Tema 1: el aixement d’una cultura

1. Tema 1: el aixementd’una cultura

2. 1.- El llatí i la formació de les llengüesromàniques Llengua parlada a Roma en l’antiguetat LLATÍ S’estengué pels territoris conquistats per Roma entre els segles III aC. I V dC. = ROMÀNIA • vulgar = parlar pel poble (vulgo) Oral • romanç = llengua de Roma Es desenvoluparà entre els segles V-VIII dC. i donarà lloc a les LLENGÜES ROMÀNIQUES

3. 1.- El llatí i la formació de les llengüesromàniques En la ROMÀNIA es formaran dos grups de llengües Sonoritzen les consonants oclusives (p,t,k) entre vocals o davant r: rota>roda, rueda capra>cabra NO sonoritzen les consonants oclusives (p,t,k) entre vocals o davant r: rota>ruota capra>capra

4. 1.- El llatí i la formació de les llengüesromàniques

5. 1.- El llatí i la formació de les llengüesromàniques Per què es va fragmentar el llatí? • El substratpreromà:influència de les llengües que parlavenelspoblesanteriors a la conquista romana: SOROTAPTES, CELTES, FENICIS, GRECS, BASCOIBÈRICS En la formació i evolució de les llengüesromàniques actuaren diversos factors: B. L’estrat:llatíparlatpelsrepobladorsromansvariavasegons la procedència geogràfica, el nivell sociocultural. C. El superstratgermànic i aràbic: l’aportació de les llengües invasores germàniques i dels àrabs. D. L’adstrat:la influència de les llengües veïnes= occità, italià, castellà, francés.

6. Els primers textos • La fragmentació de l’imperi romà va donar lloc a les diferents llengües romàniques. • Aquest pas fou lent i gradual. • Se sap que a partir del segle IX aquestes llengües ja eren considerades pels seus parlants com a diferents del llatí vulgar. • A principi del segle IX (Concili de Tours -813) es decreta que la predicació es fes en llengües vulgars. • Comencem a trobar textos sense voluntat literària on es veu aquesta realitat lingüística diferenciada. • Les primeres obres literàries en llengües romàniques o neollatines sorgeixen al segle XII.

7. Els primers textos • Els primers textos de la nostra llengua que es conserven són de mitjan segle XII: • Un fragment d’una traducció del FORUM IUDICUM (codi legislatiu dels visigots): El LLIBRE JUTGE • Un fragment de huit fulls d’un sermó sobre l’evangeli conegut amb el nom d’Homilies d’Organyà

8. Els primers textos • L’expansió territorial de la Corona d’Aragó al llarg del segle XII i XIII motivà l’aparició de textos legislatius , deixa manera Jaume I ordena en 1276 que els documents legals foren redactats en romanç. FURS DE VALÈNCIA LLIBRE DEL CONSOLAT DE MAR

9. La poesiatrobadoresca • En el segle XII naix la primera poesia escrita en una llenguaromànica: la poesiatrobadoresca, escrita en occità. • Aquestapoesia, apareguda al sud del territori de l’antigaGàl·lia, serà tan prestigiosa que en el segle XIII arribaràalsterritoris de la Corona d’Aragó i del nordd’Itàlia. • Elsnostrestrobadors copiaran no només la forma i la temàticad’aquestapoesia, sinó també la llengua.

10. La poesiatrobadoresca • Per tant, la poesia culta que s’escriu en les nostresterres des del segle XIII al s. XV serà creada en llengua occitana. • Pel que fa a la prosa, seràescrita en llatí o en romanç. • Elsautors de poesia culta escrita en llatírebran el nom de POETES. • Aquellsquiescrivienpoesia culta en occitàs’anomenavenTROBADORS.

11. La poesiatrobadoresca: contextgeogràfic • La poesiatrobadoresca va nàixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia (a la zona conegudacom a "Provença", "Occitània" o "Llenguadoc"), és a dir, al sud de l'actualEstatfrancès. La llenguapròpiad’aquestterritoriésl’occità, també conegutcomprovençal o llenguad’oc.

13. Contextpolític • En el segle XII, Occitània no formava una única entitat política, sinó que estava dividida en territoris independents governats per senyors feudals (Aquitània, Gascunya, Montpeller, Provença, etc). • Al sud d’aquest territori estava el regne de Catalunya i Aragó i al nord, el regne de França. • Alguns dels nobles feudals occitans eren més poderosos que el mateix rei de França.

14. L'expansió catalana a Occitània

16. La poesiatrobadoresca: per quès’usa la llengua occitana? • Les raons per les quals les primeres manifestacions de la poesia als territoris de la Corona Catalanoaragonesa foren en llengua occitana són diverses: • La poesia trobadoresca va assolir un gran èxit arreu d'Europa occidental i els poetes d'altres terres (sobretot del nord d'Itàlia i de Catalunya) van copiar no només el model poètic, sinó també la llengua.

17. La poesiatrobadoresca: per quès’usa la llengua occitana? 2.- La proximitatgeogràficava afavorir les relacionspolítiques, comercials, culturals i econòmiques entre Occitània i elscomtatscatalans. 3.- Les relacionspolítiquesentre Catalunya i Occitàniahavienestatsempremolt estretes i es van consolidar amb el casament del comteRamon Berenguer III ambDolça de Provençal'any 1112. 4.- La similitudentre les llengües catalana i occitana va afavorir que aquesta última poguera ser usada pelstrobadorscatalans i entesa a la Corona d'Aragó.

18. Les aspiracionspolítiquesdelsregnes de França i d’AragóenversOccitània • Els senyors feudals occitans eren, en la seua majoria, vassalls del rei de Catalunya i Aragó. • Tant França com la Corona d’Aragó aspiraven a expansionar-se i a annexionar-se els territoris occitans. • Catalunya, durant dos segles, va mantenir estretes relacions amb Occitània.

19. A principis del segle XIII, el rei de França, FelipAugust, decideix una expansiócap al sud delsseusterritoris, per afegirOccitània a les sevespossessions i acabar amb la independènciadels poderosos nobles feudalsoccitans. • El rei de Françabuscarà una excusa de caràcterreligiós per dur a terme la seuaexpansió. Aprofitant que la majoria de la població occitana, inclososmoltsdelssenyors, professava el catarisme, considerada una heretgia per l’Església, convocà una croada ambl’ajudadelsexèrcits del Papa.

20. Els nobles occitans demanaran l’ajuda del seu senyor, el rei de Catalunya i Aragó Pere el Catòlic (pare de Jaume I el Conqueridor) per combatre els exèrcits croats. • Pere el Catòlic mor l’any 1213 a la batalla de Muret defensant els seus vassalls occitans. • S’acaben aquí les aspiracions de la Corona d’Aragó d’expansionar-se cap al nord. El fill de Pere el Catòlic, Jaume I, augmentarà els seus territoris cap al sud, conquerint terres musulmanes.

21. Molts occitans acusats de càtars, entre ells trobadors, buscaran refugi en terres catalanes, en les corts dels nobles catalans, on portaran el model de la poesia trobadoresca que començarà a ser conreada a la Corona d’Aragó per trobadors catalans.

23. El trobador

24. Anomenem "trobadors" exclusivamentalsautors de la poesia en provençal que creen les seues obres entre elssegles XII i XIII, primer al sud de la Gàl·lia, i després a Catalunya i al nordd'Itàlia. • El seunom deriva del verb"trobar", en el sentit de "crear literàriament". • Durant estos segles, la paraula "poeta" estava reservada per alsautors de poesia culta en llatí. En contraposició, elstrobadorsescrivien les seuescomposicions en llengua vulgar.

25. La poesia trobadoresca es recitava acompanyada de música. El trobador era l’autor tant de la lletra com de l’acompanyament musical. Per tant, havia de ser un home culte, ja que sabia llegir i escriure i, a més, música. • Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis. També hi havia trobadors de condició social més baixa. • La poesia dels trobadors ens ha arribat recollida en “cançoners”.

26. El joglar

27. Existeix una diferència clara entre “trobador” i “joglar”: • TROBADOR: Autor de poemesmusicals en llengua occitana. Podia ser de classe alta (reis, senyorsfeudals...) o baixa. En el segon cas, es convertien en professionals i viviend'aquest art (per exemple, Bernat de Ventadorn). Per alstrobadors nobles, en canvi, trobar era una distracció, un complement per a la sevapersonalitat (és el cas de Guillem IX d'Aquitània).

28. JOGLAR: Recitava en públic els poemes compostos pels trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat. • Els joglars especialitzats en la recitació de la poesia trobadoresca s'anomenaven joglars lírics, mentre que els que es dedicaven a la recitació dels cantars de gesta rebien el nom de joglars èpics.

29. La poesiatrobadoresca, poesia cortesana

30. Diem que la poesiatrobadorescaés una “poesia cortesana” perquè es desenvolupa a les cortsdels nobles i dels reis, primer a Occitània i després, a Catalunya i al nordd’Itàlia. • Per tant, era una poesia feta per a la noblesa i tractavadels temes que podieninteressar a aquestgrup social: l’amor, la guerra, l’honor… • Elstrobadorsd’extracció social humil vivien a les cortsdels nobles, prínceps i reis delsqualsrebien una remuneracióeconòmicapelsseusserveis.

31. La poesiatrobadoresca, poesia feudal • Durant els segles de naixement, desenvolupament i expansió de la poesia trobadoresca, l’occident europeu viu sota el sistema social anomenat FEUDALISME. • La societat feudal estava estructurada d'una manera jeràrquica i ordenada en el sentit d'una piràmide, l'esquema bàsic de la qual era la relació senyor-vassall. El vèrtex d'aquesta piràmide era el monarca (el poder del qual era més nominal que efectiu).

33. Els estaments socials que tenien un graó d’aquesta piràmide social per damunt, eren vassalls d’aquells que ocupaven l’estament superior. Però, a la vegada, podien ser senyors dels qui estaven en un graó inferior de la piràmide. • En el feudalisme s’establia una relació o pacte de vassallatge: entre el senyor i el vassall s’establien un seguit d’obligacions.

35. Bàsicament, el senyor oferia PROTECCIÓ al vassall i aquest estava obligat a donar-li un SERVEI, ja fos militar o econòmic.

36. Per què diem que la poesia trobadoresca és una “poesia feudal”? Perquè traslladarà les relacions feudals entre un senyor i un vassall a la poesia de temàtica amorosa. • DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca “midons”, que vol dir “el meu senyor”. Serà com el senyor feudal en un pacte de vassallatge. • TROBADOR: anomenat “om”, que vol dir “vassall”. Haurà de servir la dama, estarà obligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en les seues poesies.

38. VASSALLATGE FEUDAL • El senyor feudal té una situació social clarament superior a la del vassall, a qui deu protecció. • El vassall jura fidelitat i lleialtat al seu senyor, a qui defensarà amb les armes, si és necessari. Depèn totalment dels favors del senyor feudal. • POESIA TROBADORESCA • La dama, la midons, és equivalent al senyor, és un ésser excel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona. Socialment estava per sobre del seu estimat. Havia de ser casada (podia ser l'esposa d'un rei o senyor feudal) i, per tant, amb drets jurídics propis.

39. El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama: és l’om, el vassall, mentre que la dama és el senyor. Li jura servei amorós, fidelitat i l'honora amb els seus poemes. Demana els favors de la dama. • El trobador obeirà la dama, perquè ella és la seva senyora i ell és el seu servent en l’amor. • La dama exigirà fidelitat al trobador, com si fos un senyor feudal. • El trobador li jurarà servir-la, lloar-la i honorar-la, com feien els vassalls en el pacte de vassallatge.

40. L’amorcortès o fin’amors • El tema central de la poesiadelstrobadorsésl'amorcortès. Molts estudiosos consideren que el concepted'amor que coneixemactualment en la civilització occidental actual prové, precisament, de la idea d'amordesenvolupada en les poesiesdelstrobadors. • En aquesttipusd’amor, la dama serà superior al seuenamorat, siga quina siga la posició social d’aquest. • La dama es pot mostrar distant, mentre que el trobador, el seuenamorat, li suplica elsseusfavors.

41. DAMA I TROBADOR

42. L’amorcortès o fin’amors • Segons el concepte d’amor cortès, l’amor no és possible dins del matrimoni, que entre els nobles acostumava a ser concertat per les famílies. El veritable amor només podien viure’l els amants.

44. Elspersonatges de la poesiatrobadoresca amorosa • El trobador (om): És el vassall de la dama, el seu servidor. Fins i tot si el trobador era un rei o príncep i la dama a qui adreçava la seua poesia era de categoria social inferior (una dama noble), el poeta, com a vassall, se situava immediatament per sota d'ella, perquè sempre havia de ser el seu servidor. Li devia fidelitat, servei amorós, lleialtat.

45. Elspersonatges de la poesiatrobadoresca • El trobador, que ofereix el seuserveiamorós a la dama (sempre casada), ha de passar per quatre fases abansd’aconseguir que ella lilliure el seu amor: 1.- fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima. 2.- pregador (suplicant): el trobador-enamoratpassa a aquestasegona etapa si la dama ha mostratinterès per ell i li ha permès que liexpressi el seu amor a través de la poesia. 3.- entendedor: entre la dama i el trobador- enamorats'estableix una relació de "complicitat". Ella acceptaelsseuspoemes de serveiamorós i elsseusjuraments de fidelitat. A canvi, lidónapenyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells...) o diners ("aver").

46. Elspersonatges de la poesiatrobadoresca 4.- drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en "drutz" si arriba a l'amorfísic i total amb la dama. • Alguns estudiosos de la poesiatrobadoresca consideren que, malgrataquestaclassificació, l'amor entre la dama i el trobador, la fin'amors, era bàsicamentplatònica. Aquestaafirmacióésvàlida per a algunstrobadors, però no es potacceptar de manera general, ja que altrestrobadorspretenien o van arribar a l'amorfísicamb les dames a quiadreçaven les seuespoesies.

47. Elspersonatges de la poesiatrobadoresca • La dama o midons: era la senyora feudal, la "domina". Amb freqüència, rep el nom de midons, "senyor meu", en masculí, que mostra que el trobador-enamorat ha de ser submís a la dama com si es tractara d'un senyor feudal. La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada. • Per tant, la relació amorosa entre la dama i el trobador era adúltera. Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb un pseudònim, anomenat senyal, per no despertar les sospites del marit i dels cortesans.

48. Elspersonatges de la poesiatrobadoresca • El marit o gilós: si la dama està casada, el marit es converteix en el "gilós". Per això apareix sempre en aquestes poesies com un ésser roí, malvat, del qual s'han d'amagar. Existeix la idea en aquesta poesia que la dama no pot ser feliç amb el marit, ja que no l'ha triat lliurement, el seu amor és fruit de l'interès i de la imposició.

49. Elspersonatges de la poesiatrobadoresca • Els envejosos maldients o lauzangiers: com que el marit de la dama és un gran senyor feudal, viu envoltat d'un seguit de cortesans, aduladors que per aconseguir el favor del senyor, espien la relació entre el trobador i la dama, sempre atents a qualsevol infidelitat que puga cometre la dama per anar-la a explicar al senyor. Per tant, juntament amb el senyor, els lauzangiers es converteixen en enemics del trobador.

50. Gèneres de la poesiatrobadoresca • De temàtica amorosa: • La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortès, és a dir, representa la traspossició de les relacions de vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa. • Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una pastora (que té totes les característiques i les qualitats d'una dama noble), a la qual pretén enamorar.