Sant Josep de Calassanç

1. Sant Josep de Calassanç

2. Que t’agrada Josep? Quin nom vols que li posem, Maria? Va néixer el 18 d’agost de 1566, a Peralta de la Sal, un poblet d’Osca.

3. És tan petit! Ara l’hem de cuidar entre tots! Josep era el petit de vuit germans.

4. Aquest és el meu taller. Aquí poso les ferradures per als cavalls. No massa. Un dia aprendràs a fer-ho tu! És molt difícil? El seu pare, Pere Calassanç, era l’alcalde i el ferrer del poble.

5. Corda’t, que fa fred! Gràcies, mare! La seva mare, Maria Gaston, feia la feina de casa i es cuidava de Josep i dels seus germans.

6. Maria, avui és dia de mercat! Prepararé allotjament per als firaires! Josep i la seva família eren molt estimats al poble, doncs sempre ajudaven els altres.

7. Bon dia, senyor Pere, que hi és en Josep? Ha anat a casa a buscar el que necessito. De seguida vindrà. De vegades, Josep donava un cop de mà al seu pare. Els seus amics anaven a buscar-lo per jugar.

8. Si, Josep, t’explicaré com era a la teva edat. Diuen que… Mare, mare, explica’m coses de Jesús. Maria tenia molta fe. A Josep li agradava seure al seu costat i que li parlés de Déu i de Jesús.

9. Josep, estàs fent molt bé la feina. Llavors, podré anar aviat a jugar amb els meus amics? A Josep li agradava anar a l’escola per aprendre, però també jugar amb els amics i divertir-se.

10. A l’hora del pati, avui no podreu sortir. Plou molt. Si voleu us puc explicar una història molt interessant. Sí, sí, Josep, explica’ns-en alguna. De vegades, en Josep explicava als seus companys les històries que sabia.

11. I la seva mare no tenia por? No renyava Jesús? No, perquè sabia que s’arriscava per ajudar les altres persones. Ho feia tan bé que els seus companys se l’escoltaven amb molta atenció i li feien preguntes.

12. Me’n vaig a jugar, mare! Primer acaba’t tot el berenar! Ja està. Fins després! A la tarda, després de classe, jugava amb els seus amics pels carrers del poble.

13. Voleu que anem a jugar a l’oliverar que hi ha als afores? Què és això que hi ha a l’arbre? Un dia van sortir al camp a jugar i els va semblar veure el dimoni en un arbre.

14. Si aconsegueixo espantar el dimoni tothom viurà en pau. Josep s’hi va enfilar per poder espantar el dimoni, perquè estava convençut que així hi hauria pau al món.

15. Aiiiiiiiiiiiii! Que t’has fet molt mal, Josep? Et portarem a casa per curar-te. Però la branca es va trencar i Josep es va donar un bon cop a les costelles.

16. Per què has de marxar, Josep? Perquè els meus pares volen que aprengui més coses. Va passar el temps i Josep se’n va anar a Estadilla per continuar estudiant. Li va costar molt marxar del poble i separar-se de la família i dels amics.

17. Hola, sóc en Mateu. Com et dius? Sóc en Josep i acabo d’arribar. Però de seguida va fer nous amics. Sobre tot es va fer molt amic d’un nen que li deien Mateu.

18. Per què estàs sempre buscant barallar-te? Els problemes es poden arreglar parlant-ne. Ja ho sé. Tens raó, però em costa molt controlar-me En Mateu era molt trapella i mal estudiant. A més, sempre estava ficat en baralles, cosa que no agradava gens a Josep.

19. Sí, Mateu, però m’has de prometre que intentaràs que no et torni a passar una cosa áixí. Em deixes diners per comprar-me un llibre? M’ho he gastat tot. Josep havia après de la seva mare que tots ens hem d’ajudar; i que, de vegades, els que fan les coses malament és perquè no han rebut prou estimació i necessiten que els ajudem.

20. No entenc com és que sent més alt i fort que jo no et baralles mai. Guanyaries sempre! No m’agraden les baralles. Prefereixo dedicar la meva força a fer esport. Anaven passant els anys i en Josep s’anava fent alt i ferm. Li agradava molt practicar esport i ho feia molt bé.

21. Al meu poble ens agrada molt a tots practicar el llançament. Això està fet! Me n’has d’ensenyar! Un dels seus esports preferits era el llançament.

22. Que pots quedar-te a ajudar-me una estona? És clar que si! Gràcies, fill, sempre es pot comptar amb tu. També li agradava fer servir la força per ajudar els altres. A l’estiu sempre ajudava el seu pare.

23. Amb el mal temps que fa avui se’m farà de nit pel camí! Aquestes ganes d’ajudar els altres van despertar la seva vocació per ser mossèn. Un dia, quan ja ho era, anava d’un poble a un altre i es va posar a ploure.

24. Què li deu passar a aquell bon home que està cridant? Pel camí va veure un home que estirava del seu ruc. Estava clavat al fang i no aconseguia treure’l.

25. Surt d’aquí! Que no em sents? Però home, per què s’enfada tant? L’home estava tan enfadat que parlava al ruc com si el pogués entendre. Josep s’hi va acostar per ajudar-lo.

26. S’embrutarà de fang! Anem a solucionar-ho! No hi fa res! Ufff! Sí que pesa aquest ruc! Es va ficar al fang, per sota del ruc, el va agafar de les potes i el va aixecar amb les seves espatlles traient-lo del fang.

27. Li diré on visc. Si mai necessita alguna cosa, compti amb mi. I moltes gràcies, de debó. M’alegro d’haver pogut ajudar-lo. L’amo del ruc va quedar parat de tanta força i generositat. Es va acomiadar d’ell molt agraït i cadascú va seguir el seu camí.

28. Tot i que ja era mossèn, Josep va continuar estudiant per ampliar els seus coneixements, aconseguir un millor sou i així ajudar la seva família.

29. Ara que ja sóc teòleg aniré a Roma per aconseguir una bona feina. Josep va anar a Roma per estar a prop del Sant Pare i aconseguir un bon càrrec dins l’Església.

30. Aviat tornaré a Espanya amb els diners que necessita la meva família Ja sóc teòleg! Aviat sortiré cap a Roma. Josep es despedeix dels seus amics. Et trobarem a faltar, Josep. Se’n va cap a Roma molt content, pensant que en poc temps podrà tornar.

31. És una ciutat preciosa! M’alegro que sigui aquí. Vull que treballi per a mi. Li agraeixo la confiança. Va arribar a Roma l’any 1592. La ciutat el va sorprendre. El bisbe li havia donat una carta de recomanació per al cardenal Colonna.

32. Un altre profe! Quant de temps et sembla que aguantarà? Els meus nebots són molt moguts. Els cal un bon mestre. Crec que això no serà fàcil. Però va resultar que el cardenal també volia que en Josep es cuidés de l’educació de dos dels seus nebots.

33. M’agradaria que m’ajudessis a fer catequesi els diumenges. Compta amb mi. Durant la setmana, Josep treballava amb el cardenal i amb els seus nebots. Uns amics el van animar a què els diumenges els ajudés en la catequesi dels nens.

34. Què serà de nosaltres? Déu meu, quina poca ajuda reben tota aquesta gent! I jo pensant en aconseguir un bon lloc perquè no em falti de res! Ningú se’n recorda dels pobres. A Roma hi va haver una epidèmia de pesta que va afectar especialment els més pobres. Això va fer pensar molt a en Josep.

35. Descansa i tingues esperança. Déu és amb tu. Gràcies per la seva ajuda, però no crec que serveixi de res. Jo… No em va dir ahir que estava tot decidit per al meu nomenament a Barbastre? Ja, però hi ha hagut un error. Sembla que li han concedit a una altra persona. Va decidir fer alguna cosa pels necessitats. Va começar visitant els malalts. Mentrestant li van dir a Josep que li havien concedit la canongia de Barbastre, o més aviat, que havien estat a punt de donar-li.

36. A Josep no li va semblar bé el que havia passat, però el que realment el preocupava era la situació dels pobres. Va decidir demanar ajuda per a ells. És la seva obligació cuidar-se de tota aquesta gent sense recursos. No podem atendre tothom alhora. Em preocupa aquesta gent, sobre tot els nens. He de fer alguna cosa per ells. Josep va demanar ajuda a altres congregacions religioses, però no la va aconseguir. Malgrat tot, estava decidit a fer alguna cosa.

37. Podriem reunir els nens a la sagristia i ensenyar-los a llegir, escriure i alguna cosa més per defensar-se en la vida. Si dius que serà provisional, fins que aconsegueixis la canongia…, però que no es perdi la catequesi del diumenge. De veritat que hi ha una escola a dins? És clar, ja veuràs la de coses que aprendràs. Com els nens rics? Algun dia tots els nens, rics i pobres, podran anar a l’escola. Josep va anar a l’església de Santa Dorotea per demanar ajuda al seu amic, el Pare Brandini. Així, l’any 1597 es va obrir a la parròquia de Sant Dorotea la primera escola gratuïta d’Europa, pensada especialment per als nens pobres de Roma.

38. Mossèn, avui n’han vingut més i… són tan pobres que… els hi haurem de comprar el material El que faltava! Josep, m’estàs omplint l’església de nens! Està bé, ho entenc Però mossén… Va córrer la veu i cada vegada hi anaven més nens a l’escola de Santa Dorotea. Josep no sabia dir que no a ningú.

39. L’existència de l’escola també va arribar a oïdes d’un jove que es va oferir a col·laborar amb Josep. Com et dius? Marc Antoni Benvingut, Marc Antoni. És una sort comptar amb la teva ajuda. D’això, res!Tot està brut i fet malbé, però pitjor està la gent que ha perdut la seva casa. Hem de continuar! Quina llàstima haver de tancar l’escola, ara que anava tan bé! Un any després el riu Tíber es va desbordar i va inundar gran part de la ciutat. Santa Dorotea va quedar inservible.

40. Un esdeveniment molt trist, la mort del P. Brandini, va posar en perill el futur de l’escola. Digui al rei que li agraeixo molt, però he decidit quedar-me a Roma, ensenyant als nens pobres El rei Felip II li ha concedit la canongia de Sevilla Què pensarà el nou rector de la nostra escola? No era el que volia quan va venir a Roma... Ja veurem, Marc. És aviat per preocupar-nos. No, però ara sé que ajudant aquests nens faré la voluntat de Déu. La idea de l’escola està molt bé, però m’hauran de pagar un lloguer per l’ús de la sagristia. Però el nou rector veia el projecte d’una manera molt diferent al P. Brandini. Finalment va succeir el que feia tant temps que esperava. Però ara Josep es plantejava la vida d’una manera molt diferent de quan havia arribat a Roma.

41. Pare Josep, El Papa ens comunica que pagarà les despeses de lloguer de l’escola! Gràcies, Déu meu, perquè sempre estàs al meu costat. Josep no tenia diners, però va parlar amb totes les persones que coneixia i, finalment, va aconseguir el recolzament que necessitava. Amb el temps, l’escola es va traslladar a un lloc més gran i va arribar a acollir 500 nens pobres.