Mònica Flores Mateo Fòrum “Món Grec” Col·laboració: Mercè Ramírez, Xavier Sierra, Esther Bruna.

1. EMPÚRIES: Ciutat comercial i centre salutífer Mònica Flores Mateo Fòrum “Món Grec” Col·laboració: Mercè Ramírez, Xavier Sierra, Esther Bruna.

2. Índex: • Història d’Empúries. • Urbanisme i arquitectura: espais públics i espais privats. • Abastament de l’aigua en l’antiguitat. El cas d’Empúries.

3. Territoris grecs

4. Apoikíai: trasllat de casa sense cap mena de relació de dependència, que és el que porta implícit el terme “colonització”. L’expansió grega pel Mediterrani:

5. Raons de l’expansió: Conjunt de fenòmens interrelacionats: • Socials i demogràfiques: terrenys poc fèrtils i de dimensions reduïdes. • Enfrontaments en els estaments aristocràtics: exiliats polítics. • Intencions comercials.

6. Característiques de l’expansió focea: • Cronologia: s’inicia més tard (s. VII aC). • Es basa en els emporions i no en colònies de poblament: recerca d’estany. • Se situa al sector més occidental del Mediterrani. Empúries marca el seu extrem.

7. Expansió focea:

8. Massàlia (maqueta)

9. Focea actual:

10. Púnics, fenicis i etruscs:

11. Evolució dels indígenes: • La influència de la cultura focea va ser un element que condicionà l’evolució dels indígenes, donant lloc al naixement de la cultura ibèrica: els pobladors íbers de l’Empordà pertanyien a la tribu dels indiketes.

12. Distribució de les tribus íberes:

13. Hinterland colònies focees: • Hinterland difícil: pocs recursos agrícoles • Base econòmica: les activitats que es desenvolupen al mar com la pesca, comerç i pirateria. • Presència propera d’un riu: utilització com a port i via de penetració cap a l’interior.

14. Hinterland d’Empúries: • Petit illot a prop del riu Fluvià (St. Martí d’Empúries): Palaià Polis. • Badia de Roses esdevé un refugi per als vaixells que creuen el golf de Lleó. • Posteriorment crearen un nou sector: la Néa Pólis.

15. Mapa ciutat antiga d’Empúries:

16. Mapa ciutat actual d’Empúries:

17. Relació amb el regne de Tartessos: • Les relacions dels foceus amb Tartessos són molt importants durant el s. VI. • La funció inicial d’Empúries era la d’una parada en la ruta entre les ciutats de Massalia i Mainake (simple factoria).

18. Empúries i Mainake:

19. Ceràmica massaliota:

20. Fragments ceràmica massaliota:

21. Nova muralla:

22. L’arribada de l’exèrcit romà: • L’any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, l’exèrcit romà comandat per Cneus Corneli Escipió desembarca al port d’Empúries amb l’objectiu de tancar el pas a les tropes cartagineses. • El primer xoc entre púnics i romans va tenir lloc a prop de la ciutat de Cesse. L’èxit va ser romà.

23. Segona guerra púnica

24. La romanització: • El 195 aC, Marc Proci Cató instal·la un campament militar, embrió de la ciutat romana. • En època d’August, les ciutats grega i romana es van unir físca i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae.

25. Decadència: • Malgrat la importància comercial d’Empúries, ciutats com Gerunda, Barcino i Tàrraco varen anar adquirint cada cop més importància. • S’han apuntat diversos motius i tots ells tenen a veure amb el mateix procès de romanització.

26. La Via Augusta: • La construcció de la Via Augusta lluny d’Empúries, eix vertebrador i organitzador del territori, determina el seu progressiu declivi.

27. Empúries: porta d’entrada • Cal retenir una idea clau: Empúries va ser la porta d’entrada de la cultura grega, primer, i després de la cultura romana.

28. Urbanisme d’Empúries • Ciutat de caire hipodàmic que presenta dos carrers principals que s’entrecreuen (nord / sud i est / oest).

29. Traçat hipodàmic:

30. Espais públics: • Zona de temples. • Stoà, agorà i macellum (mercat). • Escullera

31. Zona de temples: • Zona que troba el visitant un cop creuada la muralla de pedres ciclòpies. • Àrea de terrasses dedicada a usos terapèutics i religiosos.

32. Zona de temples:

33. Stoà - agorà • Es construeix en el punt d’intersecció dels dos carrers principals. • Desenvolupament de la vida política, social i comercial.

34. Macellum:

35. Escullera: • Datada en el curs del segle I aC. Té unes dimensions de 82 metres de longitud, 6 m. d’amplada i 6,50 d’alçada.

36. Escullera:

37. Espais privats: • Tabernae. • Arquitectura domèstica: • Casa de peristil (tradició grega) • Casa d’atri (tradició romana)

38. Tabernae: • Destinades a una activitat comercial, tendeixen a ocupar el front del carrer. Estructures molt reduïdes, d’una sola habitació, com a màxim dues.

39. Tabernae

40. Arquitectura domèstica: • Les cases tant gregues com romanes s’organitzen al voltant d’un pati que és el que aporta llum i ventilació. Per tant no existeixen finestres a la part que dóna al carrer.

41. Casa de peristil: • Organitzada a partir d’un pati envoltat de columnes (peri + stilos). Cases de planta quadrangular dividida en quatre habitacions, una de les quals és un pati que està rodejat per les altres tres.

42. Casa de peristil:

43. Casa de peristil:

44. Casa d’atri de tradició romana • L’atri és la part més important i central de la casa, el qual era un pati parcialment cobert on existia un forat central, compluvium que al terra es corresponia amb una petita bassa, impluvium, destinada a recollir l’aigua de la pluja.

45. Casa d’atri romana:

46. Mosaic impluvium

47. Abastament d’aigua: • Els grecs prefereixen l’aigua en moviment, perquè l’aigua estancada està subjecta a putrefacció.

48. Les cisternes. • Malgrat aquesta malfiança, l’aigua de les cisternes es consumia. • Moltes de les característiques constructives d’aquestes estructures intenten aconseguir un control estricte de l’aigua i de la seva conservació.

49. Millorar la qualitat de l’aigua:

50. Estanqueïtat de les cisternes • Morter: • Calç • Aigua • Material inert: sorra o grava • Opcionalment es podia afegir: cendres o fragments de ceràmica.