Treball de Plató

1. Treball de Plató Toni Grau Robert MenetraySònia Roca Víctor Gomar Sergi Miguel

2. La Teoria Antropològica de Plató L'ànima va tenir per als filòsofs grecs dues significacions bàsiques: • Principi de vida (és a dir, allò que fa que un ésser viu visqui). • Principi de coneixement intel·lectual (allò que fa que pensem i coneguem).

3. La Teoria Antropològica de Plató Plató va centrar-se en l'ànima com a principi de coneixement intel·lectual, això comporta que solament els éssers humans tenen ànima, i permet plantejar la immortalitat de l'ànima així com la seva independència del cos. Segons Plató l'ànima vivia feliç en les regions celestes contemplant les idees. A causa de alguna falta comesa, ha estat condemnada a unir-se a una sèrie de cossos en un cicle de reencarnacions, fins que purificada, pugui tornar a les regions celestes, les quals són el seu lloc natural.

4. La Teoria Antropològica de Plató La unió cos-ànima és, segons tot l'anterior, alguna cosa no natural, sinó accidental, casual. Aquesta relació l'explica Plató, mitjançant mites com el del carro alat, el presoner en la caverna, el pilot i la nau, etc. Encara que Plató ens parla de l'ànima a través de mites, no obstant això podem dir que la seva anàlisi de l'estructura psicològica de l'home suposa en el fons una descripció racional de diversos factors que condicionen la conducta humana.

5. La Teoria Antropològica de Plató Doncs bé, aquests factors o elements o parts de l'ànima són: -Part o element racional (logotips): allò amb el que raonem i que ens inclina a actuar racionalment. -Part o element emocional, o irascible: allò que ens duu a defensar amb entusiasme determinades causes. Aquesta part pot posar-se o bé al servei de la raó, o bé al servei de l'apetit. -Part o element apetitiu o concupiscible: allò que ens indueïx a actuar per a satisfer els nostres desitjos orgànics i les nostres ambicions. De per si mateix, aquesta part és totalment irracional.

6. La Teoria Antropològica de Plató • Pas 1: l'ànima existeix abans que el cos. En la seva vida anterior, al món suprasensible, contempla les idees. • Pas 2: quan l'ànima s'uneix al cos, oblida el coneixement que havia adquirit. • Pas 3: al món sensible, l'home percep pels sentits els objectes que van ser fets pel Demiürg (déu), a partir d'una matèria preexistent (jora), tenint com a model a les idees. • Pas 4: la percepció sensible dels objectes desperta en l'ànima, per la seva semblança amb les idees, el record de les idees oblidades. D'allà que es denomini a aquesta teoria "Teoria de la Reminiscència" o del record.

7. El mite del Tir Alat “Les ànimes són eternes, viuen des de l'eternitat al món intel·ligible, el món de sobre del cel. Allà les ànimes són felices. Tots els cavalls i els aurigues dels déus són bons i de bona nissaga. Però, les ànimes dels mortals marxen en processó cada una a dalt d'un carro tirat per un auriga, amb un cavall blanc, bell i bo i un cavall negre, tot el contrari. En un moment determinat el cavall negre es desboca, surt del camí i malgrat els esforços de l'auriga cau en el món sensible, on s'agafa a alguna cosa dura, s'hi estableix i pren un cos de terra que semblarà que es mou ell mateix per la força d'aquella.”

8. El mite del Tir Alat • El mite del tir (o carro) alat és el mite que Plató utilitza per explicar el tema de l’ànima i el coneixement. • L’auriga representa la part racional de l’ànima que la guia i la condueix. El cavall blanc representa la part irascible (violenta) de l'anima, el cavall negre la part concupiscible (apetitiva). Plató creia que les ànimes són eternes i que s'encarnen en el cos com a càstig d’un pecat de sensualitat.

9. El mite del Tir Alat • Així doncs, la relació entre el cos i l’ànima és purament accidental. Podriem comparar-la a la que tenen el cavall i el cavaller o el pilot i la nau. El pilot governa la nau però no és la nau. L’ànima governa el cos però no és del cos. • L’ànima és simplement presonera del cos i pretén fugir-ne a través d’un procés de purificació que és la dialèctica ascendent i que implica la millora moral. • Les ànimes són pures, eternes, immortals, indivisibles, espirituals i simples.

10. Visions Platòniques de l’home • “L’home pot participar de la doble realitat i per tant és un ésser privilegiat.” • Plató tenia una visió dualista de l’home. • “La idea del bé és l'objecte del coneixement, i a partir de ella adquireixen sentit la justícia, la bellesa, la veritat i totes les d'un procés d'imitació.”

11. COS I ÀNIMA

12. Conseqüències de la visió platònica de l’home • Segons Plató, l’home va ser creat per un déu diví i perfecte, que va intentar fer una creació el màxim de proporcionada i harmònica (casi perfecte). • Aquesta manera de concebre l’home, presenta gran similitud amb les religions d’avui dia. Els homes són imperfectes i busquen la perfecció a través de Déu. • La idea de plató, també la van compartir les diferents religions del món. • La Religió també parteix de la idea del bé per assolir la perfecció o el coneixement. (creador) HOMES Imperfectes Busquen Perfecció (Fent el bé, imitant a Déu) DÉU

13. Webs D'interès • ca.wikipedia.org/wiki/Plató • www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/plat6u79.htm • www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/prim1166.htm • www.edu365.com/aulanet/comsoc/Lab_bio/biolegs/Plato_creacio.htm • http://www.luventicus.org/articulos/03U012/platon.html