Unitat VII: La Direcció de la Producció

1. Unitat VII:La Direcció de la Producció

2. En aquestaunitattractarem de respondre • Perquèésimportant planificar la producció? • Coms’organitza la producció en una empresa? • Perquè de vegadestriguentant en servir-nos en un restaurant?

3. La direcció de la producció • Recordem... • Produir és obtenir béns i serveis combinant uns factors productius amb una tecnologia determinada. • La funció de producció, que haviem definit com Q=f(k,L) és la funció transformadora o fabricadora de béns, serveis i productes dins l’empresa.

4. La funció de producció: objectius i elements • Objectiu: organització, gestió i control de les operacions de transformació de factors productius en productes, amb la maxima eficiència. • Quins objectius: maximitzar beneficis, optimitzar servei (ONG’s) • És competència del departament de producció/ logística /d’operacions

5. El sistema de producció: un esquema • Factors Determinants: • Capacitat productiva • Demanda • Disseny del sist. Productiu • - Entorn Direcció de la producció: - objectius - Planificació - Control

6. Factors determinants • Capacitat Productiva: quantitat màxima que es pot fer d’un producte en funció dels recursos que es tenen. Ex: amb 100 hectàrees de terreny, un tractor i 4 persones treballant tu pots fer 400kg de patates • Demanda del Producte: nivell de demanda marcarà el que pot vendre l’empresa i per tant el que cal fabricar. La demanda pot ser per comandes (produeixes el que et demanen) o per magatzem (vendre allò produït: Producció estàndard: en aquesttipus de producció les empreses no necessiten) • rebre una comanda per començar a produir.). • Disseny del sistema productiu: com és el teu sistema productiu determinarà la teva producció. • Entorn econòmic: expectatives de negoci i amenaces

7. La planificació de la producció • Cada productediferents que es fabrica en una empresa necessita adaptar la maquinària a unes mides concretes, canviar les primeres matèries • Una empresa no pot decidir d’avui per demà el que ha de produirperquètindria un excés de costos derivats de la pèrdua de temps en preparar les màquines, d’operarissensefeina • Per tant ésmolt important la planificació de la producció

8. La planificació de la producció • Per poder planificar (Pla de producció) s’ha de disposard’informació de la capacitat productiva de la maquinària, del personal disponible, de la distribució en planta de les màquines, de la millororganització del procésproductiu • Es realitzarà sota criteris d’eficiència i eficàcia, per assolir al màxim els opbjectius previstos • El procès consta de 4 fases que van des del ll/t al c/t • Pla estratègic: previsió objectius empresa a ll/t, capacitat productiva, inversions... • Previsió Vendes • Pla Magistral de producció: estructura necessitats materials i de treballadors • Programa de producció: ordres de producció a c/t i fixació dels terminis de lliurament de proveïdors i clients

9. Exemple: produïu un documental sobre l’estat de l’educació a espanya • El documental consisteix en dos minuts en elsqualss’han de mostrar: • Dadesreals sobre l’educació a espanya • Entrevistes a persones (entrevista preparada i ben dissenyada) • Una conclusió final. • Sou 3 persones • Materials: disposeud’unacàmera (3 hores) i d’unordinador. • Escriviu les fases, el que creieu que uscostaria (de manera realista) i quis’encarregaria de cada fase entre elsintegrants de l’equip. • L’heud’entregar en 48 hores.

10. Mètodes i tècniques de planificació de producció • Mètodes que introdueixen la planificació temporal i s’utilitzen en sistemes de producció complexos, en els quals hi ha diverses activitats. • Resulta molt rellevant, donat que el temps és un cost del producte

11. Mètodes i tècniques d planificació • A partir dels diagrames de processos sabem la durada de cada procés però hem de tenir present que els processos estan interrelacionats: • Hi ha processos que s’han de fer sempre abans que d’altres. Per exemple, no podem pas envernissar la fusta abans de tallar-la, ni podemposar les portes abans d’aixecar les parets d’un pis... • Altres processos, en canvi, poden fer-se simultàniament. Mentre tenim la pizza al forn, per exemple, podem netejar la cuina

12. Estudiarem 2 mètodes, abans però... • Necessitem definir unes etapes prèvies: • Definir el projecte i les activitas que el formen • Determinar relació d’activitats i l’ordre • Assignar el temps de durada a cada activitat

13. Les gràfiques de Gantt • Aquesta eina ens permet veure la durada total d’un projecte a partir de la representació dels seus processos mitjançant barres. • Podem controlar de manera simultània totes les activitats i podem veure si es compleix la seva execucuó.

14. Les gràfiques de Gantt • A l’eix d’abcisses es representa el temps d’execució de les activitats i al d’ordenades el conjunt d’activitats. • Cada barra indica la durada d’unprocés i, en funció del lloc on està situada, permet veure el moment en que es pot començar i quan s’haurà acabat.

15. Imaginem que el nostre procès productiu és fer un sopar • Tenim les següents tasques: • Elaboració de l’orada a la sal 37 minuts (25 fornejat) • Elaboració dels llangostins 7 minuts • Realització de l’amanida 12 minuts • Parar la taula 6 minuts • No podem però fer una simple suma perquè sabem que mentre l’orada està al forn podem fer l’amanida i també sabem que no és aconsellable fer l’amanida molt abans de tenir la orada enllestida. Els llangostins cal fer-los a última hora perquè no es refredin.

16. Dibuixem-lo a la pissarra... • Aquesta eina permet planificar els projectes i saber el moment en que es potcomençar cada procés; també és útil per controlar el nivell de compliment de la planificació feta. • Malgrat que hem aplicat el gràfic a un exemple senzill, és fàcil veure la seva utilitat si, per exemple, estem construint una casa i hem de saber el dia que han de venir a fer els fonaments, quan han de pujar l’estructura, ... el dia que han de venir elspintors, ...

17. El mètode PERT • El mètode PERT (el nom ve de les inicials de: Program Evaluation and Review Technique) va ser iniciat per l’Armada Americana per coordinar un projecte en el que hi havia 250 empreses i uns 9000 subcontractistes. • Eina bàsica: tècnica de grafs, mitjançant la qual s’esquematitza la realització d’un projecte en diferents situacions i activitats

18. El mètode PERT • Objectiu: representar gràficament el projecte de forma que siguipossible determinar la duración mínima del projecte, conocer quinessén les actividats sobre les que deuràfer-se un major control • El PERT és un gràfic en el que hi ha unsnodes(vèrtexs) que indiquen l’inici o la fi de les tasques, que estan units per fletxes que indiquen processos. • Cada situació és un node i cada activitat una fletxa. Mitjançant una seqüenciació s’estableix la relació entre les relacions i el seu ordre de precedència.

19. El mètode PERT • Els vèrtex estan numerats de forma successiva (segons l’ordre en que es produeixen els successos). Hi ha d’haver un únic node inicial i un únic node final. • Les activitats (processos), representades per fletxes , tenen una durada determinada. Uns processos poden fer-se simultàniament amb altres, metre que hi ha processos que no poden iniciar-se fins que altreshaginacabat.

20. El Mètode PERT • Cada procés porta associat una durada • La durada total d’un projecte no és la suma dels temps dels diferents processos perquè, alguns processos poden fer-se simultàniament i d’altres s’han de fer successivament. • La durada del projectes’anomenacamícrític(el mínimtemps en que es pot fer) i en formen part les activitatsque no poden endarrerir-se sense afectar la durada total del projecte.

21. Abans d’iniciar la representació... • Cal definir les situacions i activitats que suposen l’inici i la fi del projecte • Cal una ordre de relació entre les activitats (quines s’han d’acabar abans de fer les altres) • Les activitats han de ser independents entre elles

22. A l’exemple del sopar...ara suposem que ho fa un petit restaurant • Fer orada a la sal 61 minuts • Elaboració dels llangostins 7 minuts • Realització de l’amanida 12 minuts • Parar la taula 6 minuts • Suposem que mentre el cuiner principal fa l’orada, l’ajudant para taula, realitza l’amanida i fa els llangostins Camí crític 61’. Fer Orada 61’ 5 1 4 Parar taula 5’ 2 3 Llangostins 7’ Fer Amanida 12’

23. PERT: exemple • El camícrític, el tempsmínim en que es potfer el projecte, és de 61 minuts. Si suméssim 17 m (amanida) + 5 (parar taula) + 12 llangostins obtindríem 34 minuts que, malgrat ser un temps menor, no permetria acabar el projecte (la pizza no estaria acabada).

24. PERT • Es numeren els nodes (cada situació) correlativament. Mai numerarem un node si no estan numerats tots els precedents. • A sota de cada fletxa es posa el temps que dura cada activitat

25. Distingim 3 moments temporals • Temps early: temps mínim per arribar a aquesta situacició, data més propera. • Temps last: temps màxim que es necessita per arribar a aquesta situació A cada node inclourem un quadre com aquest queindica el tempsd’hora i el tempstard • Temps total d’execució: temps early o temps last de la situació fianal, ja que són iguals.

26. Temps eraly, last i camí crític • Temps early: per calcular el temps early es comença pel primer node i en els nodes successiu s’afegeix la durada de cada procés. En cas de trobar-nos amb un node al qual s’hi accedeix per dos camins diferents, el temps early sempre serà el nombre major • Un cophemcalculat el tempsd’hora de l’últimvèrtex(node) tornarem endarrera i calcularem el temps tard dels anteriors restant la durada dels processos fins al primer node. En cas que a un node s’hi accedís per més d’unprocéssempretriarem el nombre menor.

27. El camí crític • El camícríticésaquell que te una major durada entre elsnodesinicials i final i coincideixamb la durada mínima del projecte. • El camícríticestàformat per les situacions en les que el tempsearlyilastsónigualss(situacionscrítiques), les actividades que uneixenaquestsnodessón les activitatscrítiques la qualcosa indicarà que en el camícríticcap activitat pot endarrerir-se sense afectar la durada del projecte.

28. Exemplemètode PERT

29. La Logística • Són aquelles activitats que tenen com a objectiu col·locar amb el menor cost possible una quantitat determinada de producte en el lloc i moment acordat.

30. La logística • Actualment l’oferta de molts productes és superior a la demanda, per tant les empreses actuals han de de destinar recursos a pensar com gestionaran: • L’aprovisionament: que és l’adquisició de matèries primeres • L’emmagatzematge: on les tenim mentre no les utilitzem

31. La logística • Tenir materials te un cost important i cal organitzar-los i gestionar-los de manera eficient

32. Objectius de la logística • Satisfer necessitats del client: com i quan subministrem els productes demandars • Desenvolupar flexibilitat davant un entorn canviant • Eliminar emmagatzemament innecessari

33. La logística integral • Es basa en la cadena de valor, donat que tracta de millorar la relació entre les diferents elements que produeixen valor • Comença i acaba en el client, ja que se l’integra en el disseny del producte que ells necessiten • Forta col·laboració amb els proveïdors

34. Video IKEA • Gestió de magatzem d’IKEA http://econodvcharo.blogspot.com.es/search/label/Tema%207%20de%202%C2%BA%3A%20Aprovisionamiento.

35. L’aprovisionament i les existències

36. L’aprovisionament • Comprar els materials necessaris per l’activitat de l’empresa i emmagatzemar-los mentre s’inicia el procés de producció o comercialització. • Subministrar el departament de producció sobre els materials necessaris per la fabricació i al departament de vendes els productes a comercialitzar.

37. La importància de l’aprovisionament • Per poder desenvolupar la seva activitat les empreses necessiten tenir sempre uns elements disponibles, com: • Matèries Primeres: productes bàsics i no elaborats (fusta, cargols, per al fuster, raïm per al productor de vi) • Productes semielaborats: (fustar polida, mosto de vi sense fermentar) • Productes acabats: ( taula, ampolla de vi)

38. Els inventaris o stocks • El volumde mercaderiesque existeix en un momentdeterminat, en el magatzemes denomina stocko inventari. • Poden existir: • stockde productes acabats • stockde productes semielaborats. • stockde matèries primeres.

39. Stocks • La gestió d’ stock suposateniràreesonemmagatzemaracondicionades, tenir riscos de que productes es facinmalbé, cal vigilar-los. • Aixòsuposaunselevatscostos, per això les empresestracten de minimitzarels stocks, peròsense que aixòposi en risc el procésproductiu o no puguinproveiralsseusclients. • Però de vegadesésmillor aprovisionar-se més. Quan? • Descomptes de proveïdors (si en compres 300 et fem un 10%) • Esperemaugment de demanda (cerveses i partits de l Barça)

40. Aprovisionament: aspectes • Per tant la funció d’aprovisionament de l’empresa tindrà en compte • Compres de productes: el preu, quantitat, termini de pagament i lliurament  cerca de proveïdors • Disposar de magatzems i organitzar la distribució dels productes • Gestió d’inventaris: què tenim i a quin ritme ho hem d’anar reposant • Cercar l’equilibri entre no tenir gaires costos d’aprovisionament però sempre tenir suficients mercaderies per realitzar el nostre procés productiu

41. Aprovisionament: què passa en els magatzems? • Empresa producció (realitza algun producte) • Entren compres • Surten existències per produir • Entren productes fabricats • Surten productes a la venda • Si és una empresa comercial (compra-venda de productes) • Entren compres de productes acabats • Surten per vendes

42. Les existències o stocks • Materials que té una empresa en el seu magatzem: Tipus • Matèries primeres: s’utilitzen per fabricar altres productes • Productes en curs: es troben en procés de transformació • Productes semielaborats: els fabrica l’empresa, però no són per la venda, ja que necessiten de transformació • Mercaderies o existències comercials: els compra l’empresa per a la seva venda • Altres aprovisionaments: combustibles, recanvis, envasos • Subproductes, residus i materials recuperables

43. Exemple: fabricació i venda d’una samarreta • Una fàbrica xinesa fabrica una samarreta de la marca G-star que es ven després a una tenda de Barcelona • Matèries primeres: tela, fil, tints. • Producte en curs: tela tallada. • Producte semielaborat: samarreta a la qual cal estampar-li el logo de la marca. • Producte acabat: samarretes que s’envien a Barcelona. • Existències comercials: les samarretes per l’empresa de Barcelona • Subproductes: plàstics per embolcallar la samarreta

44. Funcions de les existències • Les empreses necessiten estocs per: • Seguretat davant incertesa vendes i aprovisionaments: comandes inesperades de clients, imprevistos dels proveïdors... • Diferencien producció i distribució quan la demanda és molt estacional (banyadors, skis,...) • Aprofiten economies d’escala: com més compren menys costos de transport • Protecció contra la inflació i la variabilitat de preus

45. Costos de la gestió d’existències • Costos de comandes o renovació d’stocks: administratius (trucar per telèfon, consultar proveïdors...) • Manteniment d’inventaris • Administratius: personal administració-gestió • Operatius: personal magatzem • Espai Físic • Econòmics: obsolescència, depreciació • Financers: interessos a pagar • Costos de ruptura d’estocs: és quan una empresa no pot fer front a una comanda d’un client per manca d’existències  menys satisfacció del client

46. Full teòric

47. Com determinem les existències • Obj Eficàcia: estocs sufiecients per satisfer demandes de clients i/o alimentar la producció • Obj Eficiència: mantenir les existències justes, per minimitzar els costos de les existències • Objectius contraposats!!

48. L’administració d’inventaris • Estoc màxim: quantitat + gran que podem mantenir en un magatzem • Estoc mínim o de seguretat: la + petitat que podem mantenir  risc de ruptura d’estocs • Punt de comanda: nivell en el qual s’ha de realitzar la comanda.

49. En el model de comanda òptima de Wilson • Es tenen en compte • El cost d’adquisició: preu x demanda • Cost de comanda: telèfon, despeses administratives... • Cost d’emmagatzematge: lloguers, costos de mantenir el personal, assegurances, depreciació...

50. Què fan les empreses amb els seus estocs? Reducció d’estocs • Actualment les empreses tracten de reduir el seu nivell d’estocs sense posar en risc el procés productiu ni el risc de ruptura d’estocs. • Empreses d’automòbils: es rodegen d’altres empreses que els subministren el material. Com el fabricant te poder de negociació, redueix els seus inventaris. Altres polítiques Però sempre es vol reduir estocs?? • Descomptes per arribar a cert volum de compres • S’espera altes pujades de preus • Increment de demanda de productes