100 likes | 294 Views
Càstig o crim?. Joel Pradales. PENA DE MORT. La pena de mort o pena capital és l‘execució d'un presoner com a càstig per un crim o delicte . HISTÒRIA. L'ús de l'execució formal com a càstig es remunta pràcticament als principis mateixos de la història escrita.
E N D
Càstig o crim? Joel Pradales
PENA DE MORT • La pena de mort o pena capitalésl‘execuciód'unpresonercom a càstig per un crim o delicte.
HISTÒRIA L'ús de l'execució formal com a càstig es remuntapràcticamentalsprincipismateixos de la història escrita. →Venjances entre famílies o tribus →Execucions de persones per lliurar-les alsdéus →Disputes de sangmitjançantduels →En la AntigaGrècia, en la qual el sistema legal d'Atenescap al segle, VII aC en ell, s'aplicava la pena de mortcom a càstig per una llistabastant extensa de delictes →La Toràestableix la pena de mort per al homicidi, el segrest, la màgia, la violació del sàbat, la blasfèmia i una àmplia gamma de crimssexuals →A finals del sXVIIIapreixen formes d’execuciómenysdoloroses i a Françaapareix la Guillotina. →Les nombrosesexecucions i mortssistemàtiques de presoners i persones de exèrcitsderrotats en GuerresMundials.
LA PENA DE MORT A L’ORDENAMENT JURÍDIC ESPANYOL La Constitució de 1978 aboleix la pena de mort a l'article 15, ambl'excepció que, en situació de guerra, són les lleispenalsmilitars per temps de guerra les que disposaranl'aplicabilitat de la pena de mort. De fet, en la Constitucióespanyola, el dret a la vida és un valor superior de l'ordenamentjurídic; i, per extensió, el mateixarticle 15 de la carta magna espanyola, no nomésprohibeix la pena de mortcom a càstig legal, sinó també les penes legals (o tractes) inhumans o degradants (ambl'excepció, coms'hadit, de la decisió de les lleispenalsmilitars en temps de guerra).
MÈTODES D’APLICACIÓ -Asfíxia -Crucifixió -Decapitació (a espasa, destral o -guillotina) -Desmembrament -Electrocució a una cadiraelèctrica -Afusellament -Garrot vil -Cambra de gas -Abandonament en un llocdesert -Forca -Empalament -Injecció letal -La roda -Foguera o en aiguabullent -Lapidació -Estrangulació -Ofegament -Aixafament per elefant -Aixafament -Ésserdevorat per animals -Enterrament en vida -Ésserllançat des d'un avió -Ésserpenjat en una garjola a l'airelliurefins la mort per calor o fam -Mort per mil talls -Enverinament -Dessagnat
ARGUMENTS A FAVOR →Les teories absolutes defensen que quan un home comet un delicte ha de retribuir l’autor del delicte amb una pena equivalent →La utilitat social que es basen en la idea de crear certes contramotivacions en els transgressors potencials →L’exercici de legítima defensa ens argumenta la idea que el subjecte, víctima del delicte, no ha pogut exercir el seu Dret a la legítima defensa, i per tant, es la societat qui deu portar-la a terme. →Por a la fuga o reinsidència →Existència de garantia jurídica on no hi ha risc de sentenciar a un innocent →La pena de mort és més rentable en termes econòmics
ARGUMENTS EN CONTRA →Si el crim pertany a la naturalesa humana, la llei no pretén imitar o reproduir aquesta naturalesa. Esta feta per corretgir-la. →L’aplicació irreflexiva de la pena capital fruit de la comesa d’un crim de caràcters atípics i esgarrifants. →En relació amb la legítima defensa o la venjança de la víctima, se li suposen unes intencions que no poden ser demostrades. →Irreversibilidad de la pena de muerte respecto del error judicial (alt nombre de víctimes innocents) →Costos econòmics: la pena de mort és menys rendible que el manteniment a la presó del subjecte. →Discriminació de la pena de mort: Els Tribunals exerceixen una selecció entre els autors dels delictes, ja sigui per motius econòmics o ètnic-racials.
CRIM O DELICTE? : " Cuantomásgolpeauno, másgolpea el otro, pues resulta satisfactoriolastimar a quien nos lastima". Homans