GUIA D’AUDICIÓ per a l’òpera Die Fledermaus de Johann Strauss II (1874)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a l’òperaDieFledermausde Johann Strauss II (1874) ANÀLISI:

2. L’argument ens presenta una història frívola, però amb un text de qualitat i mostrant una crítica simpàtica però sense concessions dels costums de societat benestant de la segona meitat del segle XIX. Tres actes, amb la típica estructura de plantejament, nus i resolució, respectivament. Pel que fa als principals personatges, el protagonista, el ric burgès Eisenstein es venta de ser un tarambana seductor. Explica que té un reclam que no falla: un rellotge de butxaca que fa una musiqueta que atreu l’atenció de les dones que li interessen. Però el barriler està a punt de rebre la venjança de dos altres protagonistes. En primer lloc la seva dona, Rosalinde, cansada de ser enganyada i que ara, amb facilitat, farà cas a un vell pretendent, l’Alferd. També li té ganes el seu amic, el Dr. Falke, que encara recorda una recent tonada d’una disbauxa de carnestoltes: estant Falke begut i disfressat de ratpenat Eisenstein el va deixar a les afores de Viena, obligant-lo així a tornar humiliat, amb disfressa i les seves ales, ja de dia, pels carrers de la ciutat. La cosa es complica, ja en el segon acte, quan la serventa de la mestressa de la casa, l’Adele, ha rebut una invitació i acut a un ball a casa del príncep Orlofsky, on tots els protagonistes coincidiran, alguns d’ells més o menys d’incògnit, donant lloc a la típica comèdia d’embolics. La trama i els embolics s’aniran aclarint en el tercer acte, a la presó. Va ser el compositor d’òpera Jacques Offenbach que va convèncer a Johann Strauss fill, que ja era ben conegut com a compositor de música de ball, que emprengués la creació d’operetes. La idea era molt oportuna a Viena, on bona part de la música lleugera teatralitzada arribava de França, amb importants costos econòmics. Johann Strauss II va realitzar diverses incursions en el món de l’opereta. Die Fledrermaus(El rat penat) va ser la quarta creació i assolí un gran èxit. L’estrena es va fer el 5 d’abril de 1874, a Viena. La presentació va tenir una acollida tèbia, però, ben aviat l’obra es consolidà com un gran èxit. A Catalunya no es va estrenar fins al 1948, al Teatre Calderón de Barcelona. El libretto va tenir dos autors: Carl Haffner i Richard Genée. La història parteix de dues fonts prèvies: el vodevil francès Le Réveillon (La revetlla), de H. Meilhac i L.Halévy i l’obra alemanya de teatre Das Gefàngnis(La presó) de J.R. Benedix La concepció de l’opereta es va derivar de l’opera buffa, per tant amb argument còmic, afegint una alternança de fragments musicals i altres de teatrals, plenament parlats. En tal sentit l’opereta té una estructura similar a les sarsueles de l’estat espanyol. El moment típic de l’opereta fou la segona meitat del segle XIX, amb Jacques Offenbach con a prototipus. Malgrat que l’opereta en quant a gènere es sol considerar menor que l’òpera, l’obra és de gran qualitat literària i els números musicals presenten una exigència i brillantor important als solistes. Presentació p. 1 (de 6)

3. Personatges Invitats i servents (Cor) Amb major protagonisme en el segon acte. Alferd (Tenor líric) Cantant italià, antic enamorat de Rosalinde que torna a intentar seduir-la Adele (Soprano lleugera) Criada de Rosalinde. Anirà a la festa Rosalinde (Soprano lírica) Esposa d’Eisenstein Gabriel von Eisenstein (Tenor, però pot ser interpretat per un baríton) Protagonista mas-culí. Tarambana Dr. Falke (Baríton) Notari. Amic d’Eisenstein, però que ressentit li voldrà retornar una broma pesada Príncep Orlofsky (Mezzosoprano) Paper transvestit. Jove, ric i excèntric aristòcrata rus a casa del qual transcorre la festa del 2n acte p. 2 (de 6)

4. A la luxosa casa d’Eisenstein i Rosalinde L’obra comença amb una veu en off, des del carrer, en la que sentim com l’antic pretendent Alfred es deleix encara per Rosalinde. Mentre, Adele, la criada de Rosalinde, llegeix una carta proposant-li d’anar a un ball, a casa del príncep Orlofsky, on podrà obtenir contactes que afavoreixin les pretensions de carrera artística de la noia. Adele intentarà convèncer a la seva mestressa que ha d’anar a cuidar aquell vespre una seva tia. De moment no obté el permís. Gabriel Eisenstein es prepara a casa seva per ingressar a la presó uns dies per un desacatament a l’autoritat. L’ajuda la seva esposa Rosalinde. ORQUESTRA: Obertura:cèlebre peça, oferta sovint de manera aïllada en concerts. Al·ludeix a diversos passatges de l’opereta. 8’ 40” Dr. Karl Böhm (a Viena) 8’ 57” Dr. HV Karajan(a Viena) Acte1(de 3) CURIÓS ADELE: presentació:Da schreibt meine Schwester Ida:M’escriu la meva germana Ida. Adele vol anar a la festa d’Orlofsky. 2’ 09” P. Cifuentes (sots. castellà) 2’ 29” D. Scarlatou 2’ 27” en titelles Amb aquestes arriba Falke, amic de Gabriel que li proposa de passar una bona vetllada a la festa del príncep Orlofsky abans d’ingressar de matinada a la presó. Eisenstein hi veu una bona oportunitat i ara la seva dona quedarà estranyada que, finalment, el seu marit es vulgui mudar. En comprovar que el marit marxarà aviat, Rosalinde acaba concedint permís a la seva serventa Adele. Així, la mestressa pot passar avís al seu antic pretendent , Alfred, que aquell vespre serà una bona ocasió per rebre’l. ROSALINDE, EISENSTEIN i ADELE: Tercet:So muß allein ich bleiben :Així que m’he de quedar sola, vuit dies sense tu!. Comiat abans que Eisenstein marxi. 4’ 09” Dr. C. Kleiber 1987 4’ 18” Dr. Harnonkourt, 1999 ALFRED i ROSALINDE: Duet:Trinke, Liebchen, trinkeschnell:Beu estimada, beu de pressa(diu ell). Feliç és aquell que oblida(diu ella) 3’ 19” Del 2001 3’ 30” Del 1987 Alfred s’instal·la a comoditat, posant-se la roba d’estar per casa del propietari. Però, arriba el Director de la presó que ha vingut per acompanyar a l’amo de la casa a ingressar al calabós. Costaria molt d’explicar que l’home que està vestit d’estar per casa, fent companyia a la senyora, no era el marit: Alfred es resignarà, galantment, a ingressar a la presó com si fos Eisenstein. Rosalinde, que ha quedat sola, decideix assistir a la cèlebre vetllada del príncep Orlofsky, per a la qual ha rebut una invitació. L’embolic està servit. FRANK, ALFRED i ROSALINDE i: Tercet:Meinschönes, großesVogelhaus:La meva bella i àmplia gàbia està a prop d’aquí. Enduent-se per equivocació a l’Alfred 3’ 00” Harnoncurt (Dr. 1999) 3’ 32” A Viena 1980 p. 3 (de 6)

5. A la festa del palau del Príncep Orlofsky Orlofsky, és un riquíssim i excèntric aristòcrata rus. Com que ho té tot s'avorreix i promou tot tipus d’excentricitats i luxes, com ara servir amb car xampany les copes dels seus invitats. Aquí ens trobarem amb una particularitat en la manera d’interpretar el Fledermaus. En el context de la festa el guió de l’opereta i la tradició permeten i s’espera que els productors de l’espectacle incloguin fragments cèlebres d’altres òperes o cançons famosos i/o lluïdes. Aquest sistema crea un punt d’elements inesperats per a l’espectador. COR: Inici 2n acte:Ein Souper heut' uns winkt,:Avui ens espera un sopar com mai s’ha vist!. Mentre van arribant els invitats 1’ 24” A Viena, 1980 1’ 13” A Jalisco Acte2(de 3) ORLOFSKY: cançó:Ich lade gernmirGästeein. . . Chacun à son goût:Jo tinc cura amb gust dels meus invitats ... El meu lema és: cadascú al seu gust 2’ 54” Per Brigitte Fassbaender 3’ 34” Per DoresSoffel 2’ 37” Recreació en film COMPAREM Adele es troba en la festa amb la seva germana Ida. Porta un vestit de la seva mestressa Rosalinde. Eisenstein té dubtes de si es tracta de la seva criada o algú que s’hi assembla. Els amics Eisenstein i Falke van alternant amb les dames que troben. Falke ha presentat a l’amic com el francès marquès Renard. Els cridarà l’atenció la presentació d’una suposada comtessa hongaresa que, per fer honor a la seva terra passa a cantar unes czardes. ADELE: Què:MeinHerr Marquis :Estimat marquès. Adele li diu que ha d’anar amb més compte i no confondre-la amb una criada 3’ 30” Damrau 3’ 18” Gruberova 1980 3’ 54” Heichele, 1984 3’ 32” Perry 3’ 28” Isabel Rey, 1999 4’ 21” Sumi Jo, 1993 EISENSTEIN i ROSALINDE: Duet:Dieser Anstand:Aquesta postura tant distingida... (ell) ; En lloc de consumir-se a la presó, es diverteix tant com pot (ella) 6’ 22” Prey – Te Kanava 4’ 38” Joyner - Nitescu Eisenstein decideix festejar a la interessant bellesa en la que no reconeix a Rosalinde, la seva dona, donat que porta un antifaç. Per seduir-la li lliura un elegant rellotge d’or, que és l’ham que sol utilitzar en les seves conquestes. Rosalinde es queda amb el rellotge però evitarà les atencions de galant. En mig de cants s’acosta la matinada i Eisenstein marxa per tal d’ingressar a la presó. Una bona colla d’invitats l’acompanyaran. COMPAREM ROSALINDE: cançó:Csárdás: Amb un cant tradicional hongarès. És la peça que requereix més agilitats 5’ 00” Sutherland 4’ 31” Kukeli 5’ 19” Dussmann p.4 (de 6) 4’ 24” Te Kanawa

6. A la presó Després de la festa, Eisenstein arriba resignat a la presó. L’acompanyen els amics de la vetllada. Però en arribar es troba que una altra persona ocupa la cela amb el seu nom. El carceller, Frosch, no sap donar-li raó, però queda clar que l’actual presoner va ser captura a casa del protagonista. ADELE: ària:Spiel' ich die UnschuldvomLande:Ja ho crec que tinc talent. Puc fer molt bé el paper d’un senzilla aldeana. 5’ 22” Gruberova 1990 4’ 33” Hartelius 2001 Acte3(de 3) Amb tot plegat Eisenstein va deduint que la seva dona deuria haver-se citat a casa amb un altre home. El marit ofès comença a queixar-se a l’esposa, que finalment ha reconegut entre els invitats. Però Rosalinde mostra el rellotge de butxaca capturat al seu marit, per ella mateixa disfressada. Tots dos tenen quelcom de similar a retreure’s. La parella decideix obviar l’incident. També s’aclareix que Adele, la criada, ha fet servir un vestit de Rosalinde per poder acudir a la festa. DIÀLEG DE LA PARELLA PROTAGONISTA VERS EL FINAL EISENSTEIN Rosalinde, vergib deinem treuen Gabriel. Du siehst, nur da Champagner war an allem Schuld. ROSALINDE Champagner hat's verschuldet, La la la... Was wir heut' erduldet, La la la... EISENSTEIN Rosalinda, perdona el teu fidel Gabriel. Creu-me, tota la culpa ha estat del xampany. ROSALINDE El xampany és el culpable, La, la, la,... Del que ens ha passat, La, la, la,..... TOTS: escena final:O Fledermaus, o Fledermaus:Oh ratpenat, oh ratpenat, deixa ja en pau a la teva víctima [...] la culpa ha estat del xampany 2’ 48” Dr. Carlos Kleiber 4’ 36” D. Carlo Balmelli Tots els assistents acaben amb alegria proclamant que tot plegat ha estat degut al xampany. p. 5 (de 6)

7. Enregistraments i referències AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, agost 2012 2h 42’ 47” 2h 36’ 01” Òpera holandesa 1997 3h 16’ 52” Dr. Richard Boninge 1990 2h 35’ 02” Op. Estatal de Baviera Altresguiesd’audició Associaciód’amics Per Spadone Per Kareol p. 1 (de 6)