AQUESTA ÉS LA HISTÒRIA DE CLARA FAVARONE , UNA GERMANA EN EL TEU CAMÍ

1. AQUESTA ÉS LA HISTÒRIA DE CLARA FAVARONE, UNA GERMANA EN EL TEU CAMÍ

2. LloatsigueuSenyor perquèm’heucreat!

3. ¡Hola, nens i nenes del segle vint-i-u! Jo sóc Hortolana, la mare de santa Clara. Ara us explicaré què va passar fa vuit cents anys a casa meva perquè conegueu una mica més les germanes clarisses que avui estant aquí amb vosaltres.

4. Em vaig casar amb Favarone. Ell era un dels nobles més importants de la nostra ciutat d’Assís. Vam tenir tres filles: la Clara, l’Agnès i la Beatriu

5. Abans de res us diré que la ciutat d’Assís és a Itàlia; en una regió molt bonica que es diu l’Umbria. La meva filla Clara va néixer l’any 1194... Encara avui, vuit segles després, la nostra ciutat és igual de bonica .

6. Quan Clara va néixer tothom estava molt content. Era tan bonica!. El dia del bateig, quan el capellà va preguntar :

7. Quin nom li voleu posar? Vull que es digui Clara, vaig respondrer

8. Ai, Déu meu, les guerres sempre són esgarrifoses. En el nostre poble s’enfrontaren, com avui també passa arreu del món, els uns amb els altres; perquè uns ho tenen tot i a la gran majoria els manca el necessari per menjar i vestir. Jo ,amb Clara i les seves germanes, vam marxar a Perusa. Acabada la guerra vam tornar de nou a la nostra ciutat.

9. Jaés hora que aquestanoiafaci un pensament… haurà de casar-se, no sigui cas que lipassicom el filldelsBernardone, Francesc, que sembla que s’habegutl’enteniment…. Clara i les sevesgermaness’havienfetgrans i elsagradava organitzarfestes a casa per estar ambelsamics i amigues. El seu pare emdigué:

10. Ara que el meumarit ha esmentat Francesc usdemano: vosaltressabeuquiésaquestnoi? Usho explico totseguit… Francesc era un jove del nostrepoble. El seu pare era un riccomerciant que pensava que tothopodiaaconseguirperquè tenia moltsdiners. Francesc desitjava ser caballer i així es convertí en soldatperò va caurepresoner i descobrí que el veritablementimportant a la vida és ser feliç. I que la felicitat no la dóna el poder, ni elsdinersacumulatsinjustament. La felicitatens la dóna el nostreesforç per estimar i respectar.

11. I cambiàl’espasa per l’Evangeli de Jesús. Repartí elsbéns que tenia a casa entre elsmés pobres i deixà de banda la buidord’una vida sensesentit. Predicà la pau i la fraternitat, el respecte a les persones i a la natura. El seu pare s’enfadàmoltambell i el va treure de casa, però Francesc no deixàjamaimés de seguir el camí de l’evangeli. Vivia en una cabana a les afores d’Assís, allàtothom tenia un lloc…pobres i rics, joves i grans… perquètotssomfills del mateix Pare: Déu.

12. Quant Francesc s’adonà que la vida sols es viu una vegada, pogué descobrir el valor de les persones, de l’amistat veritable... i es dedicà a dir a tothom que el volia escoltar:

13. Ara ja sabeu qui era Sant Francesc d’Assís… Clara, la meva filla, era una noia molt sensible, que gaudia de l’amistat, que compartia tot el que podia amb el pobres i que cercava el seu camí a la vida…Jo estava segura que ella no volia casar-se, perquè només pensava en la vida que portava Francesc… Què va passar? Prefereixo que ella us ho digui.

14. Tot el que us ha dit la meva mare és veritat. Jo volia conèixer Francesc, perquè la seva vida tenia sentit, era plena i el veia més feliç que mai. Volia saber el seu secret Recordava les paraules de Jesús: Però, com? Francesc hohavia descobert , peròjo? Si vols ser perfecte ves deixartot el que tens i despréssegueix-me

15. Pau i bé, Clara. Què fas aquí? Jasaps el que diuen de mi, i la teva familia i elsamics, què? Francesc, vull parlar amb tu. M’hasd’ajudar

16. Tu diràs…Clara Podràs viure sense saber que serà de tu demà?. Ho sé, Francesc Has de saber Clara, qué qui estima de debò mai saps que li demanarà l’AMOR Francesc, jovull ser feliçcom tu, vull seguir Crist Pobre. Si que podré, jo estimo Jesús i el seuEvangeli.

17. I la nit del diumenge de rams de 1212, acompanyada de la mevamillor amiga, vaigmarxar de casa per seguir Crist Pobre a l’estildeFrancesc. Abansd’anar a dormir recordava altres coses que m’haviadit Francesc.

18. Arribarem a l’ermitaonvivia Francesc amb elsseuscompanys i començà per a mi una nova vida; havia trobat el que cercava en el mésprofund del meucor.

19. Clara, que és el que desitjes?… Vull servir Déu. No vull res més que estimar Jesús que ensestimàfins a donar la seva vida per nosaltres.

20. La mevafamílias’enfadàmoltamb mi. Volien que tornés a casa. Suposo que van pensar que també haviaperdut el capcom Francesc, encara que la meva mare sabia que no era així… perquè el meucorestimava Jesús… Que méspodiadesitjar?

21. Als pocs dies vingué amb mi Agnès la meva germana…i després d’ella vingueren més noies d’Assís i dels pobles veïns…i Francesc ens portà a una petita ermita. Allà vaig viure, amb les germanes que el Senyor em donà, fins la meva mort.

23. Avui, després de 800 anys d’aquesta història, nosaltres, les germanes clarisses Fem de l’evangeli la nostra forma de Vida, perquèl’evangeliés per a nosaltres una persona: Jesús de Nazaret. Vivim en Fraternitat, unides per una mateixavocació; compartinttot el que som i tenim. Vivim del nostretreball manual i preguem per tots i totes vosaltres, per les vostresfamilies elsvostresamics… i per tot el món.

24. Avui, Clara d’assís, us invita a Tots i totes Vosaltres : A escoltar el vostre cor, per ser feliços. A resar donant gràcies per tot el que teniu i sou. A valorar els amics i companys. A cercar la pau treballant per la dignitat de les persones. A estimar Jesús, perquè el seu amor per nosaltres és immens.

25. Text : Fra Francesc Gamissans, ofm Dibuxos: Picanyol Adaptació : Germanes Clarisses www.clarisascatalunya.cat 800 ANYS DE LA FUNDACIÓ DE L’ORDE DE LES GERMANES POBRES DE SANTA CLARA (CLARISSES) “Donemgràcies al Senyor per aquests 800 anys de vida y missió pelcamí de les benaurances”