630 likes | 869 Views
C.V TREBALL DE CAMP. CRÈDIT VARIABLE D’INICIACIÓ. DESCRIPCIÓ DEL CRÈDIT.
E N D
C.V TREBALL DE CAMP CRÈDIT VARIABLE D’INICIACIÓ.
DESCRIPCIÓ DEL CRÈDIT Treballar un ecosistema (el pati de la nostra escola i voltants), distingint tots els elements (biòtop i biocenosi), estudiant les condicions ambientals més característiques, classificant espècies representatives i representant l’espai (fotografies, mapes i croquis).
NO VOLEM ACONSEGUIR: Que memoritzin una gran quantitat de conceptes. VOLEM ACONSEGUIR: Que entenguin conceptes. Que observin. Que sapiguin relacionar els conceptes amb el que observen. (IDENTIFIQUEN) Que CLASSIFIQUIN (amb claus dicotòmiques senzilles). OBJECTIUS DEL CRÈDIT
QUÈ FEM? Estudi d’un ecosistema (pati i finca dels voltants de l’escola): • Estudi del biòtop: • tipus de terreny • quantitat d’aigua disponible • tipus de PH • Estudi de la biocenosi més representativa: • identificació i classificació d’arbres, arbusts i herbes • identificació i classificació d’insectes
Representació del nostre ecosistema: • observant i entenent ortofotomapes, mapes de nivell i croquis de la zona. • aixecament de mapes de nivell • Presentació d’un petit treball de fi de crèdit: • petit herbari amb les fitxes corresponents (10 espècies diferents) • petita col.lecció d’insectes amb les fitxes corresponents (5 espècies diferents)
COM HO FEM? (activitats) Estudi del biòtop: • explicació dels conceptes de granulometria, quantitat d’aigua i PH. • Recollida de mostres al pati i processament. • Estudi dels resultats. • Conclusions.
Recollida d’una mostra de sòl. La mostra és garbellada per tal de separar les partícules més grans (còdols, graves i gravilles) de les més petites.
Les partícules més petites (arenes, argiles i llims) les posem dins una ampolla per què es classifiquin per sedimentació. Posem aigua a l’ampolla i agitem per iniciar la sedimentació. Ho deixarem reposar dos dies.
Granulometria, en aquesta safata quantifiquem les partícules més grans. En aquesta seqüència podem observar com per sedimentació s’han ordenat les partícules petites i n’obtenen el %.
Hem apartat 100 grams de mostra per calcular-ne el % d’aigua que té el sòl. Farem la mesura durant una setmana. Hem pipetejat aigua de l’ampolla i s’ha mullat un paper indicador de PH.
APLICACIÓ DE L’ESTUDI DEL BIÒTOP La pràctica que hem fet s’utilitza en el món de la pagesia per poder millorar els resultats de les collites. Per això fem una visita al L.A.F. i comprovem que estudiar el biòtop (sòl, aigua, PH,…) té utilitat en la vida real.
La mostra de sòl s’asseca, es tamitza o es pulveritza. Ja està preparada per fer les proves pertinents.
Determinació de la textura. Recordeu la nostra ampolla d’aigua? Digestió de matèria orgànica i assecament.
Sala de tractament de l’aigua. La neteja del material de laboratori és primordial per obtenir uns resultats fiables. Experiència per obtenir lixiviats.
APLICACIÓ DE L’ESTUDI DE LA BIOCENOSI. Com que el nostre ecosistema és el pati de l’escola i els seus voltants, de tots els regnes dels ésser vius agafem els que ens són més accessibles, els vegetals (sobretot arbres) i dins dels animals els insectes.
VEGETALS: Per poder classificar un vegetal primer cal que l’alumne es familiaritzi amb els termes que trobarà en qualsevol llibre de classificació. Cal conèixer les parts de la planta i saber-les situar davant una mostra, per tant comencem a estudiar-les i a saber-les situar davant un arbre.
L’arrel: • Parts de l’arrel: còfia, zona de creixement, zona d’absorció, zona de ramificació. • Tipus d’arrels i exemples. • Nosaltres classificarem sobretot arbres. No podem veure les arrels!!!! • Alguns exemplars que no són arbres, com l’heura i les males herbes.
Full de classificació que fem servir: Les arrels que describim són: l’axonomorfa, la napiforme, la fasciculada, la tuberosa, l’aèria i la xucladora. Les intentem identificar amb els dibuixos següents i amb exemples. En el nostre ecosistema, com el que més abunda són arbres o males herbes, les predominants són l’axonomorfa i la fasciculada.
La tija: • Parts de la tija: borrons, gemes axil·lars i terminals, … • Tipus de tiges i exemples. • Nosaltres classificarem sobretot arbres. Totes les tiges són llenyoses, aèries, verticals i troncs. • Alguns exemplars que no són arbres, com les males herbes tenen tiges particulars.
Podem observar diferents rugositats i escorces característiques com les del bedoll.
La fulla: • Parts de la fulla: peciol, limbe, anvers, revers, folíols, … • Tipus de fulles i exemples. • Aquesta part dóna molta informació i la treballem molt davant la mostra (arbre, arbust o herba).
limbe nervadura foliol raquis peciol Identifiquen parts en fulles del pati. Fulla simple Fulla composta imparipinnada
Pràctica de classificació segons el full anterior. • Durada sobre la planta: caduca. • Forma del limbe: simple palmada. • Marge del limbe: partida. • Nervadura: palmada. • Base foliar: peciolada. • Disposició sobre la tija:
La flor: • Parts de la flor: peduncle, receptacle, verticils florals ( calze, corol.la, androceu i gineceu). • Classificació de diferents flors. • Influorescències i exemples.
Pràctica de classificació Segons periant: diclamídea Segons el calze: gamosèpal Segons la corol.la: dialipétala zigomorfa Segons l’androceu: poliàndric soldats homodínam Gineceu: allargat i fecundat
Algunes influorescències del pati. ament raïm
El fruit: • Parts del fruit. • Classificació de diferents fruits. • Classificació d’algunes infructescències.
Fruits del pati Vilà : monosperm, sec i indehiscent Sàmara: monosperm, sec i indehiscent Llegum: polisperm, sec i dehiscent
drupa sàmara
Elaboració de l’herbari. A l’escola tenen premses per fer el procés d’assecat. Cada setmana van vigilant el paper absorvent per que les mostres no es podreixin.
INSECTES: Com representant dels animals hem escollit el grup més nombrós i representatiu. Objectiu: - conèixer les tres parts i els elements més representatius de cadascuna. - conèixer els ordres més representatius, les característiques i el nom vulgar d’alguns exemples.
CAP TÓRAX ABDOMEN Parts del cos d’un insecte.
Cap de l’insecte Intentar localitzar: - ulls compostos ( comentar les mides) - ocel.les - antenes ( comentar la llargada i les diferents variants) - aparell bucal (comentar les diferents adaptacions)
Tórax de l’insecte. Localitzar-lo i distingir: - potes (comentar el nombre i les adaptacions) - ales ( comentar el nombre i les adaptacions)
Abdomen de l’insecte. Localitzar-lo i saber situar algun cerc que es vegi clarament.