TEMA 4. ESTILS DE VIDA I NOVES MALALTIES

1. TEMA 4. ESTILS DE VIDA I NOVES MALALTIES Prof. Raúl Ruiz Callado. Dept. Sociologia I. Universitatd’Alacant

2. Calafat, A., Juan, M. (2003) De la etiología a la prevención del uso recreativo de drogas. Adicciones vol. 15 supl. 2. • Ehrenreich, B. i Deirdre E. (1990) Por su propio bien. Barcelona: Taurus • Gavarrón, L. (1988) Piel de ángel. Barcelona: Tusquets • Ritzer, G. (1996) La macdonalización de la sociedad. Barcelona: Ariel • Rubio, A (1999) “Problemas éticos y jurídicos de la anorexia” en Revista de estudios de Juventud. Monográfico anorexia y bulimia 47:77-84 • Sontag, S. (1984) El SIDA y sus metáforas. Barcelona: Muchnik

3. Estil de vidaAportacions de Marx i WeberMarx. La classe social dels individus depenia de la seua relació amb els mitjans de producció. La vida d'una persona es desenvolupava d’acord amb la quantitat de béns i serveis que el seu treball li permetia adquirir.

4. Max Weber afegeix noves dimensions a aquesta base material. Inclou els conceptes d'estatus social, prestigi i poder (capacitat d'influència política). L'estatus és una qualitat més subjectiva i relacionada amb l'estimació d'una persona a la seua xarxa social; això està en íntima relació amb els ingressos, però també amb l'educació i l’ocupació de la persona. Les persones d'un estatus o categoria similar formen un grup diferenciat d'un altre en el seu estil de vida, a més dels seus valors i actituds socials.

5. Per a les classes mitjanes i altes un estil de vida saludable és el camí per a disposar d’una més gran vitalitat i gaudi de la vida. Per a les persones de classe mitjana més baixa la salut és un estat favorable per a continuar treballant.

6. L'estatus d'una persona no està tan en relació amb allò que produeix sinó amb allò que consumeix • L'estil de vida està en relació amb els mitjans de consum, més que en relació amb els mitjans de producció • Els estils de vida d'un grup més prestigiós o en posició de domini tendeixen a estendre's a altres de més subordinats

7. Pierre Bourdieu ha elaborat una extensa anàlisi sobre les diferències de classes en els estils de vida i els gustos culturals i com aquests es distribueixen socialment

8. La conducta de malaltia és l'actitud que adquireix una persona que se sent malalta amb l'objectiu de controlar l'esmentada malaltia i alleugerir-la.

9. La conducta de salut és l'actitud orientada a mantenir o millorar l'estat de salut, prevenir els problemes d’aquesta o aconseguir una bona imatge física. Es tracta de patrons col·lectius de conductes basades en eleccions realitzades sobre diverses opcions. Les possibilitats estan molt orientades per la posició socioeconòmica, edat, gènere, ètnia, que influeixen en la presa de decisions.

10. Els estils de vida saludables suposen una sèrie de pràctiques més de l'àmbit domèstic i quotidià i menys en relació amb el sistema sanitari

11. Si sabem i coneixem aquestes premisses per a mantenir i millorar la salut d'una poblacióPer què existeixen tendències a les conductes que perjudiquen la salut?Per què no es posa remei a conductes que podrien acabar amb una bona part dels càncers?

12. La prevencióD'acord amb les definicions a l'ús, la prevenció consisteix en l'anàlisi i la manipulació dels factors de risc i protecció que afecten l'aparició d'una patologia o trastorn donat, a fi que aquest no es genere o desenvolupe en un subjecte, grup o població.Estem referint-nos, per tant, essencialment al concepte de prevenció primària de Caplan[1], deixant en un costat la secundària i la terciària, per la seua difícil diferenciació del tractament i la rehabilitació.[1] Caplan, G. (1980). Principios de psiquiatria preventiva. Buenos Aires: Paidós

13. La prevenció actua quan la patologia encara no està present, i que els preventivistes actuen tenint en ment un futurible, una possibilitat de dany a la salut, ja que els factors de risc i de protecció són de caràcter probabilístic

14. Alguns canvis en l'estil de vidaEl consum de drogues entre els joves els seus efectes sobre la salutDrogues i diversió

21. Trucs publicitaris:Comparació avantatjosa: comparar el producte amb els de la competència per fer ressaltar-ne la superioritat.Atractiu sexual: apareixen homes i dones molt atractius. Cossos perfectes que consumeixen el producte publicitat.Associació positiva: hi ha una associació simbòlica del producte a ideals positius com la diversió, el plaer, l'amor, l’amistad…

22. Valors juvenils: el producte incorpora valors etiquetats als joves com energia, autenticitat, ingenuïtat, transgressió, aventura...Personatges famosos: es paga ídols o persones que estan de moda perquè parlen de les virtuts del producteCaràcter científic: s'incorporen arguments o personatges experts i tècnics que augmenten la credibilitat del producte

38. BIBLIOGRAFIA recomanada relativa a l'anàlisi de la publicitat • Sainz Martín, A. (2002) Mírame, Teoría y práctica de los mensajes publicitarios. Ediciones Envida-Salud. Capítulo IV • Cortina, A. (2002) Por una ética del consumo. Taurus • Marco general de los Medios en España 2003. (2003). AIMC. http://www.aimc.es/06otrosestudios/61.html • González Requena, J., Ortiz de Zárate, A. (1995) El spot publicitario. La metamorfosis del deseo. Cátedra

39. Saborit, J. (1994) La imagen publicitaria en televisión. Cátedra • Lucía Sutil (1995) Estimulación Subliminal. Javier Vergara • Pérez Gauli, J. C. , El cuerpo en venta. Relación entre arte y publicidad, Cuadernos Arte Cátedra, Madrid, 2000. • León, J. L., Los efectos de la publicidad, Ariel Comunicación, Barcelona, 1996. • López, J. A., “Aprendizaje crítico y educación social para los media” en: Documentación social, Número 120, 2000, pp. 115-141. • García Muñoz, F., “Niños, adolescentes y medios de comunicación”, en: www.svnp.es, sección “pediatría”, 19 de gener de 2003.