260 likes | 489 Views
La intel·ligència humana. Mercè Massuet , Maria Pérez, Marta Roca, Marta Sanz. Què és la intel·ligència humana?. L’atenció i la memòria. L’aprenentatge. Intel·ligència, llenguatge i lògica. Els sentiments intel·ligents. Intel·ligència executiva i intel·ligència social.
E N D
La intel·ligència humana Mercè Massuet, Maria Pérez, Marta Roca, Marta Sanz
Què és la intel·ligència humana? L’atenció i la memòria L’aprenentatge Intel·ligència, llenguatge i lògica Els sentiments intel·ligents Intel·ligència executiva i intel·ligència social Buscar la veritat amb els informàtics Teoria intel·ligències múltiples de H. Gardner
QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA HUMANA? • El principal objectiu de la intel·ligència és dirigir l’acció, aprofitant el coneixement. Això suposa resoldre els problemes que una situació planteja. • - La diferència entre la intel·ligència humana i la animal és que els animals viuen entre estímuls que els aboquen a l’acció i els humans podem dirigir les nostres accions.
Sensació i percepció. • La sensació és l’acció d’un estímul –llum, so, olor, etc.- sobre els nostres òrgans sensorials. • Percebre és donar significat a un conjunt de sensacions. Sentir i percebre: ens proporciona informació del món real ens posa en contacte amb les coses que existeixen
La consciència. La consciència es considera un fenomen que es produeix per la conjunció de molts elements diferents i que supera la suma dels elements. Percebre i pensar amb conceptes. La intel·ligència percep dos tipus de conceptes: - Un concepte perceptiu és una selecció de característiques que permeten atribuir totes les percepcions d’un objecte, com percepcions de la mateixa cosa. - Un concepte abstracteés un conjunt de trets que serveixen per identificar i classificar individus i objectes.
Propietats dels conceptes. - Comprensió: és el conjunt de trets que defineixen un concepte. - Extensió:és el conjunt d’individus que podem identificar per mitjà d’un concepte. Més comprensió = menor nombre d’individus als quals es podrà aplicar. L’ús de la intel·ligència. La intel·ligència humana permet dirigir les nostres operacions mentals per mitjà de projectes inventats per nosaltres. Escollim la interpretació que donarem als estímuls i rebem informació, aprenem i formem conceptes per mitjà del llenguatge. Tornar
L’ATENCIÓ I LA MEMÒRIA L’atenció intel·ligent. L’atenció és la capacitat de seleccionar una informació que considerem rellevant per centrar-hi la percepció. Hi ha dos tipus d’atenció: - L’atenció involuntària: compartida amb els animals. Posem atenció automàticament a un estímul cridaner. - L’atenció voluntària: exclusivament humana. Posem atenció a allò que volem.
La memòria intel·ligent. La memòria és la capacitat d’adquirir una informació, conservar-la i utilitzar-la. - Memòria icònica: es manté l’estímul rebut quan ja ha desaparegut perquè el cervell en pugui extreure la informació. - Memòria a curt termini: es manté una petita quantitat d’informació durant poc temps. - Memòria a llarg termini: manté durant molt de temps la informació. - Memòria de treball: memòria temporal que es fa servir mentre es treballa en una tasca o problema concret. Tornar
L’APRENENTATGE Els animalsaprenen per mitjà de: - Els estímuls condicionats: aquells que només esdevenen estímuls amb la condició d’aparèixer prèviament associats a alguna altre cosa. -El condicionament operant:Els animals tendeixen a repetir els actes que han estat premiats, i evitar els que han estat castigats. Operant amb premis i càstigs es pot dirigir la conducta. -Laimpressió:Els animals acabats de néixer conserven fixament a la memòria la primera imatge que havien rebut. És un aprenentatge instantani que queda gravat en la memòria.
Aprenentatge humà. • - Els humans hem desenvolupat l’aprenentatge per imitació, i podem aprendre per mediació del llenguatge. • - L’ésser humà, a diferència dels animals, pot decidir que vol aprendre. Construeix la seva pròpia memòria. • - El “jo executiu” selecciona en part la informació que emmagatzemarà i decideix com construir la memòria personal.
Característiques de l’aprenentatge. • Aprenem millor quan entenem la informació que volem recordar. • Comprenem la informació a partir del que ja coneixem. • Recordem millor el que organitzem, el que repetim i el que integrem en unitats més àmplies. • Fem un esquema, seguim en ordre els passos d’una argumentació i ordenem les informacions.
Característiques de l’aprenentatge. • - Repetir alguna cosa encara que sigui a molta velocitat millora l’aprenentatge. • - La memòria sempre resumeix la informació. • - Adquirir hàbits ajuda a construir la pròpia memòria i la pròpia intel·ligència. • - Podem saber una cosa encara que no la recordem. Tornar
INTEL·LIGÈNCIA, LLENGUATGE I LÒGICA Una intel·ligència lingüística. - Pensem amb paraules i aprenem amb paraules. - L’ésser humà utilitza el llenguatge per comunicar-se amb els altres i amb ell mateix. - Gràcies al llenguatge podem conèixer el que experimenten unes altres persones. - L’acció voluntària es construeix gràcies al llenguatge.
Podem distingir entre llenguatges naturals i llenguatges artificials: • - Els llenguatges naturals són els que van sorgir per col·laborar en la vida psíquica i social. • - Els llenguatges artificials són els dirigits per un projecte sistemàtic i organitzats de manera que cada paraula o signe es correspon a allò que designa. Pretenen ser llenguatges perfectes.
La intel·ligència que jutja i interfereix. Hi ha dues activitats importants de la intel·ligència: afirmar una cosa d’una altra, i inferir una cosa d’una altra. • Quan afirmem o neguem formem un judici. Els judicis són veritables o falsos. Un concepte no és ni una cosa ni l’altra. • Inferir significa passar d’una informació a una altra. Passem de l’efecte a la causa o de la causa a l’efecte. Tornar
ELS SENTIMENTS INTEL·LIGENTS Experiències afectives. Són el conjunt d’experiències per mitjà de les quals percebem els valors positius o negatius de la realitat. Hi ha tres classes d’afectes: 1) Desig: És la consciència d’una necessitat o l’anticipació d’un premi. L'absència d’aquest desig provoca malestar i neguit i mobilitza la nostra atenció i el nostre pensament. 2) Aferrament: Són lligams afectius profunds que provoquen sentiments de moltes classes.
3) Sentiment: Els sentiments tenen dues funcions: • - Ens informen sobre l’estat del nostre organisme. Hi ha sentiments de vitalitat, de benestar, de cansament, de desànim, etc. • - Ens informen sobre si els desitjos o expectatives s’acompleixen o no. Quan realitzem un desig, quan no l’aconseguim, si el que desitjàvem no produeix l’efecte esperat o quan alguna cosa s’interposa entre nosaltres i el nostre objectiu experimentem un seguit de sentiments diferents.
Valors. És la qualitat que tenen les persones en relació al subjecte que les percep. Les experiències afectives ens permeten captar els valors. Hi tenim una doble relació: - En primer lloc, els percebem per mitjà del desig o els sentiments. No ens cal explicar-los perquè volem menjar o sortir. Són els anomenats valors viscuts, que ens motiven a actuar. - Però la intel·ligència humana també pot dirigir i controlar els desitjos, fins a un cert punt. Són els valors pensats. Puc pensar que estudiar és bo, malgrat que no tingui ganes d’estudiar. Tornar
INTEL·LIGÈNCIA EXECUTIVA I INTEL·LIGÈNCIA SOCIAL • La voluntat i la direcció del comportament. • És la capacitat que té la intel·ligència de dirigir el seu propi comportament. • La voluntat és un conjunt de quatre habilitats: • - Capacitat d’aturar els impulsos. • - Deliberar. Ens permet escollir entre diverses possibilitats. • Projectar i decidir. Escollim i decidim la nostra acció futura. • Suportar l’esforç per a realitzar l’acció. En cas contrari, abandonarem els nostres propòsits sense haver-los realitzat.
La capacitat de projectar. És una anticipació del futur, per mitjà de la qual plantegem i dirigim la nostra acció. Si reflexionem sobre el que ens passa quan ens movem veurem que: • Hi ha uns moviments automàtics, que no dirigim en absolut i dels que no som conscients (cardiovasculars, digestius, etc.) • Hi ha uns altres moviments que també es realitzen automàticament, quan l’organisme rep algun estímul (moviment reflex, comportaments instintius). • Els moviments intel·ligents estan dirigits per un projecte conscient que posa en funcionament una sèrie d’automatismes musculars que funcionen pel seu compte.
Projecte de vida. La intel·ligència humana està dirigida per projectes i per mitjà d’aquests escollim el que volem ser, ens triem a nosaltres mateixos. La intel·ligència social. Som éssers socials i la nostra intel·ligència és social. A partir d’aquí sorgeixen fenòmens emergents (imprevisibles). La intel·ligència humana assoleix la llibertat i l’autonomia. La intel·ligència social ha de coordinar els egoismes individuals i solucionar conflictes. Construir una humanitat intel·ligent és una de les tasques de la filosofia. Tornar
BUSCAR LA VERITAT AMB ELS INFORMÀTICS La Intel·ligència Artificial. - La Intel·ligència Artificial (IA) és una de les branques més interessants de la informàtica. - Els ordinadors aconsegueixen usar regles lògiques. Fer que reconeguin patrons; és més difícil. INICI de la INTEL·LIGÈNCIA
Resoldre problemes. - Solucions algorítmiques Procediment establert - Solucions heurístiques Eliminar possibilitats “ Vull que X vingui dissabte amb mi al cine” “ Vull comprar una llauna a la màquina expenedora” ?
Comprendre un text. Un ordinador comprèn un text si pot fer 3 accions: 1. Treure referències a partir de la informació rebuda. 2. Expressar la informació d’una manera diferent. 3. Trobar la idea bàsica. El programa ELIZA fingeix ser un psiquiatra. Joseph Weizenbaum (gener de 1923 –març de 2008) Tornar
TEORIA INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES DE H. GARDNER Intel·ligència lingüística Intel·ligència espacial Intel·ligència lògica-matemàtica Intel·ligència intrapersonal Intel·ligència corporal-cinestèsica Intel·ligència interpersonal Intel·ligència musical Intel·ligència naturalista
Científics Estadístics Enginyers Biòlegs Antropòlegs Herbolaris Poetes Escriptors Periodistes Psicòlegs Polítics Professors Esportistes Ballarins Artesans Pilots Arquitectes Cirurgians Sacerdots Professors Terapeutes Compositors Músics Cantants