110 likes | 220 Views
Presentació del treball. Psicopatologia i ús d’Internet. Trastorns d’ origen sociocultural. Addiccions. Problemes conductuals Internet. Efectes negatius relacions socials Reducció activitats per connectar-se més temps Pèrdua noció del temps Pèrdua temps laboral o estudi
E N D
Presentació del treball Psicopatologia i ús d’Internet
Trastorns d’ origen sociocultural Addiccions Problemesconductuals Internet Efectes negatius relacions socials Reducció activitats per connectar-se més temps Pèrdua noció del temps Pèrdua temps laboral o estudi Augment de la necessitat de connexió Sentiment de culpa Dades estadístiques Temps estimat connexió Problemes i abús Internet Xarxes Socials • Aplicacions addictives • Suport social • Satisfacció sexual • Personalitat ficticia • Personalitat relevada • Reconeixement i poder Perfil psicològic Dèficits de personalitat Deficiències relacions interpersonals Dèficits cognitius Alteracions psicopatològiques Conseqüències • Privació del son • Increment del nivell de depressió • Canvis psicològics negatius • Aïllament social Franja d’ edats Simptomatologia
L’origen de les NTIC i la seva evolució • Les Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació tenien per objectius, en un principi, potenciar les següents activitats: • Comunicació • Educació • Informació • Dins d’aquestes tecnologies hi trobem les de pantalla (mòbil, Internet, videojocs i TV), les quals aporten un gran benefici sempre i quan se’n faci un ús controlat. • Durant els últims anys s’ha explotat molt dins l’Internet el cap de les xarxes socials, la qual incloem dins l’activitat de la comunicació. • Les xarxes socials són una forma d’interacció social, intercanvi dinàmic entre diferents persones, grups i institucions. Un sistema obert en construcció constant en la qual tothom qui vol hi pot participar activament.
Activitats d’Internet • Les principals activitats que realitzen els usuaris d’Internet són: • Cerca d’informació • L’ús de Gestors de correu electrònic amb fitxers associats • Activitats d’oci (xats, notícies, fòrums, jocs on-line, descàrregues...) • Compres • Ara bé, les més freqüentades són la de la missatgeria instantània i el xat. • No tots els usuaris realitzen les mateixes activitats ni tampoc ho fan de la mateixa manera. Dependrà sovint de l’edat i de les classes socials a les quals pertanyen, que faran més ús d’unes possibilitats de la xarxa o d’unes altres, i que en faran més o menys abús. És d’aquest abús que apareixeran les addiccions. • Gent jove • Jocs on-line • Xat • Missatgeria instantània • Consultes sobre estudis • Classes socials novell mitjà-alt • Activitats de funcionalitat i operacions bancàries • Ús majoritari del correu electrònic i cercadors • Menor poder adquisitiu • Ús majoritari del Xat • Ús d’Internet entre els 10 i els 15 anys
L’addicció a les pantalles i a les xarxes socials • Les xarxes socials estan en constant evolució i dia rere dia creixen i s’amplien creant noves ramificacions. Això fa que cada vegada aconsegueixin despertar molts més tipus d’interessos i que la gent hi pari més atenció. A vegades, fins i tot, hi ha certes aplicacions que criden tant l’atenció que fan que els usuaris n’acabin abusant. D’aquí sorgirà en alguns casos l’addicció. Segons autors com John Suler (1996) hi ha dos models d’addictes a Internet: • Els molt aficionats a cercar informació, jugar en solitari, obtenir programes, fer descàrregues,... • Els que freqüenten les xarxes socials. • Segons la Dra. Young (1997), els mecanismes psicològics que porten a la formació de l’addicció a les xarxes socials són els següents: • Aplicacions addictives (xarxes socials): suport social, realització sexual i creació d’una personalitat fictícia. • Personalitats revelades: Internet pot ajudar aspectes de la personalitat de la persona que estaven reprimits. • Reconeixement i poder: derivat principalment dels jocs a la xarxa però que es pot extrapolar en diferents àmbits de les xarxes socials.
Què és exactament l’addicció? • Quan es parla d’addicció es posen en joc un seguit d’aspectes que influeixen directament en la situació psíquica, física, emocional i social de la persona. Aquesta passa a ser dependent d’un entorn que el tanca. En el cas de les xarxes socials, aquest és un entorn virtual, no real, el qual l’evadeix de la realitat que l’envolta i del món el que viu. • Fins no fa gaire temps l’addicció era un aspecte que es relacionava directament amb la ingesta d’alguna substància física, però a dia d’avui trobem el que anomenem socio-addiccions. • Així doncs l’addicció a Internet i a les xarxes socials es pot considerar com una addicció específicament psicològica amb característiques comunes a altres patologies addictives, en els quals els límits entre les conductes normals i les addictives s’establirien en: • Pèrdua de control • Forta dependència • Pèrdua d’interès per altres activitats • Interferència en la vida quotidiana En l’addicció el que realment importa no és l’activitat concreta que es realitza, sinó, la relació que s’estableix amb ella.
Signes i símptomes de l’addicció a Internet • Signes i símptomes d’alerta a una conducta addictiva: • Privar-se del son (menys de 5 hores) per invertir a la xarxa. • Oblidar activitats importants en la vida ordinària (família, treball, salut,...). • Rebre queixes per part de la família més propera respecte l’ús d’internet. • Pensar recurrentment en la xarxa, sense estar-hi connectat. • Intentar limitar el temps de connexió sense aconseguir-ho o invertir més temps del previst a la xarxa.
Perfil psicològic de l’addicte a Internet • Sovint es descriu una persona jove, normalment home, de professió liberal, de classe mitja-allta, i amb un bon nivell cultural. Ara bé, també és molt important tenir en compte la vulnerabilitat psicològica de la persona. Segons la Dra. Echevurúa, el perfil més habitual de l’addicte a Internet seria el següent: • Dèficits de personalitat: • Introversió • Baixa autoestima • Alt nivell de cerca de sensacions • Deficiències en les relacions personals: • Timidesa • Fòbia social • Dèficits cognitius: • Fantasia descontrolada • Atenció dispersa i tendència a la distracció • Alteracions psicopatològiques: • Addiccions químiques o psicològiques presents o passades. • Depressió ? Creieu que una persona molt extrovertida pot arribar a presentar amb facilitat addicció a les xarxes socials? ? És més fàcil enganyar o adoptar una altra personalitat a la xarxa? Amb quina finalitat creieu que es fa?
Conseqüències • Efectes negatius que comporta l’addicció a la xarxa: • Privació del son. • Increment dels nivells de depressió. • Canvis psicològics negatius: alteracions de l’humor, ansietat, irritabilitat, alteració de l’estat de consciència, impaciència,... • Aïllament social tant a nivell familiar, professional com acadèmic. • S’han fet estudis en els quals les persones reconeixen tenir problemes ocasionals o freqüents donat l’abús dels serveis de missatgeria instantània i al fet d’accedir freqüentment en pàgines d’adults: ? Creieu que Internet està potenciant la individualitat de la persona en deteriorament del col·lectiu?
Relació entre l’edat i les hores de connexió a la xarxa La següent gràfica d’edats i en la qual es diferencia entre homes i dones, no mostra valors diferencials massa significatius a l’hora de parlar d’hores anuals de connexió a la xarxa:
Conclusions • Les NTIC ens són favorables sempre i quan no en fem un ús abusiu. • Les activitats més freqüentades a l’Internet són els correus de missatgeria instantània i els xats. • Els usuaris que més utilitzen les xarxes socials d’Internet són els que estan compresos entre els 20 i els 24 anys. • En l’addicció el que importa no és l’activitat concreta que fem, sinó, la relació que s’estableix amb ella. • Símptomes de la socio-addicció d’Internet: augment de la son, disminució de les relacions amb la família i els amics, disminució de la rendibilitat acadèmica. • La persones que abusen de les xarxes socials solen ser persones tímides, necessitades d’atenció i que sovint volen mostrar una altra personalitat. • Conseqüències: ansietat, impaciència constant, irritabilitat, aïllament social, i a vegades depressió.