GUIA DE BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS PER ALS ENS LOCALS

1. GUIA DE BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS PER ALS ENS LOCALS a la Segarra només deixalles ben triades Consell Comarcal de la Segarra www.ccsegarra.cat

2. Disseny i edició: Consell Comarcal de la Segarra Contingut: Ambiens, SL Primera edició: novembre 2012

3. Índex 1. Presentació 2. Introducció 3. Per on comencem? - Implantació d’un programa de bones pràctiques 4. Podem millorar ambientalment les nostres compres? - Compra verda 5. Podem consumir menys aigua? - Aigua 6. Podem reduir la inversió energètica? - Climatització - Il·luminació i aparells electrònics 7. Com és possible que fem tants residus? - Residus: el paper - Els altres residus 8. Adreces d’interès

4. Presentació En els darrers anys hem pogut comprovar com la cultura del “fer servir i llençar” i el creixement general del consum han provocat un increment substancial de l’ús dels recursos naturals. Això s’ha vist acompanyat d’un augment significatiu dels índexs de generació dels residus. L’Àrea de Gestió de Residus del Consell Comarcal de la Segarra treballa per tal de minimitzar-los a través de vàries vies. Per aquest motiu, hem realitzat la present Guia i esperem que serveixi per donar tota la informació necessària als ens locals de la comarca. Confio que l’adopció dels criteris ambientalment correctes sigui, ben aviat, una pràctica comuna i habitual a la Segarra. Adrià Marquilles Bernaus President del Consell Comarcal de la Segarra

5. Introducció Aquesta guia pretén informar de les bones pràctiques ambientals en l’àmbit de l’Administració pública. En aquesta guia s’enumeren un seguit d’actuacions i de millores en els consums de l’aigua, l’energia i els residus i es donen les pautes bàsiques per diferenciar els productes i serveis de compra verda dels que no ho són. Això no vol dir que s’hagin de seguir tots i cadascun dels passos que s’expliquen. El simple fet de canviar els nostres hàbits de consum en algun dels aspectes serà important. Les bones pràctiques tindran conseqüències directament i indirectament al nostre territori: socialment (oportunitats de treball per a sectors amb risc d’exclusió i consolidació d’empreses respectuoses amb l’entorn), econòmicament (durabilitat del producte, reducció dels costos de manteniment i del tractament de residus) i evidentment ambientalment (reducció de generació de residus, emissions contaminants, menys consum d’aigua i increment de l’eficiència energètica).

6. Per on comencem?IMPLANTACIÓ D’UN PROGRAMA DE BONES PRÀCTIQUES És important assegurar que les bones pràctiques ambientals que s’enumeren a continuació es desenvolupin correctament en l’àmbit de les administracions i les escoles. Per això, es proposa la metodologia següent: • Definiu un equip on es descriguin les funcions, les responsabilitats i els recursos disponibles. • Presenteu la voluntat d’incorporar el nou programa a tots els implicats. • Identifiqueu la situació actual quant a: paper, residus, aigua, energia, compra i ús de materials i neteja. • Seleccioneu les bones pràctiques a implantar i definiu indicadors. Es pot donar prioritat a aquelles actuacions que suposin un estalvi econòmic major o que siguin més fàcils d’implantar (implicació de menys persones o poca dedicació de temps). • Feu accions de formació als implicats en la bona pràctica posada en marxa. Es pot fer de manera indirecta, penjant cartells a la cisterna del vàter o bé al costat dels interruptors. • Avalueu els resultats, càlcul dels indicadors determinats, estadístiques... • Feu el seguiment i aconseguiu la millora contínua. Analitzar periòdicament els resultats i preveure el redisseny d’algunes bones pràctiques cada cert temps ens ajudarà a mantenir el programa durant molt temps!

7. Podem millorar ambientalment les nostres compres? COMPRA VERDA La compra verda consisteix en l’adquisició de béns i productes respectuosos amb el medi ambient. Podem incorporar a la compra verda tot un seguit de productes i serveis com ara el mobiliari, material d’oficina, contractació de serveis (neteja, manteniment d’edificis i/o de l’enllumenat...), etc. A l’hora de triar, ens basarem en un seguit de factors que ens faran decidir per un producte o un altre: • - Estalvien recursos, aigua o energia? • - Utilitzen recursos renovables? • - Estan fabricats amb materials reciclats? • - Són de llarga durada? • - Són fàcilment reparables? • Són reutilitzables? • Es reciclen fàcilment? Bolígrafs i llapis amb mina recarregable. Bombetes de baix consum. Calculadores solars. Pegament i retoladors amb base aquosa. Vaixella reutilitzable. Paper reciclat. Equips informàtics eficients. Mobiliari de fusta certificada. Productes de neteja biodegradables. Dispensadors de sabó.

8. Podem millorar ambientalment les nostres compres? COMPRA VERDA Actualment, aquesta tasca ve facilitada en gran mesura per una sèrie d’etiquetes ecològiques que donen garantia d’un impacte mediambiental menor. Les que es poden trobar habitualment són: Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental Generalitat de Catalunya. Varietat de productes i serveis http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/ecoproductes_i_ecoserveis/distintiu Forest Stewardship Council ONG Internacional. Productes de fusta i paper www.fsc.org Etiqueta Ecològica Europea Unió Europea Varietat de productes i serveis http://ec.europa.eu/environment/ecolabel Àngel Blau Agencia Federal de Medi Ambient i Institut Alemany d’Etiquetatge Varietat de productes i serveis www.blauer-engel.de Programme for the Endorsement of Forest Certification schemes ONG Internacional Productes de fusta i paper www.pefc.org Cigne Nòrdic Consell Nòrdic Varietat de productes i serveis www.svanen.nu Organic Farming Unió Europea Agricultura ecològica http://ec.europa.eu/agriculture/organic/home.en Consell Català de la Producció Agrària Ecològica Generalitat de Catalunya Alimentació ecològica www.ccpae.org Fair Trade Fair Trade Labelling Organizations International (FLO) Productes de comerç just www.fairtrade.net Energy Star L’Agència de Protecció Mediambiental (EPA) dels Estats Units http://www.energystar.gov/

9. Podem consumir menys aigua? AIGUA L’aigua que es consumeix d’aixetes i cisternes es pot reduir! • Feu servir el botó de mitja descàrrega o els botons per parar voluntàriament la descàrrega. • No utilitzeu el vàter com una paperera. • Tanqueu correctament l’aixeta per evitar pèrdues. • Si instal·leu un reductor de cabal o airejadors a les aixetes, estalviareu un 50% del consum. • Si feu servir ampolles d’aigua, substituïu-les per gerres de filtratge. Suposa un estalvi en el cost de l’aigua i en els recursos que s’utilitzen per envasar-la. • Si instal·leu reductors de volum a les cisternes, estalviareu aigua cada cop que es descarrega. També s’hi poden ficar ampolles plenes de sorra! 9

10. Podem reduir la inversió energètica? CLIMATITZACIÓ La calefacció a l’hivern o l’aire condicionat a l’estiu arriben a consumir entre un 30 i un 40% de l’energia total. Aquestes són algunes de les coses que podem fer per reduir-lo: • Aïllant tèrmicament les parets i el sostre, instal·lant finestres de doble vidre i evitant l’entrada del sol a l’estiu (amb cortines, persianes...) farem un ús més eficient de l’energia, ja que evitarem les pèrdues de calor. • Mantenint la temperatura interior entre 19º i 21º C a l’hivern, i entre 23º i 25ºC a l’estiu, s’obté una bona sensació de confort. • Les calefaccions centralitzades de gas són les que permeten un consum més eficient. Cada radiador ha de tenir una clau individual per tal que funcioni de manera autònoma. • L’aire condicionat hauria de ser de refredament evaporatiu, ja que estalvia energia, i el seu ús hauria de ser en casos imprescindibles.

11. Podem reduir la inversió energètica? IL·LUMINACIÓ I APARELLS ELECTRÒNICS Actualment depenem de l’energia per fer funcionar la gran majoria dels aparells al nostre voltant: ordinadors, impressores, il·luminació... • Pareu la pantalla de l’ordinador sempre que no es necessiti durant un període de temps. • Programeu l’estalvi d’energia del monitor. • No utilitzeu protectors de pantalles animats, són grans consumidors d’energia. • Prioritzeu les làmpades de fluorescent compacte o tubs fluorescents. • Utilitzeu piles recarregables. • Potencieu l'ús dels aparells que funcionen amb energia solar: calculadores... Si apostem per les energies renovables (fotovoltaica, solar, biomassa...) obtindrem electricitat i calor estalviant recursos naturals.

12. Com és possible que fem tants residus? RESIDUS: EL PAPER Els fulls de paper són el principal residu en una dependència municipal. És important que intentem reduir al màxim aquest recurs amb unes senzilles actuacions: • Practiqueu la compra verda, feu servir paper reciclat! • Instal·leu a tots els despatxos, una safata de fulls per reutilitzar. Hem d’utilitzar el paper per les dues cares abans de llençar-lo! • Predetermineu tots els equips informàtics amb la impressió a doble cara, blanc i negre i a esborrany per estalviar paper i tinta. • Envieu per correu electrònic tota la tramesa d’informació que sigui possible. També es poden demanar projectes a presentar en format digital. • Compteu amb una paperera exclusiva per a aquesta fracció a tots els punts on es generi paper. • Envieu els faxos directament des de l’ordinador, sense imprimir-los abans.

13. Com és possible que fem tants residus? ELS ALTRES RESIDUS A més del paper, hi ha molts altres residus que es generen habitualment. Els envasos lleugers, per exemple, poden suposar una quantitat important quant a volum. La generació de residus especials (tòners i cartutxos de tinta de les impressores, per exemple) pot arribar a ser important, també cal fer-ne una correcta gestió per evitar que vagin a parar a l’abocador. • Feu servir gots reutilitzables a les oficines, office o màquines de cafè. • Utilitzeu el “boc’n roll”, carmanyoles i cantimplores per a l’esmorzar, evitareu una pila d’embolcalls d’un sol ús (paper d’alumini, brics de suc...). • Feu servir tovallons de roba reutilitzables i/o estovalles de paper o plàstic als menjadors comunitaris. • La matèria orgànica es pot gestionar en origen mitjançant un compostador, es pot instal·lar a qualsevol zona enjardinada, terrassa o pati amb terra. • Contacteu amb gestors de tòners i cartutxos, instal·laran una paperera específica i us recolliran el residu sense cost.

14. Adreces i contactes d‘interès Agència de Residus de Catalunya: www.arc.cat Agència Catalana de l’Aigua: www.aca.cat Centre Tecnològic Forestal: http://comprasostenible.ctfc.es/cat/ Institut Català d’Energia: www.icaen.cat Per a més informació: Àrea de Gestió de Residus del Consell Comarcal de la Segarra gestioresidus@ccsegarra.cat

15. a la Segarra només deixalles ben triades

16. PER RECORDAR: • SERVEI DE CUBELLS FESTES I FIRES: Quan es realitzin festes (sopar de germanor, festa major...) i fires als diferents nuclis de població, el Consell ofereix el servei de cubells. Solament cal avisar a l’àrea de Gestió de residus amb una setmana d’antel.lació i us els farem arribar. • CENDRES: Avisar els veïns que quan hagin de dipositar les cendres dins dels contenidors aquestes han d’estar fredes. Si ho desitgeu us farem arribar cartells. • DEIXALLERIA MÒBIL: Si necessiteu més cartells per anunciar els dies que visitarà la deixalleria mòbil als nuclis de població, també ens ho podeu sol·licitar. • SERVEI DE RECOLLIDA DE TRASTOS VELLS. Si necessiteu cartells per explicar la recollida de trastos vells i voluminosos, es poden sol·licitar o descarregar a la web del consell.