Ana Albiol Ana Escolano Carla Fuster Paula Durán

1. Il·lustració Ana Albiol Ana Escolano Carla Fuster Paula Durán

2. Introducció • El 1700, en morir sense descendència Carles II, s´obrí un conflicte entre Felip d´Anjou (membre de la familia reial francesa) i l´arxiduc Carles d´Austria , els dos tenien possibilitats dinàstiques d´accedir al tron peninsular. • La guerra de successió acabà amb la victòria del pretendent francés, fou coronat amb el nom de Felip V el Borbó i instaurà una monarquia despòtica fortament centralitzada • El pretendent austricista trobà suport en la Corona d´Aragó sobre tot de les classes populars (mulets). • La Batalla d´Almansa (25 abril de 1707) i la caiguda de Xàtiva possibilitaren l´annexió d´aquest regne al de Castella i l´establiment d´una nova estructura de poder. Barcelona cauria l´11 de septembre de 1714 i Mallorca a mitjan 1715.

3. La conseqüència política de la derrota fou l´abolició del règim jurídic propi ( els furs) i de l´autonomia monetària i fiscal de la Corona d´Aragó pel Decret de Nova Planta. • L´illa de Sardenya i per tant l´Alguer, passà a la casa de Savoia pel tractat de Londres (1720). • En l´aspecte sociolingüístic, la nostra comunitat lingüística patia un nou esquarterament. • Fins ben entrat el segle XIX el català és l´única llengua de vida diària fora de reduïts cercles de la noblesa i dels càrrecs administratius vinguts d´Espanya. • La castellanització és progressiva en diversos àmbits: de final del segle XVII són els primers documents relacionats amb la jurisprudència o l´administració en castellà.

4. A la universitat revalorat pels humanistes predomina el llatí per damunt del castellà • En general, durant aquests segles s´intensificà la desconexió cultural entre els territoris de la nostra comunitat lingüística i els models artístics comuns passen a ser, en bona part, els de la llengua castellana, que encetà el procés de normativització (RAEL 1713) • En el nostre ambit s´accentuà la diversificació dialectal: mentre a les illes la llengua quedà aturada en l´estadi medieval, en el valencià central començà el fenòmen de l´apixament i es perden els demostratius reforçats. • En el dialecte central, a Catalunya s´afermen la neutralització d´àtones i l´emmudiment de la –r final. També es difonen denominacions poc fundades per a la varietat antiga, com ara llemonsí.

5. Europa Surgeix un esperit crític i s´admiten la raó i l´experiència com a les dos úniques vies de coneiximent. S´incrementa l´esperit científic a aquest segle i apareixen científics i filòsofs importants com Newton, Locke, Smith.. En França també apareix una generació important de intel·lectuals com Voltaire, Rousseau i Montesquieu. Espanya A principis del s. XVIII es planteja a Espanya la cuestió succesora amb la mort de Carles II sense successió; els candidats al tron son Felip D´Anjou i l´arxiduc Carles En Espanya es van promoure varies reformes en el s. XVIII pero sense massa èxit per l´oposició del poble pla, el clero, la noblesa… Context històric

6. Ideals de l´home il·lustrat Predomini de la raó com a pauta de la conducta humana Alt concepte de la utilitat Compartiment racional del home i ideal de la felicitat humana Forma d´actuar de l´home il·lustrat Espírit liberal i crític Fe en la ciència com a solució dels problemes humans Crítica de l´esglèsia com intermediaria entre Deu i el creient.

7. Repercusions de les idees il·lustrades en la literatura • La literatura il·lustrada és fundamentalment didàtica i crítica. El gènere dominant es l´assaig. Els principals assagistes foren: Dins de la creació literaria es distinguixen 2 etapes • Feijoo • Cadalso • Jovenallos - Barroquisme i antibarroquisme - Neoclasicisme i preromanticisme

8. Del barroc a la il·lustració • En l´aspecte cultural el segle XVIII esta marcat pel moviment ilustrat o de les Llums, un corrent intelectual amb origen a França i Anglaterra que, a partir de l´empirisme com a mètode i amb l´escepticisme com a contrapés, retornà a la confiança en la raó com a base del coneiximent. • Aquest moviment tindrà repercusions polítiques en les monarquies il·lustrades i en la revolució burguesa francesa 1789, que farà populars la declaració sobre la llibertat i la igualtat dels homes.

9. Durant els huit-cents l´interés de molts erudites per l´estudi i la revitalització de la llengua preparà el cami de la Renaixença del segle vinent. El procés de susbtitució lingüística comportà l´aparició d´escrits en defensa de la llengua (apologies). Unes intenten justificar el canvi de la llengua propia, unes altres promouen la modernització i l´ús del català en tots els àmbits. • Cal destacar Carles Ros, que redactà opuscles sobre ortografia i gramàtica i un diccionari; o Lluis Galiana, que es queixà de l´actitud dels valencians i en recull el patrimoni paremiològic. També podem destacar Pere Sales que defensa l´ús de la llengua en la predicació i Josep Ullastre, que ja escriu una gramàtica en 1743.

10. El Neoclassicisme • El neoclassicisme va ser un moviment estètic que generà la Il·lustració. • És un moment d'esclat de la raó humana i una època de represa de la burgesia, que, havent trobat bases econòmiques i ideològiques més fermes, recupera l'optimisme i la seguretat que havia perdut a causa de les crisis del segle anterior. • La Iŀlustració veia a la raó com a base de tot pensament, i com a forma única de l'home per superar els seus obstacles i problemes. • Aquesta intenta actualitzar els models grecs i llatins seguint unes normes que fugen dels excessos i els contrastos propis de l’estètica barroca per a a reivindicar l’equilibri, l’harmonia, la versemblança, la unitat estilista i la finalitat moralitzadora de l’art.

11. És molt natural que l'art reflecteixi aquesta situació mitjançant un nou estil, que torna a la situació clàssica i a la serenor del Renaixement, influït a més pel racionalisme de tradicció francesa • Com l'art neoclàssic era considerat per la burgesia com massa fred i racional, molts burgesos sentiren la necessitat de decorar els interiors amb un art més ric en ornamentació i que recollís d'alguna manera allò que el barroc tenia de positiu. Així nasqué el rococó, que fomenta la pintura desenfadada i frívola, amb abundància de motius eròtics, colors vius i les escenes amables que reflecteixen les idees del moment sobre la recerca de la felicitat i el retorn a la natura.

12. Els iŀlustrats eren, en conjunt, optimistes, eren convençuts de la seva capacitat de canviar el futur, tenien una enorme confiança en el progrés, i van elaborar una doctrina amb vocació universalista. • Els pensadors il·lustrats es van esforçar a demostrar que la raó humana era capaç d'arribar per ella mateixa a la veritat: El coneixement conduiria als éssers humans a la felicitat, per a la qual havia estat fet; les relacions humanes havien de basar-se en la tolerància i en la igualtat legal. • Defensaven la tolerància envers la persona, davant la pluralitat de punts de vistes i de cultures del món, i per tant, predicaven la llibertat de culte.

13. Creien que l'home era al món per ser feliç, i només podia ser-ho si es progressava i es millorava el món. En quant a la religió, la Il·lustració es caracteritzava per la pluralitat i la tolerància. • Hi conviuen ortodoxs, catòlics i protestants; deistes i partidaris de la religió natural. Però també hi havia ateus. • Cal destacar que la Il·lustració es va nutrir de diferents moviments i corrents de pensament, els cuals són l’Antropocentrisme, el Racionalisme, l’Empirisme, el Materialisme, el Pragmatisme, l’Idealisme i el Universalisme.

14. Prosa

15. Introducció • Durant la il·lustració la producció de literatura culta en català continua a molta distància de la que s’escriu en espanyol o inclús en llatí. Almenys la que arriba a les impremtes, perquè d’aquest segle es conserven una quantitat enorme de manuscrits que passaven de mà en mà i foren molt populars. • D’altra banda, entre els erudits del segle XVIII circulen les velles edicions dels segles XV i XVI de Muntaner, Miquel Péreç, March o El Tirant. La consciència de valor d’aquelles mostres origina opinions com la de Lluís Galiana (1740 – 1770?), convençut que la reimpressió ajudaria a redreçar la llengua literària del moment.

16. Autors • A València trobem alguns dels noms més importants de la il·lustració espanyola, com Francesc Pérez Baier o Gregori Maians, autèntic catalitzador del moviment. • Carles Ros, per exemple, escrigué nombroses obres de reflexió lingüística sobre el valencià i començà a publicar una col·lecció de textos d’autors clàssics. • Lluís Galiana, el qual encoratjà Carles Ros perquè reeditara els clàssics. • Rafael D’Amat, baró de Maldà, Muntaner, Miquel Péreç.

17. Caractirístiques de la prosa • El gènere més destacat en el Barroc és de caràcter privat: el dietari personal, amb un gran valor per la informació que aporta sobre l’època. Al llarg dels segles XVII i XVIII persones de distintes posicions socials deixen per escrit les seues memòries com en un intent de salvaguardar íntimament l’ús escrit de la llengua. Ja dins el moviment il·lustrat, destacarà el “Calaix de Sastre” de Rafael d’Amat, baró de Maldà, un magnífic testimoni de la vida quotidiana de l’època en seixanta volums.

18. A la prosa de ficció cal destacar la “Rondalla de rondalles” de Lluís Galiana, narració costumista protagonitzada per dos enamorats que va ser reeditada diverses vegades. Aquesta obra estava inspirada en el “Cuento de cuentos” de Francisco Quevedo. Representa l’interés de l’època per les manifestacions de la cultura popular. Amb el pretext de ridiculitzar les vulgaritats lingüístiques, aplegà tot un seguit de modismes, refranys i metàfores populars en una ferma estructura narrativa.

19. Poesía

20. Popular • Va ser una literatura espontània i multiforme, que només compartia amb la il·lustració l’època i els signes de natura i llibertat, ja que sobretot estava associada a la llengua del poble. • Va gaudir d’una gran vitalitat la qual contrastava amb la crisi que patia la literatura culta. La gent de l’època era monolingüe, només entenia el català i per això aquesta literatura va proliferar. • El terreny era el teatre jocós i satíric amb textos, la majoría inèdits, redactats per no profesionals: epistolaris, narracions privades i dietaris que reflexaven la mentalitat de l’època. Una mostra és el Calaix de sastre del Baró de Maldà que es situava oposat als il·lustrats com literatura costumista que a tant d’èxit arribà en el romanticisme.

21. Característiques • La poesia popular era d’autor desconegut. • Naix de les necessitats d’expressió de la col·lectivitat en totes les activitats i sol anar vinculada a la música, al ball o a espectacles de teatralitat. • També va gaudir d’una gran vitalitat, que contrastava amb la profunda crisi que patia la literatura culta: el poble era monolingüe. • Es transmet oralment, i forma part d’una tradició oposada, però, en certa manera, inspirada en la literatura culta, de la qual se serveix sovint amb la intenció de ridiculitzar personatges o situacions prestigioses • Encara que per definició tots es vehiculen per transmissió oral, goigs i romanços van ser difosos també en fulls impresos, la qual cosa contribuí a fixar-ne les diverses versions, mentre que les cobles mantingueren sempre una part d’improvisació.

22. Aquesta tractava de temes com l’amor, les feines del camp i de la casa , jocs i passatemps infantils, la religió i la història. Utilitza versos curts de rima assonant i el lèxic i sintaxi força senzills, són abundants els arcaismes i dialectalismes. • Els transmisors principals de romanços i col·loquis van ser cecs amb dots d’histrionisme dedicats a la recitació pùblica i a la venda dels plecs impresos. Per això el conjunt d’aquests gèneres també es coneix amb els noms de romanços de cec o literatura de canya i cordell, elments que aquestos usaven en la representació. • La lírica, en què predomina el vers curt, sobretot l’heptsíl·lab, inclou gèneres religiosos, com nadales; i profans, com corrandes. • Dels subgèneres de la poesia popular que ja existien abans, s’hi van afegir les cançons de bandolers i de lladres de camí ral.

23. Gèneres - Goig: Cançons religioses impreses en fulles soltes que lloen la Mare de Déu o els sants. Eren cantats en processons com a celebració. - Nadales: Composicions poètiques difoses mitjançant la cançó, amb temàtica relacionada amb celebracions i costums nadalencs. Aquest gènere es caracteritza pel to festiu i alegre propi del nadal. - Corrandes: Aquest gènere té una gran quantitat de cançons curtes de temàtica molt diversa amb l’estructura de quatre versos heptasíl·labs amb rima assonant en els versos parells. - Cançons de bandolers i lladres del camí ral: Degudes a la quantitat de bandolerisme que va assolar Catalunya durant el segles XVI i XVII. Es presenten amb una estructures variades, encara que la més habitual era la de versos heptasíl·labs amb rima assonant en el versos parells.

24. Autors Lluís Galiana i Cervera • Erudit de mentalitat barroca que escriu en català. Pretenia depurar la llengua i recuperar-la i fer ideari de clàssics. • Tenia un recull de frases fetes a més de la seua obra “La Rondalla de Rondalles”: - Es va publicar anònimament perque l’autor sabia que li desagradaria a Gregori Mayans (el seu model). - És una obra a imitació de la de Quevedo: “Cuento de Cuentos”. - En aquesta obra agafa el gènere barroc i l’adapta a la mentalitat neoclàssica.

25. Joan Ramis i Ramis • Va nàixer a Menorca a l´època en la que el neoclassicisme es va viure intensament. • Va estudiar retòrica i poètica a Mallorca. • Aquestes circunstàncies van fer que es puga parlar de Ramis com la figura més important del neoclassicisme català. • Les primeres poesies les va escriure en català, castellà i llatí. • De la seua obra destaquen “Lucrècia” i “Rosaura o El més constant amor”. • La seua obra poètica va ser : ègloga de “Tirsis i Filis i Al comte Cifuentes”.

26. Culta Fou pràcticament inexistent.

27. Teatre

28. Josep Bernat i Baldoví • Fou un escritor i poeta espanyol cèlebre fundamentalment per els seus sainets. La seua obra més coneguda és el sainet satíric-eròtic “El Virgo de Vicenteta”. • La seua producció literaria en valencià és de caràcter satíric i sense pretensions. Utilitza un llenguatge col·loquial i res cuidadós desde el punt de vista ortogràfic. Va fundar, junt José María Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, els semanaris “La Donsaina” (1844), “El Tabalet” i “El Sueco” (1847).

29. Fou autor dels primers llibres de falla (1855) i és considerat el pioner del teatre popular valencià. Va escriure també alguns miracles per a les tradicionals representacions de la festa de San Vicent ferrer. • Obres: -”Un assaig fet en regla”, o “Qui no té la vespra, no té la festa”. -”Un Fandanguet en Paiporta”. -”El Gafaüt”. -”Jeroni i Bartoleta” o “la viuda i l'escolà”.

30. Francisco Palanca y Roca • La seua composició fou “Oda al mar”. La seua primera creació teatral es va titular “LLàgrimes d’una femella”, s’interpretà amb un rotund èxit en el teatro Princesa de València. A esta li continuarà una segona, també en valencià, “La millor raó: el trabuc.” • La seua primera obra teatral escrita en castellà fou “Deuda Sagrada”. Amb el temps, Palanca va passar a interesar-se per les obres musicals. El major trionf fins ara va vindre de la mà d’una zarzuela de costums valencians, titulada “Un casament en Picanya”. • Amb l’ajuda de Bernat i Baldoví va fer la seua incursió en el gènere dels Miracles de San Vicent Ferrer creant amb este el titular “El rey moro de Granada”.

31. Obres: • En 1862 va estrenar “El Ángel de Salvación” el qual va tindre un gran èxit. • Palanca va regresar a València i va tornar a escriure en valencià. • En 1865 va gaudir de gran èxit amb “Argelia” obra per la qual va fer que fins l’emperador Napoleón lll de França li felicitara. • Èxits posteriors serien: “Valencianos con honra”, “Tres roses en un pomell”, “Toni manera i Joan de la son” y “Las escuelas en España”. “Decrets de la Providència”, “Ortigues i Reselles” i “El capital i el treball” foren els seus ultims exits.