1 . ENFOCAMENTS SISTÈMICS DEL DESENVOLUPAMENT Magda Rivero

1. 1. ENFOCAMENTS SISTÈMICS DEL DESENVOLUPAMENTMagda Rivero • Visió del subjecte com a sistema dinàmic i complex, que forma part d’un sistema més ampli subjecte-context.

2. AUTORS ACTUALS REPRESENTATIUS DELS ENFOCAMENTS SISTÈMICS Magda Rivero • Gottlieb (1992) • Gottlieb, Wahlsten i Lickliter (1998) • Oyama (2000) • Magnusson i Törestad (1993) • Thelen i Smith (1998) • Fisher i Bidell (1998)

3. LA PERSONA EN DESENVOLUPAMENT COM A SISTEMA DINÀMIC JERÀRQUIC Magda Rivero • El subjecte com a sistema configurat per diferents subsistemes en interacció complexa. • Les propietats del sistema resulten de les interaccions dinàmiques entre diferents nivells.

4. CONCEPTE DE DESENVOLUPAMENT EN ELS ENFOCAMENTS SISTÈMICS Magda Rivero • El desenvolupament com a emergència de noves propietats estructurals i funcionals del sistema. • El desenvolupament com a procés d’autorregulació del sistema, de caràcter multidimensional. • Concepció probabilística del desenvolupament, no determinista. El desenvolupament como a procés obert, plàstic, sensible al context i no-teleonòmic.

5. ALGUNS TEMES DE RECERCA ABORDATS DES DELS ENFOCAMENTS SISTÈMICS Magda Rivero • Desenvolupament perceptiu. • Desenvolupament psicomotor. • Adquisició del llenguatge (conexionisme).

6. VALORACIÓ DELS ENFOCAMENTS SISTÈMICS Magda Rivero • Encara no ofereixen una explicació integrada del desenvolupament. • Aporten un marc general per abordar el desenvolupament psicològic en complementarietat amb altres marcs teòrics i metodològics.

7. 2. NEUROCIENCIA COGNITIVA EVOLUTIVA Magda Rivero • Més que una perspectiva teòrica, constitueix en realitat una disciplina científica que s’ocupa de l’estudi de les relacions existents entre els canvis evolutius observables en el sistema nerviós i el desenvolupament de la cognició, o, en altres termes, de les relacions entre ment, cervell i desenvolupament cognitiu.

8. AUTORS ACTUALS REPRESENTATIUS DEL NEUROCONSTRUCTIVISME Magda Rivero • Johnson (1999) • Karmiloff-Smith (2001) • Thomas (2000)

9. NEUROCONSTRUCTIVISME Magda Rivero L’especialització cerebral com a procés relacionat amb l’activitat neuronal i amb l’experiència d’interacció amb el medi.

10. NEUROCONSTRUCTIVISME Magda Rivero • Èmfasi en la plasticitat cerebral. • Oposició a la modularitat innatista i a la genètica determinista; també a l’empirisme extrem.

11. ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS DES DEL NEUROCONSTRUCTIVISME Magda Rivero • Percepció visual en la infància. • Trastorns del desenvolupament: síndrome de Williams; autisme.

12. VALORACIÓ DEL NEUROCONSTRUCTIVISME Magda Rivero • Ofereix una via interesant per aprofundir en les relacions entre cervell i desenvolupament, en la mida en que atribueix al procés evolutiu, a l’experiència del subjecte i a l’activitat papers clau en el procés d’especialització cerebral.

13. 3. PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CLÀSSICAMagda Rivero • Identificar els fenotips social, psicològic, cognitiu i neuronal propis de l’espècie humana. • Identificar els mecanismes genétics i ecològics que donen forma al desenvolupament fenotípic garantint l’adaptació a les condicions locals.

14. AUTORS REPRESENTATIUS DE LA PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CLÀSSICA Magda Rivero • Cosmides i Tooby (2002) • Geary i Bjorklund (2000)

15. LA MODULARITAT DE LA MENT COMO A RESULTAT DE LA FILOGÈNESI Magda Rivero • L’arquitectura de la ment humana com a resultat del procés evolutiu de l’espècie, per selecció natural. • Els mecanismes de domini general serien poc plausibles i econòmics des de la lògica evolucionista: l’especialització és adaptativa.

16. ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS PER LA PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CLÀSSICA Magda Rivero • Percepció en bebès. • Vincle afectiu. • Joc infantil.

17. VALORACIÓ DE LA PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CLÀSSICA Magda Rivero • Ofereix una visió determinista del desenvolupament: el context d’adaptació, la sel·lecció natural i la genètica com a mecanismes causals.

18. 4. PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CULTURALMagda Rivero Aborda la intersecció entre les línies filogenètica, històric-cultural i ontogenètica del desenvolupament, tractant d’especificar les característiques pròpies de l’espècie humana.

19. AUTORS REPRESENTATIUS DE LA PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CULTURAL Magda Rivero • Tomasello (1999) • Tomasello, Kruger i Ratner (1999)

20. CARACTERÍSTIQUES DIFERENCIALS DE L’HOMO SAPIENSMagda Rivero • Creació d’una “indústria” d’instruments pròpia de cada grup humà. • Ús de símbols per a la comunicació i l’organització social. • Noves formes d’organització social i de pràctiques socials, com els rites funeraris o la domesticació d’animals i plantes.

21. LA TRANSMISIÓ CULTURAL COM A MECANISME BIOLÒGIC EVOLUTIU Magda Rivero La transmisió cultural, en un sentit ampli, consisteix en l’adquisició d’informació a través dels congèneres.

22. ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS PER LA PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CULTURAL Magda Rivero • Habilitats d’atenció conjunta i teoria de la ment. • Adquisició del llenguatge.

23. VALORACIÓ DE LA PSICOLOGIA EVOLUCIONISTA CULTURAL Magda Rivero • Constitueix una alternativa valuosa a l’evolucionisme clàssic d’orientació modular innatista. • Interrelaciona explicativament l’evolució filogenètica, l’evolució històric-cultural i el desenvolupament ontogenètic.

24. 5. NOVES ORIENTACIONS DE LA PSICOLOGIA COGNITIVA: MODULARITAT INNATISTA Magda Rivero La ment humana està estructurada en mòduls especialitzats. Els mòduls són sistemes d’entrada d’informació, genèticament especificats, de funcionament independent i dedicats a propòsits específics.

25. AUTORS REPRESENTATIUS DE LA MODULARITAT INNATISTA Magda Rivero • Chomsky (1965, 1985) • Fodor (1983) • Mehler i Dupoux (1992)

26. ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS DES DE LA MODULARITAT INNATISTA Magda Rivero • Percepció. • Teoria de la ment. • Coneixement del món físic. • Coneixement dels éssers vius.

27. VALORACIÓN DE LA MODULARIDAD INNATISTA Magda Rivero • La modularitat inatista s’oposa al canvi conceptual, de manera que difícilment pot donar compte de dominis del coneixement que experimenten canvis al llarg de tota la vida. • Planteja un pla evolutiu preestablert i per explicar les diferències d’actuació dels subjectes de diferents edats recorre a processos maduratius en els que l’entorn juga un paper subsidiari.

28. 6. NOVES ORIENTACIONS DE LA PSICOLOGIA COGNITIVA: TEORIA DE LA TEORIA Magda Rivero El desenvolupament cognitiu como a un procés de formació de teories.

29. AUTORS REPRESENTATIUS DE LA TEORIA DE LA TEORIA Magda Rivero • Carey (1988) • Karmiloff-Smith (1998) • Gopnik i Meltzoff (1999) • Wellman i Gelman (1998)

30. TEORIES EN LA INFÀNCIA Magda Rivero • Els bebès i els nens petits elaboren estructures de coneixement en termes d’estructures i regles, que poseeixen els trets propis de les teories. • Les teories es construeixen i modifiquen al llarg del desenvolupament.

31. DIFERÈNCIES AMB EL CONSTRUCTIVISME PIAGETIÀ Magda Rivero • La teoria de la teoria proposa un neonat dotat de representacions conceptuals inicials. • La construcció de teories és un procés de domini específic.

32. SEMBLANCES AMB EL CONSTRUCTIVISME PIAGETIÀ Magda Rivero • Es fa referència a estructures de coneixement que es construeixen i reorganitzen a través de la interacció entre el subjecte i el medi. • El subjecte interpreta les dades en funció de les seves estructures de coneixement i tracta de modificar-les quan no són útils per a donar compte de les propietats del món.

33. ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS PER LA TEORIA DE LA TEORIA Magda Rivero • Coneixement biològic. • Coneixement físic. • Teoria de la ment.

34. VALORACIÓ DE LA TEORIA DE LA TEORIA Magda Rivero • La proposta és compatible amb una epistemologia constructivista i suposa una alternativa interessant als plantejaments més extrems de domini general i de domini específic.

35. 7. ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC Magda Rivero Reformulació del primer model ecològic de Bronfenbrenner: l’ecologia del desenvolupament humà tracta d’estudiar la progressiva acomodació mútua entre un ésser humà actiu, en desenvolupament, i les propietats canviants dels entorns en els que viu. Autocrítica de Bronfenbrenner (referint-se al seu primer model ecològic): HEM PASSAT D’UN DESENVOLUPAMENT SENSE CONTEXT A UN CONTEXT SENSE DESENVOLUPAMENT

36. ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC Magda Rivero • El model bioecològic tracta de cercar un major equilibri entre l’atenció concedida als contextos de desenvolupament i la prestada al subjecte que es desenvolupa. • Aproximació als enfocaments sistèmics del desenvolupament.

37. AUTORS REPRESENTATIUS DE L’ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC Magda Rivero • Bronfenbrenner (1977) • Bronfenbrenner i Crouter (1983) • Bronfenbrenner i Morris (1998)

38. CONDICIONS PER A QUE ELS PROCESSOS D’INTERACCIÓ SUBJECTE-CONTEXT CONTRIBUEIXIN AL DESENVOLUPAMENT (Bronfenbrenner i Morris, 1998) Magda Rivero • La persona s’ha d’implicar en una activitat. • Les activitats han de tenir lloc sobre una base regular al llarg d’un període ampli de temps. • El temps és necessari per a que les activitats esdevinguin progressivament més complexes. • Els processos eficaços per al desenvolupament no són unidireccionals.

39. CONCEPCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT A L’ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC Magda Rivero • El desenvolupament es defineix com a estabilitat i canvi en les característiques biopsicològiques dels éssers humans a través del cicle vital i entre generacions. • No s’assumeix que el canvi sigui sempre a millor, ni la continuïtat de les característiques dels subjecte al llarg del temps.

40. ALGUNS TEMES D’INVESTIGACIÓ ABORDATS DES DEL L’ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC Magda Rivero • Joventut de risc i pautes familiars. • Efectes de l’entorn físic sobre el desenvolupament. • Vincle afectiu.

41. VALORACIÓ DE L’ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC Magda Rivero • El model bioecològic constitueix una elaborada proposta de conceptualizació i anàlisi dels diferents nivells contextuals del sistema subjecte-context i una voluntat d’integrar els nivells relatius al subjecte. • El model bioecològic pot complementar-se amb els plantejaments dels enfocaments sistèmics, integránt-se en un marc general sistèmic.

42. VALORACIÓ DE L’ENFOCAMENT BIOECOLÒGIC(continuació) Magda Rivero • Les investigacions realitzades des del model bioecològic en general aprofundeixen poc en l’anàlisi dels processos interpersonals i en l’anàlisi dels processos d’interacció del subjecte amb els aspectes materials i simbòlics del seu entorn. La seva anàlisi és encara molt macro.