1 / 18

Situació actual i recomanacions dels llits de crítics

Situació actual i recomanacions dels llits de crítics. Sectorització per nivells de complexitat i patologies. Aspectes generals. Membres:. Josep Masip (Hospital de la Creu Roja. Barcelona) Ginés Sanz (Hospital Clínic. Barcelona) Antoni Torres (Hospital Clínic. Barcelona)

marisa
Download Presentation

Situació actual i recomanacions dels llits de crítics

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Situació actual i recomanacions dels llits de crítics Sectorització per nivells de complexitat i patologies

  2. Aspectes generals Membres: • Josep Masip (Hospital de la Creu Roja. Barcelona) • Ginés Sanz (Hospital Clínic. Barcelona) • Antoni Torres (Hospital Clínic. Barcelona) • Felip Solsona (Hospital del Mar) • Guillermo Vázquez (Hospital de la Sta. Creu i St. Pau) • Montserrat Gassó (SEMSA) • Francisco J de Latorre (Hospital Vall d’Hebron)

  3. Aspectes generals • Existeix una implicació important dels hospitals propers a Barcelona en l'assistència de malalts d'"alta tecnologia" (Hospitals Germans Trias, Bellvitge i General de Catalunya) • Molts dels malalts assist¡ts a Barcelona procedeixen d'àrees de la resta de Catalunya • Hi ha un consens unànim que aquests malalts han de ser remesos a l'hospital que pugui prestar una assistència completa i evitar trasllats entre centres (alguna excepció)

  4. Fracàs hepàtic agut Membres: Antoni Mas (Hospital Clínic. Barcelona) Victor Vargas (Hospital Vall d’Hebron) Lluís A Casais (Hospital de Bellvitge)

  5. Fracàs hepàtic agut • Només els centres amb possibilitat de trasplantament hepàtic haurien de ser els centres de referència per a l'assistència d'aquests malalts • Els tres centres amb programes de trasplantament hepàtic compten amb mitjans adequats i experiència per tractar aquests malalts • Existeix la creença que un centre està més "especialitzat" en el tractament d'aquests malalts i rep més malalts procedents de la resta de Catalunya, fins i tot de l'estat, que els altres dos, que tracten més malalts propis o de Barcelona ciutat

  6. Hemoptisi massiva amenaçant Membres: Joan Ramon Badia (Hospital Clínic. Barcelona) M A Felez (Hospital del Mar) Ramon Orriols (Hospital Vall d’Hebron) Frederic Manresa (Hospital de Bellvitge) Josep Morera (Hospital Germans Trias i Pujol)

  7. Hemoptisi massiva amenaçant • L'hemoptisi massiva amenaçant és una entitat que exigeix un protocol assistencial coordinat per procés, similar al IAM, liderat per un pneumòleg • Només tres centres de referència a Catalunya sembla que tenen possibilitats per prestar una assistència d'aquestes característiques (cirurgians toràcics, angioradioleg, UVI, pneumòleg, etc.) • La sectorització hauria de ser territorial i, en períodes concrets (nadal, estiu, etc.) temporal: setmanes, etc.

  8. Hemorràgia subaracnoïdal Membres: Àngel Chamorro (Hospital Clinic. Barcelona) Miquel Sánchez (Hospital Clinic. Barcelona) Gemma García (Hospital del Mar) Lluís Marruecos (Hospital de la Sta. Creu i St.Pau) Enrique Rubio (Hospital Valld’Hebron) Juanjo Acebes (Hospital de Bellvitge) Adolfo Ley (Hospital GermansTrias i Pujol)

  9. Hemorràgia subaracnoïdal • Hi ha diferències importants en l'assistència que presten a aquests malalts els centres de referència de Barcelona i el seu entorn • Un hospital privat realitza totes les embolitzacions dels aneurismes cerebrals de les HSA d'un hospital de referència de l'ICS i part d'un altre • El trasllat de les HSA amb afectació de consciència és un factor de risc afegit • Sembla possible consensuar una sectorització temporal (caps de setmana, etc), tot i que caldria aconseguir un suficient nombre de llits d'UVI

  10. Aneurisma d’aorta rupturat Membres: Miquel Josa (Hospital Clínic. Barcelona) Francesc Vidal Barraquer (Hospital del Mar) Manel Matas (Hospital Vall d’Hebron) Marc Cairols (Hospital de Bellvitge) José Mª Callejas (Hospital Germans Trias i Pujol)

  11. Aneurisma d'aorta rupturat • Tres hospitals dels enquestats són capaços de prestar una assistència completa a aquests malalts i falta informació de dos • Aquesta patologia exigeix, en ocasions, l'assistència conjunta, o de manera exclusiva, dels cirurgians cardiovasculars • Proposen una sectorització territorial o poblacional • Només en èpoques molt concretes (nadal, agost, etc.) creuen acceptable una sectorització temporal (caps de setmana, setmanes,etc.)

  12. Aspectes generals Moltes organitzacions realitzen treballs paral·lels que en ocasions se solapen: • Unitat d'Avaluació de l'ICS • Pla Director (crítics "on line") • SOCMI • Àgència d'Avaluació de Tecnologia Mèdica

  13. Aspectes generals:recomanacions • Qualsevol proposta de sectorització de l'assistència dels malalts d'"alta tecnologia" a la ciutat de Barcelona hauria de tenir en compte l'assistència que presten altres hospitals del seu entorn (Hospital Germans Trias i Pujol, Bellvitge i General de Catalunya) • S'hauria de tenir en compte que, per moltes de les patologies analitzades, els únics hospitals que les tracten a Catalunya es troben a la ciutat de Barcelona

  14. Aspectes generals Desigualtat important entre l'assistència que presten els "centres de referència". Assistència de la HSA • Hospital A: Neurocirurgià especialitzat i angioradiòleg intervencionista tots els dies, 24 hores • Hospital B: Neurocirurgià especialitzat i angioradiòleg intervencionista dos matins per setmana • Hospital C: Remet tots els malalts que necessiten embolització a un hospital privat

  15. Demora mitja Hosp. A i B Hosp. C i D Hosp. E 4,8 hores Angio diagnòstica 3’9 dies 1’5 dies 9,6 hores TT. endovascular 4’9 dies 2’3 dies TT. quirúrgic 4’6 dies 3 dies 5 dies HSA a Catalunya • Estudi prospectiu, multicèntric • (H. Vall d’Hebron, HUGTiP, H. Clínic de Barcelona, Hospital General de Catalunya, Hospital de St. Pau) • 210 pacients amb AVC (110 pacients amb HSA) • (Novembre 1999 a febrer de 2000) Disponibilitat de angio diagnòstica i terapèutica 24 h: Hospitals A i B Disponibilitat de angio diagnòstica i terapèutica 2 dies/setmana: Hospitals C i D Disponibilitat de solament angio diagnòstica diària: Hospital E (Grup de Treball de Neurologia Crítica de la SOCMIC)

  16. Aspectes generals: recomanacions • Qualsevol proposta de sectorització de l'assistència dels malalts d'"alta tecnologia" hauria de contemplar els recursos i l'assistència que ofereixen els hospitals de referència de Barcelona i el seu entorn, patologia per patologia • S'hauria de pactar de manera consensuada, i organitzar-se de manera oficial, l'assistència que poden oferir els hospitals de referència als malalts d'"alta tecnologia", per evitar trasllats innecessaris i falses expectatives • Haurien d'elaborar-se uns estàndards a complir?

  17. Aspectes generals • Dificultat perquè aquests malalts siguin acceptats pels centres de referència • Dificultat en els hospitals per trobar l'interlocutor més apropiat per gestionar un trasllat (manca d'uniformitat entre hospitals, absència de circuits interns, etc.) • Dificultat per aconseguir que els centres emissors acceptin els malalts prèviament traslladats per ells a centres de referència quan la situació crítica ha cessat o no són susceptibles de tractament

  18. Aspectes generals: recomanacions Crear unes "xarxes" entre centres emissors i receptors de manera que sigui possible: • Tenir identificat als hospitals l'interlocutor més apropiat per gestionar els trasllats • Possibilitar l'elaboració de protocols assistencials comuns entre centres, en els quals s'inclogui el moment i els criteris del trasllat • Facilitar traslladar de nou els malalts als centres emissors quan la situació crítica ha cessat, o no són susceptibles de tractament, d'acord amb protocols pactats

More Related