1 / 47

Tema 1: el naixement d’una cultura

Tema 1: el naixement d’una cultura.  EL CONTEXT 1.1.- El llatí i la formació de les llengües romàniques. Llengua parlada a Roma en l’antiguetat. LLATÍ. S’estengué pels territoris conquistats per Roma entre els segles III aC. I V dC. = ROMÀNIA. EVOLUCIÓ.

symona
Download Presentation

Tema 1: el naixement d’una cultura

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Tema 1: el naixementd’una cultura

  2. EL CONTEXT1.1.- El llatí i la formació de les llengüesromàniques Llengua parlada a Roma en l’antiguetat LLATÍ S’estengué pels territoris conquistats per Roma entre els segles III aC. I V dC. = ROMÀNIA EVOLUCIÓ • vulgar = parlar pel poble (vulgo) Oral • romanç = llengua de Roma Es desenvoluparà entre els segles V-VIII dC. i donarà lloc a les LLENGÜES ROMÀNIQUES

  3. 1.1.- El llatí i la formació de les llengüesromàniques En la ROMÀNIA es formaran dos grups de llengües Sonoritzen les consonants oclusives (p,t,k) entre vocals o davant r: rota>roda, rueda capra>cabra NO sonoritzen les consonants oclusives (p,t,k) entre vocals o davant r: rota>ruota capra>capra

  4. 1.1.- El llatí i la formació de les llengüesromàniques

  5. 1.2.- El primer romanç Per què es va fragmentar el llatí? Com es van formar les llengües romàniques? • El substratpreromà:influència de les llengües que parlavenelspoblesanteriors a la conquista romana: SOROTAPTES, CELTES, FENICIS, GRECS, BASCOIBÈRICS En la formació i evolució de les llengües romàniques actuaren diversos factors: B. L’estrat:llatíparlatpelsrepobladorsromansvariavasegons la procedència geogràfica, el nivell sociocultural. C. El superstratgermànic i aràbic: l’aportació de les llengües invasores germàniques i dels àrabs. D. L’adstrat:la influència de les llengües veïnes= occità, italià, castellà, francés.

  6. 2.- Els primers textos • La fragmentació de l’imperi romà va donar lloc a les diferents llengües romàniques. • Aquest pas fou lent i gradual. • Se sap que a partir del segle IX aquestes llengües ja eren considerades pels seus parlants com a diferents del llatí vulgar. • A principi del segle IX (Concili de Tours -813) es decreta que la predicació es fes en llengües vulgars. • Comencem a trobar textos sense voluntat literària on es veu aquesta realitat lingüística diferenciada. • Les primeres obres literàries en llengües romàniques o neollatines sorgeixen al segle XII. És una prova

  7. Els primers textos • Els primers textos de la nostra llengua que es conserven són de mitjan segle XII: • Un fragment d’una traducció del FORUM IUDICUM (codi legislatiu dels visigots): El LLIBRE JUTGE • Un fragment de huit fulls d’un sermó sobre l’evangeli conegut amb el nom d’Homilies d’Organyà

  8. Els primers textos • L’expansió territorial de la Corona d’Aragó al llarg del segle XII i XIII motivà l’aparició de textos legislatius , deixa manera Jaume I ordena en 1276 que els documents legals foren redactats en romanç. FURS DE VALÈNCIA LLIBRE DEL CONSOLAT DE MAR

  9. 2.2 La poesiatrobadoresca • En el segle XII naix la primera poesia escrita en una llenguaromànica: la poesiatrobadoresca, escrita en occità. • Aquestapoesia, apareguda al sud del territori de l’antigaGàl·lia, serà tan prestigiosa que en el segle XIII arribaràalsterritoris de la Corona d’Aragó i del nordd’Itàlia. • Elsnostrestrobadors copiaran no només la forma i la temàticad’aquestapoesia, sinó també la llengua.

  10. 2.2 La poesiatrobadoresca • Per tant, la poesia culta que s’escriu en les nostresterres des del segle XIII al s. XV serà creada en llengua occitana. • Pel que fa a la prosa, seràescrita en llatí o en romanç. • Elsautors de poesia culta escrita en llatírebran el nom de POETES. • Aquellsquiescrivienpoesia culta en occitàs’anomenavenTROBADORS.

  11. 2.2 La poesiatrobadoresca: contextgeogràfic • La poesiatrobadoresca va nàixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gàl·lia (a la zona conegudacom a "Provença", "Occitània" o "Llenguadoc")

  12. 2.2 La poesiatrobadoresca: contextpolític • En el segle XII, Occitània estava dividida en territoris independents governats per senyors feudals (Aquitània, Gascunya, Montpeller, Provença, etc). • Al sud d’aquest territori estava el regne de Catalunya i Aragó i al nord, el regne de França.

  13. L'expansió catalana a Occitània

  14. La poesiatrobadoresca: per quès’usa la llengua occitana? • Les raons: • La poesia trobadorescava assolir un gran èxit arreu d'Europa occidental i els poetes d'altres terres (sobretot del nord d'Itàlia i de Catalunya) van copiar no només el model poètic, sinó també la llengua.

  15. La poesiatrobadoresca: per quès’usa la llengua occitana? 2.- La proximitat geogràficava afavorir les relacions polítiques, comercials, culturals i econòmiques entre Occitània i els comtats catalans. 3.- Les relacions polítiquesentre Catalunya i Occitània havien estat sempre molt estretes. 4.- La similitudentre les llengües catalana i occitana.

  16. Les aspiracionspolítiquesdelsregnes de França i d’AragóenversOccitània • Els senyors feudals occitans eren, en la seua majoria, vassalls del rei de Catalunya i Aragó. • Tant França com la Corona d’Aragó aspiraven a expansionar-se i a annexionar-se els territoris occitans.

  17. Les aspiracionspolítiquesdelsregnes de França i d’AragóenversOccitània (2) • A principis del segle XIII, el rei de França, Felip August, decideix una expansió per afegir Occitània a les seues possessions. • El rei de França buscarà una excusa de caràcter religiós: la majoria de la població occitana, inclosos molts dels senyors, professava el catarisme, considerada una heretgia per l’Església, convocà una croada amb l’ajuda dels exèrcits del Papa.

  18. Les aspiracionspolítiquesdelsregnes de França i d’AragóenversOccitània (3) • Els nobles occitans demanaran l’ajuda del seu senyor, el rei de Catalunya i Aragó Pere el Catòlic (pare de Jaume I el Conqueridor) per combatre els exèrcits croats. • Pere el Catòlic mor l’any 1213 a la batalla de Muret defensant els seus vassalls occitans. • S’acaben aquí les aspiracions de la Corona d’Aragó d’expansionar-se cap al nord. El fill de Pere el Catòlic, Jaume I, augmentarà els seus territoris cap al sud, conquerint terres musulmanes.

  19. El trobador

  20. El trobador(1) • Anomenem "trobadors" exclusivamentalsautors de la poesia en provençal que creen les seues obres entre elssegles XII i XIII, primer al sud de la Gàl·lia, i després a Catalunya i al nordd'Itàlia. • El seunom deriva del verb"trobar", en el sentit de "crear literàriament". • Durant estos segles, la paraula "poeta" estava reservada per alsautors de poesia culta en llatí.

  21. El trobador(2) • El trobador era l’autor tant de la lletra com de l’acompanyament musical. • Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis. • La poesia dels trobadors ens ha arribat recollida en “cançoners”.

  22. El joglar

  23. Diferència clara entre “trobador” i “joglar”: TROBADOR: Autor de poemesmusicals en llengua occitana. Podia ser de classe alta (reis, senyorsfeudals...) o baixa. En el segon cas, es convertien en professionals i viviend'aquest art (per exemple, Bernat de Ventadorn). Per alstrobadors nobles, en canvi, trobar era una distracció, un complement per a la seuapersonalitat (és el cas de Guillem IX d'Aquitània). JOGLAR: Recitava en públicelspoemescompostospelstrobadors. Era d'estament social baix i es dedicavaprofessionalment a aquestaactivitat.

  24. La poesiatrobadoresca, poesia cortesana

  25. La poesiatrobadoresca, poesia cortesana • Diem que la poesia trobadoresca és una “poesia cortesana” perquè es desenvolupa a les corts dels nobles i dels reis • Els trobadors d’extracció social humil vivien a les corts dels nobles, prínceps i reis dels quals rebien una remuneració econòmica pels seus serveis.

  26. La poesiatrobadoresca: poesia feudal • Durant els segles de naixement, desenvolupament i expansió de la poesia trobadoresca, l’occident europeu viu sota el sistema social anomenat FEUDALISME. • La societat feudal estava estructurada d'una manera jeràrquica i ordenada en el sentit d'una piràmide • En el feudalisme s’establia una relació o pacte de vassallatge: entre el senyor i el vassall s’establien un seguit d’obligacions.

  27. La poesiatrobadoresca: poesia feudal

  28. La poesiatrobadoresca: poesia feudal

  29. La poesiatrobadoresca: poesia feudal Per què diem que la poesiatrobadorescaés una “poesia feudal”? Perquètraslladarà les relacionsfeudals entre un senyor i un vassall a la poesia de temàtica amorosa. • DAMA: anomenada en la poesiatrobadoresca “midons”, Seràcom el senyor feudal en un pacte de vassallatge. • TROBADOR: anomenat “om”, que voldir “vassall”. Haurà de servir la dama, estaràobligat a ser-lifidel i lleial i a lloar-la en les seuespoesies.

  30. La poesiatrobadoresca: poesia feudal • POESIA TROBADORESCA • La dama, la midons, ésequivalent al senyor, és un ésserexcel·lent: noble i poderosa, rica, bonica i bona. Socialmentestava per sobre del seuestimat. Havia de ser casada (podia ser l'esposad'unrei o senyor feudal) • VASSALLATGE FEUDAL • El senyor feudal té una situació social clarament superior a la del vassall, a quideuprotecció. • El vassall jura fidelitat i lleialtat al seusenyor

  31. La poesiatrobadoresca: poesia feudal • El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama: és l’om, el vassall, mentre que la dama és el senyor. Li jura servei amorós, fidelitat i l'honora amb els seus poemes. • El trobador obeirà la dama, perquè ella és la seva senyora i ell és el seu servent en l’amor. • La dama exigirà fidelitat al trobador, com si fos un senyor feudal.

  32. L’amorcortès o fin’amors • El tema central de la poesia dels trobadors és l'amor cortès. • En aquest tipus d’amor, la dama serà superior al seu enamorat, siga quina siga la posició social d’aquest. • La dama es pot mostrar distant, mentre que el trobador, el seu enamorat, li suplica els seus favors.

  33. DAMA I TROBADOR

  34. L’amorcortès o fin’amors • Segons el concepted’amorcortès, l’amor no éspossibledins del matrimoni, que entre els nobles acostumava a ser concertat per les famílies. El veritable amor noméspodienviure’lelsamants.

  35. Elspersonatges de la poesiatrobadoresca amorosa • El trobador (om): És el vassall de la dama, el seu servidor. Li devia fidelitat, servei amorós, lleialtat.

  36. Elspersonatges de la poesiatrobadoresca • La dama o midons: era la senyora feudal, la "domina". Amb freqüència, rep el nom de midons, La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada. • Per tant, la relació amorosa entre la dama i el trobador era adúltera. • Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb un pseudònim, anomenat senyal, per no despertar les sospites del marit i dels cortesans.

  37. Elspersonatges de la poesiatrobadoresca • El marit o gilós: si la dama està casada, el marit es converteix en el "gilós". apareix sempre en aquestes poesies com un ésser malvat, del qual s'han d'amagar.

  38. Elspersonatges de la poesiatrobadoresca • Els envejosos maldients o lauzangiers: espien la relació entre el trobador i la dama, sempre atents a qualsevol infidelitat que puga cometre la dama per anar a dir-li-ho al senyor.

  39. Gèneres de la poesiatrobadoresca • La cançó: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor cortès. • Pastorel·la: és el diàleg amorós entre un cavaller i una pastora, a la qual pretén enamorar. TEMÀTICA AMOROSA • Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia després d'haver passat la nit amb la seua dama

  40. Gèneres de la poesiatrobadoresca • Poesiad’atac personal • Sirventès: és una poesia d'atac, de crítica a un personatge, a la vegada que serveixen per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge. • Altres temes • El plany: composició en què el poeta lamenta la mort d'algun personatge important o d'un amic. • La canço de croada: composició que el trobador fa per donar ànims als soldats que anaven a lluitar a les croades. • La tensó: debat o discussió entre dos trobadors sobre temes diversos (qüestions amoroses, literàties o polítiques).

  41. Principalstrobadors • Alfons el Cast • Pere el Catòlic • Guillem de Berguedà • Guillem de Cabestany • Guillem de Cervera (Cerverí de Girona) També van haver dones que escrivien poesia trobadoresca. S’anomenaven: trobairitz

  42. El dia que us vaig veure (fragments)El dia que us vaig veure, senyora, per primera vegada,quan us plagué deixar-vos veure per mi,vaig apartar del meu cor tot altre pensamenti es feren ferms tots els meus volers en vós [...].Perquè la gran bellesa i l’agradable tractei els mots cortesos i l’amorós plaer que sabreu ferm’arrabassaren el seny en manera quedes d’aleshores, senyora gentil, no el puc recuperar [...].I és que us amo, senyora, tan lleialmentque Amor no em dóna poder per amar-ne una altra [...].Ai!, tant de bo fos ja l’hora, senyora, que veiésque per pietat em volguéssiu honorar tantque només us dignéssiu a anomenar-me amic. Llegeix els fragments del poema El dia que us vaig veure i contesta aquestes preguntes: a) A quin gènere pertany?b) A qui es dirigeix el jo poètic? Què li demana?c) Com l’anomena? Quin tractament li dóna?d) Quines qualitats troba el trobador en la dama?e) Què demana el trobador a la dama?f) Quin és el senhal d’aquest poema?

  43. Faré cançoneta lleu i plana,Lleugereta, sense ufanaI de Mon Marquès,El traïdor de Mataplana,Que és farcit i ple d’engany.Ah, Marquès, Marquès, MarquèsSou farcit i ple d’engany!Marquès, banhagen les pedresDe Melgur, prop de Someiras,On perdéreu tres de les dents;Però tant se val, perquè les primeresHi són però no s’hi coneix gens.Ah, Marquès, Marquès, MarquèsSou farcit i ple d’engany![...]GUILLEM DE BERGUEDÀ • Contesta aquestes preguntes: • A quin gènere pertany este fragment? • b) En compondre aquest poema, quina intenció tenia el trobador?c) Qui n’és el destinatari?d) Quins són els retrets que el trobador dirigeix al noble?e) En la segona estrofa, en parlar de les dents i les pedres, utilitza un cert humor mofeta o de burla? En què consisteix?

  44. GUILLEM DE BERGUEDÀConsirós cante i em plany i plorepel dolor que m’ha presi s’ha emparat del meu corper la mort de Mon Marquès,En Ponç, el noble Mataplana,que era franc, liberal i cortès [...].Marquès, si jo vaig dir de vós folliesi mots vilans i descortesos,en tot he mentit i errat,car mai, des que Déu bastí Mataplana,no hi hagué vassall que tant valguési que fos tan noble i valent,i tan honrat [...]. contesta les preguntes següents: a) En compondre aquest poema, quina intenció tenia el trobador?b) Quines són les qualitats que el trobador atribueix al noble?c) Què ha canviat entre el moment en què el trobador va escriure el sirventès i el moment en què escriu el plany?d) Demostra penediment, el trobador? En què es nota?

More Related