LA VARIACIÓ DE LA LLENGUA

1. LA VARIACIÓ DE LA LLENGUA Lourdes Blazquez Pulido Ivana Paredes Aguilera

2. ÍNDEX • La llengua • La variació lingüística I • El diàleg dels catalanoparlants • La variació lingüística II • L’argot • La variació social • Agraïments

3. LA LLENGUA • Què permet ? • Una mateixa llengua permet que un grup de persones es comuniquin. • La llengua no és igual en totes les regions. • No és el mateix el català gironès que • el català balear, tot i que els • dos formen part del català oriental.

4. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA i • Varien les maneres de pronunciar, és a dir, la fonètica. • Cada zona té els seus mots i expressions. • La llengua està impregnada pel nostre entorn. • Els joves catalanoparlants no parlen igual que els nens o adults o un advocat no parla igual a la feina o amb la família.

5. EL DIÀLEG DELS CATALANOPARLANTS • Llenguatge formal: Ex. Un advocat a la feina. • -Vol que li porti els documents al despatx senyor? • -Si us plau, deixa-me'ls sobre la taula. • -Ara mateix senyor. • -Gràcies.

6. Llenguatge col·loquial: Ex. Un grup d’amics al carrer. • -Què farem avui? • -No ho se, potser anirem per allà amb la penya! • -Porto pasta per si un cas? • -Com vulguis tia.

7. LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA II • El conjunt de diferències d’una mateixa llengua s’anomenen variació lingüística. • Hi ha quatre factors principals de variació: La història, la geografia, els grups socials i la situació de comunicació.

8. LA HISTÒRIA: es destaquen les varietats històriques, pròpies de cada època: • Català medieval o català contemporani per exemple. • LA GEOGRAFIA: es diferencien les varietats geogràfiques o dialectes autòctons de cada zona: • Català valencià o català central per exemple.

9. GRUPS SOCIALS: l’edat , gènere o classe sociocultural ens transmet les varietats socials. Ex: Català juvenil • SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ: es destaquen les varietats funcionals o registres: • col·loquial o el familiar són registres informals. • Estàndard o literari són registre formals.

10. ARGOT • ARGOT: és una variació d’una feina o classe de persones, una manera de parlar secretament que resulta privat per altres persones. L’argot del metge o dels informàtics són tant coneguts com l’argot adolescent.

11. En canvi l’argot de la delinqüència i de la droga és secret, però algunes paraules han acabat a ser llengua col·loquial. • Exemples: Pipa-Pistola Pasta-Diners Bòfia-Policia

12. LA VARIACIÓ SOCIAL • La variació social són les diverses maneres de dir les coses: • Els homes i les dones: les persones de mitjana edat. • Diferents grups d’edat: un nen de quatre anys o un ancià de vuitanta. • Les classes socials: segons com vesteixen o a on treballen per exemple.

13. La gent de poble: els cadaquesencs o rosincs. • La gent de ciutat: els figuerencs o barcelonins. • Normalment s’aprecia en el vocabulari, sons o expressions.

14. Els homes fan servir més renecs o onomatopeies però les dones renoven sovint el vocabulari com per exemple diuen “merci” en comptes de gràcies. • La gent de ciutat està més integrada en les noves tecnologies i per dir que estan enfeinats diuen que estan estressats i per relaxar-se diuen desconnectar.

15. ESPREM QUE US HAGI AGRADAT PERÒ QUE SOBRETOT HAGUEU APRÈS ALGUNA COSA! GRÀCIES! • IVANA I LOURDES