Unitat 2 “Com ens veuen els altres?” llengua catalana 3r. ESO

1. Unitat 2“Com ens veuen els altres?”llengua catalana 3r. ESO M. José Aparici Col.legi Santa Dorotea

2. LECTURA 1 • Un amor al mirall” de J. Melendes • EXPRESSIÓ PERSONAL • Les relacions amb les altres persones ens porten a experimentar també sentiments negatius, com la por, la tristor, l’odi, la desesperació o el rebuig. Aquest darrer és el cas de la lectura d’en Melendes que acabem de fer. Però ens queda el dubte del perquè. Com ha estat capaç d’enamorar-se d’una dona així? • Poseu-vos a la pell del protagonista d’aquest relat i doneu-nos una explicació convincent. Desvetlleu-nos, doncs, l’enigma!

3. L’enigma d’ “Un amor al mirall” La vaig conèixer al Tibidabo, pare. I per això m’hi vaig fixar. Perquè era una bellesa. Ens vam aturar davant de casa. Glòria era a la finestra i va alçar la mà amb una ganyota a la cara que, en ena altra dona, hauria passat per un somriure. - No pot ser –va dir el meu pare-. Encara és pitjor que a les fotografies. -Encara no l’has vista –vaig dir-. No vols passar? -No-va dir ell. Tenia l’alè trencat, lalè que provoquen els malsons, la taquicàrdia de la paternitat malmesa-. Ara ja l’he vista de carn i ossos. Deixa’m aquí. Agafaré un taxai per tornar. Mentre m’allunyava, encara es va girar un moment, per vure-la millor. Però Glòria ja no era a la finestra, Glòria ja m’esperava a la sala de miralls. Nua, com sempre que jo entrava. En veure-la vaig somriure. -Per què ets tan lleig Marcel? –va preguntar. -Només sóc lleig- vaig dir- quan tu et tornes maca.

4. Tenia un cos extraordinari. L’ambiciós era jo. Els miralls deformants transformaven en bellesa indescriptible la seva lletjor espantosa, i aquella bellesa només la coneixia jo. Vaig besar els seus llavis monstruosos, però vaig tenir el plaer de veure aquell petó en una imatge millor que la realitat, perquè la transformava.

5. Senyorafrancis@gmail.com • LECTURA 2 Per fi!Tot just li escric unes línies ara que estic sol, tocat i enfonsat. Com que el meu tema és complex i ja ens coneixem, estimada Francis, i com que em queda poca bateria he decidit escriure-li un correu convencional. Els pares acaben de marxar a treballar. Els he dit que no em trobava bé i m’han deixat sol a casa. És cert que no estic bé, però no per la febre o el mal de coll, com els he dit. En fi, no és plan que em trobin enganxat a l’ordinador, si estic malalt. Doncs ara mateix m’hi poso. Manel

6. Estimada Sra. Francis, Això de la febre i el mal de coll,com us deia abans, només és una excusa per fer campana. Cada vegada em costa més anar a l’escola. No m’hi trobo gens bé, sobretot amb els companys de la classe. Bé, no pas amb tots, només amb una colla que em fan la vida impossible, però els altres callen i deixen fer. Els caic molt malament i jo no sé per què. Hi ha dies que penso que són tots uns imbècils, però de vegades crec que tot és per culpa meva. Em fa ràbia la meva manera de ser (sóc més aviat tímid i no tinc facilitat per l’esport) i tampoc no estic gens content del meu físic (em trobo lleig). Em sento molt desanimat. Quan m’ho passo pitjor és al pati, perquè alguns no paren de burlar-se de mi i d’insultar-me (“bola de greix”, “vés amb les nenes, marieta”...”). La cosa va anar a més ahir, quan quan em van fer la traveta, vaig caure i se’m van trencar les ulleres. Els odio! I a la nit, un missatge al mòbil: “Calla, si no vols que et fem una cara nova!”. No ho suporto més! Com no sé en qui confiar li escric aquesta carta. Potser vostè em podria donar algun consell que em fes sortir d’aquest pou tan negre. Tinc por de fer un disbarat! Manel

7. EXPRESSIÓ PERSONAL (EO)(EE) • Després de llegir la carta desesperada d’en Manel, reuniu-vos en grups de tres. Analitzeu el cas, doneu la vostra opinió personal i arribeu a un acord. • Què aconsellaríeu a en Manel per a sortir del pou? Preneu nota de la vostra opinió justifiqueu-la i exposeu-la a la resta de companys. • Com podríem ajudar a en Manel? • Creieu que hi ha prou explicant els problemes a algú “invisible” com la Sra. Francis? • A qui hauria d’explicar en Manel tot el que li passa?

8. EXPRESSIÓDE SENTIMENTS NEGATIUS

9. L’EXPRESSIÓ DE SENTIMENTS NEGATIUS

10. LECTURA 3 Barcelona, 18 de novembre de 2011 Estimat Manel, Has fet molt bé d’explicar a algú com et sents, però no n’hi ha prou amb aquest petit pas. Si no et vols enfonsar del tot, has d’avançar i fer el pas més difícil: planta cara i actua. Què guanyes quedant-te a casa? Què guanyes callant com un mort? Això és fer com l’estruç que, quan se sent en perill, amaga el cap sota l’ala. Aquesta manera de fer sí és de covards. Pensa que el problema no el tens tu. El problema el tenen aquells que per sentir-se superiors necessiten humiliar algú. Han d’aprendre que així no es pot anar per la vida. No callis. Pensa que això és com una bola de neu que es farà més grossa i un dia pot passar una cosa greu. Has d’explicar-ho de seguida als teus pares. Encara hi ets a temps i ells sabran com ajudar-te. No has de tenir vergonya en demanar ajuda. Veuràs com et trauràs un pes de sobre. Fes-ho i t’escoltara. I sobretot, Manel, fica’t al cap que tu vals tant com qualsevol altra persona. D’acord? Espero que et serveixin aquests consells. Tot queda ...entre nosaltres..., eh? Sra. Francis

11. EXPRESSIÓ DE SENTIMENTS NEGATIUS

12. COMPRENSIÓ LECTORA • Quins sentiments negatius mostra en Manel a la lectura 2? Tria cinc expressions del quadre anterior que els expressi i transforma-les com si les digués ell.(p.ex:”Els caic molt malament”). • (Lectura 3) Per què creu la Sra.Francis que no n’hi ha prou que en Manel li expliqui a ella com se sent? • Quin és el pas més difícil que hauria de fer? • En realitat, qui són els qui tenen un problema? • Qè pot passar si no ho conta a ningú més? • Li aconsellaríeu que revisés les coses que fa o diu a l’escola?

13. LÈXIC • Es consideren també sentiments negatius l’angoixa, l’ensopiment, el fàstic, el neguit o el sofriment.Relaciona les paraules anteriors amb els sinònims següents: repugnància, ansietat, patiment, inquietud, avorriment. • Substitueix els mots destacats pel sinònim corresponent (sofrir, inquiet, avorrit, angoixa) Estic neguitós Això em fa passar ànsia Em fa patir Està ensopit 3. Com et sents? Com et trobes? Com estàs? amoïnat, decebut, espantat, ensopit, atabalat, neguitós EXPRESSIÓ PERSONAL 1. Seguint el model de la lectura, escriu un text sobre un fet que et faci sentir malament o que faci sentir malament algú (pots inventar-te’l). Podeu demanar consell a uns quants companys i companyes després d’escoltar la lectura dels vostres textos.

14. LECTURA 4 Raspall de Pere Calders COMPRENSIÓ LECTORA 1. En quina persona gramatical està escrit el conte? 2. Hi ha algun tipus de narrador? Com és? 3. Quin papaer té aquest narrador en la història i el conte? 4. Des de quin punt de vista s’explica la història? On es veu? 5. Quins són els personatges principals i quins els secundaris? Per què? EXPRESSIÓ PERSONAL (EE) Has provat mai d’escriure un conte que tingui de protagonista un objecte animat?Segueix les instruccions següents i a veure si escrius una història ben divertida i imaginativa! 1. Fes una llista d’objectes de casa teva que et semblin més divertits. 2. Tria un d’aquests objectes per ser protagonista del teu conte i respon les preguntes següents: a) En quin moment podria adquirir vida pròpia? On? Quan? b) Per quina raó adquiriria vida? Com? c) Què faria quan tingués vida pròpia? d) Com parlaria? Què diria? Què sentiria? Escriu-ho. e) Què faries tu? Com reaccionaries? f) Què faries tu? Com reaccionaries? g) Quines conseqüències provocaria tot plegat? Com acabaries la història?