E. EL COMENTARI D’UNA OBRA ARQUITECTÒNICA

1. E. EL COMENTARI D’UNA OBRA ARQUITECTÒNICA 1. El primer pas: catalogació i descripció

2. LLegeix El primer pas per comentar un edifici històric consisteix a catalogar-lo indicant el nom de l’edifici, l’arquitecte, l’època i el lloc on es troba. A continuació cal observar els materials que s’han utilitzat, el tractament del mur i, finalment, el sistema constructiu. Hi ha diverses menes de murs. Les més importants, abans de la revolució industrial, han estat el mur ciclopi, si està construït amb blocs grans; l’isòdom –si els carreus són col·locats en filades iguals--; el mur de carreuons (en castellà “mampostería”) si els components del mur són pedres o carreus petits de molt desigual grandària; paredat si el mur o paret està bastit amb maons; encoixinat si la cara vista dels carreus està rebaixada pels costats simulant un coixí; de llarg i de través (en castellà “soga y tizón”) quan alternen els carreus en la seva part ample (llarg) i la part estreta (través) en la mateixa filada o de espina de peix (opus spicatum) si les pedres o carreuons agafen aquesta forma. Pel que fa al sistema constructiu, abans de la revolució industrial, se’n distingeixen dos: el sistema arquitravat –en essència: columna i biga—i el sistema voltat (ús de l’arc i de la volta). S’acaba aquest primer pas amb una descripció general del que es veu o es pot observar.

3. PRIMER PAS: DOCUMENTACIÓ GENERAL o CATALOGACIÓ • Nom de l’edifici • Arquitecte (si és conegut) • Cronologia • Lloc CATALOGACIÓ RESSENYA BREU AL VOLTANT D’AQUEST VOCABULARI BÀSIC Materials que s’ han utilitzat • Pedra • Maó • Ferro • D’altres Tractament del mur • Ciclopi • Isòdom • De carreuons • Paredat • Encoixinat • Llarg i través • Espina de peix Sistema constructiu Arquitravat Voltat Materials industrials

4. Identifica en els següents dibuixos de quina mena de tractament del mur es tracta. Argumenta oralment la resposta. A B Ciclopi ...................................... Carreuons ...................................... C D Acoixinat De llarg i través ...................................... ......................................

5. Identifica en els següents dibuixos de quina mena de tractament del mur es tracta. Argumenta oralment la resposta. F A Espina de peix ...................................... Isòdom ......................................

6. Relaciona els conceptes encapçalats amb un nombre amb la seva definició corresponent

7. A quin sistema constructiu pertanyen aquestes construccions? Argumenta la resposta A B ARQUITRAVAT AVOLTAT

8. 2. L’anàlisi formal

9. Llegeix i subratlla les idees principals Analitzar una obra arquitectònica vol dir descompondre-la en els seus elements per tal de determinar-ne l’estil. Per analitzar un edifici cal distingir d’entrada entre els elements de suport (columnes, pilars, pilastres, arcs) i els elements suportats (bigues, voltes...). A continuació cal fixar-se en l’espai interior –que comporta l’anàlisi del plànol i dels alçats— per fixar-se en els punts ordenadors, la fragmentació o unitat i les formes de la il·luminació. Cal completar l’anàlisi de l’espai interior amb el de l’exterior: dimensions, línies dominants (horitzontalitat/verticalitat),escala humana, rectilinealitat o curvilinealitat, façana i relació amb l’interior i amb altres punts del marc extern. Tot plegat ens porta a identificar-ne l’estil, és a dir, aquelles constants que són comunes a d’altres edificis similars de la mateixa època, del mateix artista i/o del mateix indret geogràfic. En l’anàlisi formal també resulta d’interès identificar els precedents de l’estil que s’estudia i quins dels seus elements s’abocaran posteriorment en l’estil o estils posteriors

10. EL SEGON PAS: L’ANÀLISI FORMAL • Columna • Pilar • Contrafort o estrep (d’altres) Elements de suport • Coberta embigada • Arcs (parts i tipus) • Coberta voltada Elements suportats • Dimensions i línies dominants • Horitzontalitat/verticalitat • Rectilinealitat / curvilinealitat • Escala (humana/no humana) • Façana i relació amb l’interior • Relació amb l’entorn Espai exterior Espai interior • Planta (distribució bàsica i espai) • Dimensions • Unitat/fragmentació • Punts ordenadors • Il·luminació • De l’arquitecte • De l’època • Precedent i consegüent Estil

11. ELEMENTS DE SUPORT-1 Indica en els següents dibuixos o imatges d’elements de suport què és un pilar, una pilastra, un estrep i una columna, i les tres parts d’aquesta darrera (fust, capitell i basa). Capitell Fust Estrep Pilar Basa Pilastra

12. Indica les parts següents de l’arc: salmer, imposta, dovella, dovella clau, intradós, trasdós, llum, fletxa o sageta. ELEMENTS DE SUPORT-2 DOVELLA CLAU TRASDÓS DOVELLA INTRADÓS SALMER IMPOSTA FLETXA o SAGETA LLUM

13. Els arcs, pel seu disseny o forma, es divideixen en tres grans tipologies: mig punt, ferradura o apuntat. Indica la tipologia de cadascun d’aquests arcs. APUNTAT FERRADURA MIG PUNT És una classificació de la tipologia dels arcs per la seva forma

14. ELS ARCS SEGONS LA SEVA FUNCIÓ (I): ELS ARCS TORALS

15. ELS ARCS SEGONS LA SEVA FUNCIÓ (2): ELS ARCS FORMERS

16. Llegeix el text següent, subratlla’n les idees principals i identifica en els dibuixos els tipus d’elements suportats. Hi ha dos tipus generals de coberta en l’arquitectura històrica: la coberta embigada i la coberta voltada. La volta pot ser de mig canó, d’arestes i apuntada o ogival. La volta de mig canó, com el seu nom indica, és un semicilindre suportat per arcs de mig punt. Per la seva funció els arcs es divideixen en torals(que aguanten la volta o la cúpula) i formers (que donen pas a les naus laterals). La volta d’arestes és el resultat del creuament de dues voltes de mig canó. I la volta apuntada o ogival és com la d’arestes, de forma apuntada i resseguida per nervis o ogives en les seves arestes. B A Clau D Volta d’arestes Coberta embigada C Ogiva Volta ogival Volta de canó

17. Llegeix i subratlla les idees principals Fixa’t en els dibuixos i en les explicacions del professor o professora i indica les parts a què corresponen les lletres. Volta de mig canó o arc de mig punt Sostre A: .................................. B: .................................. Trifori o volta de quart de canó C: .................................. Estrep E: .................................. Pilar D: .................................. Pilastra F : ..................................

18. Fixa’t en els dibuixos i en les explicacions del professor o professora i indica les parts a què corresponen les lletres. Arc de mig punt i toral A: .................................. Vola de canó B: .................................. Imposta Estrep E: .................................. C: .................................. Dovella o arc de mig punt Pilastra F: .................................. D: ..................................

19. Linealitat o curvilinealitat?

20. Horitzontalitat o verticalitat?

21. Curvilinealitat o linealitat? Verticalitat o horitzontalitat? Mesura humana o no humana?

22. Fixa’t en els dibuixos i en les explicacions del professor o professora i indica les parts a què corresponen les lletres. A B C Rectilinealitat Horitzontalitat Humana Curvilinealitat Verticalitat No humana No humana Curvilinealitat Verticalitat Rectilinealitat Verticalitat No humana Curvilinealitat Verticalitat No humana Rectilinealitat Horitzontalitat No humana

23. Llegeix el text següent i identifica els diversos tipus de plantes que hi ha a continuació. Les plantes de l’arquitectura històrica responen a tres tipologies bàsiques: la planta rectangular, la planta basilical i la planta de creu llatina. També n’hi ha de creu grega –especialment en l’àmbit oriental—i la circular o poligonal. La planta ens informa, sobretot, de la distribució bàsica de l’espai. A l’espai interior convé observar si és unitari o fragmentat, si hi ha punts d’ordenació de l’espai i, finalment el sistema i el grau de la il·luminació. De creu llatina Circular B: .................................. A: .................................. Basilical De creu grega C: .................................. D: ..................................

24. Llegeix Finalment, amb el resum de tots aquells elements formals que són constants en l'obra d'un autor o època podem establir l'estil, conclusió de tota anàlisi formal. Perípter Pronaos Naos opistòdom Part de suport Hexàstil Part suportada

25. 3. El tercer pas: la interpretació

26. Llegeix el text, fixa’t en l’esquema i escolta les explicacions del professor o professora.

27. TERCER PAS: LA INTERPRETACIÓ CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ 1) Caràcter de l’edifici 2) Símbols • Religiós/ civil • Públic/ privat 3) Encàrrec i recepció • Exterior/interiors • Decoratius (elements de l’imaginari que tradueixen) • Qui encarrega l’obra • A qui o a què la destina la persona que l’encarrega EXPLICACIONS • Relació de la forma i dels símbols amb l’època història • Relació de la funció amb l’època històrica • El paper de l’arquitecte • Altres • Religiosa • Politico-administrativa • Recreativa • Serveis • Habitatge, comunicacions • Altres... FUNCIÓ

28. F. EXERCICI D’APLICACIÓ EL PARTENÓ

29. PRIMER PAS: DOCUMENTACIÓ

30. Observa atentament les imatges. Busca informació i completa la fitxa següent: 1. Nom de l’edifici…………………………………………………………………………………….......................... 2. Arquitecte: …………………………………………………………………………………………......................... 3. Cronologia: ………………………………………………………………………………………………………….. Partenó Ictinos, Cal·lícrates i Fídies Segle V aC (448-438) 4. Lloc ……………………………………………………………………………………………….......... 5. Materials:……………………………………………………………………………………………….. 6. Tractament del mur……………………………................................................................................... 7. Sistema constructiu……………………………………...................................................................... Acròpolis d’Atenes Marbre Llarg i través Arquitravat

31. Descriu les imatges del Partenó Vista posterior Reconstrucció dibuixada

32. SEGON PAS: ANÀLISI FORMAL

33. Descriu els elements de suport i els elements suportats Àbac Equí Elements de suport Fust amb estries en unió viva Estilòbat. La columna no té basa

34. Descriu els elements de suport i els elements suportats (2) Mètopa Cornisa Tríglif Elements suportats Arquitrau llis El frontó triangular ha desaparegut amb el temps

35. Qualifica les línies dominants i l’escala. En què consisteix l’harmonia visual? Com l’aconsegueix? Relaciona el text de Plotí (pàgina 15 d’aquest dossier) amb la façana del Partenó. (I) Predomini absolut de la recta. Domini de l’horitzontal sobre la vertical. Es pot afirmar que l’escala és humana ja que no aclapara com les construccions egípcies i mesopotàmiques. L’alçada de la columna és l’alçada entre sis o set vegades l’altura d’una persona de 1,70 a 1,80 m.

36. Qualifica les línies dominants i l’escala. En què consisteix l’harmonia visual? Com l’aconsegueix? Relaciona el text de Plotí (pàgina 15 d’aquest dossier) amb la façana del Partenó. (II) Segons Plotí allò que atrau per la seva bellesa és simètric. En el Partenó es pot observar d’entrada una simetria perfecta.

37. Qualifica les línies dominants i l’escala. En què consisteix l’harmonia visual? Com l’aconsegueix? Relaciona el text de Plotí (pàgina 15 d’aquest dossier) amb la façana del Partenó. (II) La façana del Partenó es correspon amb les proporcions del rectangle de proporció àuria

38. Comenta l’espai interior en funció de la planta i de l’alçat. Planta rectangular amb doble filera de columnes als costats petits i una de sola al costat gran Opistòdom Té un vestíbul (1) (pronaos) i un cel·la gran (naos) amb columnata interior (2). A (3) hi havia l’estàtua de la dea Atenea.

39. Reproducció de l’interior de la naos del Partenó

40. TERCER PAS: INTERPRETACIÓ

41. El caràcter de l’edifici Llegeix la font següent i argumenta el caràcter de l’edifici i la raó del nom. Atena o Atenea era la deessa grega de la saviesa i de la intel·ligència, de les arts i de les ciències i, en general, dels dons de la civilització. Ensenyà als humans l’art de navegar, de filar i de teixir. Era també la deessa de la guerra i de les victòries militars i de la pau, per la qual cosa hom la representà amb casc i llança. Filla de Zeus i de Metis, nasqué, ja armada, del cap de Zeus, que havia devorat Metis quan aquesta encara la duia al si. Deessa verge, fou coneguda amb els noms de Pallas (donzella) i Partenos (verge). Fou protectora d'herois i patrona de ciutats i fortaleses gregues, sobretot d'Atenes, on cada quatre anys li eren dedicades les festes panatenees i el Partenó era el seu santuari principal. Enciclopèdia Catalana L’edifici del Partenó tenia caràcter religiós tal i com es desprèn del text quan afirma que “el ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... Partenó era el seu santuari principal”, és a dir, un temple dedicat a la dea Atenea, patrona d’Atenes.

42. Els símbols i l’imaginari A les mètopes dels frisos hi havia representada la “Gigantomàquia” i “l’Amazonomàquia” o lluita contra les amazones. A l’interior hi havia una estàtua criselefantina de 12 metres d’alçada de la deessa Atenea. Busca documentació sobre aquestes símbols i explica la raó per la qual són presents en el Partenó. La “Gigantomàquia” és un episodi de al mitologia grega que narra la lluita entre els déus ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... comandats per Zeus i els Gegants, fills de Gea (la Terra). Atenea va lluitar a favor de Zeus que final- ment va guanyar als Gegants. La presència d’Atenea en aquesta lluita és la que justifica la presència d’aquest tema en els frisos del Partenó

43. Els símbols i l’imaginari A les mètopes dels frisos hi havia representada la “Gigantomàquia” i “l’Amazonomàquia” o lluita contra les amazones. A l’interior hi havia una estàtua criselefantina de 12 metres d’alçada de la deessa Atenea. Busca documentació sobre aquestes símbols i explica la raó per la qual són presents en el Partenó. La “Gigantomàquia” és un episodi de al mitologia grega que narra la lluita entre els déus ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... comandats per Zeus i els Gegants, fills de Gea (la Terra). Atenea va lluitar a favor de Zeus que final- ment va guanyar als Gegants. La presència d’Atenea en aquesta lluita és la que justifica la presència d’aquest tema en els frisos del Partenó Les amazones era un mític exèrcit de dones que, segons la mitologia, van atacar Atenes. Per la intervenció de la seva protectora van ser vençudes. Aquesta és la raó de la presència d’aquest tema en el fris del Partenó.

44. A les mètopes dels frisos hi havia representada la “Gigantomàquia” i “l’Amazonomàquia” o lluita contra les amazones. A l’interior hi havia una estàtua criselefantina de 12 metres d’alçada de la deessa Atenea. Busca documentació sobre aquestes símbols i explica la raó per la qual són presents en el Partenó. (II) Reproducció de la dea Atenea segons descripcions de l’època tal i com es devia trobar a l’interior de la naos del Partenó . Es tractava d’una escultura criselefantina, és a dir, feta d’or i vori. Atenea pensativa. Relleu autèntic Atenea , dea verge, era representada amb la llança, l’escut i el casc. Era dea de la saviesa, però també de la guerra i de la pau i, sobretot de les victòries militars justes.

45. Llegeix la font primària següent i esbrina la relació que pot tenir amb el Partenó, tant des del punt de vista simbòlic en relació a les imatges que Fídies hi va representar El primer rei de l’Àtica va ser Cècrops. Durant el seu regnat, els déus van decidir ocupar les ciutats en els quals cadascú rebria els seus honors particulars. Posidó va ser el primer a arribar a l’Àtica i, donant un cop amb el trident al bell mig de l’Acròpolis brollà aigua de mar en el lloc que ara anomenen Erectèon. Després hi arribà Atena que plantà una olivera. En produir-se una disputa entre tots dos pel domini del país, Zeus els separà i designa per jutges els dotze déus. D’acord amb el veredicte el país fou atorgat a Atena, perquè va ser la primera que plantà l’olivera. Així, doncs, Atena anomenà la ciutat Atenes en honor seu i Posidó, indignat, inundà la plana de Triàsia i submergí l’Àtica sota la mar. Apol·lodor, Biblioteca de Relats Mitològics, Llibre III El Partenó, dedicat a Atenena, s’explica en part per l’existència de l’imaginari mitològic grec. En el ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... seu origen hi hagué una disputa entre Posidó i Atenea que guanyà aquesta darrera. Tanmateix el Erecteion està dedicat a Posidó just en el lloc on, segons el mite, va sortir aigua de mar quan va cla- var-hi el trident.

46. Encàrrec i recepció Busca informació sobre qui va encarregar l’obra i a qui l’adreçava. ¿Es pot dir que el Partenó també tenia un caràcter cívic a l’antiga Grècia? El Partenó va ser impulsat i encarregat per Pèricles, el dirigent polític més important del ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... segle V aC. Va ser finançat amb fons públics de la ciutat. Estava adreçat a tota la ciutat i pretenia constituir-ne un símbol. En la mesura que representava el renaixement i supremacia d’Atenes després de la guerra amb els perses es pot considerar que també era un símbol cívic. De fet s’adreçava a tots els ciutadans d’Atenes.

47. La funció Llegeix la font següent i argumenta la funció que tenia aquest edifici i algunes de les diferències més important amb la funció d’una església catòlica. El temple resta reservat al déu com a domicili seu i no s’utilitza com a lloc de culte on els fidels es reuneixen per celebrar els rituals. Aquesta funció s’exerceix en un altar exterior. Al seu voltant es compleix el ritual central de la religió grega: el sacrifici. Es tracta normalment d’un sacrifici sagnant de tipus alimentari. Un animal domèstic, engalanat i coronat amb cintes, és conduït en processó fins a l’altar. Allí és degollat i esquarterat. Els ossos embolicats amb greix i plantes aromàtiques es crema i el seu fum ascendent s’eleva cap als déus. Els altres fragments comestibles es couen o bullen i es reparteixen entre els assistents. (...) es tracta d’un acte de comunió social que, pel consum de carns d’una mateixa víctima reforça els llaços entre els ciutadans i els fa igual. (...) El foc sacrificial elevant el fum al cel dels perfums, del greix i dels ossos i coent la porció destinada als humans s’obre entre les déus i els participants una via de comunicació. Jean Pierre Vernant:Mite i religió a la Grècia Antiga (reelaboració) La funció del temple, consisteix a ser domicili de la divinitat, de la seva estàtua. Els rituals religiosos ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... ............................................................................................................................... consistents en un sacrifici es realitzen fora, al damunt d’un altar portàtil. Una església catòlica té per finalitat principal la reunió dels fidels per als rituals religiosos. Aquesta és la diferència principal.

48. Les explicacions Llegeix i subratlla les idees principals del text El Partenó, construït al segle V aC (447-432), després de la victòria dels grecs sobre els perses constitueix el símbol de l’afirmació i la supremacia d’Atenes en l’economia, la política i la cultura. Pèricles en va voler fer un testimoni de l’hegemonia política d’Atenes. A més Atena, la divinitat protectora de la ciutat, era la dea de la cultura, la civilització i alhora la protectora de les fortificacions. De fet el Partenó no és desmesurat però si es té en compte que a Atenes només hi vivien unes 40.000 persones el temple se’ns presenta com una obra grandiosa feta amb l’esforç de tots. (Relació dels símbols amb l’època històrica) La forma i la funció juntament amb el contingut s'expliquen per l’ideal de bellesa grega –basat en l’equilibri, les proporcions i la recerca de l’harmonia visual—i per l’imaginari de les creences i mites col·lectius reflectits en les imatges esculpides a les mètopes i al fris. El Partenó tenia per funció contenir l’estàtua de la dea Atena –12 metres d’alçada, esculpida per Fídies—i constituïa el teló de fons dels grans rituals religiosos sacrificials de la societat grega. (Relació de forma, contingut i funció amb l’època històrica). L’encàrrec va ser públic i pagat amb el tresor de la Lliga de Delos, triomfadora sobre els perses sota la direcció d’Atenes. Pel fet que “l’home era la mesura de totes les coses”, a Grècia es dóna per primer cop a la història de l’art el coneixement dels artistes que tot i que no tenien una consideració social elevada, eren valorats per les seves capacitats individuals. Coneixem, doncs, els arquitectes del Partenó, Ictí i Calícrates, i l’escultor de les seves imatges (Fídies). (El paper de l’arquitecte)