants que les consideracions de poder nacional i de prestigi, per no dir res sobre la seguretat”. (W. Langer: Foreing affaires, 1962)

11. Les justificacions de l’imperialisme “Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a ma casa més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució del problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’una guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. Cecil RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.

12. El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món [...]. Anglaterra va prendre la davantera [...]. Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra [...] per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”. Jules FERRY: Tonquín i la mare pàtria, 1890.

13. L’exaltació nacionalista En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica. Joseph CHAMBERLAIN: Discursos, 1895-1896

14. Les colònies donen poder militar Afirme que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment. És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es pose a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil general de les potències europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu. Jules FERRY: Discurs davant l’Assemblea francesa, 1885

15. És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seues formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los. “Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle, 1872.

16. Estandarització Taylorisme Reducció del temps de fabricació Producció en sèrie Baixa el preu de cost Producció massiva Augment del poder adquisitiu Salari elevat Publicitat Estímul del consum Crèdit

18. Augment de la població

19. Descens de la mortalitat

20. Èxode rural

21. Emigració a ultramar

22. Nous sectors econòmics Petroli Electricitat Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

23. Nous sectors econòmics Química Acer Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones)

24. Noves potències

26. Emigració i inversió al segle XIX

27. El món en 1914: l’apogeu d’Europa

28. El colonialisme al continent asiàtic

29. Les colònies europees d’Oceania

30. L’expansió dels Estats Units (la conquesta de l’Oest) L’expansió dels Estats Units