2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)

1. l’absolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F La Guerra del Francès (de la Independencia) (1808-14) 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833) precedida per destaca declarada per la Guerra Gran (de la Convención) (1793-95) • 2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa per tot el país • constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas • primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i estabilitza la presència francesa • -resistència popular: guerrilles i setges (Girona, Saragossa, Lleida, Tarragona) • -annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812) • canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra • XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total d’Espanya per part dels francesos acaba amb Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès divideix l’aliança amb F contra A: Tractat de Sant Ildefons (1796) porta a la població espanyola la derrota de Trafalgar (1805) 2.1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2.2. La Guerra d’Independència o del Francès (1788-1814) agreujament crisi econòmica i hisendística segons Tractat de Fontainebleau (1807) acorda afrancesats (alts funcionaris, intel·lectuals, part noblesa) aprofitar les possibilitats reformistes del nou règim • consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A) • conquesta i repartiment de P entre F i E • un principat per a Godoy (primer ministre) pretenen tornar a la vella monarquia, defendre la tradició i la religió patriotes tradicionals (part clergat i noblesa) motí a Aranjuez (III-1808) seguit de aprofitar la situació revolucionària per transformar Espanya en un règim liberal-parlamentari patriotes liberals (burgesia, intel·lectuals il·lustrats, sectors liberals) • destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran • queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp. • nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona

2. La Junta Suprema Central 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1833) diputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant de liberals com d’absolutistes; Antoni de Capmany) convoca Corts a Cadis (s’obren el IX-1810) formades per aproven diverses lleis Constitució (19-III-1812) pretenen 2.3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 • eliminar les traves de l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal: • supressió senyories jurisdiccionals • llibertat de treball • anul·lació dels gremis • unificació del mercat • abolició de la Inquisició • inici de la reforma agrària i la desamortització de terres comunals destaca unitat jurdídica del país i sobirania nacional exercida mitjançant sufragi universal, masculí (>25anys) i indirecte (elegits: segons renda) drets del ciutadà: llibertats d’impremta, pensament i opinió, igualtat davant la llei, inviolabilitat del domicili, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat • organització del poder: monarquia limitada basada en la divisió de poders: • poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l’exèrcit) • poder executiu: monarca (direcció del govern, vet suspensiu durant dos anys) • poder judicial: administració de justícia (codis únics en matèria civil, criminal i comercial, garanties en els processos, ...) altres: reorganització de l’administració (províncies i Diput. provincials), reforma dels impostos, creació d’un exèrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d’un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l’Estat, etc.

3. l’inici d’un llarg període d’enfrontament entre la defensa de l’absolutisme i la del liberalisme El regnat de Ferran VII es divideix en representa 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874) anul·la la Constitució i tota la legislació liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814) recolzat per sectors absolutistes (Manifest dels Perses) sexenni absolutista (1814-20) restauració de l’AR gairebé del tot aprofita destaca la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança • dura repressió contra els dirigents liberals • inicis de l’oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...) pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i liberals a les principals ciutats • nou govern, amnistia, eleccions • acceptació Constitució per part del rei degut a porta a 2.4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1) • restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial • noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme • modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional destaca trienni liberal (1820-23) dificultats pateix monarquia: veta lleis, cerca aliança amb potències europees absolutistes noblesa tradicional i Església (supressió rendes senyorials i delme i venda de béns monacals): organitzen partides absolutistes i una regència absoluitsta a la Seu pagesia (el final del règim senyorial els convertia en arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments armats contra el liberalisme entre liberals: moderats i exaltats

4. El regnat de Ferran VII es divideix en es complica amb 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874) intervenció de la Santa Aliança (IV-1823: entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís) • casament amb Maria Cristina • Pragmàtica Sanció (1830): deroga Llei Sàlica • neix Isabel comença amb la qüestió successòria dècada ominosa (1823-33) restauració de l’absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l’administració i l’exèrcit destaca comporta pateix porta problemes econòmics divisions polítiques recolzen tant entre MC (regent) a apropar-se als sectors moderats (absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistia restauració insuficient de l’absolutisme (no s’ha reposat la Inquisició, s’han dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presència d’alguns liberals a l’administració, ...) absolutistes moderats 2.4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2) camp (progressiva introducció del capitalisme, baixos preus dels productes agraris) intransigents o apostòlics 1833: mor Ferran VII i reafirma el testament contra descontents per hisenda (despeses monarquia, pèrdua colònies) no acceptat per acceptat per afavoreix aixecament absolutista (primera guerra carlina) i proclamació com a rei Carles Maria Isidre, germà del rei i previsible successor agrupats al voltant de inicia apropament al sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel proteccionista) rebutjat per Guerra dels Malcontents o Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20.000 homes) organitzen

5. El regnat de Ferran VII • primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada (Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos) • batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo (1821), Ayacucho (1824) 2. La crisi de l’Antic Règim (1788-1874) • l’exemple dels USA • el suport de GB: volia controlar el mercat americà i pensava que li seria més fàcil un cop independents viu el procés d’independència de l’Amèrica espanyola (1810-24) motivat per destaca desenvolupament d’una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII (reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions, ...) aprofita produeix • l’esfondrament de l’aparell polític espanyol degut a la invasió francesa • la crisi política produïda pel retorn a l’absolutisme • la manca de diners i tropes de la monarquia • nombroses guerres entre els nous països degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials • aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits coneix critica 2.5. La independència de l’América hispànica les idees de la Il·lustració • pèrdua de pes polític internacional • pèrdues econòmiques per a la monarquia i la burgesia espanyola • discriminació respecte als càrrecs • impostos i càrregues • control del comerç • parálisi del moviment comercial català (destinat després a les Antilles) • retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversions en indústria i terres desamortitzades)