Download
1 / 16
E N D
Introducció • Howard Becker va desenvolupar la seva teoria d'etiquetatge. La teoria de Becker va evolucionar gràcies als moviments liberals i polítics aleshores aprofita aquesta influència liberal i va ajustar la teoria d'etiquetatge de LEMERT. Per tant podem dir que l’enfocament de Becker té les seves arrels en la fundació de la interacció simbòlica de Cooley i Mead, i les influències d'etiquetatge de Tannenbaum i LEMERT.
Definició d’etiqueta: • Etiqueta:La paraula ,frase o opinió que refereix a comportament i/o forma de ser d’una persona. • Pot actuar com a càstig que implica un judici de valor negatiu sobre la conducta del subjecte, i per tant produeix els efectes negatius del càstig.
Teoria de l’etiquetatge • Sosté que quan es jutja el comportament d’una persona mitjançant una etiqueta, aquesta l’assumeix per els subjectes per explicar i justificar el seu propi comportament. Profecia autocomplerta Consisteix en que l’individu desenvolupa els comportaments que portaran a confirmar l’etiqueta. • El procès invers és possible, es pot treure una etiqueta i reetiquetar positivament un subjecte
Principals fundadors • Els dos principals fundadors de la teoria de l’etiquetatge van ser els següents: • Erwin Lemert • Howard Becker
Erwin Lemert • Se li atribueix ser el fundador del que s'anomena "Societal Reaction" teoria. • Aquest és el precursor de la reacció social o etiquetatge de la teoria de l'acceptació que ha dia d'avui i inclou molts d'aquests conceptes. • Aquesta teoria explora el viatge a la desviació social en dues etapes, la desviació primària i la desviació secundària, que són incorporades en la teoria d'etiquetatge així.
Desviació primària • Comença amb un acte criminal inicial, després que una persona pot ser etiquetada com desviat o penal, però encara no accepten aquesta etiqueta. Per això s'entén que no es consideren a si mateixos com un criminal, és aquesta manca de visió a si mateixos com criminals que diferència principal de la desviació secundària.
Segona desviació • La desviació secundària, d'acord amb LEMERT, es produeix quan una persona finalment accepta l'etiqueta de desviats o criminals en la seva pròpia imatge. El / ella pensa o se a si mateix com un criminal o desviat. "Això es converteix en un mitjà de defensa, atac, o l'adaptació als problemes causats per la reacció de la societat a la desviació primària.
Howard Becker • És considerat com el fundador de la teoria d'etiquetatge modern. • Afirma que moltes lleis s'estableixen per a tals fins, i que el comportament que es defineix com a criminal és dinàmic i canvia al llarg del temps. • Per tant, el comportament criminal real és irrellevant per la teoria. • En el raonament podem trobar tres variables que poden variar la manera de veure una persona etiquetada.
Primera variable • Quan la persona l'etiqueta no pot continuar per racionalitzar i negar aquesta etiqueta de criminals, sovint com a resultat de les interaccions alterades amb "públic" que consideren la persona en qüestió a ser penal, que finalment accepta aquesta etiqueta com una part de si mateixos.
Segona variable • És la reacció del públic a aquest acte i posterior tractament de la persona que el va cometre . • També són les seves reaccions que l’afecta el nivell d'estigmatització de la persona que sent l'etiqueta, si és que n'hi ha . • Es va fer un estudi demostrant aquest fet.
Tercera variable • La tercera variable és actualment objecte de debat . • Seguidors de la teoria de l'etiquetatge segueixen afirmant que la personalitat dels sotmesos a l'estigmatització individuals és irrellevant. • Les persones amb aquestes qualitats no es veuen a si mateixos com desviats malgrat el que altres han pensat (Broadhead)
Conclusions sobre les 3 variables • Les dades no són exactes per tant no es pot mesurar de manera eficaç, • Fins ara és una teoria per falta de proves • S’han realitzat molts estudis i els resultats no estan validats empíricament
Model de persona de l’etiquetatge • La gent que té antecedents penals. • Joves criminals. • El gènere masculí conflictiu • El gènere masculí de famílies pobres. • La classe baixa en general
Inconvenient de la teoria de l’etiquetatge. • Per la seva ambigüitat terminològica • Constitueixen generalitzacions. • Es presenta com l’explicació causal del comportament, però en realitat son explicacions fictícies • Els comportaments als que es refereixen les etiquetes reben una gran atenció social i això a vegades es converteix en un poderós incentiu pel subjecte • Les persones que utilitzen l’etiqueta ho fan més l’afany de buscar els errors. • Determina en els etiquetats i etiquetadors la indefensa, el fatalisme i la desrosponsabilització. • Subestima la arrel ecològica del comportament i de la personalitat i ho presenta com algun problema “del cap” i factors inamovibles.
Jonatan Montpart Josep Montoro
