Seguretat i salut en el treball

1. Seguretat i salut en el treball Ferran Goya La Llacuna-Andorra la Vella

2. Un dret humà DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS Article 3 • Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat. CONSTITUCIÓ ANDORRANA Article 8.2. Tota persona té dret a la integritat física i moral. Ningú no pot ésser sotmès a tortures o a penes i tractes cruels, inhumans o degradants. Article 29 • Tota persona té dret al treball, a la promoció per mitjà del treball, a una remuneració que garanteixi al treballador i a la seva família una existència conforme a la dignitat humana, així com a la limitació raonable de la jornada laboral, al repòs setmanal i a les vacances pagades. DECLARACIÓ DE FILADELFIA.- CONSTITUCIÓ DE L’OIT La Conferència reconeix l’obligació solemne de l’Organització Internacional del Treball de fomentar, entre totes les nacions del món, programes que permetin: g) protegir adequadament la vida i la salut dels treballadors en totes les ocupacions;

3. SITUACIÓ ACTUAL La normativa vigent a Andorra de seguretat i salut en el treball es redueix a: • Reglament laboral aprovat pel Consell General l’any 1978, i modificat en1979 i 1980. Al seu títol XI regula les “Condicions de seguretat i higiene en el treball” (articles 57 a 133). • Llei de creació del Servei d’inspecció de Treball de 24 de juliol de 1984 que entre altres té per objecte “la fiscalització i el control tècnic del compliment de les mesures que, en matèria d’higiene i seguretat en el treball, prevegi la legislació vigent” • L’ordinació III de 31 de juliol de 1992 del Consell General (corregida al BOPA 36 de 2.9.1992) prescriu l’obligació de presentar un “ projecte de mesures de seguretat i higiene en el treball” en aquelles obres en què sigui obligatòria la Direcció d’obra a càrrec d’un tècnic autoritzat. • Article 54 de la Llei 8/2003 de contracte de treball “L'empresari està obligat a pagar puntualment el salari, a donar ocupació al treballador en les condicions, el lloc i el temps convinguts, a abstenir-se de dir qualsevol cosa o fer qualsevol acte que ofengui la dignitat del treballador o que obstaculitzi el lliure desenvolupament de la seva personalitat, a complir la normativa d'immigració i les mesures de seguretat i d'higiene pertinents, i, en tot cas, les mesures establertes per l’OIT reconegudes al Principat. • Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada de Codi penal Article 251.- Omissió de mesures de seguretat en el treball. El qui, estant normativament obligat i amb infracció de les normes de seguretat en el treball, no proveeixi dels mitjans necessaris perquè els treballadors desenvolupin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, de manera que es pugui posar en perill greu la vida, la salut o la integritat física d’aquests, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o multa fins a 30.000 euros, així com inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys”

4. EL PROJECTE DE LA LLEI DE SEGURETAT I LA SALUT EN EL TREBALL. • Admissió a tràmit pel Consell General el 13 de febrer de 2008 El text del projecte s’inspira –amb 19 anys de retard– en la lletra de la directiva marc europea 89/391/CEE de 12 de juny de 1989 relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i salut dels treballadors i, més en detall, en la seva transposició espanyola, la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscs Laborals. Incorpora, parcialment, disposicions d’altres texts normatius espanyols com són el Reglament dels Serveis de Prevenció (RD 39/1997) i el RD 171/2004, de 30 de gener, en matèria de coordinació d’activitats empresarials.

5. Objecte de la llei Promoure la millora de la seguretat i salut en el treball mitjançant l’aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció de riscs derivats del treball.

6. Obligacions de l’empresari (Arts. 6-17) • L’empresari té el deure de protegir els treballadors davant els riscs laborals. Per això garantirà la seguretat i salut dels treballadors al seu servei i adoptarà les mesures que calguin d’acord amb els articles següents sobre: • Avaluació de riscs (art. 8 ) • Informació, consulta i participació (art. 21) • Formació dels treballadors (art. 23) • Actuació en supòsits d’emergència i risc greu i imminent (art.16) • Vigilància de la salut (art. 15) • L’empresari haurà d’elaborar i conservar la documentació següent (art.17) : • Resultats de les avaluacions de riscs • Les mesures de prevenció i protecció que cal adoptar • A més, la informació sobre les condicions de treball, funcionament i manteniment de la maquinària, equips de protecció s’haurà de facilitar als treballadors.

7. Drets dels treballadors (arts. 21-23) • Un dret genèric de tot treballador és tenir una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. • Així mateix, els treballadors tenen dret a: • Informació dels riscs per a la seguretat i salut en el treball, les mesures i activitats de protecció i prevenció adoptades.(21) • Consulta i participació en el marc de les qüestions que afectin substancialment la seguretat i salut en el treball (21) • Garanties dels delegats dels treballadors (22) • Formació suficient i adequada en matèria de seguretat i salut amb motiu de la seva contractació, d’un canvi de lloc de treball o la introducció d’un canvi de les condicions de treball (23) Aquests articles estan afectats per la moratòria de 5 anys

8. Obligacions dels treballadors (Art. 28 i 29) • Correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats, per la seva pròpia seguretat i salut en el treball i per la d’aquelles altres persones a qui pot afectar la seva activitat professional, d’acord amb la seva formació i les instruccions de l’empresari. • El treballador té el deure de cooperar amb l’empresari perquè aquest pugui garantir unes condicions de treball sense riscs. • Aquest deure inclou: • Utilitzar correctament les màquines, aparells, estris, substàncies perilloses, equipaments de transport i altres mitjans de treball. • Utilitzar adequadament els mitjans de protecció i l’equipament de protecció individual (EPI) posat a llur disposició per l’empresa. • No posar fora de funcionament, ni canviar o desplaçar arbitràriament els dispositius de seguretat existents. • L’incompliment d’aquestes obligacions té consideració d’incompliment laboral d’acord amb el Codi de relacions laborals Les obligacions dels treballadors no tenen moratòria; encara que, a manca de formació i informació difícilment se’ls podrà exigir una actitud preventiva professional si l’empresari no l’ha instruït ni informat.

9. Principis de l’acció preventiva (Art.7) L’acció preventiva haurà de desenvolupar-se d’acord amb els principis generals següents : • Evitar els riscs • Avaluar els riscs que no es poden evitar • Combatre els riscs en el seu origen • Adaptar la feina a la persona • Tenir en compte l’evolució de la tècnica • Planificar la prevenció • Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc o cap perill • Anteposar les mesures de protecció col·lectiva a les individuals • Donar les degudes instruccions als treballadors

10. Coordinació d’activitats empresarials(Art. 9-11) • Quan en un mateix centre de treball es desenvolupin activitats de dues o més empreses, aquestes hauran de cooperar en aplicació de la normativa de prevenció de riscs laborals. • L’empresari titular informarà i donarà les instruccions adequades als empresaris que desenvolupin la seva activitat en el seu centre de treball, en relació amb els riscs existents, així com les mesures de protecció i prevenció i de les mesures d’emergència.

11. Serveis de prevenció (Art. 13,14 i annex2) • És el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per dur a terme les activitats preventives. Assessoren i assisteixen l’empresari, els treballadors o els seus representants i els òrgans de representació especialitzats. • A les empreses de menys de 10 treballadors l’empresari podrà assumir les funcions de l’activitat preventiva sempre que exerceixi habitualment la seva activitat al centre de treball, tingui prou capacitat per fer-ho i la seva activitat no estigui inclosa en l’annex 1 (activitats perilloses) • Per les empreses de més de 10 treballadors, l’empresari pot adoptar la modalitat d’organitzar el servei de prevenció designant entre 1 i 3 treballadors que disposin de les competències establertes al annex 2. • També pot concertar el servei de prevenció amb una entitat especialitzada aliena a l’empresa i acreditada pel Departament de treball i autoritzada pel Ministeri de salut pel que fa als aspectes sanitaris. Articles afectats per la moratòria de 5 anys

12. Vigilància de la salut (art. 15) 1. L'empresa ha de vetllar per la vigilància periòdica de l'estat de salut dels treballadors en funció dels riscos inherents a l'activitat laboral, 2. L'execució de la vigilància requereix que la persona treballadora doni el consentiment, 3. La vigilància de la salut s'ha de fer respectant el dret a la intimitat i dignitat de la persona treballadora i la confidencialitat de la informació relacionada amb el seu estat de salut. 4. Els resultats del control de la salut s'han de comunicar a la persona treballadora. Només el personal mèdic o les autoritats sanitàries tenen accés a la informació mèdica de caràcter personal, de conformitat amb les garanties que estableix la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals. 5. L'empresa ha de ser informada de les conclusions que es derivin dels reconeixements efectuats en relació amb l'aptitud dels treballadors per desenvolupar la feina o en relació amb la necessitat de millorar o d'introduir mesures de prevenció i protecció. Aquest article està afectat per la moratòria de 5 anys

13. Comitè de seguretat i salut(art. 19,20) • Òrgan paritari i col·legiat de participació destinat a la consulta regular i periòdica de les actuacions de l’empresa en matèria preventiva. • Es constituirà en totes les empreses o centres de treball amb cent (*) o més treballadors. (*) A Espanya el comitè de seguretat i salut és obligatori en les empreses amb 50 o més treballadors. Articles afectats per la moratòria de 5 anys

14. Sancions (art. 37)

15. El que manca per a tenir una normativa homologable • Com ja s’ha dit el projecte de llei de seguretat i salut és una norma “marc” que revesteix una estructura i unes característiques similars a la directiva europea 89/391/CEE de 12 de juny de 1989 relativa a la aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i salut dels treballadors i a la llei espanyola 31/1995 de Prevenció de Riscs Laborals. • El corpus normatiu de prevenció de la seguretat i la salut en el treball no s’esgota evidentment en una llei marc i s’ha de desenvolupar per lleis o reglaments específics.

16. Directives específiques sobre seguretat i salut transposades a les legislacions nacionals

17. Disposició transitòria • A partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, les empreses disposen d'un termini de 5 anys per adaptar la seva organització al compliment de totes les especificitats establertes als articles 8, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 i 23 en relació amb els principis generals de l'activitat preventiva i les obligacions formals que se'n deriven, sense perjudici del compliment de l'obligació de prendre totes les mesures de seguretat col·lectives i individuals necessàries per protegir la seguretat i la salut dels treballadors.

18. Conseqüencies de la moratòria • Tampoc no poden acomplir-se els articles 9 (Cooperació i coordinació d’activitats);el 10 (Obligacions de les empreses concurrents en un centre de treball); l’11 (Obligacions de l’empresari titular d’un centre de treball en el qual concorren treballadors d’altres empreses i obligacions de l’empresari principal). • Per la mateixa raó també queden sense cap contingut tots els articles del Títol II sobre Responsabilitat i règim administratiu sancionador (articles 31 a 41) • Aquesta moratòria de 5 anys que afecta 27 articles (el 66 %) de la llei, buida de contingut tots els articles que fan referència a les obligacions dels empresaris.

19. Conclusions (1) • La llei de seguretat i salut, que hauria de ser una llei marc desenvolupada per reglaments específics, queda desvirtuada per la moratòria de 5 anys en l’aplicació del 66 % del seu articulat. • En contra del que diu l’exposició de motius, aquesta llei NO equipara, ni de lluny, el nostre Estat en matèria de prevenció als estàndards dels nostres països veïns. El simple enunciat de les directives específiques europees i la seva transposició a la legislació espanyola demostra la fal·làcia de les afirmacions contingudes a l’exposició de motius • L’ajornament de 5 anys en l’entrada en vigor del nucli essencial de l’articulat de la llei de la seguretat i salut en el treball demostra la manca de compromís del Govern i la patronal en la lluita preventiva contra els riscs laborals i la protecció de la seguretat i salut. • Sembla evident que la causa d’aquest ajornament és imputable a raons econòmiques, quan la Directiva marc 89/391/CEE diu expressament que “la millora de la seguretat, de la higiene i de la salut en el treball representa un objectiu que no es pot subordinar a consideracions de caràcter econòmic”.

20. Conclusions (2) • El retard en l’establiment d’un sistema de gestió de la higiene i seguretat en el si de les empreses representa un avantatge comparatiu per les empreses que no compleixen les mesures de seguretat laboral. • Hi ha a la llei una obsessió exculpadora als empresaris i per carregar la responsabilitat en els treballadors, en contradicció amb la Directiva 89/391/CEE que diu a l’article 5.3 “Les obligacions dels treballadors en l’àmbit de la seguretat i salut en el treball no afectaran al principi de responsabilitat de l’empresari” • La sola cosa que significa un element de concreció en la protecció de la higiene i salut en el treball és la referència que es fa en la disposició addicional “Per mentre no s’hagi regulat amb normativa pròpia les activitats que ho precisin, en matèria d’accidents laborals serà d’aplicació subsidiària la normativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT)” • Tanmateix, aquesta referència a la normativa de la OIT –amb millor redactat– ja hi era al Decret que fa 34 anys van promulgar els Delegats Permanents, l’article 3.2on diu: “L’empresari resta obligat a .... fer complir les mesures d’higiene i seguretat pertinents, i en tot cas, les establertes per la O.I.T., i abstenir-se de tot el que ofengui la dignitat del treballador ...” • Som, en el que es refereix a prevenció i protecció de la seguretat i salut en la mateixa situació de 1974.