LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (2)

1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (2) Regnat de Carles IV (1788-1808) Regnat de Ferran VII (1808-1833)

2. Carles IV i Ferran VII

3. Regnat de Carles IV (1788-1808) • Impacte de la Revolució Francesa Agreuja la crisi de la monarquia -Va condicionar la política interior i exterior de Carles IV Política interior: • Paralització de les reformes del despotisme il·lustrat i tancament de fronteres • Canvis en el govern 1792 GODOY Política exterior: 1r.Guerra contra França i aliança amb Gran Bretanya (1793-1795) 2n.Guerra contra Gran Bretanya i aliança amb França (1796-1808): subordinació de la política exterior d’Espanya als interessos de França. Desastres militars navals (1797 cap de San Vicent; 1805 Trafalgar) Conseqüències: -pèrdues demogràfiques -reducció del tràfic comercial reducció d’ingressos -s’agreuja l’endeutament de la monarquia augmenta la pressió fiscal sobre el tercer estat, però es mantenen els problemes de la Hisenda. -La solució atacava els fonaments socials de l’Antic Règim: • Desamortització propietats de l’Església 1798 (Godoy) • Estendre la fiscalitat als privilegiats

4. Regnat de Carles IV (1788-1808) Crisi política de la monarquia • La incapacitat per a resoldre els problemes econòmics provocà: • Descontentament social (privilegiats, llauradors, classes populars urbanes avalots i revoltes) • Pèrdua de credibilitat i legitimitat de la monarquia • Esdeveniments que precipitaren la crisi de la monarquia: -La signatura del Tractat de Fontainebleau, 1807 (estratègia napoleònica de bloqueig continental a la Gran Bretanya) = entrada de tropes franceses a Espanya -El Motí d’Aranjuez (març del 1808) destitució de Godoy i ABDICACIÓ DE CARLES IV en el seu fill, Ferran VII Regnat de FERRAN VII -Les Abdicacions de Baiona (maig del 1808): Carles IV i Ferran VII cedeixen la corona a Napoleó Monarquia de Josep I Bonaparte: intent reformista Estatut de Baiona (carta atorgada) desmantellament gradual de l’Antic Règim Suport escàs. Al mateix temps alçaments populars contra l’exèrcit francès (2 de maig)

6. Moti d’Aranjuez (març 1808) Abdicacions de Baiona (maig 1808) Detenció de Godoy

7. GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808-1814) GUERRA I REVOLUCIÓ És un procés militar (conflicte internacional entre França i Gran Bretanya i conflicte civil entre afrancesats i patriotes) i un procés polític de transformació de l’Antic Règim (revolució) • Fases de la guerra: 1ª. Resistència ciutats assetjades i derrota de l’exèrcit francès (primers mesos) 2ª. Avanç exèrcit francès per tot el territori peninsular (novembre 1808-1812). Resistència en forma de guerrilles. 3ª. Retirada tropes franceses per la campanya de Rússia i victòria espanyola amb ajuda britànica. Tractat de Valençay (desembre 1813) tornada de Ferran VII • Postures ideològiques AFRANCESATS (minoria il·lustrada) projecte reformista Josep I Estatut de Baiona noblesa i clero Antic Règim monarquia absoluta de Ferran VII PATRIOTES il·lustrats programa reformista despotisme il·lustrat amb Ferran VII liberals programa revolucionari sistema polític liberal Corts de Cadis

8. GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808-1814) Alçament del 2 de maig (1808) Rendició després de la batalla de Bailèn (1808)

9. INICI DE LA REVOLUCIÓ LIBERAL: LES CORTS DE CADIS • Amb la guerra sorgeixen òrgans de poder revolucionaris que, en absència del rei, assumeixen la sobirania: JUNTES locals i provincials JUNTA SUPREMA CENTRAL (presidida per Floridablanca) dirigeix el país 1810 convoca CORTS a Cadis. CORTS DE CADIS • Corts extraordinàries o constituents (setembre 1810- setembre 1813) • Cambra única. Majoria de liberals entre els diputats. • Liquidació jurídica i política de l’Antic Règim i creació del primer sistema polític liberal espanyol. • Obra legislativa: -Primer decret: proclamació de la sobirania nacional. -La Constitució del 1812 -Lleis i decrets que eliminen les bases socials i econòmiques de l’Antic Règim.

11. LES CORTS DE CADIS Primera sessió de Corts (24-09-1810) Jurament de les Corts de Cadis 1810 Teatre de l’illa de San Ferran Jurament de la Constitució del 1812

12. LES CORTS DE CADIS La Constitució del 1812 • Molt estesa (384 articles) • Conté: -Declaració de drets dels ciutadans: igualtat davant la llei, llibertat civil,dret d e propietat, llibertat de pensament i d’opinió (no en matèria religiosa), sufragi universal masculí indirecte. -Forma de govern: monarquia limitada (parlamentària), basada en la divisió de poders. -Confessionalitat catòlica de l’Estat (compromís entre liberals i absolutistes) -Altres: • -Reforma d’impostos i d’hisenda • -Creació d’un exèrcit nacional i del servei militar obligatori • -Ajuntaments elegits pels ciutadans • -Implantació de l’ensenyança primària, pública i obligatòria. • Significat: -Referent per el liberalisme espanyol. -Exemple per altres constitucions europees i americanes. • Vigència: -La guerra impedí la seua aplicació pràctica. -1812-1814/ 1820-1823/ 1835-1836

13. LES CORTS DE CADIS LLEIS I DECRETS QUE DESMANTELLEN L’ANTIC RÈGIM • Supressió dels senyorius jurisdiccionals i transformació dels senyorius territorials en propietat privada • Eliminació de primogenitures. • Desamortització de propietats eclesiàstiques i de bens comunals. • Llibertat de treball, de comerç i d’indústria supressió dels gremis. • Supressió de les duanes interiors. • Abolició de la Inquisició. • Llibertat d’impremta, amb censura, i prohibida en matèria religiosa.

14. Regnat de Ferran VII (1814-1833)Absolutisme i liberalisme TRES ETAPES: • Restauració de l’absolutisme: Sexenni Absolutista (1814-1820) • Revolució Liberal: Trienni Liberal (1820-1823) • Restabliment de l’absolutisme: Dècada Ominosa (1823-1833) SEXENNI ABSOLUTISTA (1814-1820) -Colp d’estat i decret de 4 de maig del 1814 (València) Dissol les Corts i anul·la l’obra legislativa de les Corts de Cadis tornada a l’absolutisme i a l’Antic Règim. -Factors favorables: • -conjuntura internacional: Restauració / Congrés de Viena i Santa Aliança / Legitimisme. • -Situació interna: recolzament popular (“el desitjat”) i dels diputats absolutistes (“Manifest dels perses”) -Problemes: -Crisi agrària, industrial, comercial i financera (guerra i emancipació de les colònies) -Persecució dels afrancesats (exili) i dels liberals (societats secretes, maçoneria) forta repressió -Descontentament social: • Avalots de llauradors (s’oposen al restabliment del impostos senyorials) • Burgesia i classes mitjanes (desitgen tornar al règim liberal) • Sector liberal de l’exèrcit pronunciaments que fracassen per la repressió.

15. Regnat de Ferran VII (1814-1833)Absolutisme i liberalisme TRIENNI LIBERAL (1820-1823) -Pronunciament de Riego (gener 1820) Ferran VII accepta la Constitució del 1812 restabliment del règim liberal. -Obra legislativa del govern liberal: -supressió del règim senyorial -desamortització eclesiàstica -llibertat d’indústria i comerç -supressió de la Inquisició -Problemes: -oposició de la monarquia: abús del dret avet/ conspiració amb la Santa Aliança -oposició de la noblesa i del clero alçament de partides realistes- absolutistes (Regència Seo d’Urgell, 1823) -descontentament dels llauradors (pressió fiscal, legislació liberal sobre la terra) -divisió dels liberals: moderats i exaltats -Intervenció de la Santa Aliança a petició de Ferran VII Exèrcit dels Cent Mil Fills de San Lluís (abril 1823) posa fi al trienni liberal.

16. Trienni Liberal Pronunciament de Riego (1 de gener del 1820)

17. Intervenció de la Santa Aliança. Conseqüències Arribada de l’exèrcit francèsRiego condemnat a mort Execució de Riego en la plaça de la Cebada

18. Regnat de Ferran VII (1814-1833)Absolutisme i liberalisme DÈCADA OMINOSA (1823-1833) • Restauració de l’AR (menys la Inquisició) i tornada al absolutisme • Persecució dels liberals forta repressió • Greus problemes econòmics: -augmenten les dificultats de la hisenda per la pèrdua definitiva de les colònies americanes -des del 1825 necessitat de trobar la col·laboració de la burgesia industrial i financera Desconfiança dels realistes (absolutistes més radicals) que s’agrupen al voltant de Carles Maria Isidre: 1827 s’organitzen partides realistes per Catalunya (“guerra dels malcontents”) • Problema dinàstic (successori): -La Pragmàtica Sanció (1829) anul·la la Llei Sàlica (1713) oposició dels carlins aconsegueixen reposició Llei Sàlica (setembre 1832) Ferran VII restableix definitivament la Pragmàtica Sanció (desembre del 1832) • Mort de Ferran VII (1833): Isabel II hereta el tron i Maria Cristina regent oposició de Carles Maria Isidre

19. Dècada Ominosa Afusellament de Torrijos i altres companys (1831) Mort de Ferran VII Carles Maria Isidre

20. Emancipació de les colònies americanes (1808-1824) • Causes: -la crisi de la monarquia borbònica i la seua desastrosa política colonial -el creixement econòmic de la burgesia criolla i el seu descontentament: administració i comerç de les colònies en mans d’espanyols; forts impostos -influència de la independència dels EUA i suport de la Gran Bretanya • Desenvolupament del procés: 1r. 1808 creació de Juntes que assumeixen el poder, algunes es declaren autònomes. 2n. 1814 expansió del moviment independentista per la intransigència de Ferran VII. Actuació de José San Martin (Argentina, Xile, Uruguai) i Simón Bolívar (projecte de Gran Colòmbia: de Panamà a Equador) 3r. 1824 derrota espanyola d’ Ayacucho i fi de la presència espanyola en l’Amèrica continental. • Conseqüències: -Agreujà els problemes polítics i fiscals de la monarquia espanyola -Fracassa el somni dels llibertadors (“una Amèrica unida”) divisió en noves repúbliques per interessos dels cabdills locals (terratinents) i de la burgesia comercial. -Abandonament de la població indígena i negra convulsions socials -Dependència econòmica de Gran Bretanya i EUA.

21. Emancipació de les colònies americanes (1808-1824) Simon Bolívar José San Martín