14. La formació de la Unió Europea

1. La integració europea cerca s’inicia 14. La formació de la Unió Europea creació Consell d’Europa (I-1949): elabora Conveni Europeu de Drets Humans (signat: 1950; en vigor: 1953) • aconseguir ritme de creixement més elevat • aumentar el paper polític davant la bipolarització diverses etapes ha seguit aconseguir un mercat comú i una producció equilibrada i unificada per tal de que són Europa dels Dotze: Grècia (1981), Espanya i Portugal (1985) 1951: Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA): França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg 1985: abolició controls fronterers (espai Schengen) 1957: Tractat de Roma crea 1986: Acta Única: acords seguretat i defensa, medi ambient, innovació tecnològica i investigació; creació espai econòmic i social únic (ratificada a Maastricht l’any 1992) Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM) i la Comunitat Econòmica Europea (CEE) 1960: Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA): Regne Unit, Portugal, Països Escandinaus, Islàndia, Suïssa i Àustria 14.1. El moviment europeista 1993: naixement Unió Europea (UE) per tal de 1995: Europa dels Quinze: Suècia, Finlàndia i Àustria integrada a • constituir un mercat comú • avançar cap a la unitat política • instaurar lliure circulació de productes, capitals i treballadors, tarifa aranzelària única, harmonitzar polítiques econòmiques i establir política agrària comuna 1999: Tractat d’Amsterdam: afirma els principis de llibertat, democràcia i respecte dels drets humans 1967: Com. Europea (CE) 2001: Tractat de Niça: reestructura les institucions 2002: euro (llevat GB, Dinamarca i Suècia) i Banc Central Europeu 1973: ampliació (+GB, Irlanda, Dinamarca) 2004: ingrés d’Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Txèquia, Xipre dècada 1970: creació d’institucions polítiques (Comissió Europea, Consell de Ministres, Parlament Europeu i Tribunal de Justícia) i primeres eleccions al Parlament per vot popular proporcional (1979) 2007: ingrés de Bulgària i Romania

2. La Unió Europea 14. La formació de la Unió Europea entitat jurídica independent dels estats que la componen, amb competències exclusives de caire econòmic, el compliment de les quals és obligat per als països membres, i altres de compartides (exterior i defensa) és • Parlament Europeu: • participació ciutadana a les institucions • elabora normes, aprova pressupost i controla actuacions de les altres institucions • 785 parlamentaris elegits cada 5 anys pels estats de manera proporcional a la població • Secret. Gral a Luxemburg, reunions a Estrasburg i Brusel·les Tractat de Maastricht (II-1992) es crea estableix • Comissió Europea: • institució executiva • proposa lleis al Parlament i al Consell, gestiona pressupost i polítiques, fa complir legislació i representa la UE en el món • President elegit pel Parlament amb l’acord dels governs • 27 persones (comissaris, un per cada país), elegides pel President, mandat de 5 anys es regeix • ciutadania europea: • circular i residir lliurement als països de la com. • votar i ser elegit a l’estat de residència en les europees i municipals actuacions comunes 14.2. La construcció de la Unió Europea sobre • Consell de la Unió: • poder legislatiu i principal organisme de presa de decisions • aprova lleis (junt amb el Parlament: codecisió), coordina pols. econòmiques, signa acords internacionals, desenvolupa la PESC i coordina cooperació entre tribunas nacionals i policia • format pels presidents o ministres dels governs membres • presidència rotatòria cada 6 mesos • polítiques recollides als Tractats Comunitaris: aspectes en els quals els estats han cedit sobirania i adopten decisions comunes • Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) • Justícia i Afers d’Interior: terrorisme, immigració clandestina, asil, tràfic de drogues, delinqüència internac., duanes i cooperació judicial (creació d’Europol) • Tribunal de Justícia: fer complir la legislació comuna • Banc Central Europeu: responsable pol. monetària i bancària • Tribunal de Comptes: fiscalitza despesa de la Comissió • Defensor del Poble: vetlla pel respecte dels drets dels ciutadans

3. Els eixos econòmics de la UE igualar riquesa (financen inversions als països que tenen una renda menor al 90% de la mitjana) 14. La formació de la Unió Europea • exaccions agrícoles (2%): impost sobre importacions agrícoles de tercers • drets de duanes (14%): aranzel comú • quota sobre l’IVA (16%) • quota en relació PIB (67%): aportació dels estats volen Polítiques de Cohesió a través de pressupost comunitari ingressa basats • Fons Estructurals: • FE de Desenv. Regional (FEDER): infraestructures i ocupació • F Social E (FSE): formació de persones a l’atur • FE d’Orientació i Garantia Agrària (FEOGA): programes de reforma de l’agricultura i desenvolupament zones rurals • Instrument Financer d’Orientació de la Pesca (IFOP): modernització i reconversió del sector • Fons Cohesió: projectes mediambientals i xarxes transeuropees • objectius: • garantir nivell de vida als pagesos • assegurar preus justos i aliments de qualitat són fixa Política Agrària Comuna (PAC) subvencions i aranzels 14.3. Els grans eixos econòmics actua • des de 1957: preus garantits (llet, cereals, sucre, carn bovina): fomenta l’augment de producció i se’n creen excedents • 1984: política de quotes per limitar la producció • 1992: reforma del sistema: reduir subvencions i preus de suport, incentivar la reducció producció • nova revisió des del 2000: cal que tingui en compte la protecció mediambiental i els nous països travessa moneda comuna • 1971: limitació fluctuació monedes • 1979; Sistema Monetari Europeu (ecu: unitat de compte) • criteris d’estabilitat econòmica: dèficit inferior al 3% PIB, endeutament inferior al 60% PIB, inflació reduïda i tipus d’interès propers a la mitjana • 2002: euro (moneda comú) • creació BCE: control política monetària i fixació interessos i tipus de canvi etapes • crítiques: • Regne Unit i Dinamarca: ajudes excessives (resten pressupost per a altres activitats) • EUA: massa protecció aranzelària • OMC: incompatibilitat amb llibertat comerç • països en desenvolupament: competència deslleial que obstaculitza el seu creixement rep defensa competència • impedir acords entre empreses • frenar ajudes públiques • obstaculitzar posicions dominants actua

4. La Unió Europea 14. La formació de la Unió Europea representa integra interior (model social europeu): els ingressos fiscals financien sistemes de protecció social (varien d’un país a l’altre) • rica i productiva: • PIB superior als EUA • serveis: >60% • 7,6% població aporta 24% PIB mundial una potència econòmica una societat democràtica i solidària • exterior (PESC): cinc objectius: • defensa dels valors comuns, els interessos fonamentals i la indep. de la Unió • enfortiment seguretat i la dels seus estats • manteniment de la pau i enfortiment de la seguretat internacional • foment cooperació internacional i consolidació democràcia i Estat de Dret • respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals • comerç important: • principal exp. i segon imp. mundial • 20% intercanvis mundials • 2/3 dels intercanvis es fan entre els països membres donat donat • bona qualitat de vida: • esp. vida: 76 (homes) i 82 (dones) • nivells educatius, indicadors sanitaris o socials entre els més alts del món s’enfronta 14.4. La Unió Europea al món reptes concreta com són • exèrcit (60.000 homes) • missions pacificadores i humanitàries • donació assistència tècnica i financera • envelliment població (relacionat amb taxes natalitat, sistemes protecció social, immigració) • competitivitat empreses i ocupació (relacionat amb qualificació obrera i foment societat del coneixement) • protecció medi ambient (relacionat amb Kyoto: reducció emissions en un 8% entre 2008 i 2012)