La funció de relació

1. La funció de relació Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

2. EXTERNS: PERCEPCIÓ DE LES VARIACIONS DEL MEDIESTIMULS INTERNS: Receptors sensorials interns… Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

3. Sistema Nerviós…Rebre, analitzar la informació, eleborar le resposta i transportar l’ordre a l’organ executor. • Sistema Endocrí...Ordres internes. Reacció-Resposta Sistema Locomotor…Ossos i músculs. Sistema Endocrí…Glàndules que segreguen hormones ANÀLISI DE LA INFORMACIÓSISTEMA DE COORDINACIÓ Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

4. EL SISTEMA NERVIÓS Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

5. LES CÈLUL·LES DEL TEIXIT NERVIÓS: LA NEURONA Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

6. CÈL·LULES GLIALS O ACOMPANYANTS:donen suport, aporten nutrients, protegeixen i aïllen les neurones Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

7. CÈL·LULES DE SCHWANN es disposen abraçant l’àxon d’algunes neurones, de manera que la mielina(sbst. de naturalesa lipídica) que porten les membranes d’aquestes cèl·lules actua d’aïllant i d’aquesta manera l’impuls nerviós avança ràpidament. Nòdul de Ranvier Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

8. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

9. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

10. EL SISTEMA NERVIÓS SN = SNC + SNP Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

11. EL S.N..C. ESTÀ PROTEGIT PER OSSOS: EL CRANI (encèfal) i la COLUMNA VERTEBRAL (medul·la). TAMBÉ PER LES MENINGES. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

12. L’ENCÈFAL : vista superior Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

13. L’ENCÈFAL: tall transversal Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

14. L’ENCÈFAL (tall sagital) TÀLEM CERVELL CEREBEL HIPOTÀLEM BULB RAQUIDI Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

15. EL CERVELL Controla i coordina el comportament i les accions voluntàries i coordina els altres centres nerviosos. A l’escorça s’analitzen les sensacions, es processen les dades i s’elabora una resposta. És la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

16. EL CEREBEL Intervé en el control dels músculs, l’equilibri i la postura del cos. Controla tot el que són moviments apresos, com caminar o muntar amb bicicleta Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

17. BULB RAQUIDI És el centre de control del ritme cardíac, el ritme respiratori, la pressió arterial, la deglució, els moviments peristàltics, etc. A més, provoca reflexos com ara la tos, el vòmit, el singlot i l’esternut. TÀLEM És una massa ovoidea, formada principalment per substància grisa, situada en el centre del cervell. Pel tàlem passen totes les vies sensitives (exepte les olfactives) abans d’arribar al cervell. HIPOTÀLEM És el centre de control del SN Autònom. Regula el funcionament de la hipòfisi (glàndula endocrina) Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

18. D'ella surten els nervis raquidis que innerven els músculs, glàndules i òrgans de la zona. Realitza dos funcions: a la seva substància gris es produeixen els reflexes espinals i per la substància blanca és per on es transmeten els impulsos nerviosos entre encèfal i la resta del cos. LA MEDUL·LA ESPINAL Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

19. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC És el conjunt de nervis que connecten el SNC (l'encèfal i la medul·la espinal) amb les diverses parts del cos. Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda per un conjunt d’àxons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

20. ELS NERVIS Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

21. SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM: SISTEMA SIMPÀTIC IPARASIMPÀTIC Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

22. ESQUEMA DEL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS La captació dels ESTÍMULS (externs i interns) la realitzen les cèl·lules sensorials (distribuïdes per la pell o formant part dels òrgans dels sentits), les quals tradueixen l'estímul en forma d'IMPULS NERVIÓS. Aquest impuls es transmet a través de les neurones fins a un CENTRE NERVIÓS (encèfal o medul·la espinal) on es produirà la integració de tots els impulsos nerviosos que hi arriben i, finalment, en surtirà un altre impuls nerviós que transmetrà la resposta més idònia a un òrgan efector. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

23. L’IMPULSNERVIÓS La transmissió de l'impuls nerviós està polaritzada , de manera que sempre es realitza en un determinat sentit , des de la dendrita fins el soma i des d'aquí fins l'àxon L'impuls nerviós és un fenomen electroquímic. Les ones elèctriques originades com a conseqüència dels canvis iònics en les membranes neuronals constitueixen l'impuls nerviós que pot atènyer velocitats de fins 100 m / s. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

24. LA SINAPSI Les neurones no estanconnectadesdirectament entre elles. Hi ha una separacióanomenada SINAPSI. El senyalelèctric que arriba a l'elementpresinàptic , provoca l 'alliberamentd'unessubstànciesanomenades NEUROTRANSMISORS que travessen l’espaisinàptic i s'uneixen a un RECEPTOR ESPECÍFIC de la membrana de l'elementpostsinàptic que provocarà un canvielèctric en la membrana. Neurona 1: element PRESINÀPTIC Espai intersinàptic UNIDIRECCIONAL Neurona 2: element POSTSINÀPTIC Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

25. LA SINAPSI Llei de “tot o res” • Els impulsos que arriben a les neurones no sempre activen la formació de neurotrasmisors, n’hi ha que l’aturen. • Les neurones poden rebre diferents estimuls els activadors (+) • els inhibidors (-) • Si la suma entre els estimuls activadors i els inhibidors és suficient (arriba al llindar), • es fabriquen nerotransmisors • i continua l’impuls, • si no és suficient, s’atura. • L’impuls nerviós es transmet segons • la llei de “tot o res” : l’impuls nerviós • no es transmet a mitges, • o passa o no passa… Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

26. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

27. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

28. L’emissió de respostes: Aparell locomotor: Actes voluntaris...responsable: el cervell. Actes reflexos....s’elaboren i coordinen a la medul·la espinal. Sistema endocrí: Secreció d’hormones. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

29. ACTE REFLEX: quan la resposta s’elabora en la medul·la espinal ACTE VOLUNTARI: es dóna quan la resposta s'elabora en el cervell Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

30. EL SISTEMA ENDOCRÍ FUNCIÓ Executar la resposta hormonal Secreció d’hormones Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

31. Substància química de naturalesa lipídica o proteica, que viatja pel torrent sanguini fins l'òrgan on actua....ÒRGAN DIANA. Les hormones sempre actuen en petites quantitats HORMONA Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

32. El sistema endocrí esta constituït per GlàndulesEndocrines Òrgans encarregats de segregar substàncies Les substàncies segregades s’aboquen a la sang ANATOMIA Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

33. PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

34. PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

35. Recorda que la secreció hormonal esta controlada pel SNC l' Hipotàlem FISIOLOGIA Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

36. L’APARELL LOCOMOTOR Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

37. L’ESQUELET • FORMAT PER: • OSSOS • CARTÍLAGS • ARTICULACIONS Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

38. DONAR FORMA I SUPORT AL COS • PROTEGIR ÒRGANS TOUS • SERVIR D’ANCORATGE ALS MÚSCULS • PERMETRE EL MOVIMENT • RESERVA DE MINERALS PER L’ORGANISME • PRODUCCIÓ DE CÈL·LULES SANGUÍNIES A LA MEDUL·LA ÒSSIA FUNCIONS DE L’ESQUELET Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

39. TIPUS D’OSSOS • PLANS (PARIETAL) • LLARGS (FÈMUR) • CURTS ( VÈRTEBRES) Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

40. OSSOS DEL CAP Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

41. Elsossos del tronc s' agrupen a la columna vertebral i a la caixatoràcica. • La columna vertebral està formada per vèrtebres. • La caixatoràcicaprotegeix el cor, elspulmons,l' estòmac i el fetge. • Elsossosmésimportants de la caixatoràcicasón : les costellelles' l'estèrnum, les clavícules i elshomòplats. OSSOS DEL TRONC Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

42. COLUMNA VERTEBAL Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

43. CAIXA TORÀCICA Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

44. OSSOS DE LES EXTREMITATS Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

45. LA PELVIS Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

46. PRINCIPALS OSSOS DE L’ESQUELET Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

47. LES ARTICULACIONS • Són zones de contacte entre ossos • Permeten la mobilitat de l’esquelet Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

48. ELS CARTÍLAGS • Estan formats per un tipus de teixit diferent al teixit ossi • Permet que certes zones de l’esquelet siguin elàstiques • Són presents a l’orella, punta del nas, punta de l’estèrnum, porció articular d’alguns ossos i a l’esquelet fetal Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

49. Qualsevol moviment del cos és possible gràcies al músculs. • Els músculs reben les ordres per contreure’s o relaxar-se del Sistema Nerviós a través dels nervis, als quals estan units. • Gairebé la meitat del pes del cosés de musculatura. FUNCIÓ DELS MÚSCULS • Permetre el moviment • Protegirelsòrgans, elsossos i les articulacions. • Escalfar l’organisme ELS MÚSCULS Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

50. DEFINICIÓ Elsmúsculssónòrgansformats per feixos de fibres musculars que enspermetenfertottipus de moviments. Segonsl’estructura de les fibresmusculars, podem distingir entre: 1. MúsculsEsquelètics o Estriats 2. MúsculsLlisos Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich