FESTA DE LA PRESENTACIÓ ALS COL·LEGIS DE LESTONNAC Gna. Colette Codet de Boisse, odn

1. FESTA DE LA PRESENTACIÓ ALS COL·LEGIS DE LESTONNACGna. Colette Codet de Boisse, odn

2. Orígens històrics d’aquesta Festa en l’Església.

3. El més antic dels textos que fa al·lusió a l’episodi de l’entrada en el Temple de la Nena Maria remunta al segle II i hauria estat escrit a Egipte.

4. Ha arribat fins a nosaltres en grec, siríac, armeni, etíop, georgià i en antic eslau. Sant Justí, que va morir al voltant de l’any 165, l’esmenta en el seu Diàleg amb Tryfon, i Orígens es refereix a ell explícitament en el seu Comentari de Sant Mateu.

5. En el segle XVI l’erudit i humanista francès Guillaume Postel (1510-1581) el va traduir amb el títol Protoevangeli de Sant Jaume, presentant el text com si fos l’obra de Sant Jaume el Menor, germà de Jesús, i posant en escena uns esdeveniments anteriors als relats dels evangelis canònics.

6. Vegem un fragment:«Van passar els mesos i quan la nena va tenir dos anys, Joaquim va dir: Portem-la al Temple del Senyor, perquè es compleixi la promesa que varem fer, sinó el Totpoderós ens advertirà i rebutjarà la nostra ofrena. Però Anna va respondre: Esperem fins que compleixi tres anys perquè la nena tingui l’edat suficient per a reconèixer al seu pare i a la seva mare. I Joaquim va respondre: Esperem!

7. Parlant amb propietat, la celebració d’una festa de la Presentació de Maria està testificada per primera vegada en el segle VIII, a Constantinoble, i sant Andreu de Creta li dedica algunes homilies. Però la Santa Seu no la va admetre oficialment fins a 1372 en la persona del Papa Gregori XI, llavors a Avinyó.

8. Aquesta festa a poc a poc va anar cobrant importància i nombrosos països la van adoptar, encara que no sempre se celebrés en aquesta mateixa data del 21 de novembre, escollida en relació amb la dedicació de la basílica de Santa Maria la Nova, erigida el 20 de novembre de l’any 543 sobre el pujol de Sió, davant l’esplanada del Temple de Jerusalem

9. L’elecció d’aquesta Festa per Joana de Lestonnac

10. «Un dia, fent la visita a les classes segons el seu costum, (…) va rebre la inspiració d’oferir a Déu les primícies dels fruits del seu Ordre i de consagrar a la Mare de Déu aquest grup innocent, posant-li sota la seva protecció....

11. ..Els va manifestar que volia celebrar aquesta cerimònia amb certa solemnitat i que el dia de la Presentació de la Mare de Déu era escollit per a aquest propòsit, perquè celebressin la seva ofrena unida a la seva pròpia i que fessin (…) el que aquesta admirable Jove havia fet en el Temple de Jerusalem. »

12. «Heus aquí el que va forjar la pietat de la Mare de Lestonnac, amb la finalitat de retre homenatge a la Mare de Déu, de la glòria del seu nou Col·legi; a aquesta cerimònia l’anomenava la Festa de les Externes i va voler que es renovés tots els anys en totes les Cases del seu Ordre»

13. El sentit que es donava a aquesta Festa.

14. «Es tractava d’una explicació del misteri de la Presentació de la Mare de Déu i de les virtuts que ella va practicar (…) tant al peu de l’altar (…) com al costat del Temple (…) els van ensenyar la manera de consagrar-se a Déu a l’exemple de Maria (…), el benefici que reben a l’oferir-se al seu Fill en les seves mans, de prendre per model les virtuts de la seva infància (…) En fi, els van motivar a recordar a casa seva el que la Mare de Déu feia en la seva pròpia casa.»

15. Es presenta com una força d’acció que orienta cap al seu Fill i reenvia cap a la vida quotidiana i l’expressió de les actituds cristianes fonamentals.

16. «De tal manera que quan els seus pares les portaran de nou a casa seva(…) tota la seva manera de comportar-se doni testimoniatge del lloc i de l’escola de la qual elles surten, que és la Casa i Companyia de nostra Senyora.»

17. En la ment de Joana de Lestonnac, està donar  fruits en les classes i en les alumnes que es beneficiaven d'elles: aquestes, al seu torn, estaven convidades a ser petites mestres de la fe comunicant a tots els qui eren al seu voltant les llums que elles havien rebut.

18. 21 de Novembre de 1610.

19. Sembla justament que, des del 21 de novembre de 1610, aquesta celebració va tenir un impacte de particular importància fora de les Classes:

20. «Una multitud atreta per la novetat de l’espectacle esperava pels voltants el començament de la cerimònia»

21. «Acabada l’exhortació, s’obre la porta de les classes, d’on surt una gran multitud de nenes ordenades en processó, de dues en dues, amb un ciri blanc a la mà. La que encapçala la fila duu una bella imatge de Nostra Senyora i cadascuna, seguint-la, imagina les actituds d’aquesta Filla del Sobirà, de qui parla l'Esperit Sant al Càntic dels Càntics, i imita la bellesa, amb la seva devoció i la seva modèstia.

22. Un Sacerdot les rep a l’entrada de l’església i, després d’haver acompanyat a la Guia davant el Cor on col·loca la imatge, celebra una Missa solemne en la qual totes hi participen i en el moment de l’ofertori cadascuna farà la seva consagració segons se’ls ha explicat; la majoria combrega; i a la tarda, assisteixen a Vespres i a les Lletanies de Nostra-Senyora, i passen així tot el dia honrant-la i dedicant-se al seu servei.»

23. 400 anys després…

24. Han passat 400 anys des d’aquest 21 de novembre de 1610…Les modalitats d’aquesta celebració han pogut variar al llarg dels segles...

25. Però la Companyia de Maria s’ha obstinat al llarg d’aquests quatre segles, d’una forma o altra i segons les èpoques, a perpetuar aquesta tradició tant com ha pogut i a oferir als joves de les nostres Cases l’ocasió d’un procés de compromís dinàmic en la seva vida de fe.

26. A exemple de Maria, cada generació, cada jove, cada any, cada dia és portador de promeses de futur i font d’un nou inici…

27. En un món que molt sovint presenta als joves el futur amb colors foscos i més aviat inquietants, el 21 de novembre podria ser l’ocasió, entre d’altres, de....

28. ajudar-los a prendre consciència i a sentir-se responsables de tot aquest potencial que els habita....

29. de tota aquesta potencialitat en germen que només demana madurar....

30. de la vocació particular a la qual cadascú està cridat a respondre, i conduir-los així, amb Maria com a companya de camí....

31. a oferir-se a Déu i als altres per a aportar la seva pedra en la construcció d’un món més humà i més fratern....