1 / 43

PROGRAMA JORNADA DE TREBALL DEL PACTE TERRITORIAL DEL BARCELONÈS NORD

PROGRAMA JORNADA DE TREBALL DEL PACTE TERRITORIAL DEL BARCELONÈS NORD. Estudi de l’evolució de l’activitat econòmica del Barcelonès Nord. Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional. Institut d’Economia Aplicada Regional i Pública. OBJECTIU DEL CONVENI.

marlee
Download Presentation

PROGRAMA JORNADA DE TREBALL DEL PACTE TERRITORIAL DEL BARCELONÈS NORD

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. PROGRAMA JORNADA DE TREBALL DEL PACTE TERRITORIAL DEL BARCELONÈS NORD

  2. Estudi de l’evolució de l’activitat econòmica del Barcelonès Nord Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional Institut d’Economia Aplicada Regional i Pública

  3. OBJECTIU DEL CONVENI • Respondre a l’interès mostrat pel Consell Comarcal de disposar d’informació detallada sobre l’evolució de l’activitat econòmica al Barcelonès Nord per tal d’evidenciar les oportunitats i debilitats d’aquest territori. • Aquesta anàlisi es volia: • a nivell individual dels tres municipis que integren el Barcelonès Nord, • a nivell agregat, tot comparant el Barcelonès Nord amb altres agregats territorials com les Rondes del Llobregat (Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, i Sant Just Desvern), la comarca del Barcelonès i la província de Barcelona

  4. ESTRUCTURA DE L’INFORME SECCIÓ I. POBLACIÓ I MERCAT DE TREBALL DEL BARCELONÈS NORD SECCIÓ II. ELS AGENTS ECONÒMICS: ELS TREBALLADORS DEL BARCELONÈS NORD SECCIÓ III. ELS AGENTS ECONÒMICS: LES EMPRESES DEL BARCELONÈS NORD SECCIÓ IV. AROXIMACIÓ AL VAB GENERAT AL BARCELONÈS NORD SECCIÓ V. CONCLUSIONS FINALS

  5. ELS AGENTS ECONÒMICS: ELS TREBALLADORS DEL BARCELONÈS NORD A. Ritme de creació d’ocupació B. Especialització sectorial Període 2000-2005 Font: Afiliats a la Seguretat Social C. Relació atur registrat amb ocupació 2005 Font: INEM i Afiliats a la Seguretat Social

  6. RITME DE CREACIÓ D’OCUPACIÓ • Notable dinamisme del Barcelonès Nord en termes de generació d’ocupació entre 2000 i 2005. • Creixement entre 2000 i 2005 en 15.600 nous afiliats, un 20,3% en termes relatius. • Creixement del Barcelonès Nord superior a l’observat a les Rondes del Llobregat, a la comarca del Barcelonès i a la província.

  7. Ha incrementat el pes del Barcelonès Nord respecte la província

  8. Aquest creixement s’ha produït als règims general (13,8%), d’autònoms (30,8%), agrari (220,4%) i de la llar (175%). Ha disminuït al règim del Mar (-46,4%). • Creixements relatius del Barcelonès Nord a tots els règims han estat superiors que a la resta d’agregats (exc. Llar).

  9. Ha augmentat el pes del Barcelonès Nord respecte la província als règims d’autònoms, de la Llar i Agrari.

  10. Malgrat creixement d’afiliats al règ. General, al Barcelonès Nord ha disminuït el pes d’aquest règim respecte total d’afiliats. Igual que a les Rondes del Llobregat, Barcelonès i Província (però en major mesura). • Al Barcelonès Nord ha incrementat el pes del règim d’autònoms (més que a les Rondes del Llobregat i Barcelonès) i del règim de la Llar.

  11. El percentatge d’afiliats al règim general al Barcelonès Nord és al 2005 del 71,8%, xifra netament inferior a l’observada a la resta d’agregats. • Aquest fet amaga un pes comparativament superior del règim d’autònoms, al qual pertanyen el 24,4% dels afiliats del Barcelonès Nord. • El règim de la llar és també més important al Barcelonès Nord (3,5%) del que ho és al Barcelonès (2,8%) o a la província (2,5%). Diferències més acusades que al 2000

  12. Per grans sectors, ha incrementat el nombre d’afiliats als serveis, la construcció, i a l’agricultura, i ha disminuït a la indústria. Igual que a tots els agregats. • En termes absoluts, ha incrementat més els serveis, desprès construcció i per últim agricultura. A tots els agregats. • En termes relatius (sense agric.), major creixement a la construcciói desprès serveis, tant al Barcelonès Nord com a les Rondes i al Barcelonès (no a la província).

  13. Creixement relatiu de la construcció superior al Barcelonès Nord que a la resta d’agregats. • Decreixement relatiu de la indústria superior al Barcelonès Nord que a les Rondes del Llobregat, al Barcelonès i a la província. • Creixement relatiu dels serveis superior al Barcelonès Nord que a les Rondes del Llobregat i al Barcelonès.

  14. Pes del Barcelonès Nord respecte la província ha incrementat en la construcció i agricultura però ha disminuït als serveis i a la indústria.

  15. Increment del pes de la Construcció al Barcelonès Nord respecte el total d’afiliats, superior al creixement observat a la resta d’agregats. • Disminució del pes de la indústria al Barcelonès Nord, decreixement superior al de les Rondes del Llobregat i al Barcelonès (inferior al de la província). • Increment del pes dels serveis al Barcelonès Nord, superior al de les Rondes i al Barcelonès (inferior al de la província).

  16. Al 2005, els serveis concentren el 65,8% dels afiliats del Barcelonès Nord (inferior a la resta d’agregats), la construcció el 15,1% (superior a la resta d’agregats), i la indústria el 18,6% (igual que Rondes, més que el Barcelonès i menys que la província). • Respecte el 2000, s’han intensificat les distàncies respecte la resta d’agregats a la construcció.

  17. B. ESPECIALITZACIÓ SECTORIAL B.1 Nivell d’especialització en comparació a la província B.2. Pes de sectors d’elevat contingut tecnològic B.3. Presència de sectors amb efectes arrossegament cap endarrere B.4. Presència de sectors amb elevats riscos de deslocalitzacions B.5. Caracterització dels sectors més importants B.1.NIVELL D’ESPECIALITZACIÓ EN COMPARACIÓ A LA PROVÍNCIA Hipòtesi de partida: Una àrea excessivament especialitzada en pocs sectors la fa més vulnerable front a shocks sectorials asimètrics i a decisions de deslocalitzacions per part d’empreses multinacionals. És millor tenir una estructura sectorial no excessivament especialitzada.

  18. L’índex d’especialització del Barcelonès Nord ha disminuït molt lleugerament l’any 2005 en comparació al 2000, tendint a mostrar una estructura lleugerament més diversificada que al principi del període. Índex d’especialització. 2000 i 2005. Quant més gran sigui l’índex, més especialitzat es trobarà el municipi en pocs sectors (en comparació a la província) A les Rondes del Llobregat i al Barcelonès també s’ha donat lleuger disminució de l’índex.

  19. B.2. PES DE SECTORS D’ELEVAT CONTINGUT TECNOLÒGIC Hipòtesis de partida: Importància estratègica de potenciar sectors industrials amb major contingut tecnològic i serveis intensius en coneixement, ja que solen ser els que majors contribucions tenen al valor afegit d’una àrea. S’han definit com a sectors estratègics als sectors industrials de tecnologia alta i mitjana-alta i serveis intensius en coneixement

  20. L’any 2005, el percentatge d’afiliats en sectors estratègics al Barcelonès Nord va ser del 30,2%, xifra inferior a la de les Rondes del Llobregat (39,3%), Barcelonès (47,7%) i província (41%). Però... ha incrementat el pes en sectors estratègics respecte el 2000, i en major proporció que a la resta d’agregats.

  21. Creixement del 27,8% al Barcelonès Nord, front el 21,5% de les Rondes del Llobregat, el 16,5% del Barcelonès i el 18,3% de la província… • Ha incrementat el pes del Barcelonès Nord respecte la província en sectors estratègics. • Molta diferència però respecte Rondes (diferències en termes d’afiliats totals: Barcelonès Nord 3,74%; Rondes 7,54%).

  22. Aquest increment dels afiliats en sectors estratègics del Barcelonès Nord s’ha degut a un increment del nombre d’afiliats en serveis intensius en coneixement (increment superior al de la resta d’agregats). • Especialment: Altres act. empresarials, Act. Sanitàries, Educació i Act. Immobiliàries.

  23. Al Barcelonès Nord al 2005: el 53,4% dels afiliats pertanyen a serveis no intensius en coneixement, el 24,7% a serveis intensius en coneixement, el 10% a sectors industrials de tecnologia baixa, el 6,5% a sectors industrials de tecnologia mitjana-baixa, el 4,6% a sectors de tecnologia mitjana-alta i el 0,8% a sectors industrials de tecnologia alta. • En comparació a Rondes, Barcelonès i província, al Barcelonès Nord es dona un major pes comparatiu de serveis no intensius en coneixement, i de sectors industrials de tecnologia baixa, mitjana-baixa i alta (exc. Rondes). El contrari succeeix amb serveis intensius en con. i sectors industrials de tecnologia mitjana-alta.

  24. B.3. PRESÈNCIA DE SECTORS AMB EFECTES ARROSSEGAMENT CAP ENDARRERE Hipòtesis de partida: Importància estratègica de potenciar sectors que més poden afavorir el creixement econòmic d’una àrea per presentar majors efectes arrossegament cap endarrere. Sectors amb efectes arrossegament cap endarrere: Sectors que per poder produir una unitat del seu output requereixen, en una proporció comparativament superior a altres, de més inputs intermedis provinents d’altres sectors. Fruit dels seus efectes multiplicadors, “arrosseguen” molt de la resta de sectors i afavoreixen el creixement de l’àrea. Sectors amb efectes arrossegament cap endavant: Sectors dels que es requereix d’una quantitat de la seva producció comparativament superior a la resta per tal de satisfer un increment de la demanda final de la resta de sectors. Són sectors que poden provocar estrenyiments al sistema.

  25. A partir de la Taula Input-Output per Catalunya (2001) s’han identificat: SECTORS CLAUS (amb arrossegaments cap endarrere i cap endavant):

  26. SECTORS SOLAMENT AMB EFECTES ARROSSEGAMENT CAP ENDARRERE:

  27. SECTORS SOLAMENT AMB EFECTES ARROSSEGAMENT CAP ENDAVANT:

  28. SECTORS INDEPENDENTS (Sense arrossegaments cap endarrere ni cap endavant) S’han definit com a sectors estratègics els sectors que tenen al menys efectes arrossegament cap endarrere (que són els que poden afavorir més el creixement d’una àrea).

  29. L’any 2005, la presència de sectors que poden afavorir el creixement del territori (sectors claus i sectors amb arrossegaments cap endarrere) és comparativament superior al Barcelonès Nord que a la resta d’agregats. • Així, el percentatge d’afiliats en sectors estratègics segons efectes arrossegament al Barcelonès Nord va ser del 66,7%, xifra superior a la de les Rondes del Llobregat (60,1%), Barcelonès (52,3%) i província (59%). Lleugera disminució del seu pes entre 2000 i 2005 (tot i l’augment del nombre d’afiliats) al Barcelonès Nord. No a la província.

  30. El pes del Barcelonès Nord respecte el total de la província en aquest tipus de sectors ha disminuït lleugerament entre 2000 i 2005. També ha disminuït el pes de les Rondes del Llobregat (major disminució relativa).

  31. L’any 2005, els sectors claus concentren el 38,1% dels afiliats al Barcelonès Nord, els sectors amb arrossegaments cap endarrere el 28,5%, els sectors amb arrossegaments cap endavant el 12,1% i els sectors sense arrossegaments el 21,3%. Major presència relativa de sectors claus i amb arrossegaments cap endarrere al Barcelonès Nord que a la resta agregats. Distribució percentual dels afiliats per sectors segons el seu efecte arrossegament. 2005. • Al 2005, el Barcelonès Nord concentra el 4% dels afiliats a sectors claus de tota la província, 4% (2%) sectors amb arrossegament cap endarrere (cap endavant) i 4% sectors sense efectes.

  32. B.4. PRESÈNCIA DE SECTORS AMB ELEVATS RISCOS DE DESLOCALITZACIONS Hipòtesis de partida: Diversos treballs per Catalunya han determinat que els sectors que més podrien patir en un futur decisions de deslocalització per part de les empreses (s.t. Multinacionals) ubicades al territori serien: Textils... Plàstics... Construcció de maquinaria, maquinaria d’oficina, materials electrònics, instruments de precisió... Sector automoció...

  33. L’any 2005,el 8,3% dels afiliats al Barcelonès Nord (7.656 afiliats) pertanyien a sectors amb elevat risc de patir processos de deslocalització. • El B.N. mostra una especialització sectorial amb major risc relatiu de deslocalització que les Rondes del Llobregat (6,6%), i el Barcelonès (5,2%), i molt similar a la del total de la província. • Al Barcelonès Nord es concentra el 3,8% dels afiliats de tota la província que pertanyen a sectors amb riscos de patir processos de deslocalització (pes del Barcelonès Nord en termes d’afiliats al 2005 era del 3,7%).

  34. B.5. CARACTERITZACIÓ DELS SECTORS MÉS IMPORTANTS • A l’any 2005,els sis sectors amb majors percentatges d’afiliats són el comerç al detall (16,4%), la construcció (15,1%), altres activitats empresarials (7%), Transport terrestre (5,7%), Comerç a l’engròs (5,6%) i activitats sanitàries i veterinàries (5,5%). Tots aquests sectors tenen baix risc de deslocalització. • Tots ells (menys Transport terrestre) també concentren el major nombre d’afiliats a la resta d’agregats, però amb diferent ordre. La Construcció té un pes al Barcelonès Nord comparativament superior a la resta d’agregats. Barcelonès Nord es revela com més especialitzat que la província en Comerç al detall, Construcció, i Transport terrestre.

  35. Els cinc sectors amb major creixement afiliats entre 2000 i 2005: Construcció, Comerç al detall, Altres activitats empresarials, Llars que ocupen personal domèstic i Activitats sanitàries i veterinàries i serveis socials, increment que es mesura en 12.634 nous afiliats (explicant 18,4%, 14,7%, 13,1%, 10,3% i el 6,7% del creixement total dels afiliats). • L’augment d’aquest sectors ha estat generalitzat a la resta d’agregats, si bé la Construcció ha crescut més en termes relatius al Barcelonès Nord (35,6%) que a Rondes del Llobregat (31%), al Barcelonès (21%) o a la província (27,2%). • Ha incrementat afiliats a Ind. de la confecció i la pelleteria (sector elevat risc de deslocalització), al contrari de la resta d’agregats. S’ha intensificat l’especialització relativa del Barcelonès Nord en aquest sector respecte província al 2005.!!

  36. On més ha disminuït nombre d’afiliats al Barcelonès Nord: Fab. productes metàl·lics, Ind. de la construcció de maquinària i equips mecànics (sector amb risc de deslocalització), Venda i reparació de vehicles de motor, Ind. químiques, Ind. tèxtils (sector amb risc de deslocalització), i Fab. de productes de cautxú i matèries plàstiques (sector amb risc de deslocalització), amb pèrdua de 3.719 afiliats. • Major pèrdua a la província: Ind. tèxtils, Ind. de la confecció i de la pelleteria, Fab. de maquinària i materials elèctrics, Fab. de mobles, Fab. vehicles de motor, Ind. de la construcció de maquinària i equips mecànics, Fab.materials electrònics. • La pèrdua notable d’afiliats al sector de la Venda i reparació de vehicles de motor ha fet que el Barcelonès Nord deixi d’estar més especialitzat que la mitjana provincial.

  37. C. RELACIÓ ATUR REGISTRAT AMB OCUPACIÓ

  38. C. RELACIÓ ATUR REGISTRAT AMB OCUPACIÓ Al Barcelonès Nord hi havia l’any 2005 17.083 persones registrades a l’atur Però, en quin sector hi havia més atur? La secció de la CCAE on hi ha més persones aturades (atur registrat) és la d’immobiliàries, lloguer i serveis a empreses (4.012 persones en atur). A continuació se situen les seccions de les indústries manufactureres (3.605). la de comerç i reparacions (2.510) i la de construcció (2.104)

  39. Però, en termes relatius, on té més incidència l’atur? Els sectors més afectats per l’atur en termes relatius s’obtenen a partir del pes que tenen els aturats de cadascun dels sectors respecte el total d’afiliació de cada sector. Així, s’obté la següent ràtio:

  40. El sector més afectat per l’atur en termes relatius és el de les activitats immobiliàries i de lloguer i serveis a empreses amb una ràtio de 48,5. En aquest sector és on hi ha més quantitat d’atur i és la quarta secció segons el nombre d’afiliats a la Seguretat Social. • A continuació en incidència de l’atur, se situa el sector d’altres activitats socials i serveis personals amb una ràtio de 23,1. En tercer lloc, se situa el sector de l’hoteleria (ràtio de 21,9) i, en quart, el de indústries manufactureres (ràtio de 21). • Les seccions de la CCAE que es troben menys afectades per l’atur en termes relatius són les de llars que ocupen personal domèstic (2,3), educació (5,6), administracions públiques, defensa i S.S. (7) i transports i comunicacions (7,3).

  41. Atur registrat, afiliació a la Seguretat Social i ràtio atur/afiliació. Barcelonès Nord. Any 2005

  42. Atur registrat, afiliació a la Seguretat Social i ràtio atur/afiliació. Rondes del Llobregat. Any 2005

More Related