FILOSOFIA

1. FILOSOFIA 1r. Batxillerat

2. FILOSOFIA La paraula Filosofia del grec: filos ( amic o amant ) + sofia ( saviesa) Desig de saber -La filosofia és un saber: racional, sistemàtic i crític -Es considera per primera vegada: escola de Milet (s.VI a.C.) Tales Anaximandre Anaxímenes Considerats primers filòsofs: no a les explicacions mitològiques.

3. Quines condicions hi ha per poder entendre el sorgiment de la filosofia? 1.- Culturals: influència cultures orientals ( egípcia o babilònica ) i curiositat i sentit comú del poble grec 2.- Econòmiques: desenvolupament comerç 3.- Socials: societat cosmopolita 4.- Religioses: inexistència d’una poderosa classe sacerdotal per mantenir el coneixement mitològic • La filosofia sorgeix com un tipus de coneixement diferent i • oposat al mitològic: és el pas del mite al logos. Logos en grec = raó

4. Però, qué és la filosofia? - és difícil la seva definició Però es considera l’activitat per a la recerca de saber Quins caràcters té? -racional -sistemàtic -crític -RACIONAL: tracta de descobrir per què les coses són així. Es basa en demostracions i reflexions conscients. -SISTEMÀTIC: els coneixements estan ordenats. No s’admet incoherències. -CRÍTIC: característic de la filosofia.

5. No s’admet res sense un examen previ. En els mites els éssers llegendaris fan les coses perquè volen o els obliguen a fer-ho ( veure taula p.114) Però la filosofia presenta dubtes i problemes a.- manca d’acord: en la metodologia, pressupòsits i teories Hi ha aspectes o ciències que estan dins de la filosofia i no es poden in- dependitzar, com ho han fet la física, psicologia, sociologia, lingüística... b.- caràcter residual: Alguns pensadors: problemes filosò- fics = passatemps Coses comunes en els plantejaments filosòfics: -problematitzadora:plantejar problemes més que no pas resoldre’ls

6. Tracta de tota la realitat. Pot Establir unions entre ciències... Universalista i interdisciplinària: Crítica: qüestiona tot. Intenta descobrir allò que siguin errors, manipulacions ideològiques... Aclaridora: Intentar sortir de les confusions . Pràctica: Orientar-nos a la vida Sempre serà necessària Veure text p. 14

7. PRIMER CRÈDIT: L’ÉSSER HUMÀ Què és l’home? Animal racional És l’home diferent als éssers vius? És l’home diferent als altres animals? Home: cervell Raó, consciència.. Resta d’animals: gens instint -biològic S’estudiarà a nivell: -cultural i social -simbòlic

8. UNITAT 1. EVOLUCIÓ I CULTURA 1.- L’HOME, ÉSSER BIOLÒGIC 1.1.- Explicacions preevolucionistes 1.2.- La teoria de l’evolució 1.3.- La humanització 1.4.- Característiques biològiques dels humans

9. 1.1.- La tradició bíblica: teoria creacionista - la creació separada i definitiva de les espècies vives. - L’home creat per Déu, a imatge seva i semblant a Ell. Gènesi 1, 24-27 Déu digué: Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva mena: bestiar, rèptils i animals feréstecs segons la seva mena. I així fou. Déu va fer els animals feréstecs de la terra segons la seva mena, i tots els rèptils de la terra segons la seva mena. Déu veié que tot això era bo. Aleshores Déu digué: Fem l’home a imatge nostra, segons semblan- ça nostra, i que senyoregi sobre els peixos del mar, sobre els ocells del cel, sobre el bestiar, sobre tots els animals feréstecs, i sobre tots els rèptils que s’arrosseguen per la terra. Déu creà l’home a imatge seva: els creà home i dona

10. És la concepció anomenada: fixista Carl von Linné Georges Cuvier (1707-1778) (1769-1832) Caràcter inamovible de les espècies. Defensors. Hi ha- via un Creador. En el s. XVIII i començaments del XIX De la mateixa època: es comença a defensar la visió evolucionista. Lamark (1744-1829) 1.2.- Charles Darwin posa les bases de la teoria de l’evolució. 1859: L’origen de les espècies.

11. 3 tesis fonamentals a.- les espècies s’esdevenen per transformacions continuades b.- la selecció natural és el principi explicatiu de l’evolució c.- l’ésser humà descendeix dels primats • la teoria de Darwin no explicarà, però, com i quins factors influei- • xen en l’herència biològica. Gregor Mendel (1822-1884) assegura que els caràcters hereditaris estan determinats pels gens. Doctrines mutacionistes. -la combinació de la teoria de Darwin i de Mendel és la base de les teories sintètiques o neodarwinistes. L’home és un ésser natural més No és una illa independent enmig de la natura

12. 1.3.- veure p. 18 Canvis importants en el homínids: 1.- posició erecta 2.- alliberament de les extremitats superiors 3.- desenvolupament cerebral Capacitat tècnica Capacitat simbòlica 4.- autoconsciència de la seva existència col·lectiva i individual. pertany a un grup per a la supervivència l’enfrontament a la mort: era individual

13. 1.4 Els éssers humans són descendents dels primats L’home, però, té característiques diferents a.- capacitat cranial: Homo Sapiens Sapiens: 1400cm3 -alliberament de les mans -destresa manual important Emocions bàsiques: instruccions, regles, valoracions b.- la raó: L’home madura més lentament. Ex.: un animal perdut en un bosc als dos anys viurà Un nen segurament no sobreviurà. c.- juvenilització:

14. 2.-L’HOME ÉSSER CULTURAL 2.1.- Superació cultural de la biologia. 2.2.- Continguts culturals. 2.3.- Diversitat i globalització culturals. 2.4.- Caràcter temporal i històric de la cultura

15. 2.1.- Pas de l’hominització a la humanització gènere Homo espècies humanes (la cultura) (posició erecta, cervell...) Conjunt d’informacions adquirides per aprenentatge social homes animals per contacte i aprenen per imitació. Adaptació per selecció natural. Diferenciació gràcies al llenguatge Provoca un procés adaptatiu i acumulatiu de la cultura

16. 2.2 v. p. 23 2.3.- nombroses cultures Diversitat cultural Urbana, cristiana, llatina, musulmana... actualment...grans ciutats - l’home pot determinar la seva conducta té llibertat Ha creat la seva seva pròpia forma de vida -el seu aïllament ha creat La diferenciació La diversitat

17. - Quines actituds té l’home davant la diversitat cultural? a.-etnocentrisme: valoració de la pròpia cultura: és la correcta. la cultura occidental ha volgut imposar-se b.- racisme: hi ha races superiors. Això pot provocar marginació c.-xenofòbia: menyspreu envers el que és estranger, diferent... d.- relativisme cultural: qualsevol cultura té valor. problema: passivitat davant actes injustos. e.-interculturalisme i diàleg: La pluralitat cultural és enriquidora És possible la convivència de diferents formes de vida. És important el diàleg i la tolerància

18. -estem en un moment de globalització cultural Els mitjans de comunicació borren les distàncies i el contacte cultural és més gran és el contagi cultural. Es poden assimilar altres cultures Avantatges: un avenç si els trets culturals externs són més eficacos Aquest procés globalitzador Inconvenients: si es perden trets propis. Pot haver-hi un empobriment Es, doncs, aconsellable la globalització cultural? Totes les cultures han de tenir els mateixos trets? Han de desaparèixer trets culturals propis? Una cultura és més valuosa que una altra?

19. 2.4 Ortega y Gasset (1883-1955) L’ésser de l’home es fa en el temps: l’home no té naturalesa sinó història Quina és la dinàmica de la cultura? estableix 5 tipus de transformacions culturals: El filòsof J. Mosterín 1.- mutació cultural 2.- transmissió cultural 3.- difusió o contagi cultural 4.- deriva cultural 5.- selecció cultural

20. Tot canvi cultural es dona en el temps temporalitat L’home connecta amb el seu passat L’home actua en el present pensant en el futur memoria L’home acumula les experiències del passat i es prepara per l’esdeviment individual o col·lectiu Els actes humans configuren períodes històrics. Es poden situar en èpoques històriques. La història és humana perquè és la successió d’esdeveniments culturals que l’home ha viscut i viu. Aquesta successió d’esdeveniments, és progrés? Certs avenços científics i tecnològics han provocat formes de destrucció i opressió...

21. 3.- L’HOME, ÉSSER SIMBÒLIC 3.1.- La capacitat simbòlica 3.2.- Varietat d’universos simbòlics 3.3.- El llenguatge

22. 3.- El filòsof Ernst Cassirer (1874-1945) diu: l’home és un animal simbòlic. 3.1.- L’home crea i s’expressa per mitjà de símbols. Ex. Un semàfor. Els símbols poden ser representacions materials o immaterials. Ex. El semàfor vermell i el prohibit passar no hi ha connexió natural sinó una relació artificial. Però, els símbols són convencionals i producte d’un acord per presentar unes realitats determinades. En els símbols hi ha la part significant i la part del significat. Quan llegim la paraula arbre ens representem mentalment un arbre. Vivim emvoltats de símbols orals, escrits i visuals. Els símbols ens permeten comunicar-nos, expressar sentiments, opinions...

23. 3.2.- La cultura humana és possible a la capacitat simbòlica de l’home. Quins són els universos simbòlics de l’home? -el llenguatge: manifestació de la cultura humana. Comunicació. -l’art: les produccions artístiques són simbòliques. Hi ha un signi- ficant (l’obra d’art) i un significat (la realitat que l’artista vol ex - pressar) El significat pot ser diferent per l’artista i per l’espectador. -la ciència: els científics també fan servir els símbols per a comu- nicar la seva visió del món. Cada branca de la ciència fa servir els seus propis símbols. Ex. Els químics veuen l’aigua com un com- post (H2O); o els matemàtics utilitzen els nombres, signes... -la religió: la religió expressa una realitat sobrenatural. Se simbo- litza a través dels ritus, cerimònies...

24. 3.3.- El llenguatge distingeix la cultura humana de l’animal. Veure p.32 -funcions del llenguatge: a.-representativa: b.-expressiva: c.-apel·lativa: d.-metalingüística: transmetre informació objectivament. el comunicador és subjectiu. intentar influir en l’oient. per parlar del mateix llenguatge.