Sport Ciclista Català 100 anys de ciclisme i societat

1. Sport Ciclista Català 100 anys de ciclisme i societat

2. Centenari Sport Ciclista Català • A principis del segle XX, el ciclisme era un esport molt practicat. Tot i que no tothom es podia permetre tenir una bicicleta, els ciclistes eren admirats pel seu esforç i per les velocitats que aconseguien amb les seves màquines. L'esport del ciclisme estava organitzat a través de la Unión Velocipédica Española (UVE), l'antecedent de la Federación Española de Ciclismo actual.

3. Centenari Sport Ciclista Català La UVE se centrava exclusivament en la realització de proves, curses, campionats, etc. Des de la seva directiva van sorgir veus discrepants que demanaven donar importància a un ciclisme a l'abast de tothom: el cicloturisme. • Aquesta divisió va aparèixer a Barcelona, on ja s'organitzaven excursions en bicicleta que no tenien res a veure amb les curses o els campionats.

4. Centenari Sport Ciclista Català • Cal indicar que la paraula esport no s'escrivia en català i que es va usar l'original en anglès, tal i com ha quedat per sempre en la història del nostre club. En 1912 es van establir les bases per a la formació d'un club ciclista que s'anomenaria Sport Ciclista Català, amb uns estatuts i un calendari d'excursions per les poblacions del voltant de Barcelona.

5. Centenari Sport Ciclista Català El lema del nostre club no amagava la seva aposta pel ciclisme per a tothom: "Nosotros no levantaremospedestales ni crearemosídolos, no haremosmás que trabajarleal y honradamente, a la clara luz del día, en bien y para bien del ciclismo"

6. Centenari Sport Ciclista Català • Els fundadors van ser personalitats d'aquella època: hi trobem periodistes esportius com en Francisco Canto Arroyo; empresaris, fabricants de bicicletes com en Sanromà; ciclistes de primer nivell com l’Antonio Crespo o en Josep Magdalena; directius de la UVE com en Joan Esteve Gatuelles, que va ser el nostre primer president, i personatges amb prestigi al món ciclista de la Barcelona de llavors, com en Josep Jomés.

7. Centenari Sport Ciclista Català • El club tenia força importància i estava en diversos fronts. Per una banda comptava amb ciclistes capaços de guanyar campionats d'Espanya, com els Crespo, Saura o Magdalena; organitzava curses en velòdroms amb els millors ciclistes de l'època, i a la vegada els seus socis sortien en bicicleta a passar el dia i esmorzaven en qualsevol font propera a la ciutat.

8. Centenari Sport Ciclista Català • En Joan Esteve Gatuelles, el nostre primer president, va arribar a presidir la UVE uns anys més tard i vam comptar amb representants en aquest organisme durant força temps.

9. Centenari Sport Ciclista Català • A principis dels anys 20 el nostre club era dels més importants de Catalunya. Va organitzar el Campionat de Catalunya de 1924, comptava amb més de 500 socis i els duels al Campionat Social eren una continuació dels que trobàvem a la Volta a Catalunya.

10. Centenari Sport Ciclista Català • Van passar pel club ciclistes de la talla d’en Jaume Janer, el primer ciclista espanyol en acabar un Tour, o en Mariano Cañardo, que quedaria 6è al Tour, als anys 30.

11. Centenari Sport Ciclista Català • Per altra banda, els socis participaven en les sortides en bici que es feien cada setmana, algunes d'elles d'autèntic cicloturisme: excursions a Mallorca, a França, a la conca de la Ribagorça. Feien viatges a València o a Saragossa per agermanar-se amb clubs d'aquelles ciutats.

12. Centenari Sport Ciclista Català • Durant els anys 30, especialment al període de la Guerra Civil, es van incorporar moltes dones al nostre club. • L’any 1932 vam organitzar amb gran èxit la primera cursa exclusivament femenina a la ciutat, a més de curses per a infants.

13. Centenari Sport Ciclista Català • El club no només es dedicava al ciclisme. Representacions teatrals, concursos de poesia, l'aplec anual, etc., formaven part de la vida social del club. El butlletí mensual, dirigit per un periodista de la Vanguardia i El Mundo Deportivo, en Francisco Canto Arroyo, gaudia de gran popularitat.

14. Centenari Sport Ciclista Català • Després de la Guerra Civil, la situació del país es va reflectir en la vida del club. Se li va imposar un canvi de nom, passant a anomenar-se oficialment Sociedad Ciclista Catalana fins el 1976.

15. Centenari Sport Ciclista Català • Es va demostrar la neutralitat política, que era un dels principals punts dels estatuts del club, pel fet de tenir socis que van lluitar per defensar la República però també socis que van tenir llocs de responsabilitat en acabar la guerra.

16. Centenari Sport Ciclista Català • L'organització de curses es va reprendre amb la celebració del Trofeu Canto Arroyo a partir de l'any següent de la mort del fundador del club, el 1948, i es va mantenir fins al 1966. Primer es disputaven voltes al parc de la Ciutadella, mentre que els últims anys es va fer un recorregut de 150 km en format de "clàssica" amb sortida i arribada a Barcelona i amb la pujada al Coll Formic.

17. Centenari Sport Ciclista Català • La celebració del Cinquantenari, l’any 1962, va ser un dels moments destacats de la història del club, cada cop amb una orientació més social que esportiva, com ho demostra l’adquisició del Xalet de Mar, que serviria per a què els socis i les seves famílies estiuegessin a la platja de Badalona. Es va formar el grup Els 13 de les seques, des del 1958 fins als anys 70, amb clares influències gastronòmiques.

18. Centenari Sport Ciclista Català • El club va col·laborar en l'organització de l'arribada del Tour de França l’any 1965, controlant l'accés dels carrers que estaven a prop de la seva seu. En aquells anys érem la pedrera de molts ciclistes i vam seguir mantenint el Campionat Social com una prova valorada per tots els clubs ciclistes de la província que hi participaven.

19. Centenari Sport Ciclista Català • Des dels anys 80 fins l’actualitat: El club va perdre presència en els cercles ciclistes. Poc a poc el nombre de socis va anar baixant, sobretot dels que sortien en bicicleta. També part del patrimoni del club (trofeus, records, etc.) es va anar perdent a causa dels successius canvis de seu. Tot i això, se seguien fent les sortides de cada diumenge i també es participava en marxes cicloturistes i brevets.

20. Centenari Sport Ciclista Català • Es va mantenir la publicació del butlletí, que ja ha arribat al seu numero 750 i que actualment es publica tres cops cada any, convertint-se en un dels patrimonis mes importants del club. Per preservar-lo, es va signar l'any 2006 un conveni amb la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra, que en guarda els exemplars en dipòsit i que a canvi ens permet escanejar-los i consultar-los.

21. Centenari Sport Ciclista Català • Pel que fa als últims anys, hem de destacar les excursions cicloturistes de llarga distància que hem fet: l’excursió al Pico Veleta, a Granada, el Camí de Santiago, la Ruta de la Plata, el viatge a Saragossa, la sortida a Guissona, etc. El nombre de socis s'ha mantingut els darrers anys en uns 60, dels quals més de la meitat surten habitualment en bicicleta.

22. Centenari Sport Ciclista Català • Oferim condicions especials per a socis joves i per a sòcies que es vulguin incorporar, ja que de moment tenen poca represen-tació al club. Des del 2009, aprofitant els tres dies de festa de la Segona Pasqua, realitzem una Volta per Catalunya on es barreja l'afició pel ciclisme amb la visita de les ciutats i els paisatges de la nostra terra.

23. Centenari Sport Ciclista Català • També hem incorporat les noves tecnologies a la vida del club. Des de l'any 2002 comptem amb un lloc web (www.sportciclistacatala.org) on els socis poden veure el calendari d'excursions, les classificacions dels campionats i les noticies relacionades amb el club. A través del correu electrònic donem informació als socis sobre reunions, marxes i esdeveniments d’interès. El butlletí també té una versió electrònica que es pot descarregar de la web. Això ens permet fer-lo arribar a més persones i amb menys cost.

24. Centenari Sport Ciclista Català • Un punt de referència del cicloturisme actual són les marxes, tant a nivell de Catalunya com a l'Estat. Tenim una presència continuada en les marxes catalanes: Els nostres socis han guanyat força trofeus com a ciclista més jove, més veterà o pel nombre de participants. A destacar la presència de més de 15 ciclistes en les darreres edicions de la Marxa Terra de Remences i el trofeu aconseguit com a club més nombrós a la Marxa Vila de Mollet de l'any 2006, amb 22 participants.

25. Centenari Sport Ciclista Català • Per celebrar el centenari tenim previst fer: • Un mallot commemoratiu • Organitzar la Festa del Pedal • Escriure un llibre amb l'història del club • Aconseguir reconeixement per part de institucions • Sortir als mitjans de comunicació • Organitzar activitats relacionades amb el ciclisme com conferències, exposicions etc.

26. Centenari Sport Ciclista Català Us dessitgem un bon any del centenari a tots els socis, familiars i amics FI