L’AIGUA: un fre al desenvolupament?

1. L’AIGUA: un fre al desenvolupament? Barcelona, 19 de febrer de 2008

2. ÍNDEX 1. La política de l’aigua: recursos i planificació 2. Usos, impactes i qualitat 2.1. La demanda d’aigua 2.2. Impactes i qualitat 3. Usos urbans i sanejament 4. Costos i finançament 5. La gestió de l’oferta 5.1. Binomi aigua-energia 5.2. Necessitats d’aigua a Catalunya 5.3. Dèficit estructural 6. Conclusions

3. 1. La política de l’aigua:recursos i planificació

4. 1. La política de l’aigua: recursos i planificació Contradiccions en la política de l’aigua a Catalunya: • No dependent de la hidrologia. Sequera i carestia no són sinònims. • Acusada desconnexió entre l’oferta i la demanda del recurs. • Manca d’una política territorial, urbanística i agrícola integrada amb la de l’aigua. Gestió integral de l’aigua La gestió integrada s’assoleix amb mesures del costat de l’oferta i mesures de gestió de la demanda.

5. 1. La política de l’aigua: recursos i planificació • Gestió de la demanda: • Mecanismes que poden modificar les pautes de consum dels usuaris de l’aigua. • Els resultats obtinguts per les campanyes de comunicació pel que fa a consums unitaris han estat significatius. • L’objectiu ha de ser aconseguir un ús racional de l’aigua i l’estalvi és la conseqüència d’aquesta forma d’ús. • Garantia de subministrament: • Marge de seguretat de prestació del servei en funció d’una determinada demanda. S’expressa en termes de probabilitat de fallada. És insuficient per la situació actual i tendirà a empitjorar

6. 1. La política de l’aigua: recursos i planificació • L’aigua és escassa i, a més, mal repartida de forma natural. • Els dos transvasaments existents aconsegueixen avui un cert equilibri recursos-demandes. • La conca del Ter en resulta excessivament perjudicada. • La regió metropolitana rep una aportació de 240 hm3/any de la conca del Ter (reducció del 40% del cabal del riu). • El canvi climàtic ha d’entrar de ple en la planificació hidràulica. La tendència a una menor pluviometria accentuarà la reducció de recursos disponibles

7. 1. La política de l’aigua: recursos i planificació No és correcte decidir que cal més aigua mentre no ajustem l’ús de la que tenim. Ara bé, no és realista creure que amb la gestió de la demanda en farem prou.- El volum màxim dels embassaments a les conques internes de Catalunya és de 694 hm3. Els nivells que suposen l’entrada a la situació de sequera (excepcionalitat 1) se situen en 195 o 270 hm3 segons l’època de l’any.- No som conscients de l’escassetat de recursos a Catalunya. Fa temps que el país és fora de garantia

8. 1. La política de l’aigua: recursos i planificació Interconnexió en sistemes en alta: • Havent passat situacions de manca d’aigua continuades, és necessari superar la reticència de l’Administració a connectar els sistemes en alta existents. • La recent política hidràulica i la derogació del PHN han potenciat exclusivament l’ús de recursos propis, i s’ha desistit de la connexió CAT-ATLL. • Aquesta s’hauria d’executar amb capacitat suficient per a situacions d’emergència.

9. La dessalació: En els últims 10 anys, l’increment del consum per càpita de l’electricitat ha estat un 40% més alt que el de l’aigua. La dessalació, a la pràctica, no té més límit que el cost. Cada metre cúbic dessalat requereix 3-4 kWh. L’energia generada amb renovables a Catalunya no arriba al 5%. Té l’avantatge que es pot realitzar de manera modular adequant la inversió al ritme de les necessitats. Els transvasaments: Són una eina més de la política hidràulica. S’han de considerar admissibles els seus impactes en la conca cedent. Els Alps: El Roine és el riu que més cabal aporta a la Mediterrània (54.000 hm3/any). El mínim del segle és de 400 m3/s, deu vegades el mínim de l’Ebre. Només s’utilitza el 4% del seu cabal mitjà. Un transvasament suposaria captar-ne un 0,6% addicional. 1. La política de l’aigua: recursos i planificació

10. 1. La política de l’aigua: recursos i planificació • Durant una tercera part del temps dels últims 10 anys ha estat vigent un decret de sequera. • En els darrers anys s’han donat quatre períodes de sequera: 1986, 1990, 1999-2002 i 2005-2006. • Hem començat el 2008 amb la perspectiva de superar tots els rècords. • Cal un acord marc per a l’aigua a Catalunya. Tenim necessitat d’un ample consens polític i social

11. 2. Usos, impactes i qualitat

12. 2. Usos, impactes i qualitat2.1. La demanda d’aigua • 2.1.1. Evolució de la població: • En pocs anys hem passat de la Catalunya del “som 6 milions” a ser un país de 7,2 milions de persones. • La planificació hidràulica hauria de preveure una població de 10 milions de persones. • Hi ha una tendència de desplaçament de la població i l’activitat econòmica cap a la Catalunya interior. Pot augmentar en un milió la població a la conurbació de Barcelona. • El turisme i la segona residència generen necessitats addicionals.

13. 2. Usos, impactes i qualitat2.1. La demanda d’aigua • 2.1.2. Demandes: • La demanda total és de 3.100 hm3 (70% per a agricultura). • Conques internes: 1.200 hm3 (500 per a abastament, 250 per a la indústria i 450 per a l’agricultura). • Conques de l’Ebre: 1.900 hm3 (80 per a abastament, 50 per a la indústria i 1.770 per a l’agricultura). • La necessitat de preservar els cabals de manteniment provocaran demandes addicionals de recurs.

14. 2. Usos, impactes i qualitat2.1. La demanda d’aigua • Estalvi a les ciutats: • En algunes poblacions petites hi ha marge per a l’estalvi. • La dotació és força baixa a les ciutats catalanes: mitjana de • 137 litres/h./dia. • A l’àrea metropolitana encara baixa fins a 125 litres/h./dia. • Estalvi en la indústria: • És previsible una certa disminució de la demanda d’aigua com a resultat de la deslocalització de la indústria, l’evolució de l’estructura industrial i la progressiva utilització de tecnologies menys consumidores d’aigua. En un context de creixement demogràfic i econòmic el més probable és que la garantia baixi

15. 2. Usos, impactes i qualitat2.2. Impactes i qualitat • Respecte al medi ambient: seguir criteris de sostenibilitat en l’ús de l’aigua: • Els cabals ambientals són un medi per aconseguir el bon estat ecològic dels ecosistemes aquàtics. • L’objectiu últim de la Directiva marc de l’aigua (DMA) és tractar d’aconseguir el bon estat de les aigües per al 2015. • Estat de contaminació dels aqüífers: • En les àrees de l’interior, bones condicions a excepció d’aquells aqüífers afectats per l’activitat agrícola i ramadera. • En les àrees properes al litoral trobem aqüífers malmesos o, si més no, greument afectats. • El problema és més aviat de política ramadera i territorial. • Estat ambiental dels nostres rius: • Els rius han experimentat una notable millora en els darrers 25 anys. • Som lluny encara dels objectius de qualitat.

16. 2. Usos, impactes i qualitat2.2. Impactes i qualitat • Agricultura: • Els recursos hídrics per a regadius han d’estar en funció del model social i econòmic que vulguem per al país en el futur. • La dotació mitjana dels regadius és de 8.200 hm3/ha/any. És possible, i necessari, que a llarg termini disminueixi. • Elscamps de golfsuposen uns 8 hm3/any (solament el 0,6% del consum total de les conques internes). • Ara bé, la realitat mostra que els factors d’emplaçament de les poblacions i l’activitat econòmica atenen també altres factors. L’aigua pot ser factor ordenador del territori

17. 3. Usos urbans i sanejament

18. 3. Usos urbans i sanejament • Subministrament: • L’estrès hídric dels nostres rius fa que les característiques organolèptiques no siguin les més estimades. • A l’àrea metropolitana, un 58% de l’aigua que es beu és envasada, i un 42% és de la xarxa pública. • Les campanyes d’estalvi només centrades en el consum domèstic amb dotacions de 125 litres/hab./dia representa culpar el ciutadà d’una situació per ell no volguda i traspassar-li una responsabilitat que no té.

19. 3. Usos urbans i sanejament • Depuració: 350 estacions depuradores d’aigua residual: • Els rendiments d’eliminació de matèries en suspensió (SS) i matèries orgàniques (DBO) permeten complir els estàndards de qualitat. • L’impacte de nutrients (nitrogen i fosfats) a la sortida de les depuradores encara és excessiu, sobretot si considerem que incideixen en cabals de riu ben minsos. • S’ha fet bona feina, però encara en queda molta per fer (implantació de tractaments terciaris efectius).

20. 4. Costos i finançament

21. 4. Costos i finançament • El preu de l’aigua: • Distribució de preus molt dispar entre els diferents països de la Unió Europea (Dinamarca: 4,5 €/m3; França: 2,8 €/m3; Alemanya: 2,4 €/m3; Espanya: 1,28 €/m3). • Es tracta de països de la UE i, per tant, sotmesos a la DMA. • Aquí tenim encara preus polítics. • El preu mitjà a Catalunya és de 1,72 €/m3. La província de Barcelona, amb 1,84 €/m3, és la segona d’Espanya. • L’aplicació gradual de l’article 9 de la Directiva tendirà a homogeneïtzar els preus. • Cal implantar simultàniament una racionalitat del consum i una racionalitat econòmica en la gestió de l'aigua i els ecosistemes associats. • Amb l’aplicació de la Directiva marc s'hauran de reconèixer costos fins ara no identificats. • L’opinió pública i els sectors d’usuaris que utilitzen l’aigua com a primera matèria estan acostumats que tingui preus polítics. • Els costos de l’ús de regadiu: els ajuts a l’agricultura s’haurien de reorientar a la inversió, tot i que les amortitzacions tècniques de les infraestructures caldria internalitzar-les en les tarifes.

22. 4. Costos i finançament Nous recursos: Amb les obres compreses en el “nou PHN", la inversió necessària és de 702 M€ per 130 hm3/any (972 M€ incloent actuacions que no són de disponibilitat). El preu unitari de l'aigua en alta: 0,55 €/m3. Transvasament Roine: per 190 hm3/any la inversió és de 890 M€ i el preu unitari resultant és semblant. Comparar les dues actuacions de millora de disponibilitat com si fossin alternatives avui no té sentit. La primera, s'està executant; la segona, és a llarg termini. En tot cas es pot dir que són complementàries.

23. 4. Costos i finançament • El cost de la Directiva marc de l’aigua: • Els nous recursos –amb suficient garantia– i altres actuacions poden suposar 0,60-1 €/m3. • Els costos de sanejament comencen a ser coneguts: aproximadament d'1 €/m3 i seguiran a l’alça a mesura que es completi el parc de depuradores i es millorin els tractaments. • Els costos associats a l'aigua natura són desconeguts, però ningú els posa per sota d’1 €/m3 addicional. • De manera que en cap cas la suma de costos se situa per sota de 3 €/m3. • Cal afrontar un nou esquema de finançament del cicle de l’aigua per fer possibles tant les inversions per a la disponibilitat del recurs com les de la millora ambiental. • Actualment, la recaptació del cànon de l’aigua cobreix justament les despeses d’explotació dels sistemes de sanejament i deixa poc marge per a les inversions en infraestructures.

24. 5. La gestió de l’oferta

25. 5. La gestió de l’oferta 5.1. Binomi aigua-energia • La crisi de l’energia i de l’aigua són estructurals i coincidents en molts aspectes: el creixement de la demanda, la limitació de la seva disponibilitat i els condicionaments ambientals a què estan sotmeses. • L’augment del consum elèctric està relacionat directament amb l’increment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. • En el nou paradigma (plantes dessaladores) l’aigua ha passat de ser un recurs renovable a ser també un recurs depenent de l’energia.

26. 5. La gestió de l’oferta5.2. Necessitats d’aigua a Catalunya Càlculs aproximats i sovint la informació és esbiaixada o equívoca, fins i tot fruit de la situació dels embassaments en un moment donat. hm3/any 104 (llarg t.) Dèficit hídric Previsions amb increment garantia 350 (>2015) Planificació ACA 246 (llarg t.) 186 (2015) Queda poc garantit el cabal mínim ecològic dels rius ni es poden evitar situacions de sequera

27. 5. La gestió de l’oferta5.2. Necessitats d’aigua a Catalunya Amb increment de garantia: 350 hm3/any (2015-2020) 186 hm3 246 hm3 “Nou PHN” (ACA) fins350 hm3 Amb increment de garantia 164 hm3 104 hm3

28. 5. La gestió de l’oferta5.3. Dèficit estructural • L’aigua no ha de ser un fre al desenvolupament. • Situacions com l’actual són estructurals, no conjunturals. • La planificació ha de preveure una millora de la • garantia de subministrament. No pot ser continuista. No • pot considerar la situació actual com a satisfactòria. • Aposta per una combinació de solucions. • Hem de prendre avui aquelles solucions que ens donaran resultat d’aquí 15 o 20 anys.

29. 6. Conclusions

30. 6. Conclusions • Els recursos hídrics disponibles a Catalunya no ofereixen la garantia exigible en un país de forta base urbana i amb una activitat econòmica estable. • Els recursos disponibles són de baixa qualitat en alguns casos i, en general, no permeten assegurar el respecte als cabals de manteniment i les necessitats urbanes productives. • La sobreexplotació a què condueix la situació actual deriva en problemes ambientals i, en alguns casos, sanitaris.

31. 6. Conclusions • L’estalvi aconseguit i el potencial futur, juntament amb la reutilització i les noves dessaladores, són necessaris però insuficients per resoldre el problema d’obtenir recursos de qualitat per a l'abastament. Això difícilment permetrà la devolució dels cabals del Ter. • És urgent la interconnexió de la conca de l'Ebre amb les conques internes de Catalunya. En definitiva, la interconnexió entre el CAT i l’ATLL per tal que pugui ser utilitzada per millorar la garantia del recurs disponible. • Cal planificar i construir aquelles infraestructures de dessalació necessàries perquè, de manera modular, a curt i mitjà termini puguin amortir la pressió del creixement demogràfic i econòmic. En definitiva, per evitar una reducció més severa de la garantia de subministrament, avui insuficient.

32. 6. Conclusions • Per disposar d’aigua a llarg termini (7-8 anys) –i això vol dir començar avui–, no es pot deixar de pensar en la possibilitat que ofereixen els recursos del Roine. • Cal una redefinició de la política de l’aigua a Catalunya realista en la identificació de necessitats i en els esquemes financers necessaris per materialitzar-la. • Reclamem un gran pacte polític i social que avali la política de l’aigua i que permeti fer compatible la política territorial i urbanística amb la disponibilitat d’aigua per a tots els usos i la preservació del recurs natural i dels seus ecosistemes.